Menys medalles i mes coordinació

L'actuació dels Mossos en el desmantellament de la cèl·lula islamista que va causar 15 morts a les Rambles de Barcelona pot considerar-se com heroica i exemplar mereixedora de la medalla d'or que ha estat concedida pel Parlament de Catalunya.

Això no treu que el comportament dels polítics i els seus comandaments en la seva autosuficiència i afany de protagonisme, deixa molt a desitjar en haver posat en perill l'operació i als propis ciutadans amb el seu afany de no compartir la informacions que disposaven abans i durant el transcurs de l'operació en el seu afany de demostrar al món sencer que són autosuficients.

Existeix a Espanya una organització policia anomenada CITCO que no és mes que un centre de centralització i distribució de tota aquella informació que poguessin observar el funcionament de cèl·lules terroristes o de narciotráfico es puguin veure implicats els diferents cossos policials que no ha estat sent usada per ordres expresses dels comandaments dels Mossos.

La notícia que la policia local del petit municipi flamenc de Vilvoorde (Bèlgica) hauria contactat al març de l'any passat amb comandaments policials d'Espanya per si disposaven en els seus arxius dades sobre Albdelbaki és Satty, l'imam radical que va exercir a Ripoll (Girona) i considerat pels investigadors com el líder de la cèl·lula gihadista autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona), va provocar que la premsa catalana es llancés contra els comandaments d'Interior sobre que no els havia informat sobre la seva perillositat.

La realitat va ser que la policia local del petit municipi flamenc de Vilvoorde (Bèlgica) va contactar al març de l'any passat amb els Mossos d'Esquadra a la persona del segon dels seus comandaments Daniel Casals cap de la unitat d'informació per conèixer si la policia de la Generalitat tenia en els seus arxius dades sobre Albdelbaki és Satty, l'imam radical que va exercir a Ripoll (Girona), la policia municipal va considerar sospitoses seves activitats i va enviar la seva consulta d'informació a la policia de la Generalitat per escrit. La resposta va ser remesa de nou cap Vilvoorde el 8 de març del 2016.

En la seva resposta, els agents de la policia autonòmica van explicar que no tenien dades o indicis sobre la radicalització de l'imam. Van notificar que el seu cognom apareixia vinculat amb l'operació Xacal, però que no es tractava del mateix individu. La resposta va ser elaborada per l'Àrea Central d'Anàlisi dels responsables antiterroristes dels Mossos. En concret, la va signar DC, segons fonts de la lluita antiterrorista.

Aquesta comunicació entre els policies locals de Vilvoorde i els Mossos no és la via de comunicació antiterrorista entre dos països de la UE. La via oficial hauria estat que la consulta s'hagués dirigit a través de l'enllaç d'Interior a l'Ambaixada d'Espanya a Bèlgica. O, fins i tot un contacte directe entre els ministeris. La comunicació va ser totalment anòmala i oficiosa i no va quedar cap constància en el CIPCO, que hagués posat en guàrdia a altres policies.

«Senyoria, no exageri»

A dalt a la dreta, Abdelbaki És Satty. Al fons, bombones de butà que els terroristes havien emmagatzemat en una casa d'Alcanar (Tarragona)

Un altre fet que no fa més que confirmar la discutible responsabilitat dels comandaments dels Mossos, va ser en la inspecció del xalet d'Amposta i davant l'evidència de l'existència d'un arsenal explosiu van impedir la col·laboració dels Tedax de la Guàrdia Civil que amb major experiència podria haver aportat més celeritat en el que durant gairebé un dia els mosso van pensar que era una explosió ocasional.

Els documents intervinguts demostren que la cèl·lula de Ripoll va acumular a la casa d'Alcanar 500 litres d'acetona, a més d'aigua oxigenada i bicarbonat, ingredients necessaris per preparar l'explosiu usat pels jihadistes i denominat «la mare de Satan». També gran quantitat de claus, per a ser utilitzats com a metralla, i polsadors per iniciar l'explosió. A més, tenien fundes de coixins i brides que s'anaven a utilitzar per amarrar el material explosiu, encarregat de fer esclatar les desenes de bombones de butà que pretenien carregar en les tres furgonetes llogades.

L'explosió s'ha produït a les 23:17 hores de dimecres passat i els Mossos van creure que el motiu havia estat una fuita de gas, alguna cosa fortuït. Després es va apuntar al fet que allí hi podria haver un laboratori de fabricació de drogues, el que a la jutge «no li quadrava» pel tipus de materials. Quan van començar les tasques de desenrunament es va produir una segona explosió, molt més potent, que va deixar ferits a sis agents dels Mossos i dos bombers. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va reflectir en l'ordre de detenció dels detinguts que la deflagració va produir un «fong» de fum que va ser «visible a diversos quilòmetres».

La jutge Sonia Nuez Rivera es va inclinar cap a la possibilitat d'un atemptat gihadista quan va veure que hi havien acumulat desenes de bombones de butà, però els agents dels Mossos d'Esquadra presents la van desmentir: «Senyoria, no exageri», li van contestar, segons confirmen a ABC fonts coneixedores de l'escena.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Amposta, partit judicial al qual pertany Alcanar (Tarragona), va apuntar en la inspecció ocular després de l'explosió a la casa «okupada» que les bombones «podien estar preparades per a un atemptat». Així ho han confirmat a ABC fonts judicials i de la lluita antiterrorista.

La titular del Jutjat d'Instrucció número dos de la localitat tarragonina va traslladar aquesta informació als seus superiors després de la comissió dels atemptats. Aquestes dades van ser analitzades en una reunió a la qual van assistir diversos magistrats destinats a Catalunya, tal com asseveren a aquest diari fonts jurídiques. La jutge es troba «psicològicament molt afectada».

L'actuació dels Mossos d'Esquadra a Alcanar ha provocat grans crítiques per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, principalment la Guàrdia Civil. Agents de l'Institut Armat es van personar a la casa d'Alcanar res més tenir constància de l'explosió i van oferir els serveis dels Tedax, els especialistes en artefactes explosius. El cos policial autonòmic va rebutjar l'ajuda i va preferir, en virtut de les seves competències sobre la seguretat a Catalunya, encarregar ells d'investigar la detonació.

Es pot dir que tot i els 15 morts i el centenar de ferits, aquest cop hem tingut sort que la cosa no hagi estat molt més greu ja que aquests terroristes tenien previst actuar en diferents punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona i per a això havien acumulat gran quantitat d'explosius.

La participació dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) del Ministeri de l'Interior, en el qual es comparteixen bases de dades, sempre ha estat objecte d'una controvèrsia política mai resuelta.Los ciutadans hem d'exigir als comandaments policials que no anteposin la nostra seguretat al seu afany de protagonisme o picabaralles psrtidistas. La nostra seguretat davant l'amenaça gihadista depèn que puguin compartir la informació existent i de la col·laboració entre els diferents cossos que no té mes opció d'estar centralitzada.