Un atac cibernètic a gran escala està causant caos a diferents companyies i serveis públics a tot el món
Aquest cap de setmana passarà a la història com el món sencer va sentir el vertigen d'un col·lapse digital. L'atac massiu i gairebé simultani perpetrat per pirates informàtics contra els sistemes operatius Microsoft dels ordinadors de milers d'empreses i organismes de gairebé un centenar de països ha disparat les alarmes sobre els riscos inherents al desenvolupament tecnològic en les societats avançades.
Des de primera hora del matí, un malware d'última generació, indetectable per molts programes antivirus convencionals, ha infectat desenes de milers d'ordinadors a tot el món. El virus inoculat per aquest programari pirata, a partir de descàrregues aparentment inofensives, xifrava l'accés als arxius de les computadores i disparava un avís per fer xantatge als usuaris, als quals s'exigia un pagament en bitcoins -moneda digital- si volien desbloquejar el segrest de dades.
L'atac ha tingut desiguals conseqüències, que encara s'han de ponderar, però la capacitat de penetració dels pirates en sistemes altament segurs, com el de Telefónica, ha quedat més que acreditat. Encara és aviat per quantificar el cost que aquest episodi de cibercaos ha tingut a Espanya, els problemes detectats.
Renault a França i Nissan al Regne Unit, ja que tots dos han hagut d'aturar la producció d'automòbils per les afectacions de l'atac als seus sistemes computacionals; una cosa semblant va passar amb Telefónica i bancs russos, entre d'altres, setze hospitals britànics -on els pirates han arribat a cancel·lar cites mèdiques i desviar ambulàncies com a mesura de extorsión- permeten entreveure fins a quin punt aquest tipus d'atacs poden posar en risc el funcionament normal de serveis bàsics.
Una simple acció d'un jove britànic de 22 anys, conegut a internet amb el nom de MalwareTech, va aconseguir contenir part del ransomware, el virus troià que literalment segresta la informació d'un ordinador i exigeix un pagament per alliberar-la.
MalwareTech es trobava la nit de divendres analitzant el codi darrere del programa maliciós quan va fer un descobriment que resultava evidentment estrany. El programari, anomenat WannaCry, s'estava escampant en usar una estranya adreça d'internet, que per seguretat dels lectors no esmentem, però va notar que aquesta direcció no portava enlloc. Això es devia al fet que ningú havia registrat aquest domini, és a dir, la pàgina base a la xarxa la qual funcionava com a base per escampar el virus i activar el seu mal. Amb la compra del domini va aconseguir paralitzar la propagació que ja havia arribat a 137 països.
Només caldria imaginar un atac d'aquest tipus pogués entrar en el subministrament d'aigua, el dels panells d'informació dels aeroports per exemple o bé dins el servei de pagaments electrònic. Molts bancs en algunes ciutats van optar per apagar el sistema de caixers, ho vaig poder comprovar a Eivissa durant el dissabte i diumenge no hi havia manera d'aconseguir efectiu en els caixers de tota l'illa. Es podia a turistes desconcertats anaven d'un a un altre caixer per poder comprar un refresc. Sort que no es va paralitzar el sistema de pagament electrònic dels comerços.
Moltes institucions públiques estan valorant la contractació en plantilla d'aquests joves hackers dedicats al terror que per a la seva protecció, són els que millor coneixen els mètodes emprats pels seus col·legues, com ja ho té Telefónica a la persona de Chema Alonso exhaker ara integrat al costat bo de la nostra societat.
És bàsic que els usuaris comprenguin que no cal activar descàrregues sospitoses i de pagar no és una opció, ja que no només no garanteix que els pirates vagin a desbloquejar els ordinadors infectats sinó que serveix d'al·licient a noves extorsions. Hem de comprendre que el ciberterrorisme, lluny de ser un malson pròpia de films de ciència ficció, és una amenaça que ha arribat per quedar-se.
