Menys medalles i mes coordinació

L'actuació dels Mossos en el desmantellament de la cèl·lula islamista que va causar 15 morts a les Rambles de Barcelona pot considerar-se com heroica i exemplar mereixedora de la medalla d'or que ha estat concedida pel Parlament de Catalunya.

Això no treu que el comportament dels polítics i els seus comandaments en la seva autosuficiència i afany de protagonisme, deixa molt a desitjar en haver posat en perill l'operació i als propis ciutadans amb el seu afany de no compartir la informacions que disposaven abans i durant el transcurs de l'operació en el seu afany de demostrar al món sencer que són autosuficients.

Existeix a Espanya una organització policia anomenada CITCO que no és mes que un centre de centralització i distribució de tota aquella informació que poguessin observar el funcionament de cèl·lules terroristes o de narciotráfico es puguin veure implicats els diferents cossos policials que no ha estat sent usada per ordres expresses dels comandaments dels Mossos.

La notícia que la policia local del petit municipi flamenc de Vilvoorde (Bèlgica) hauria contactat al març de l'any passat amb comandaments policials d'Espanya per si disposaven en els seus arxius dades sobre Albdelbaki és Satty, l'imam radical que va exercir a Ripoll (Girona) i considerat pels investigadors com el líder de la cèl·lula gihadista autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona), va provocar que la premsa catalana es llancés contra els comandaments d'Interior sobre que no els havia informat sobre la seva perillositat.

La realitat va ser que la policia local del petit municipi flamenc de Vilvoorde (Bèlgica) va contactar al març de l'any passat amb els Mossos d'Esquadra a la persona del segon dels seus comandaments Daniel Casals cap de la unitat d'informació per conèixer si la policia de la Generalitat tenia en els seus arxius dades sobre Albdelbaki és Satty, l'imam radical que va exercir a Ripoll (Girona), la policia municipal va considerar sospitoses seves activitats i va enviar la seva consulta d'informació a la policia de la Generalitat per escrit. La resposta va ser remesa de nou cap Vilvoorde el 8 de març del 2016.

En la seva resposta, els agents de la policia autonòmica van explicar que no tenien dades o indicis sobre la radicalització de l'imam. Van notificar que el seu cognom apareixia vinculat amb l'operació Xacal, però que no es tractava del mateix individu. La resposta va ser elaborada per l'Àrea Central d'Anàlisi dels responsables antiterroristes dels Mossos. En concret, la va signar DC, segons fonts de la lluita antiterrorista.

Aquesta comunicació entre els policies locals de Vilvoorde i els Mossos no és la via de comunicació antiterrorista entre dos països de la UE. La via oficial hauria estat que la consulta s'hagués dirigit a través de l'enllaç d'Interior a l'Ambaixada d'Espanya a Bèlgica. O, fins i tot un contacte directe entre els ministeris. La comunicació va ser totalment anòmala i oficiosa i no va quedar cap constància en el CIPCO, que hagués posat en guàrdia a altres policies.

«Senyoria, no exageri»

A dalt a la dreta, Abdelbaki És Satty. Al fons, bombones de butà que els terroristes havien emmagatzemat en una casa d'Alcanar (Tarragona)

Un altre fet que no fa més que confirmar la discutible responsabilitat dels comandaments dels Mossos, va ser en la inspecció del xalet d'Amposta i davant l'evidència de l'existència d'un arsenal explosiu van impedir la col·laboració dels Tedax de la Guàrdia Civil que amb major experiència podria haver aportat més celeritat en el que durant gairebé un dia els mosso van pensar que era una explosió ocasional.

Els documents intervinguts demostren que la cèl·lula de Ripoll va acumular a la casa d'Alcanar 500 litres d'acetona, a més d'aigua oxigenada i bicarbonat, ingredients necessaris per preparar l'explosiu usat pels jihadistes i denominat «la mare de Satan». També gran quantitat de claus, per a ser utilitzats com a metralla, i polsadors per iniciar l'explosió. A més, tenien fundes de coixins i brides que s'anaven a utilitzar per amarrar el material explosiu, encarregat de fer esclatar les desenes de bombones de butà que pretenien carregar en les tres furgonetes llogades.

L'explosió s'ha produït a les 23:17 hores de dimecres passat i els Mossos van creure que el motiu havia estat una fuita de gas, alguna cosa fortuït. Després es va apuntar al fet que allí hi podria haver un laboratori de fabricació de drogues, el que a la jutge «no li quadrava» pel tipus de materials. Quan van començar les tasques de desenrunament es va produir una segona explosió, molt més potent, que va deixar ferits a sis agents dels Mossos i dos bombers. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va reflectir en l'ordre de detenció dels detinguts que la deflagració va produir un «fong» de fum que va ser «visible a diversos quilòmetres».

La jutge Sonia Nuez Rivera es va inclinar cap a la possibilitat d'un atemptat gihadista quan va veure que hi havien acumulat desenes de bombones de butà, però els agents dels Mossos d'Esquadra presents la van desmentir: «Senyoria, no exageri», li van contestar, segons confirmen a ABC fonts coneixedores de l'escena.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Amposta, partit judicial al qual pertany Alcanar (Tarragona), va apuntar en la inspecció ocular després de l'explosió a la casa «okupada» que les bombones «podien estar preparades per a un atemptat». Així ho han confirmat a ABC fonts judicials i de la lluita antiterrorista.

La titular del Jutjat d'Instrucció número dos de la localitat tarragonina va traslladar aquesta informació als seus superiors després de la comissió dels atemptats. Aquestes dades van ser analitzades en una reunió a la qual van assistir diversos magistrats destinats a Catalunya, tal com asseveren a aquest diari fonts jurídiques. La jutge es troba «psicològicament molt afectada».

L'actuació dels Mossos d'Esquadra a Alcanar ha provocat grans crítiques per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, principalment la Guàrdia Civil. Agents de l'Institut Armat es van personar a la casa d'Alcanar res més tenir constància de l'explosió i van oferir els serveis dels Tedax, els especialistes en artefactes explosius. El cos policial autonòmic va rebutjar l'ajuda i va preferir, en virtut de les seves competències sobre la seguretat a Catalunya, encarregar ells d'investigar la detonació.

Es pot dir que tot i els 15 morts i el centenar de ferits, aquest cop hem tingut sort que la cosa no hagi estat molt més greu ja que aquests terroristes tenien previst actuar en diferents punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona i per a això havien acumulat gran quantitat d'explosius.

La participació dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) del Ministeri de l'Interior, en el qual es comparteixen bases de dades, sempre ha estat objecte d'una controvèrsia política mai resuelta.Los ciutadans hem d'exigir als comandaments policials que no anteposin la nostra seguretat al seu afany de protagonisme o picabaralles psrtidistas. La nostra seguretat davant l'amenaça gihadista depèn que puguin compartir la informació existent i de la col·laboració entre els diferents cossos que no té mes opció d'estar centralitzada.

Pacte Antiterrorista _ No es pot pactar amb qui volen dinamitar l'Estat

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la classe política espanyola s'ha esforçat per transmetre alguna cosa que malgrat les seves inentos un missatge d'unitat a la societat, cosa que en aquest moment no existeix. Ahir dos bàndols es van reunir el Pacte Antiterrorista PP, PSOE, Ciutadans, UPN, PAR, CC o UPyD com signants. Podem, ERC, PDeCat, PNB o Compromís com a observadors. Així s'ha buidat de contingut una cosa que hauria de ser unànime i incondicional.

Govern, PP i Ciutadans han estat ferms en la seva petició de deixar de banda l'equidistància. "Per reforçar aquest missatge d'unitat seria positiu que en la pròxima reunió puguin subscriure aquest pacte els partits que formalment no ho han fet, perquè això reforçaria aquesta resposta unitària i inequívoca", va ser la petició que va llançar a la reunió Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior, secundat per PP i Cs.

Més benèvola és la visió que ha mostrat el PSOE, que ha considerat, en boca de Margarita Robles, la seva portaveu parlamentària, "accessori ser signant o observador. L'important és estar i manifestar la unitat".

Els recents esdeveniments terroristes a Barcelona i la incomoditat d'uns i altres dirigents en les seves manifestacions públiques més els intents d'uns i altres i els seus intents per capitalitzar els èxits policials en els mitjans de comunicació, han mostrat als ulls de tot el món l'existència d'almenys tres maneres d'entendre les nostres llibertats.

No té objecte obstinar-se a aconseguir que formacions en oberta rebel·lia contra la legalitat, com Podem, ERC, PdeCat o Compromís, subscriguin un acord en el qual, segons confessió pròpia, no creuen, fins al punt que algunes s'han negat a condemnar la matança de les Rambles, ja que no volen "erigir-se com jutges". Això, per no parlar del caos operatiu, idiomàtic i informatiu provocat per l'afany de protagonisme de la Generalitat

El pitjor és enganyar-se veient unitat on no n'hi ha i qualificant de demòcrates als que no ho són. L'extrema esquerra i els seus aliats separatistes volen dinamitar l'Estat de Dret, per la qual cosa no haurien de formar part d'un pacte que té per gran objectiu garantir la seva pervivència.

La hipocresia dels independentistes i l'extrema esquerra davant l'atemptat de Barcelona

Davant terrible atemptat gihadista de Barcelona, ​​el Govern ha convocat el Pacte Antiterrorista per dilluns que ve, acudeixen tots els partit de la Cambra Però Podem PdeCat i ERC ja han anunciat que acudiran però com a simples "observadors" en negar-se així a signar l'acord que van aconseguir les principals forces polítiques el 2015 per endurir el Codi Penal, millorar la coordinació i reforçar els recursos materials i humans de les forces i Cossos de Seguretat de l'Estat contra l'amenaça islamista.

Ni CDC avui PDeCAT, ni ERC, ni el PNB ni, per descomptat, IU, Amaiur, BNG, Compromís ... van signar el pacte contra el terrorisme gihadista que avui ha deixat 13 morts i més de 100 ferits, 15 d'ells molt greus, en Barcerlona Ells va seguir sense sense sumar-se, doncs, a la imprescindible unitat que han de demostrar els principals partits davant els fanàtics.

La seva no pertinença els permet fins i tot desmarcar-se de les decisions que s'adoptin en aquesta matèria en funció dels seus interessos partidistes. En definitiva, un nou exercici de falsedat, roïndat i vilesa a compte, en aquest cas, del gihadisme.

Benet Salellas

Benet Salellas, regidor de la CUP ha declaradp sobre els autors de l'atemptat, els jihadistes són "gent treballadora de Catalunya" i la policia que els persegueix és islamòfoba

La CUP que de cop i volta ha quedat en silenci en la seva campanya contra el turisme, ha anat molt més enllà mitjançant un comunicat on els antisistema opten per destacar "el rebuig frontal a totes les formes de terrorisme feixista fruit de les lògiques internacionals del capitalisme ", i alhora que rebutgen," també frontalment, totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que aquests fets desencadenaran amb l'objectiu d'aprofundir els processos de repressió i militarització de la societat "(sic).

L'esperpent de la CUP després de l'atemptat incendia les xarxes socials

La CUP es situa així, estratègicament, en un discurs injustament desenfocat, en clau estrictament local i essencialment guerracivilista. Res a veure amb les reaccions d'altres líders, dins i fora de Catalunya, amb missatges coincidents en la consternació per l'atemptat, el suport a les forces i cossos de seguretat o el rebuig de la violència i contra la por.

Aquesta forma de justificar l'injustificable és el que impedeix realment a l'extrema esquerra, d'un o altre signe, posicionar-se al costat de les grans forces democràtiques per lluitar contra l'islamisme mitjançant aquest ampli acord. A més, posar-se de perfil i al mateix temps assistir com a observador, reporta al partit d'Esglésies importants avantatges a tenir en compte, ja que el seu paper d'observador els atorga la possibilitat de participar en les reunions, comparèixer davant els mitjans i fer-se la foto al costat als signants, transmetent així la positiva imatge que participen de la unitat política contra el terrorisme quan, en realitat, és tot el contrari. Així mateix, la seva no pertinença els permet fins i tot desmarcar-se de les decisions que s'adoptin en aquesta matèria en funció dels seus interessos partidistes. En definitiva, un nou exercici de falsedat, roïndat i vilesa a compte, en aquest cas, del gihadisme.

Jo advocaria que si tots aquests partits no volen prendre responsabilitats, no poguessin participar com a observadors en aquestes reunions, per raons de seguretat nacional, ja que en elles s'han de prendre decisions molt serioses contra els que en moltes ocasions són simplement els seus còmplices o inductors.

Atac al cor d'Europa

Com fa uns pocs mesos a París, el terror s'ha apoderat aquest dimarts a la capital d'Europa després dels atemptats registrats, primer a l'aeroport internacional de Brussel·les-Zaventem, i després al metro de la capital belga. Poc abans de les vuit del matí s'han registrat dos fortes explosions a l'aeroport de Brussel·les. Poc després, una altra explosió s'ha registrat a l'estació de metro de Molenbeek, al cor del barri de les institucions europees. Total 35 morts i més d'un centenar de ferits. Estem immersos encara que no ho sembli, en el que ja pot denominar-se sense cap dubte, la tercera guerra mundial, la qual no s'assembla en res a les dues anteriors i on ja no hi ha zones de rereguarda on aixoplugar-se.

L'autoria de nou cal atribuir-la al denominat Estat Islàmic que ni és estat ni tan sols compleix les normes de l'Islam, sinó que són una partida d'assassins descerebrats parell que ni les vides alienes ni la pròpia té cap valor, entestats a destruir la nostra civilització. Precisament, els atemptats de Brussel·les s'han produït dos dies després que el principal sospitós de cometre els atacs de París, Salah Abdeslam, fos detingut a la capital belga amagat pels mateixos veïns. Una altra vegada apareix el barri de Molenbeek on ha estat amagat mesos davant els nassos de la policia belga i ajudat pels seus veïns, el terrorista més buscat d'Europa, des de l'atemptat de París.

El més preocupant és que de nou han atemptat al cor d'Europa i la seu de la OTN i que un dels nius on se senten protegides aquestes rates, Molenbeek, està situat a escassos 500 metres de l'edifici de la Parlament Europeu. De Molenbeek procedeixen el 20% dels policies de Brussel·les i allin funcionen amb total impunitat tribunals islàmics que competeixen amb la justícia belga. Hi ha la certesa que les diferents policies belgues, que estan francament descoordinades, són incapaços de controlar el que està passant en aquest barri de la capital d'Europa.

Aquí a Espanya ha estat convocat per a aquesta tarda el Pacte Antiterrorista compost per gairebé tots els partits de l'arc polític excepte Podem, que no ha subscrit aquest pacte i que assisteix com a observador. Davant la gravetat de la situació, hauríem de preguntar-nos si aquest partit que és incapaç de sumar-se al parlament navarrès, si hauria d'estar present en aquestes reunions en ser incapaç de condemnar, igual que els proetarres de Bildu, els atemptats perquè en ella es fa una referència a les bandera a mig pal d'Europa i Espanya.

Ja podran els integrants d'aquest Pacte del no-res a celebrar la unitat dels demòcrates; ja podrà Rajoy congratular de la lleialtat que els diferents partits han mostrat; però quan arribi el moment de decidir-se a lluitar sobre el terreny per destruir el refugi d'aquests criminals, que algú provi a preguntar-los a aquests teòrics, si Europa va a enviar tropes a combatre a l'Estat Islàmic, a participar en els bombardejos contra l'organització terrorista o rellevar nostres aliats en llocs menys conflictius perquè ells puguin alliberar territori sota sobirania d'uns genocides. Una Europa espantada que ara mateix té por dels desgraciats que abandonen les seves llars i vénen espantats a refugiar de l'horror, com va a poder enfrontar-se a aquests assassins.