Intentaré relatar amb una freqüència setmanal i de manera ordenada tots els descobriments i nous esdeveniments judicials relacionats amb el saqueig de les arques catalanes per part de la família de l'ex "molt honorable" Jordi Pujol i Soley a mesura que es vagin produint. Es preveu per als pròxims mesos el descobriment de més fets delictius comesos durant mes de 30 anys per una autèntica màfia per la gran quantitat d'investigacions obertes tant per la UDEF com diferents instàncies judicials a cadascun dels seus components de la major estafa comesa a Espanya de tots els temps.
Els informes de la UDEF sobre Jordi Pujol Ferrusola
Avui a la sala del Jutjat N º 5 de l'Audiència Nacional del jutge Ruz s'ha produït la compareixença de Jordi Pujol Ferrusola, any i mig després que entrés la denúncia de la seva ex núvia Victòria Alvarez sobre el tràfec cap a Andorra i altres destinacions, dels diners recaptat per les mossegades habituals als empresaris que optaven a contractar amb la Generalitat. La citació especifica que a tots dos se'ls atribueixen presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig, però serà imprescindible que l'interrogatori s'estengui a altres figures delictives que es perfilen en els múltiples informes que la Udef ha anat remetent al jutjat: singularment, el tràfic de influències.
En la seva declaració l'imputat ha assenyalat que només va cobrar diners pels treballs "legals" que va portar a terme mentre que ha negat haver rebut comissions de diners irregulars per treballs "ficticis", tal com assenyala la UDEF.El jutge Ruz no ha pres de moment cap mesura cautelar.
Cinc informes contundent de la UDEF que relata moviments de diners per imports molt més superiors, no ha servit perquè el jutge ni la fiscalia hagin demanat ni la presó ni la retirada del passaport. Què pensarà Luis Bárcenas que per quantitats molt inferiors i fets semblants ja fa un any i mig a la presó provisional dictada per aquest mateix jutge? ..... Això és com 20 o 30 Gürtels
Durant l'estiu del 2012 es van redactar cinc informes confidencials que recullen diferents aspectes dels procediments instaurats per la cúpula governant, començant pel mateix president, llavors Jordi Pujol, per a la recollida dels diners. Curiosament, l'informe porta data de 12 de setembre del 2012.
Els informes van començar a redactar amb informacions que havien transcendit després d'esclatar el cas Palau, on es va descobrir una de les branques de suposada finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ja que els diners que la constructora Ferrovial lliurava al Palau (i que equivalia al 4% del total d'adjudicacions que li feia la Generalitat) passava per la institució musical i el 2,5% acabava en la llavors Fundació Ramon Trias Fargas (més tard rebatejada com CatDem).
Un dels textos dissecciona l'entramat empresarial que donava cobertura al finançament il · legal i detalla els empresaris catalans propers Pujol i el seu grau d'implicació en la xarxa. Així, l'informe número 3 assenyala que la informació que conté prové de "fonts molt fiables i solvents del sector empresarial català". Entre altres coses, els goles profundes asseguren que "s'estan veient afectats per estar exhaurits sempre pels mateixos polítics i diuen viure en una societat de por tipus sicilià de la qual volen alliberar-se".
Durant anys, les principals oficines del Palau de la Generalitat de Catalunya, seu del Govern, van viure trasbalsos de bosses amb diner negre que portaven els empresaris que després rebien adjudicacions de l'Administració autonòmica. Així s'assegura en un informe policial que està en poder del Govern central a què ha tingut accés El Confidencial. "Les fonts empresarials que estan col · laborant en l'elaboració d'aquesta anàlisi diuen que des de sempre, si l'import a pagar era molt substanciós, ho havien de lliurar directament en efectiu, al despatx del president de la Generalitat".
El dossier fa un protagonisme estel · lar la cúpula de la Generalitat on en molts casos era el mateix Jordi Pujol era qui recollia al seu despatx de la Generalitat les 'mossegades' dels empresaris que només rebre res més rebre'l, "usant una porta del darrere que directament comunica amb el carrer, el baixava i ho introduïa en un cotxe ". En el cas que els diners fossin rebut per Jordi Pujol Soley, qui conduïa el cotxe era "el seu propi fill Jordi".
L'informe afirma també que una cosa semblant succeïa si els diners es lliurava a Artur Mas, en aquell temps el segon del Govern amb el càrrec de conseller en cap (conseller en cap). En aquest cas, però, "fan torns diversos conductors, coneixent només el nom de pila d'un d'ells, que és Josep". Després de desaparèixer els diners amb destí desconegut, "ja tractaven l'assumpte, sense la presència física dels diners rebuts".
Segons aquest informe, hi havia quatre persones a Convergència dedicades a recaptar diners. Els agents identificaven a D.M. (És David Madí?) Com "un dels quatre talibans que estan dirigint la sol · licitud de diners amb l'excusa que és per al futur estat català, però s'ho estan quedant per a si, encara que una part significativa l'estan donant als responsables de CDC ".
Així mateix, els serveis identifiquen l'empresari FM, (És Felip Masot, d'Immobiliària Vertix el nom ja ha aparegut relacionat amb la corrupció de CiU?) "Que actuaria com fiduciari de l'economia personal d'Artur Mas, disposant d'un compte en el mateix banc HSBC que el mateix pare de Mas tenia amb un saldo proper als 2 milions d'euros (vegeu anotacions del sumari sobre Liechtenstein). El compte de M. no va ser detectada, però per comunicació amb l'ara a la presó Falciani [es refereix a Hervé Falciani, exenginyer de sistemes que va filtrar informació sensible sobre evasors fiscals], estaria disposat a facilitar aquest compte, així com la de tots els polítics espanyols que coneix sempre que no se li concedeixi l'extradició a Suïssa, país que la sol·licita sota l'acusació de violació de secret bancari, delicte que a Espanya no existeix ".
Un altre empresari, "AC, president d'una coneguda multinacional, també té compte en el mateix banc i, segons l'informe," hauria aportat el doble de diners als dirigents de CDC que als comptes del propi partit per al seu finançament ". Aquest empresari "fitxar un germà del mateix Artur Mas com a persona de confiança". Es refereix potser a Albert Costafreda, de Panrico, empresa que va vendre per 900 milions d'euros el 2005, en la qual treballa precisament com a director d'operacions Joan Mas Gavarró, germaníssim de l'encara president, i que està immersa en un dràstic procés de reestructuració ?
L'informe esmenta al "empresari CS, que és un dels principals finançadors del partit". Es refereix potser a Carles Sumarroca, de la constructora COMSA-EMTE, i el nom ja ha aparegut associat a la corrupció de CiU El mateix que es va veure beneficiat per ajudes multimilionàries de Catalunya Caixa?
L'informe afirma que "gairebé tots els laboratoris farmacèutics, menys els Gallardo, que també se senten espanyols, estan contribuint als comptes personals dels responsables de CDC, especialment els estrangers, que directament envien les transferències als comptes offshore sense necessitat de passar i, per tant, ser controlades pel Banc d'Espanya ".
També "gairebé tots els laboratoris farmacèutics, menys els Gallardo (amos d'Almirall) que també se senten espanyols, estan contribuint als comptes personals dels responsables de CDC, especialment els estrangers, que directament envien les transferències a comptes offshore". Tenen alguna cosa a dir, els senyors Esteve, Grifols, Ferrer i Uriach? ¿Van pagar les seves empreses diners fraudulentament als polítics per aconseguir adjudicacions del Servei Català de Salut?
Per això el Sr, Grifols li demana a Mas que no s'arrugui amb el procès? Per això el Sr Uriach és conseller del Centre d'Estudis Jordi Pujol? És que les empreses farmacèutiques no saben competir netament? Com valorar l'enorme mèrit i valentia dels Gallardo, que han construït el seu èxit amb el seu esforç, tenacitat i ingenuïtat, des de Barcelona i sense caure en les xarxes corruptes dels polítics nacionalistes durant 35 anys? Quina vergonya per als seus competidors!
10 milions més per als Pujol
Igualment, es refereix a una coneguda família industrial catalana, un dels membres va arribar a tenir responsabilitats polítiques tant a CDC com al Govern català, i assegura que té "societats conjuntes amb els Pujol a les illes del Canal, muntades per l'oficina de la qual ja consta en el cos 2 d'aquesta anàlisi ". També es refereix a aquest altre informe en parlar de l'empresari CS, que és un dels "principals finançadors" del partit.
En un altre paràgraf, l'informe assegura que "la multinacional Lear va abonar una xifra propera als 10 milions d'euros a la família Pujol per facilitar el tancament de la seva factoria a Cervera". Es refereix a una polèmica deslocalització en l'última legislatura de Jordi Pujol que va ocasionar multitud d'interpel·lacions parlamentàries, agres debats polítics i una intensa protesta social, perquè això suposaria posar en perill tota l'economia de la comarca de la Segarra. "En el seu moment, tothom va considerar molt greu que en l'estratègia de tancament de la fàbrica participés Europraxis Consulting, empresa relacionada amb Josep Pujol", explica el dossier.
La història va ser similar a la viscuda per les multinacionals Sharp, Sony i Yamaha en l'actual legislatura: mentre Oriol Pujol, com a secretari general de CDC i president del seu grup parlamentari havia de ser l'encarregat d'evitar la deslocalització, l'empresa Alta Partners rebia a el seu conjunt més de 10 milions d'euros per assessorar en les fuites d'aquestes tres multinacionals. I en Alta Partners, propietat d'un íntim amic d'Oriol, treballava fins i tot la dona d'aquest, Anna Vidal.
En aquell moment, Europraxis, l'empresa de Josep Pujol, assessorava perquè la fàbrica es traslladés, mentre que el pare d'aquest assessor havia de vetllar pel contrari. De tota manera, després de l'operació Europraxis va ser venuda a Indra per 45 milions d'euros, un cop de pilota en tots els sentidos.El informe acaba amb un lament dels investigadors. "Resulta molt exhaustiu enumerar les nombroses dades que s'estan rebent, encara que és poc efectiva aquesta tasca si finalment no es va a trobar resposta efectiva per part de l'autoritat judicial que entén l'assumpte en qüestió".
Oleguer Pujol Ferrusola
EL Mundo ha tingut accés al document que certifica la intervenció personal d'Oleguer Pujol Ferrusola el petit de la saga en aquesta operació, en la qual la Fiscalia Anticorrupció adverteix ia indicis d'un delicte continuat de blanqueig de capitals vinculat a un altre contra Hisenda.
Passem Serveis Generals és propietat de la societat holandesa St Midco Holdings BV, que depèn al seu torn de la luxemburguesa St Topco. Pujol Ferrusola, que va intervenir com a apoderat de la primera de les entitats, Samos Serveis Generals, domiciliada al número 44 del madrileny carrer Alcalá, va facilitar davant notari com a domicili el número 96 de la Ronda General Mitre de Barcelona, tot i que en aquesta data ja no residia a casa dels seus pares i es trobava vivint a Madrid.
A través de Samos, que forma part d'un conglomerat empresarial batejat com a Grup Drago, Oleguer Pujol Ferrusola va comprar els immobles en un cèntric notaria de Madrid el 23 de novembre de 2007, consumant d'aquesta manera una de les majors operacions immobiliàries dels últims anys a Espanya i, sense cap dubte, la més important vinculada al clan català de totes investiga en aquests moments la Justícia.
El Ministeri Públic, que ha encomanat les indagacions al fiscal José Grinda, sospita que el menor del clan ha introduït en aquesta i altres grans operacions immobiliàries fons d'origen il · lícit ocults a les illes del Canal de la Manxa que es troben sota el control de la família Pujol a les illes de Guernsey i Jersey.
Els investigadors sospiten a més que aquest flux de capitals amagats ha estat pilotat en tot moment pel testaferro internacional contractat pel clan català a Londres: Herbert Arthur Joseph Rainford, que s'encarrega de moure els diners dels Pujol a través de la societat Brantridge Holdings Limited.
Un negoci familiar. Aquesta és l'escriptura de compravenda de les oficines del Santander per part d'Oleguer Pujol Ferrusola per import de 2177382975 euros a través d'un holding radicat en paradisos fiscals. El domicili que figura és el de 'Jordi Pujol' pare tal com consta en la documentació, el pagament articulat per Pujol Ferrusola es va dur a terme en el moment de la signatura mitjançant una primera transferència de 2059573938,79 euros a un compte corrent del Banc Santander. A aquest ingrés va seguir un altre de 117.809.036,54 euros al mateix dipòsit bancari.
El pacte establert entre Oleguer Pujol Ferrusola i el Banc Santander establia que el primer no podrà "transmetre els immobles a favor de competidors". És a dir, "qualsevol que controli o estigui sota el control d'una institució financera (banc, caixa d'estalvis, etc) que dugui a terme activitats de banca minorista a Espanya o sigui propietat de la branca de banca minorista d'una entitat financera que desenvolupi el negoci de banca minorista a qualsevol país de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) oa la Xina ".
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) subratlla en la denúncia que ha iniciat la investigació d'Anticorrupció contra el fill petit dels Pujol que "les empreses espanyoles administrades / gestionades per Oleguer Pujol solen tenir com a soci únic a una societat BV radicada a els Països Baixos, la qual pertany a una altra / s societat / és pantalla radicada / s a Luxemburg i els gerents o administradors solen estar residint a Londres ".
