La Caixa del Solidaritat independentista dóna signes d'esgotament

L'expresident català Artur Mas | Cordon Press

La Caixa del Solidaritat ha ingressat 800.000 euros dels 4,1 milions que reclama el Tribunal de Comptes a Puigdemont, Junqueras i 32 alts càrrecs. Crida desesperada d'el separatisme per pagar l'última fiança de el cop.

Les fiances de el Tribunal de Comptes s'han revelat com un dels elements més nocius per al separatisme. Artur Mas i els consellers condemnats pel referèndum d'el 9-N de 2014 (el banc de proves de l'cop d'Estat d'octubre de 2017) encara es queixen de les multes i fiances imposades per aquest tribunal mentre que els implicats en l'1-O recorren de nou a la solidaritat de les bases independentistes per fer front a el pagament de 4,1 milions d'euros, l'última reclamació pel cop.

Tenen de termini fins dilluns i només han aconseguit recaptar 800.000 euros. No ha funcionat el conte de la lletera. Puigdemont demanava dos euros a cada un dels votants de l'referèndum il·legal, però l'independentisme mostra símptomes d'esgotament financer. Massa peticions, primer de Mas i després de Junqueras i Puigdemont. I no només per a advocats, multes i fiances, sinó per a la Casa de la República (la mansió de Waterloo), el Consell per la República i la Crida per la República.

Els responsables de la "caixa de solidaritat", els expresidents de parlament regional Núria de Gispert i Ernest Benach, supliquen a l'independentisme que faci front a la nova fiança perquè en cas contrari s'han d'embargar béns i fins i tot sous, matisen, no només de Puigdemont, Junqueras i els seus consellers, sinó també d'alts càrrecs de la Generalitat, com alguns secretaris generals o la interventora de l'administració autonòmica.

La situació és desesperada, segons han alertat els dos personatges a El Nacional, el digital independentista de l'exdirector de La Vanguardia José Antich. Segons els comptes de De Gispert i Benach, la "caixa de solidaritat" ha aportat fins al moment 13,2 milions d'euros en fiances, 262.500 euros en advocats per a particulars que no disposaven d'assistència lletrada i 124.600 en multes. Segons els promotors d'aquesta caixa, a més de sufragar despeses judicials als càrrecs polítics també s'ha ajudat a unes 246 persones anònimes que s'han vist afectada per el que anomenen "repressió judicial".

La Caixa del Solidaritat rebutja pagar la fiança a l'exconseller Vila

Santi Vila, a la dreta, entrant al jutjat d'Osca juntament amb el seu advocat (ACN)

El jutge exigeix ​​216.000 € per no retornar els béns de Lleida a Sixena

La Caixa del Solidaritat, ha rebutjat fer-se càrrec de la reclamació que el jutjat d'instrucció d'Osca ha sol·licitat a l'exconseller de Cultura Santi Vila, tot i que sí que hauria pagat la fiança de l'també exconseller Lluís Puig, imputat en la mateixa causa . Puigdemont va demanar a la Caixa de la Solidaritat que pagués la fiança als exconsellers Vila i Puig

El passat 5 de desembre l'titular de Jutjat d'Instrucció número 3 d'Huesca va dictar obertura de judici oral contra Santi Vila i el seu successor Lluís Puig per no haver lliurat a Aragó les 44 obres d'art de Sixena que es trobaven al Museu de Lleida a tot i l'ordre judicial. Els imposava unes fiances de 216.000 i 88.000 euros, respectivament, per possibles responsabilitats, i les havien d'abonar un dia després. Santi Vila va presentar un escrit demanant un mes més per poder pagar la fiança i la jutge va sol·licitar informe a l'fiscal. No hi ha hagut una resposta encara, però si la resolució és negativa Santi Vila ja ha reconegut que es veurà obligat a embargar seu pis de Figueres. I si bé el judici oral està previst que s'iniciï d'aquí a poc més d'un mes, és possible que els recursos posteriors portin la demanda a l'Suprem i la sentència definitiva pugui endarrerir fins a dos anys.

L'expresident Carles Puigdemont va fer una piulada on reconeixia que Santi Vila i Lluís Puig "van complir fidelment, com consellers de cultura, els meus ordres de protegir i defensar el patrimoni català" i agraïa a la Caixa de la Solidaritat "que ajudi als dos". Però aquesta entitat, creada el maig de 2017 per l'ANC i Òmnium Cultural, ha anunciat que l'havia de estudiar perquè "som conscients que el cas és controvertit". I finalment aquest dijous passat el rebutjava, en el cas de Vila, a través d'un altre tuit: "Si bé hi ha raons a favor relatives als fets jutjats, hi ha altres en contra, relatives a l'actuació global de Santi Vila".

Inicialment semblava que seria la Generalitat la que es faria càrrec de la fiança, directament o mitjançant l'assegurança que té contractada per responsabilitat civil, però tampoc ho ha fet. Santi Vila ha mostrat la seva sorpresa "perquè els serveis jurídics tant de Cultura com de Presidència van considerar que les actuacions estaven ajustades a dret" i considera que això deixa en una indefensió total a funcionaris i càrrecs polítics.

També li estranya que les entitats que van empènyer perquè no es lliuraran les obres de l'museu de Lleida "ara no tinguin res a dir". Que no s'estranyi Santi Vila, després de la seva marxa enrere, per a la "família" separatista, ha deixat d'existir, i mes si ja no queda pasta a la caixa. Amb el de Torra, s'acosten nous desemborsaments,

Presó incondicional - 8 a la primera tanda

L'Audiència Nacional espanyola decreta presó sense fiança para los consellers del Govern

La primera tanda de sediciosos va ingressar a la presó. Ells sabien en tot moment al que s'exposaven quan van muntar el cop contra l'estat espanyol. Tants anys d'impunitat dels ha agafat per sorpresa en la primera visita a l'Audiència Nacional.

La jutge Carmen Lamela ha decretat presó incondicional per a set exmembres del Govern català, inclòs l'exvicepresident Oriol Junqueras, imputats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junquerasy els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó. Han estat distribuïts en diferents presons de la Comunitat de Madrid.

En el seu acte manifesta: "L'acció dels querellats va ser meditada i perfectament preparada i organitzada, reiterant durant més de dos anys l'incompliment sistemàtic de les resolucions del Tribunal Constitucional en pro de la independència",

Decreta així mateix presó eludible amb una fiança de 50.000 euros a l'exconseller Santi Vila, que va dimitir el dia abans que el Parlament declarés la independència de la república de Catalunya.

D'altra banda, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat que es ordeni la detenció de Carles Puigdemont i dels exconsellers de la Generalitat Antoni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, que romanen a Brussel·les i no han acudit aquest dijous a declarar.

La totalitat dels integrants de la Mesa del Parlament -inclosa la seva presidenta, Carme Forcadell- han anat a declarar al Tribunal Suprem pel mateix motiu. L'alt tribunal ha ajornat fins dijous, 9 de novembre, la declaració dels imputats per donar-los temps a preparar la seva defensa. Mentrestant, els ha posat sota "control policial".

Els que volen donar un cop d'estat, o bé ho guanyen i empresonen al govern, o si no aconsegueixen fer-ho, la presó és per a ells.

Campaments d'estiu dels cadells de la CUP

Arran intimida al turisme de Palma boicotejant als iots i a un restaurant

L'atac a un autobús turístic, les destrosses en bicicletes públiques, que ha passat a hacediez dies al port de Palma i fins i tot altres atacs a hotels que al seu dia van passar inadvertits, no denunciats pels afectats, han saltat ja a la premsa internacional, especialment en aquells països que tenen Espanya entre els seus destins predilectes. Especial ressò han tingut al Regne Unit, país natal d'un dels turistes que viatjava a l'autobús atacat per la CUP. El Daily Mail va recollir les declaracions d'Andrew Carey, un gal·lès que era a la part superior de l'autobús quan va passar tot i que diu que estava segur que "em moriria" en el que va creure en primer instant un atemptat gihadista.

Aquest brot de violència al carrer a Barcelona - que amenaça de expandir-se per la qual cosa els secessionistes diuen «Països Catalans» -, amb l'excusa del turisme, un dels principals motors econòmics de Catalunya, posa en tensió la relació de Junts pel Sí (JPS ), formada per PDECat i ERC, sobretot, i la antisistema CUP, socis parlamentaris. Carles Puigdemont ha la seva presidència a la CUP, que va vetar a Artur Mas després de les eleccions de 2015.

La CUP incomoda PDECat, que més enllà de l'objectiu final darrere d'una Catalunya separada de la resta d'Espanya, difereix en tots els seus plantejaments polítics, ja siguin de caràcter socioeconòmic, cultural, de gestió pública o de promoció de la iniciativa privada. Aquestes desavinences es posen de manifest quan Arran «pren els carrers» i la CUP no només no condemna la violència dels seus cadells sinó que la justifica.

Membres d'Arran concentrats davant la Ciutat de la Justícia

Una organització Arran organitzada i emparada per la CUP que en aquest moment té agafat pels pebrots al poder polític català. No és més que una manera de pressió dels nens de la CUP que els seus pares en lloc de portar-los a campaments d'estiu, els dediquen al gamberrisme urbà intentant acovardir turistes i als empresaris i treballadors d'un sector molt important per a l'economia de catalana , que està vivint una de les seves millors temporades.

L'article 61.3 de la Llei estableix que els pares o tutors «respondran solidàriament amb ell (el menor) dels danys i perjudicis causats» per l'autor dels fets. El jutge pot moderar la responsabilitat dels pares, si aquests no haguessin afavorit la conducta del menor, ja sigui amb la seva intenció o per la seva descuit.

El recent canvi de consellers de la Generalitat, imposat per la CUP, sobretot a Interior ha deixat el camp lliure perquè aquest grup, usat com a arma de xantatge dels polítics que no paren de dimitir, atrapats per unes promeses que ja saben que no podran complir, mentre el nou conseller d'Interior i el cap dels Mossos mira cap a un altre costat, només un, el conseller d'Ocupació, Santi Vila l'únic que s'atreveix a cridar pel seu nom a aquests terroristes. Ningú fa res per detenir-los, tot i que els coneixen perfectament, perquè Junts pel Si aquesta agafat pels pebrots per la CUP

El problema a Barcelona són dirigents com Ada Colau que els disculpen quan okupen un local o l'omplen de manters, o bé ocorren fets d'aquest estil. ja que està convençuda que eliminant el flux de visitants a la Barceloneta o la Sagrada Família resoldrà el problemes dels lloguers de la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona va silenciar l'atac de l'autobús 5 dies. El problema de l'alcaldessa està en la seva pròpia incapacitat, per poder convertir la ciutat en un entorn mes amable.

Joaquim Forn, conseller d'Interior, en l'últim ple del Parlament abans de les vacances d'estiu / EFE

No cal generar debats estèrils si la culpa és del turisme o dels empresaris que s'estan enriquint com alguns estan demanant. Els polítics catalans han de deixar-se d'històries i posar en lloc segur a aquests niñatos que vénen a fer a la ciutat els seus jocs de guerra propis dels campaments d'estiu.

Convergència es trenca

La reunió del Govern en funcions de dimarts passat després del nomenament de Carme Forcadell i la seva viva a la República Catalana, ha estat amb molt la més tensa del CDC des dels últims temps. La rebel·lió del govern relatada divendres en una crònica de La Vanguardia que semblava de ficció per als que han seguit històricament les informacions de Convergència delatava dues qüestions: la distància que hi ha entre els homes que han acompanyat a Mas en el seu gabinet i el desconeixement que tenien la majoria sobre la resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP de ruptura amb la legalitat vigent. Ara l'escepticisme s'ha apoderat de la majoria dels seus dirigents.

Encara que l'escrit de la resolució presentada al Parlament havia estat redactat feia dies pels equips de Junts pel Sí i de la CUP i consensuada en la reunió secreta realitzada el dilluns, o sigui el dia abans, entre Mas i dirigents de la CUP, la veritat és que aquell matí no semblava el dia idoni per a la seva presentació en públic. Encara estava calenta el discurs de la recentment elegida presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Un altre exemple més de la improvisació a la qual s'estan veient obligats els dirigents de la nova CDC.

No és freqüent que es produeixin debats polítics en el si del Consell Executiu. Hi va haver algun l'any passat, amb motiu de la consulta del 9-N, però l'habitual és que els membres del Govern es cenyeixin a les matèries de la seva competència. El president Mas tampoc sol donar massa detalls dels diferents moments delicats pels quals ha anat passant la política catalana. Cal recordar que aquell matí es despertaven tots amb els registres en diferents domicilis o empreses de la família Pujol. Una d'elles, per ser més exacte, era al domicili on ha resideixo tota la vida Jordi Pujol, una residència emblemàtica a la Barcelona política.

Quan ja porten gairebé dues hores de reunió i els mitjans digitals bullen, els mòbils dels consellers també comencen a treure fum. El tema de la resolució es posa sobre la taula. Algú demana a un empleat del Palau de la Generalitat que faci fotocòpies del text i es reparteixen els folis als membres del Govern. Tots es posen a llegir. El titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, es puja les ulleres al cap i se submergeix en el text. Al cap d'uns instants, trenca el silenci i deixa anar en to irat: "Però això què és?". El conseller no es talla un pèl. No en va és dels pocs que solen dir el que pensen en les reunions de l'executiu català. Encara que no sigui un home de partit, la seva autoritat dins del Govern és respectada. Mas-Colell expressa sense embuts que el text pactat per Junts pel Sí i la CUP li sembla una barbaritat, que suposa saltar-se les lleis sense cap mirament i que això no és de rebut. La indignació del conseller d'Economia obre una intensa discussió.

Segons alguns membres consultats de la direcció del partit vinguda a menys -són un total de 45- el cicle Mas finalitza. Qui liderarà el següent si alguna cosa queda? Felip Puig i Germà Gordó, consellers d'Empresa i Justícia, estan ben situats entre l'antic i el nou. Santi Vila, el conseller que millor relació ha tingut amb el Govern d'Espanya, en concret amb la ministra Ana Pastor, és l'opció dels que voldrien tornar al catalanisme negociador.

Aquest tipus de perfil, de moment, s'exposa poc, però la borsa de dirigents disposat a això és elevat. «El votant convergent catalanista existeix. Hi és. Alguns se n'aniran a Unió i fins a Ciutadans, però tots sospiren per tornar al sentit comú. Senten ridícul que les decisions d'ara les prengui la CUP », assegura un exconseller i diputat nacionalista fins no fa gaire. La vella guàrdia pujolista està amagada o desapareguda. Els que no han desaparegut ara són considerats masistas. Acompanyen al president en funcions en tot el que fa. I una cosa tenen molt clara: només hi ha una possibilitat de futur per a la presidència de la Generalitat en aquesta nova legislatura i es diu Artur Mas. O és president o es convoquen noves eleccions. Això pensen.

Un temor de tots: arribar tard. Que aquesta deriva no tingui una volta enrere.