El jutge investiga si van desviar fons de cooperació per a l'estada de Puigdemont a Bèlgica

Un informe apunta que subvencions de la Diputació van acabar a Waterloo

El jutge de Barcelona que instrueix la causa per la presumpta concessió fraudulenta de subvencions a fundacions afins a CDC investiga ara si la trama va desviar diners públics per a pagar despeses en Waterloo (Bèlgica) de l'expresident català fugat Carles Puigdemont. El jutge basa les seves sospites en un informe de la Guàrdia Civil que apuntaria a que l'entorn de l'investigat Víctor Terradellas, exresponsable de Relacions Internacionals de CDC, podria estar finançant l'activitat de Puigdemont amb fons distrets de les arques públiques.

En un acte de el passat mes de juliol, el jutge Joaquín Aguirre considera «molt rellevant» que Terradellas assegurés en una conversa telefònica intervinguda al juny que a un amic seu li havien demanat 100.000 euros per a Puigdemont. Segons la Guàrdia Civil, l'amic de Terradellas que va demanar 100.000 euros per costejar les despeses de Puigdemont a Brussel·les podria ser l'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Puig, de qui l'Institut armat, segons l'informe citat per Efe, destaca que té « contacte directe »amb l'expresident fugat.

La conversa telefònica intervinguda s'hauria produït entre Terradellas i Miquel Casals, condemnat per associació amb banda armada, a qui l'exdirigent de CDC hauria dit: «Han vingut a veure un amic meu demanant 100.000 euros». En aquesta mateixa xerrada, en la qual critiquen l'escenari polític català, consideren a Puigdemont un «fracàs» i asseguren que «vol seguir vivint a Brussel·les de diputat i anar fent diners». «El de l'exili està boig perquè li donin un sou», afirmen.

L'institut armat adverteix que, arran de la investigació policial, Terradellas s'hauria desvinculat temporalment de les subvencions públiques, de manera que els presumptes fons dirigits a l'expresident podrien estar sent gestionats per «el seu entorn més pròxim».

La Guàrdia Civil assenyala també que Terradellas estaria tractant d'evitar converses telefòniques que poguessin implicar-lo en la presumpta trama, adoptant «mesures de seguretat molt importants» per evitar ser vinculat a l'esquema d'irregularitats i utilitzant «altres vies de comunicació que considera segures per als seus interessos ».

Una d'elles, documentada per l'Institut armat, havia estat reunir-se personalment amb Joan Puig, així com amb l'europarlamentari d'Ara Repúbliques i exdirigent de Batasuna, Pernando Barrena, i amb el secretari general d'Esport, Gerard Figueras, en llibertat provisional després d'haver estat detingut aquesta setmana en el marc d'aquesta mateixa causa. D'altra banda, el jutge ressalta que no s'ha acreditat de moment que la fundació CATmón, una de les investigades, tingui una activitat cooperativa internacional «que justifiqui la recepció de subvencions per un import total de més de dos milions d'euros repartits en diversos exercicis ». «Per contra, la major part dels documents ocupats es refereixen a la tasca desenvolupada per Terradellas per contribuir a la independència», apunten.

Carles Puigdemont rep a Waterloo a un dels fundadors de la banda terrorista «Terra Lliure»

L'expresident català posa amb Fredi Bentanachs, membre d'una banda que va provocar més de 200 atemptats

L'expresident català Carles Puigdemont va rebre al cofundador de la banda terrorista «Terra Lliure» Fredi Bentanachs en el seu «Casa de la República» de Waterloo (Bèlgica). El dirigent fugat va posar amb Bentanachs a la porta de la seva estada en unes fotos que aquest va compartir a les xarxes socials.

Fredi Bentanachs, amb el qual ha posat somrient a les portes de la seva palauet i amb qui ha mantingut una trobada "molt cordial", segons ha relatat aquest últim. Bentanachs, que mai ha mostrat penediment pel seu passat en l'organització criminal, va adonar de la seva visita a les seves xarxes socials. No obstant això, Puigdemont no va fer cap comentari sobre la seva cita amb un terrorista.

El mateix Bentanachs va compartir ahir un missatge de la plataforma «Armilles grocs global» -entitat amb la qual va viatjar a Bèlgica per protestar davant l'Europarlament amb mitja dotzena de persones- per valorar la trobada amb l'exalcalde de Girona. «Ens rep el president Carles Puigdemont molt cordialment a Waterloo. Parlem estès sobre la situació social, sobre la manca de respecte als drets fonamentals en el món i la llibertat de premsa », va ressaltar en el seu comentari.

Terra Lliure va ser una banda terrorista armada activa entre 1978 i 1991. Va cometre més de 200 atemptats amb un balanç que ascendeix a 5 víctimes mortals (encara que quatre d'elles eren membres de la mateixa organització). Durant la seva existència, les Forces de Seguretat de l'Estat van arribar a detenir 300 persones vinculades a l'organització terrorista.

Lluny de donar a conèixer la seva trobada amb el exterrorista i també exfundador de l'anomenat Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Puigdemont l'ha amagat a les seves xarxes, on en canvi sí que ha difós a so de bombo i platerets la "jornada de treball" de aquest dimarts a Brussel·les dels grups parlamentaris del seu partit, Junts Per Catalunya, a la qual ha acudit la plana major de diputats postconvergentes.

Les amistats perilloses de Puigdemont

L'expresident fugat manté contactes amb antics militants de la banda terrorista que poden perjudicar-en la seva estratègia per guanyar adeptes a l'independentisme a nivell internacional

La recepció de l'exmembre de Terra Lliure Frederic Bentanachs per part de Carles Puigdemont a la seva residència de Waterloo (Bèlgica) ha causat sorpresa en alguns cercles de poder de l'independentisme català. Fotografiar-se en actitud còmplice amb un conegut exterrorista no sembla la millor estratègia per guanyar adeptes a la causa secessionista en el terreny internacional.

No obstant això, l'empatia mostrada per l'expresident de la Generalitat fugat cap a l'entorn de Terra Lliure té ampli recorregut. I és que en els últims temps Puigdemont s'ha acostat a diversos personatges amb un passat similar al d'Bentanachs, un dels fundadors de la ja extinta banda terrorista que reivindicava la secessió de Catalunya i posteriorment reciclat com a organitzador de manifestacions independentistes i com CDR.

Carles Sastre, convidat al Consell per la República

El cas més destacat és el de Carles Sastre, actual secretari general del sindicat independentista Intersindical-CSC --entitat propera a Puigdemont--. Sastre va ser condemnat per l'assassinat de l'empresari Josep Maria Bultó el 1977 i per pertinença a banda armada --va ser també jutjat, però declarat innocent per falta de proves, de l'assassinat de l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola--. Va ser membre de l'organització terrorista Exèrcit Popular Català (ÈPOCA) i cofundador de Terra Lliure a finals dels anys 70 del segle passat.

Després de passar 11 anys a la presó (entre 1985 i 1996), aquest "gran reserva de l'independentisme" --segons el va definir el presentador de TV3 Xavier Graset en una polèmica entrevista en què també va qualificar de "pres polític" - es va dedicar a l'activisme polític i sindical. En les autonòmiques de 2012 va formar part de la candidatura de la CUP i el 2013 es va fer amb el lideratge de la Intersindical-CSC. És en aquesta última condició en la qual va ser convidat a l'acte solemne de presentació del Consell per la República --entitat presidida per Puigdemont-- al Palau de la Generalitat a l'octubre de 2018. Un any i mig abans, al desembre de 2016, Sastre també va participar en la cimera prorreferéndum que el llavors president autonòmic Puigdemont va promoure al Parlament

Cap d'any amb Miquel Casals

Una altra de les amistats perilloses de Puigdemont és Miquel Casals. L'expresident manté una relació molt estreta amb aquest exmembre de Terra Lliure des de la seva època de joventut --tots dos són gerundendes--. Casals va ser detingut per ordre del jutge Garzón el 1992 en el marc de les operacions desplegades contra la banda terrorista, i va ser condemnat el 1995 a dos anys de presó per col·laboració amb banda armada i tinença il·lícita d'armes. El 1996 va ser indultat.

En una entrevista publicada el 2016 a Vilaweb, Casals admitiró que va entrar a CDC per mediació de Puigdemont, i que havien passat junts --amb les seves respectives parelles-- l'anterior Cap d'Any. En 2017, ja amb l'expresident autonòmic fugit a Bèlgica, tots dos van tornar a reunir-se per prendre junts el raïm.

Adam Majó, a l'Oficina de Drets Civils

A l'octubre de 2018, el Govern va nomenar l'exdirigent de la CUP Adam Majó director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, decisió que comptava amb el vistiplau de Puigdemont des de Brussel·les i que va rebre fortes crítiques dels partits de l'oposició.

Pocs mesos després, la llavors líder de Cs a Catalunya, Inés Acostades, va acusar Majó d'haver estat membre de Terra Lliure. Però l'activista ho va desmentir, i va assegurar que únicament havia militat al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), considerat el braç polític de l'organització terrorista.

'El Llop' i Boye

Més sorprenent, si cap, van ser les declaracions de Mikel Lejarza --àlies El Lobo-- al juny passat. El conegut infiltrat policial a la banda terrorista ETA va assegurar que "a Terra Lliure, Puigdemont era un més" i que va fugir a Suïssa el 1992. El Llop abundava d'aquesta forma en els rumors al voltant del periple d'un jove Puigdemont per diversos països europeus el 1993, poc després de l'operació de Garzón contra Terra Lliure.

No obstant això, l'expresident va desmentir rotundament haver tingut qualsevol relació amb Terra Lliure. Un desmentit al qual es va sumar el seu advocat, Gonzalo Boye, condemnat a 14 anys de presó en els 90 per col·laborar amb la banda terrorista ETA en el segrest de l'empresari Emiliano Revilla.