El esquizoide Torra de marxa, sense condemnar la violència

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra (d) i el conseller d'Interior, Miquel Buch (i)

El Govern de Torra, incapaç de donar la cara després dels actes violents

El conseller Miquel Buch anul·la una compareixença de premsa i està a punt de dimitir, amb una batalla campal entre Torra, Puigdemont i consellers de Junts per Catalunya

El Govern de la Generalitat es troba paralitzat. No sap com actuar després dels actes de violència dels últims dies. El conseller d'Interior, Miquel Buch, havia anunciat una compareixença de premsa que ha acabat anul·lant. Després de gairebé dues hores de reunió al Palau de la Generalitat, entre el propi Buch, el president Torra, la portaveu Meritxell Budó i el vicepresident Pere Aragonès, amb la presència també de la consellera de Justícia, Esther Capella, l'Executiu català ha estat incapaç de prendre una decisió.

La paràlisi és total. Els republicans pressionen perquè el president Torra condemni els actes violents, com li ha demanat també el ministre d'Interior, Grande-Marlaska. Però Torra rep la pressió de Carles Puigdemont, que exigeix ​​la dimissió immediata de Buch. Per quina raó? Per entendre que la policia autonòmica s'ha extralimitat amb les seves càrregues als manifestants. No obstant això, Torra ha començat a entendre que l'executiu té una comesa: oferir la màxima seguretat a la ciutadania. El problema és l'enorme confusió en el camp de Junts per Catalunya. El caos entre Puigdemont, Torra, Buch i els consellers que reclamen un aterratge més aviat possible, és total.

El conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Miquel Buch, durant la seva intervenció en la presentació de 384 mossos destinats a Barcelona / EUROPA PRESS

Buch valora ja la seva dimissió. Però la bronca interna a l'Executiu català l'ha portat a anul·lar la seva compareixença, reclamant més temps per poder oferir algun missatge convincent.

Els Mossos, de nou al centre

El problema s'ha situat en el si de cada força política. Esquerra ha aconseguit un grau de cohesió més alt, però les seves pròpies joventuts i el partit Demòcrates, que es va presentar en coalició amb els republicans, han retirat la seva confiança en el conseller Buch.

En el cas de Junts per Catalunya hi ha més diferències, amb peticions ja perquè s'investiguin les pròpies accions dels agents dels Mossos, que es consideren que van vulnerar els protocols establerts.

En aquesta tessitura, Pere Aragonès, va ser el primer membre del Govern, en la nit d'aquest dimarts, que va reclamar una reacció clara contra els violents. Entén Aragonès que aquests actes només provocaran l'aplicació del 155 o la Llei de Seguretat. El vicepresident ho va explicar en un missatge al seu compte de Twitter. Torra i Buch van romandre en silenci.

Ibarretxe al costat del president Quim TorraQuim Torra al costat el lehendakari Ibarretxe (el de la gorra) aquest matí a la columna sortida aquest matí de Girona

Torra s'uneix a la marxa de l'ANC i evita condemnar la violència

Les Marxes per les llibertat, convocades per l'ANC i Òmnium Cultural, han sortit aquest matí de cinc ciutats -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i transitaran per diverses carreteres i localitats fins arribar, divendres, a Barcelona. Les columnes confluiran a la manifestació convocada pels sindicats a les 17.00 hores al centre de la ciutat.

En total recorreran 100 quilòmetres dividits en cinc etapes. Cada marxa té uns 20 quilòmetres. Avui i demà recorreran dues fases (una al matí i una altra a la tarda), mentre que el tercer dia només faran una fins arribar a Barcelona. Els participants poden fer únicament algun dels trams, informa Gerard Melgar.

Al capdavant de la de Girona es troben Elisenda Paluzie, una germana de Carles Puigdemont i Montse Bassa. El president Quim Torra s'ha sumat a la Marxa per la llibertat de Girona a l'alçada de Caldes de Malavella. Se li ha vist fent selfies amb els participants, ignorant a aquells periodistes que li preguntaven sobre els actes de vandalisme a Catalunya de dilluns i dimarts.

Catalunya - Maniobres temoroses en la foscor

Imatge d'arxiu de la reunió a la Moncloa de Rajoy i Puigdemont a l'abril de 2016

En contra del que han vingut desmentint, la Vanguardia publica avui que Mariano Rajoy i Carles Puigdemont ja s'han reunit. Va ser el passat 11 de gener. A la Moncloa. Els dos presidents van dinar junts i van mantenir una conversa cordial, però sense que hi hagués cap acostament sobre com resoldre el fons del conflicte polític a Catalunya.

Puigdemont va reiterar la seva voluntat de convocar un referèndum i Rajoy li va replicar la seva negativa a permetre-ho. El president va insistir que podien negociar les condicions de la consulta (data, pregunta ...), sense èxit. El mateix que tots dos han mantingut en públic i en privat multitud de vegades.

El dinar va tenir lloc a instàncies de Rajoy. El president havia recuperat la conferència de presidents autonòmics, que es reuniria el 17 de gener. Volia convèncer Puigdemont perquè assistís a aquest fòrum. Li semblava un primer pas per a reconduir les relacions i respondre a algunes reclamacions catalanes, com el finançament, la dependència o la pobresa energètica. Així s'ho va plantejar al seu interlocutor durant la trobada.

Puigdemont havia anunciat en públic que no assistiria a la conferència de presidents. Pel Govern, era tornar a diluir Catalunya en el cafè per a tothom. No obstant això, li va fer una contraproposta. Acudiria a aquest fòrum si se li permetia intervenir per explicar la seva posició sobre el conflicte català. Per convèncer-lo, li va assegurar que no convertiria el seu discurs en un al·legat exclusiu sobre el referèndum. Però Rajoy no ho va considerar oportú.

El dinar, en efecte, no va desbloquejar el conflicte. No hi ha cap negociació entre els dos governs, tot i que a la Moncloa estan disposats a parlar de la llista de 45 reclamacions que va elaborar la Generalitat, però no del punt 46, el del referèndum. Així doncs, no és que últimament no hi hagi diàleg entre els governs central i català, sinó que tota aproximació es bloqueja quan el Govern posa sobre la taula el referèndum. En això, les posicions estan a anys llum.

Rajoy, igual que els seus antecessors, pretén comprendre Catalunya a través dels nacionalistes, el que porta aparellat l'adquisició d'apriorismes com ara la suposada existència d'un conflicte de fons basat en un teòric desequilibri fiscal i un no menys teòric fet diferencial. Amb aquest feix a la taula, l'espanyol és un idioma estranger i Catalunya una nació subjugada, oprimida i menyspreada per la grollera, grollera i churretosa Espanya. Enric Millo es presumeix que l'operació Diàleg no es limita a la Generalitat, que hi ha interlocució directa amb alcaldes, entitats socials, intel·lectuals i empresaris.

Passa que aquests saludables i benintencionats trobades parteixen de la premissa que el procés separatista és la reacció a un cúmul d'injustícies i abusos de l'Estat contra el concepte Catalunya en comptes d'un atac del nacionalisme a la convivència ciutadana per tapar la corrupció, endossar el mal govern i les retallades a Madrit i salvar els mobles del conglomerat caciquil del pujolisme. El malentès és tan crucial com recurrent. Per la resta, Junqueras està en contacte permanent amb Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría s'entesta a confondre amb l'ambient.

Artur Mas, pel seu compte, a una "tercera via"

Artur Mas a la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.

El manual de supervivència de l'expresident estrena un nou capítol que engrandeix les esquerdes dins de la nova Convergència pel doble discurs que representa. El líder d'PDECat vol convertir-se en l'home pont entre l'autonomisme actual i l'independentisme que ell mateix va abraçar per tacticisme. La setmana passada va viatjar a Madrid i es va reunir amb exdirigents del PSOE i del PP, als qui va exposar el seu pla: utilitzar una oferta del Govern espanyol com a excusa per deixar en punt mort el procés secessionista.

Un pla que ell pilotaria i que, segons ha dit, compta amb el vistiplau de Carles Puigdemont. El suposat aval del president català va sorprendre als seus interlocutors, convençuts que el successor de Mas no va a fer marxa enrere en la seva proposta de referèndum, previst per a setembre. Efectivament, "Puigdemont signarà el que sigui i arrossegarà amb ell a Junqueras perquè no li fa por que l'inhabilitin, no aspira a seguir en cap càrrec públic, sinó a tornar a Girona", expliquen fonts coneixedores de l'evolució del Procés.

Així, mentre a Catalunya es mostra ferm amb el procés secessionista, Artur Mas busca recuperar protagonisme a Madrid mitjançant una proposta de tercera via que està disposat a liderar. La tàctica no agrada a la nova CDC, però li proporciona molta quota mediàtica. Avui tornarà a tenir-la, ja que té previst pronunciar a Sant Sebastià una conferència titulada El dret a decidir. El procés a Catalunya al costat del exlehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte comptarà amb l'eloqüent absència del Govern basc, ja que com se sap, el PNB està actualment en un registre molt diferent a l'independentisme català. La gran incògnita és si Mas tornarà a canviar de discurs o si es mantindrà en el discurs de la tercera via. Però el que està clar és que el líder convergent no vol acabar com Ibarretxe.

La por dels secessionistes als tribunals i la por al ridícul del govern central, sembla que comença a fer efecte en el si de la nova Convergència, però els dos bàndols segueixen encallats en una negociació impossible, que el temps només aconsegueix desgastar i posar en ridícul els esforços inútils de la vicepresidenta.