Les diputades de la CUP Anna Gabriel, Gabriela Serra, Mireia Boya, Eulàlia Reguant, Mireia Vehí i Pilar Castillejo
Anticapitalistes radicals, però practicants en la seva vida privada d'un capitalisme que injurien públicament. L'anomenat «Govern femení» no predica en la seva vida diària amb l'anticapitalisme. Les seves inversions actuals en negocis diversos són bona prova d'això.
Els antisistema de la CUP (Candidatures d'Unitat Popular) van néixer sota la primera ègida d'un zamorà, David Fernández, però exerceixen avui una farsa política de primer ordre en mans de diverses dones: Anna Gabriel, Gabriela Serra, Mireia Boya, Eulàlia Reguant i un gironí, Benet Salellas, íntim amic de Carles Puigdemont. L'anomenat govern feminista de la CUP, violentes i agressives, oculten rere seu un passat i un present molt diferents. Nascudes en el si de bones famílies, educades en col·legis religiosos i amb inversions actuals en negocis a tot Espanya. Les dones de la CUP -que fa mesos van declarar davant del Parlament de Catalunya: «Som brutes, lletges i malfolladas per fer política» - protagonitzen una autèntica farsa. Aquestes diputades aprofiten el discurs nacionalista, que Artur Mas els va posar en safata, per muntar un míting i proclamar que són «les nétes de les bruixes que no van poder cremar».
Els noms de Gabriela Serra, Anna Gabriel, Mireia Boya, Eulaia Reguant i el mateix nombre són el més cru exemple d'on ha portat a Catalunya el nacionalisme radical.
Gabriela Serra, la cara signant, al costat del convergent Jose Luis Corominas, de la llei del referèndum, és una «monstruita» entranyable, en paraules de molts diputats del PDeCAT. Nascuda el 1951 a una família de classe benestant del sector tèxtil, es va educar en una escola de monges de Mataró en el moment més dur de la dictadura. De petita, segons recorden ara veïns de l'època, «la Gabrielita» volia ser monja missionera o ballarina. Amb l'adolescència, però, van arribar les onades d'immigrants i ella es va radicalitzar. Canvi seva assistència al servei religiós diari per una casa d'assistència a immigrants. La seva família, curiosament, segons afirmen veïns de Mataró, posseïa diversos immobles de negoci tèxtil amb bons beneficis. Sota la seva aparença de dona rude i agra, la dirigent cupera és una dona sensible. Casada amb 19 anys, es va traslladar a Roma el 1972 seguint al seu marit. A Roma es enlluerna amb el comunisme italià del moment.
Quan Serra torna a Catalunya, el PSUC li sembla un partit massa moderat. Vol experimentar de primera mà la vida dels obrers i s'instal·la a Santa Coloma de Gramenet, on encara avui és estimada i recordada.
Serra fa de mestra al Camp de la Bóta, s'implica en les lluites veïnals del barri de Singuerlín i arrela a Santa Coloma. Participa en el segrest d'autobusos, en l'organització d'escoles i en tot tipus de lluites comunitàries que l'apropen a l'activisme de base. Quan Felipe González organitza el referèndum de l'OTAN, Serra ja forma part d'organitzacions pacifistes. Decebuda del PSOE i de la recentment estrenada democràcia espanyola, Serra se'n va a Guatemala i El Salvador després del referèndum de l'OTAN de 1986. No fa de monja missionera, però sí de defensora d'obrers que aposten pels mateixos principis que havia vist reclamar en l'agonia del franquisme. La violència posa a prova el seu coratge i el seu pacifisme. En aquest context coneix a la seva parella actual. També a Rigoberta Menchú, que va ser Premi Nobel de la Pau. Serra descobreix que és independentista pels mateixos motius que una altra radical,
Després de conèixer-se les propietats declarades dels diputats de la CUP, després que la diputada Eulàlia Reguant obrís la porta a les ocupacions de segones residències, segueixen sortint sorpreses. La senyora Serra, segons la declaració de béns pública que va lliurar al Parlament, ha comprat bons de l'Estat espanyol, per gairebé 5.000 euros, però resulta curiós que una diputada independentista, d'esquerra radical, que vol trencar amb Espanya compri bons del Tresor espanyol sense que l'elevada prima de risc que contínuament ha castigat el deute públic espanyol s'ho replantegés.
Anna Gabriel Sabaté (Sallent, 1975) és una educadora social, professora de Dret i política espanyola. Des d'octubre de 2015 és diputada al Parlament de Catalunya per les CUP, formació en la qual milita des de 2002. És membre d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) i de l'equip fundador del col·lectiu Terra i Llibertat, a més d'afiliada a la Confederació General del Treball entre 2003 i 2011. els seus avis eren d'Huelva, mentre els seus pares es reparteixen entre Tarragona i Múrcia. Expliquen que el seu besavi va arribar a cremar diners a la plaça del poble en un acte de festeig llibertari. Però tota aquesta llegenda anarquista la tiren per terra molts veïns de la zona, que expliquen com la família regentava diversos negocis agrícoles i va emigrar a Catalunya «amb les butxaques plenes». Anna començar la seva militància en agrupacions d'esquerra en l'adolescència, precisament a Andalusia, i segons persones que en aquella època la van conèixer, «aspirava a ser una gran hotelera». Avui és la més radical, lidera Endavant, dins de la CUP, i està darrere dels atacs violents contra el turisme per part de l'organització radical Arran.
Anna Gabriel, que ara exerceix la «turismofòbia» i va passar molts anys de la seva vida, especialment a l'estiu, en una comuna «hippie» d'Eivissa. A les dunes de Sant Miquel i Santa Eulàlia, antics paradisos de la moguda, la recorden com una radical extremista de molt mal caràcter. En aquella època, segons aquestes fonts, va regentar amb altres amics un restaurant a l'illa eivissenca. Gabriel és un pur exemple de la farsa cupera, i els que bé la coneixen la titllen de «despietada» però falsa. El seu sou ara al Parlament, on exerceix de portaveu en totes les comissions importants, és dels més alts en la Cambra autonòmica.
La que tampoc té desperdici és Mireia Boya Busquet, 1 nena rica, filla de pares adinerats, que juga a ser antisistema. La diputada de la CUP oculta en la seva declaració oficial de patrimoni que és propietària, al costat del seu germà, d'un hotel rural situat al Pirineu lleidatà i valorat en al voltant de 250.000 euros.
Segons la seva declaració de béns presentada al Parlament en l'any 2015, l'únic immoble que posseeix Mireia Boya és el 50% d'una «finca urbana» valorada en 8.199,24 euros. En realitat, es tracta d'un hotel rural de 170 metres quadrats, distribuïts en tres plantes, que compta amb un hort annex. La diputada explota aquest establiment a través de la comunitat de béns Borda Guilhamuc CB, de la qual és sòcia costat del seu germà, Josep Boya Busquet, qui des de gener de 2016 és director general d'Arxius, Biblioteques, Museu i Patrimoni de la Generalitat.
Triada per la circumscripció de Lleida, Mireia Boya es va convertir en diputada autonòmica el 18 de desembre de 2015 i, tan sols un mes després, el Govern de Carles Puigdemont va col·locar al seu germà com a alt càrrec de la Conselleria de Cultura.
Funcionari del cos de conservadors de la Generalitat, Josep Boya ha estat amb anterioritat director del Museu de la Vall d'Aran i, des de l'any 2014, director del Museu d'Història de Catalunya. En tots dos casos, durant governs de Convergència (avui PDeCAT)
I una altra independentista fervorosa és Eulàlia Reguant, nascuda a l'elitista clínica Dexeus de Barcelona el 1979, filla i néta d'una família de professors de classe mitjana defensora de la llengua catalana durant la dictadura.
Educada en els Escolapis del carrer de la Diputació de Barcelona, la dirigent de la CUP va tenir una infància agradable i catalanista, però molt allunyada del separatisme radical. El seu vestuari actual, fet de robes molt per sobre de la seva talla, revela el seu demagògia esquerrana de mal gust. En els seus anys d'estudiant freqüentava un altre tipus de botigues al Passeig de Gràcia barceloní. Reguant va estudiar matemàtiques i es va polititzar durant els anys que va passar a la universitat. Va ser en aquesta etapa universitària quan Eulàlia va conèixer a Benet Salellas, el dirigent de la CUP íntim amic de Carles Puigdemont, fill d'una il·lustre família de juristes de Girona. Allà van coquetejar amb ERC per després derivar en la CUP, on la demagògia prima davant d'un passat que, vulguin o no, és irrefutable. Primer la butxaca plena, a costa de l'Estat espanyol, que sempre paga. La independència els surt, ara per ara, molt barata.
Recuperem la iniciativa!
Amb la noviolència i la desobediència civil com a eines, avancem-nos a la sentència. 
