Les rebaixes del Tribunal de Comptes

 

En una decisió insòlita, la fiscalia del Tribunal de Comptes ha reduït significativament la quantitat reclamada a un grup de dirigents independentistes com a responsabilitat comptable pels fons públics desviats per organitzar el referèndum secessionista il·legal de l'1-O i promoure el procés a l'estranger.

La rebaixa ha estat més de 6 milions d'euros. En concret, el fiscal ha passat d'atribuir-los un malbaratament fraudulent de 9,5 milions a només 3,4. És a dir, un descompte de més del 60%.

No ha transcendit el detall del càlcul –més enllà de descartar diversos conceptes amb arguments molt generals– però és més que evident que muntar la votació il·legal de l'octubre del 2017 i promoure a nivell internacional el pla per a la ruptura unilateral del país va costar molt més que 3,4 milions. Fins i tot va superar àmpliament els 9,5 milions d?euros. Provar-ho no hauria de ser gaire complicat per a la fiscalia. Tot i això, el ministeri públic no només no ho ha fet sinó que ha alliberat de tota responsabilitat 16 dels 51 implicats en la causa.

Com és possible que el nou càlcul difereixi tant de l'original, que es va arribar després de mesos de minuciosa investigació? Què ha passat entre el primer recompte i el segon? Doncs molt senzill, els últims mesos el Tribunal de Comptes ha passat a estar controlat per membres proposats pel PSOE després del pacte de renovació de la institució acordat amb el PP.

En total, la Fiscalia planteja una rebaixa del 62% en deixar els nou milions previstos per l'1-O i l'acció exterior a 3,4 milions. La seva demanda, dirigida contra 35 independentistes, i la de Societat Civil Catalana (SCC) són les que impulsen el judici al Tribunal de Comptes, en desistir l'Advocacia de l'Estat i la Generalitat de Catalunya. SCC demana 5,3 milions perquè, segons asseguren, arrisquen el seu propi patrimoni a la demanda i no poden més.

Davant els nou milions d'euros que se sol·licitaven sobre la base dels indicis recollits, el nou fiscal d'aquest organisme nomenat per Delgado, Manuel Martín-Granizo, minora de manera espectacular la factura. De manera que l'anomenada caixa de solidaritat del separatisme cobriria amb escreix la multa imputable als colpistes, que ja es freguen les mans veient com el seu intent els pot acabar sortint de franc en termes econòmics.

El que ha passat escandalitza sens dubte una ciutadania espanyola que assisteix atònita a un full de ruta ben dissenyat des del poder perquè els capitostos del procés se'n vagin de rosetes. I és que la decisió del fiscal arriba just després que la nova cúpula del Tribunal de Comptes acceptés els avals de la Generalitat per cobrir les responsabilitats dels assenyalats pel referèndum il·legal i l'anomenada «acció exterior», en un canvi radical del criteri que es venia seguint. El que ha passat ja ha devaluat el càstig per l'1-O, ha donat oxigen al separatisme i constitueix una autèntica burla al conjunt de la societat, respectuosa amb la llei, amb l'Estat de dret i amb el sistema constitucional que ens hem donat entre tots .

És inaudit com l'Estat dobla la cervis davant el secessionisme català i com afavoreix la impunitat dels que van promoure l'atac més gran a la democràcia que ha patit Espanya. Ja no hi ha dissimulació, encara que s'hagi aprofitat la Setmana Santa perquè passi més de tapadillo el regal que en aquest cas els fa la Fiscalia, amb l'exministra sanchista Dolores Delgado al capdavant, sempre tan diligent per atendre la veu del seu amo.

Campanya de SCC contra els llaços grocs

Facilita un formulari perquè qualsevol persona pugui presentar un requeriment

Societat Civil Catalana (SCC) ha començat una campanya per estimular la ciutadania perquè denunciï els municipis on hi ha símbols independentistes a la via pública. Així, l'entitat unionista facilita un model de requeriment perquè els ciutadans que ho desitgin puguin denunciar la presència d'aquests símbols independentistes en l'espai públic.

SCC justifica aquesta acció perquè creuen que aquesta simbologia "representa una reivindicació secessionista que no contempla ni la Constitució, ni l'Estatut de Catalunya". En el document que facilita l'entitat estan redactats els motius pels quals es desitja presentar la denúncia a l'ajuntament que correspongui, i només s'ha d'omplir amb les dades personals del denunciant.

L'entitat unionista considera que aquests símbols "també generen tensió, ruptura i divisió entre catalans" i defensa que "la via pública ha de ser un espai en el qual regni la convivència, la concòrdia i el respecte i no un escenari perquè l'hi s'apropiïn aquells catalans que volen separar Catalunya d'Espanya, mitjançant l'exhibició d'aquests elements i de proclames com "els carrers seran sempre els nostres".

SCC veu "vergonyós" que l'independentisme estigui "ocupant tot l'espai públic amb simbologia separatista". "Aquest tipus d'accions tenen com a clar objectiu la imposició de les seves idees, un mètode propi d'un règim totalitari i totalment oposat al que estableix el nostre sistema democràtic", conclou.

El president Torra es fotografia amb els terroristes Bentanachs i Carles Sastre

El president Quim Torra, el 16 de maig passat al costat dels terroristes Frederic Bentanachs i Carles Sastre (tots dos, a la dreta de la foto).

És la foto del règim. La que millor defineix la barreja de fatxenderia i victimisme amb què es construeix el relat dels independentistes. En els seus actes públics, el nou president de la Generalitat, Quim Torra, no ha dubtat a fotografiar-se amb els terroristes de Terra Lliure Frederic Bentanachs i Carlos Sastre.

La imatge va ser presa el passat 16 de maig, tan sols unes hores després que Torra fos investit president pel Parlament: el seu primer acte públic va ser anar a una concentració convocada per Òmnium i l'ANC a la Plaça de la Catedral de Barcelona per exigir la llibertat dels colpistes que es troben a la presó.

Com a mostra la foto, el president electe no va dubtar a compartir la primera fila dels assistents amb Carles Sastre (autor material de l'assassinat de l'empresari José María Bultó, al qual va col·locar una bomba casolana adherida al pit) i Frederic Bentanachs.

Com a president de la Generalitat, Torra ha legitimat l'acció dels CDR en negar-se a condemnar els seus actes violents. Tampoc ha condemnat la violenta aldarull que van protagonitzar dijous un centenar de cadells de la CUP, encapçalats pel terrorista Frederic Bentanachs, que va obligar a cancel·lar un homenatge a Miguel de Cervantes organitzat per Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona (UB ).

Bentanachs va ser entrenat per ETA a Baiona

De fet, en els seus articles periodístics Quim Torra es confessa admirador de les milícies de pistolers, de tall feixista, organitzades per ERC en els anys 30, que suposen una de les pàgines més sinistres de la història de Catalunya.

Frederic Bentanachs va ser un dels fundadors de Terra Lliure i va ser entrenat en 1978 en un campament de Baiona (França) pels etarres diumenge Yturbe Abasolo Txomin i Dolors González Yoyes, que el 1986 seria assassinada per la mateixa banda terrorista ETA.

Durant els mesos d'efervescència del Procés, Bentanachs ha encapçalat al costat del diputat d'ERC Joan Tardà els actes d'assetjament contra la Guàrdia Civil i ha participat en diversos actes violents dels CDR. També s'ha fotografiat al costat de dos dels líders més mediàtics de l'independentisme, l'exentrenador del Barça Pep Guardiola i el cantautor i exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach.

Per la seva banda, Carles Sastre i Benlliure (qui també comparteix foto amb el president de la Generalitat) va ser condemnat per l'Audiència Nacional a 30 anys de presó com a autor de l'assassinat de l'industrial José María Bultó, un atemptat que va cometre al maig de 1977 com membre del grup terrorista Exèrcit Popular Català (EPOCA).

Només va complir cinc mesos de la seva condemna

Segons la sentència, Sastre i altres quatre membres del EPOCA van irrompre a la vivenda en què es trobava l'empresari, li van col·locar un explosiu al pit, li van exigir 500 milions de pessetes i li van advertir que si intentava desprendre la bomba explotaria. Quan ja havien abandonat l'habitatge, l'explosiu va destrossar completament el cos de l'empresari.

Sastre només va complir cinc mesos de condemna, ja que es va beneficiar de la Llei d'Amnistia de 1977. Després va fugir a França, va participar en la fundació del grup terrorista Terra Lliure i es va integrar en la seva direcció.

En l'actualitat, és el secretari general del sindicat independentista Intersindical-CSC, lligat a la CUP, que el passat mes de novembre va convocar una vaga general a Catalunya. En les eleccions autonòmiques del 21-D, va participar en la candidatura de la CUP al Parlament.

L'expresidenta del parlament Carme Forcadell (avui en presó preventiva) i altres líders independentistes catalans es van fotografiar orgullosos al costat del terrorista Arnaldo Otegi, a qui van convertir en la gran estrella de l'última Diada de l'11-S. El president Quim Torra fa ara el mateix amb el terrorista Frederic Bentanachs i l'assassí Carles Sastre, dos personatges que li marquen el camí per construir la seva república catalana.

Cervantes vetat a la UB per no ser independentista

Boicot independentista per un homenatge a Cervantes a la Uiversidad de Barcelona

El rector de la Universitat de Barcelona, ​​Joan Elias, ha ordenat suspendre l'acte que Societat Civil Catalana tenia previst celebrar aquest dijous a l'Aula Magna de la UB a causa del boicot de l'esquerra independentista. Es tractava d'un homenatge a Miguel de Cervantes, però l'entitat ha hagut de cancel·lar poc després del seu inici, perquè "no poden garantir la seguretat", segons ha informat SCC.

Els CDR han exigit al rector de la Universitat de Barcelona, ​​la suspensió de l'acte de l'entitat espanyolista perquè "no podem permetre que una entitat d'ultradreta, que empara organitzacions obertament nazi-feixistes en les seves manifestacions, s'acosti l'espai públic o de la educació pública per difondre les seves idees totalitàries i d'odi ".

La COS i el SEPC, i la resta d'organitzacions de l'Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB), han afirmat en un comunicat que "no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com feixistes, ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d'alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d'actes polítics en què SCC ha manifestat juntament amb organitzacions neofeixistes i neonazis ".

Una cinquantena d'estudiants i activistes convocats per l'esquerra independentista -cos, SEPC, Arran i la CUP- ha irromput al centre universitat a empentes i cridant "fora feixistes de la universitat". Això ha provocat moments de tensió entre els manifestants i els membres de Societat Civil Catalana.

Les persones que han irromput a l'edifici per intentar boicotejar l'acte, han participat en la manifestació que els CDR i diferents entitats sobiranistes com la CUP, la COS, el SEPC i ARRAN, totes elles finançades pel secessionisme, han convocat aquest dijous contra societat Civil Catalana a Barcelona sota el lema "a la universitat pública no passaran". La manifestació ha estat secundada per mig centenar de persones.

Mentrestant, unes 200 persones seguien l'homenatge a Cervantes a l'Aula Magna de la UB, tot i les cassolades i xiulades que s'escoltaven a l'exterior. Per contrarestar les esbroncades de l'esquerra independentista, els participants de SCC han cridat "llibertat, llibertat, llibertat". Finalment, el rectorat en comptes de cridar a les forces de l'ordre, ha decidit suspendre-per evitar disturbis grans.

Els assistents han sortit de la sala escridassats per manifestats: "vosaltres, feixistes, sou els terroristes", "a la UB no passaran", "fora feixistes de la universitat". A l'acte hi havia, entre d'altres, la diputada de Ciutadans, Sonia Serra i Susana Beltrán; i els ex diputats del PPC, Fernando Sánchez Costa, i el de Cs, Antonio Robles.

L'ensenyament en espanyol a Catalunya posa dels nervis als independentistes

Després de la a visita a la Moncloa del president de SCC, José Rosiñol pel que sembla el Govern està pensant-incloure en la preinscripció per al curs 2018-2019 a les escoles i instituts públics catalans una casella que doni opció a triar el castellà com a llengua vehicular l'empara de l'article 155. Una demanda de les famílies castellanoparlants que arriba més de 30 anys incomplint per part del departament de Ensenyança del Govern de Catalunya.

El mateix president del Govern, Mariano Rajoy, que l'Executiu estudia la inclusió d'una casella que permeti escollir el castellà com a llengua vehicular en el formulari que omplen els pares d'alumnes en la propera preinscripció escolar a Catalunya. Això vol dir que les famílies que ho sol·licitin podran escolaritzar els seus fills en castellà, malgrat que el model d'escola catalana aposta per l'ús exclusiu del català com a idioma per a l'ensenyament.

La simple promesa de Mariano Rajoy a la SCC podria ser, si es porta finalment a terme, un torpede directe a la línia de flotació del model d'immersió lingüística vigent a les escoles catalanes des de fa més de 30 anys.I ha posat en peu de guerra a tot l'elenc educatiu català que està agafat com una paparra al sistema de l'adoctrinament que pateixen els alumnes.

I és que tot i que s'ho proposin, ensenyar en castellà a Catalunya no serà una tasca fàcil de dur a terme, ja que la Generalitat no disposa de professors castellanoparlants mitjanament capacitats per impartir amb certes garanties la seva tasca, ja que des d'anys alli la llengua espanyola es considera una "maria" com poden ser la religió o la gimnàstica i el seu ensenyament mai no s'ha pres seriosament i perquè en la dècada dels 90, van ser expulsats milers de professors que donaven les seves assignatures en espanyol, es van veure obligats a emigrar a altres zones d'Espanya a causa la política d'exclusió del castellà de Jordi Pujol.

La situació actual a qui més perjudica és als propis catalans que es poden veure exclosos d'un mercat de 900 milions de persones. Són notables les dificultats d'expressió i sintaxi dels polítics catalans quan van a Madrid i han de manifestar-se al Congrés o altres institucions nacionals. Si ells tenen problemes, que serà d'aquell jove català que decideixi anar-se'n a una altra zona d'Espanya. I parlo per experiència pròpia. Jo que em vaig educar a la Catalunya profunda amb la dictadura quan el "castellà era obligatori", estava convençut parlar perfectament espanyol fins que vaig fer la mili i posteriorment vaig sortir de Catalunya. Llavors em vaig adonar de la profunditat de les meves mancances. Abans amb Franco almenys existia la mili obligatòria que ajudava a socialitzar-se.

De moment fonts del Ministeri subratllen que no hi ha decisió presa sobre això i que acaben de començar a treballar-hi, ja que la preinscripció no comença fins a finals de març o principis d'abril. Però lògicament si el 155 segueix en vigor, el Govern haurà de prendre una decisió.

No és un assumpte intranscendent ja que l'adoctrinament en els centres catalans i la marginació del castellà i al Govern se li ha presentat l'oportunitat per complir una històrica reivindicació, que es negava a acatar la Generalitat, que és respectar i aplicar les sentències judicials que avalen la capacitat dels pares per decidir la llengua vehicular dels seus fills a l'escola. Però a l'hora de la veritat està per veure què farà Mariano Rajoy com a president actual de Catalunya amb un dret fonamental de milers castellanoparlants incomplert sistemàticament durant més de trenta anys.

Parar als colpistes

Milers de persones criden a aturar el "cop" independentista

Prop de 15.000 manifestants, segons l'entitat organitzadora Societat Civil Catalana, han recorregut el centre de Barcelona al crit de "Llibertat" i "Unitat" exigint als polítics de la Generalitat llibertat i defensant l'estat de dret davant del colpisme. Una cosa impossible i impensable fa 4 anys. Quadribarrades, moltes senyeres de tots, fins i tot senyeres de la segona república (la primera va respectar la bandera espanyola). La Via Laietana, de gom a gom. La plaça Sant Jaume, a vessar. Els balcons principals de la Generalitat, tancats amb pany i clau: "no us Escoltem, no volem saber res de vosaltres, la Generalitat Només és dels catalans separatistes".

"Aturem el cop". Aquest és el lema de la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona amb la finalitat d'expressar el rebuig al procés independentista català. Convocats per Societat Civil Catalana (SCC), la plataforma contrària a la ruptura amb Espanya, els assistents portaven banderes espanyoles i catalanes, així com cartells en els quals es defensa la unitat de tots els espanyols. "Llibertat" i "unitat" van ser les paraules més escoltades en aquesta concentració que, segons els organitzadors, ha aplegat 15.000 persones.

Minuts abans que arrenqués la comitiva ja s'havien concentrat a la plaça Urquinaona desenes de persones que, en to festiu, es disposaven a emprendre la marxa per la Via Laietana fins arribar a la plaça Sant Jaume, on estan situades les seus de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. To festiu, ambient familiar i crits a favor d'Espanya han protagonitzat la marxa, on els serveis de seguretat de l'organització han estat atents a qualsevol intent d'exhibició de símbols preconstitucionals. Hi han participat dirigents de Ciutadans, PP, PSC, UPyD, CINC, Associació per la Tolerància, Impuls Ciutadà, Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, Alternativa Ciutadana Progressista i Assemblea Social de l'Esquerra de Catalunya.

Un cop arribats a aquest neuràlgic enclavament, la professora que es va negar a donar les claus del seu institut per organitzar el 9N, Dolors Agenjo, s'ha dirigit als assistents. "Somio amb una Catalunya amable sense odi i democràtica, sense llistes negres, en la qual no es persegueixi ningú. Una Catalunya sense el 3 ni el 4%", ha dit la docent, en al·lusió als casos de corrupció que afecten CDC. "Una Catalunya --ha afegit-- en la qual ningú sigui agredit per la seva ideologia ni per la seva llengua. Volem un govern de tots i per a tots". En aquest sentit, ha cridat "feixistes i matons" als que assalten les carpes de les joventuts de SCC a la Universitat Autònoma de Barcelona.

"ÉS HORA DE DIR PROU!"

Agenjo i periodista Albert Castillón, han llegit el manifest que la plataforma la elaborat i en què es denuncia "la desobediència a la llei" que predica un Govern català independentista que "vol imposar la seva voluntat als catalans. És hora de dir ' n'hi ha prou! ". El text critica que la Generalitat substitueixi les banderes espanyola, europea i catalana, que ens uneixen a tots, per l'estelada "i acusa les institucions secessionistes de" malversar els recursos públics per afrontar als catalans entre si "." Cal recuperar l'estat de dret ", afirma el manifest.

El president de SCC, Mariano Gomà, ha assegurat, per la seva banda, que "nosaltres som la majoria del poble català i estem en el costat correcte de la història. Els separatistes fracassaran. Els demanem que no perdin més el seu temps. Que ho aprofitin per treballar per una Catalunya pròspera en una Espanya gran. Abandonin la seva falsa revolució dels somriures. No fa cap gràcia, és una revolució que porta a la trista camí de la ràbia i la frustració ". L'acte ha finalitzat amb l'himne d'Espanya i la cançó del Duo Dinámico Resistiré.

Cap dels mitjans catalans encebats amb els diners de les subvencions, excepte una honrosa excepció, han donat aquesta notícia. Silenci.

És com si res de tot això hagués passat.