Anna Gabriel, en la seva última aparició pública a TV3 el passat 21 de febrer.
La decisió de la exportaveu de la CUP Anna Gabriel de instal·lar-se a Suïssa per escapar de la Justícia espanyola no és casual. D'una banda, pretén posar de nou el conflicte català al mapa internacional, un objectiu que va aconseguir Carles Puigdemont en les seves primeres setmanes de fugida, però que s'ha desinflat en els dos últims mesos. La fugida de l'exdiputada de la CUP suposa a més que el procés penal obert contra els líders independentistes transcendeixi l'àmbit merament judicial i es converteixi en un procés polític, ja que Suïssa no és membre de la UE, de manera que el Suprem hauria de demanar l'extradició, un procediment que requereix la intervenció dels governs d'ambdós països.
Aquesta decisió aboca a Espanya a un procés d'extradició que pot ser llarg i l'èxit no està assegurat. Malgrat que la defensa de Gabriel va comunicar aquest dimarts oficialment al Suprem que no aniria a declarar, el jutge Pablo Llarena va mantenir la cita, prevista per a les 9.30. L'instructor comunicarà què fa una vegada que constati que l'exdiputada de la CUP definitivament l'ha deixat plantat. El Suprem s'inclina per demanar la detenció immediata de Gabriel, però Llarena ha de decidir si demana que es tramiti ja l'extradició o espera a l'ordre de processament.
Endavant, el corrent anarquista a la qual pertany, ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per finançar l'estada del seu exlíder a Suïssa. Però no està tenint l'èxit planejat. En part per la greu crisi econòmica que pateix la CUP des de la seva debacle electoral el 21-D i en part per la guerra civil que enfronta Endavant amb Poble Lliure, l'altra gran corrent de la formació. La situació de la exportaveu de la CUP, Anna Gabriel, fugida a Ginebra comença a ser agònica. I és que els seus dos grans expectatives per garantir la seva subsistència en la costosa Suïssa estan, de moment, condemnades al fracàs.
En primer lloc, l'exparlamentària antisistema segueix sense trobar feina com a professora de Dret, la seva titulació; en segon terme, la formació d'un govern independentista -que podria subvencionar d'alguna forma la seva estada al país helvètica a través dels fons del creat Espai Lliure de Brussel·les- està més lluny que mai. I, en part, per culpa del seu propi partit.
Tampoc està comptant Anna Gabriel amb el suport de l'anomenada caixa de resistència de l'ANC, molt minvada pels pagaments de les fiances que els tribunals han anat imposant a les desenes d'imputats per l'1-O. Les últimes a la secretària general d'ERC, Marta Rovira (60.000 euros), i aquest mateix divendres a l'exnúmero dos de la Conselleria d'Interior, César Puig (100.000). La caiguda dels antistema, que han perdut sis escons, minva substancialment les sucoses subvencions públiques i els va a privar de gairebé 3 milions d'euros en la nova legislatura.
Segons la seva declaració de béns de 2015 (quan va arribar al Parlament), Anna Gabriel afronta des de gener d'aquest mateix any al pagament d'un crèdit de 10.000 euros que va demanar per adquirir un Seat Ibiza. En total 228 euros al llarg de quatre anys. És a dir, fins a gener de l'any que ve. A més, va reconèixer disposar d'36.363 euros en dipòsits o comptes corrents. Un capital insuficient per residir a la caríssima Ginebra durant molt de temps.
En aquest últim mes tampoc ha comptat Anna Gabriel amb la calor dels seus antics companys de files. Tan sols ha rebut la visita del seu antecessor en el càrrec de portaveu, David Fernández. L'última delegació que la va visitar a Ginebra va ser una del sindicat proetarra LAB. El que ha posat a la Guàrdia Civil sobre la pista que, per la via basca, Gabriel estigués rebent algun tipus de suport financer.
I és que tot indica que l'estada a Suïssa de l'exdirigent antisistema va per llarg. Aquest mateix dilluns la Fiscalia ha confirmat que no activarà contra ella l'euroordre fins que el jutge Llarena dicti ordre de processament contra ella. I cal recordar que la passada setmana va declarar la investigació "causa complexa" pel que disposa de 18 mesos més per a la seva instrucció.
Cal recordar que Gabriel està fugada oficialment des del passat 20 de febrer, quan no va acudir a declarar davant del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que li havia imputat per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. No obstant això, es creu que almenys va ser una setmana abans quan la exportaveu cupera havia sortit de Catalunya. Des de llavors, fa front a les despeses de residir a Suïssa, al seu manutenció i als costosos honoraris del seu advocat, Oliver Peter. Gran part de la CUP s'ha desentès de les aventures de la seva antiga portaveu. Els seus militants no afluixen la butxaca i el treball de professora universitària no arriba.
El procés de lliurament de Gabriel pot complicar encara més si l'exdiputada demana asil polític. La CUP ha informat que ho farà si Llarena finalment sol·licita la seva detenció.
Alerta vermella.
