Pujol Corporation 50 - Es tanca el cèrcol de la justícia

A poc a poc les investigacions del jutge José de la Mata que porta el cas Pujol va lligant caps i va arribant a conclusions. L'última és que Oleguer Pujol va treure diners de la seva família a Andorra per a la compra de 1.152 oficines del Santander i 3 edificis de Prisa

La Policia sospita que part del milió d'euros aportat pel fill menor de l'expresident de la Generalitat per participar en el grup Drago, motor de la compra de les seus del Santander i de Prisa, va procedir de les seves comptes opacs andorranes.

Les investigacions judicials sobre Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Oleguer comencen a convergir a Andorra. La Policia sospita que part dels múltiples negocis immobiliaris -compra de les seus de Prisa i del Santander, per exemple- del menor dels fills de l'expresident es van nodrir de fons opacs dels comptes oberts al paradís fiscal pirinenc per Jordi Jr.

Una de les societats creades per Oleguer Pujol per diversificar els seus negocis és Itaca Investment Trust. Segons la Policia és la matriu a través de la qual va participar en un complex entramat societari que li va permetre canalitzar, entre altres, els guanys provinents de l'operació immobiliària realitzada a Melilla amb la societat Tres Forcas.

La va crear el 2006 sota el control d'una societat anomenada Carey Trustees Limited, radicada al paradís fiscal de Guernsey. La policia no sap encara l'origen dels diners amb què fer les seves primeres aportacions de fons a aquesta societat el menor dels fills de l'expresident. Només té la certesa, per documents trobats en els registres, que amb aquesta societat va abonar 74.000 euros al desembre de 2006 per adquirir accions de Drago Real State Partners, societat vinculada a la compra de les seus de Prisa i del Santander.

No obstant això, dins de l'opacitat dels seus fons, la policia sospita que part dels 800.000 euros que va moure Itaca provenen de comptes andorranes, ja que en un extracte de comptes requisat figura una "anotació manuscrita amb les lletres AND, que podria referir-se a Andbank, banc d'Andorra en el que pel que sembla diferents membres de la família Pujol haurien tingut comptes ".

Els investigadors tenen clar que els diners que Oleguer Pujol va aportar a Drago Real State Partners per comprar aquest paquet accionarial "no prové de comptes d'Ítaca, sinó de comptes bancaris del fideïcomissari Carey Trustees Limited".

Per això, la Policia veu imprescindible conèixer el compte usada per Oleguer Pujol per enviar els fons a Carey Trustees Limited el 2006. Segons dades de Drago, el capital aportat per Oleguer als seus fons supera el milió d'euros, dels quals la meitat els desemborsar en Drago Real Estates.

Aquestes aportacions societàries d'Oleguer Pujol són només una osca entre la ingent quantitat de milions manejats pels Pujol a Andorra i en els seus diferents refugis bancaris mundials. No obstant això, cal tenir en compte que quan el menor dels Pujol va començar a gestionar aquest tipus d'ingressos tenia menys de 35 anys.

Unes operacions sobre les que, al marge de les sospites policials sobre els diners aportats per Oleguer Pujol al grup Drago, hi ha una absoluta opacitat al respecte del propietari últim dels fons ubicats a paradisos fiscals com Luxemburg o Holanda.

Els investigadors policials manegen la hipòtesi que aquests fons van poder ser utilitzats per part dels Pujol per adquirir els immobles de Santander i Prisa.

EL FILL DE FUNDADOR DE CDC FA CAURE AL PARTIT

Jordi Sumarroca va guardar a casa els resguards del 3% des de l'època de Pujol fins a l'actualitat malgrat saber que estava sent investigat pel tripijoc d'adjudicacions públiques.

L'èxit de les investigacions depèn, en part, de la sort. Que l'empresari Jordi Sumarroca, després de portar un any imputat per un cas de manipulació d'adjudicacions, seguís guardant tots els documents que incriminen CDC pel cobrament del 3% va ser un cop de sort per als investigadors.

Jordi Sumarroca Claverol és el president de Teyco, una de les empreses amb majors adjudicacions públiques a Catalunya. Aquest empresari havia estat imputat per pagar una comissió a l'alcalde de la localitat tarragonina de Torredembarra, Daniel Masagué, a canvi de l'adjudicació d'un aparcament públic.

L'empresari va haver de creure que la causa no aniria més lluny que un simple suborn. No obstant això, la Guàrdia Civil, la Fiscalia Anticorrupció i el jutge del Vendrell, Josep Bosch, estaven preparant un cop d'efecte. Els investigadors van descobrir que Masagué havia rebut vuit transferències sospitoses i volien saber si hi havia hagut més contractes arreglats. Sota aquesta sospita, al juliol decideixen entrar al domicili de l'exalcalde i en el del propietari.

Ningú podia imaginar que Sumarroca guardava a la caixa forta els apunts de totes les adjudicacions rebudes tant per diversos ajuntaments com de la pròpia Generalitat, amb el preu del contracte i el càlcul del 3%. Fins ara, es coneixia que l'empresari tenia apunts de l'any 2009. No obstant això, un nou document que tenien guardat els investigadors demostra que Teyco va pagar el 3% d'una vintena d'adjudicacions a CDC a través de la Fundació CatDem almenys des del any 2002 fins a l'actualitat.

LES PROVES DEL DELICTE

En el nou document que ja analitzen els investigadors es pot llegir literalment "Estat de comtes 12-03-03 JP". En aquests apunts vénen pagaments de 2002, que unit a les inicials JP, fa portar la investigació a l'expresident català. Per al clan Pujol aquest nou descobriment complica la situació judicial en què estan immersos a l'Audiència Nacional per amagar diners a l'estranger, fora del coneixement de la Hisenda Pública.

L'empresari imputat, que fins i tot va estar 15 dies a la presó fins que l'Audiència Provincial de Tarragona el va alliberar, és el fill de Carles Sumarroca Coixet, el creador de les empreses familiars i fundador, al costat de Pujol, de CDC. Encara que des que van començar els problemes judicials per a les dues famílies, les dues han intentant desvincular l'una de l'altra, la veritat és que a Sumarroca Coixet se'l relaciona dins del cercle d'amistats més íntim de l'expresident català. És més, les seves dones, Núria Claverol i Marta Ferrusola, comparteixen una aliança d'empreses, Hidroplant.

No deixa de cridar l'atenció que una de les famílies que formen part del cercle més estret dels Pujol hagin guardat durant anys la prova del pagament per part d'empresaris a CDC de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques.

La pregunta és per què Sumarroca guardava tota aquesta documentació. Els investigadors tenen una hipòtesi: tots aquells que paguen comissions, de les que no hi ha factures ni resguards, han de tenir d'alguna manera un justificant de que han complert amb el seu pacte de pagar al partit a canvi que la seva empresa rebi treball.

DOS MILIONS EN QUATRE ANYS

Tant Sumarroca com altres empresaris pagaven el partit a través de la fundació CatDem. Un informe de la Guàrdia Civil dins del 'cas 3%', al qual ha tingut accés EL ESPANYOL, recull que s'ha detectat que en el compte bancari de la fundació s'ha rebut en tan sols quatre anys 3,4 milions d'euros, dels quals 1,8, aproximadament el 55%, procedeix d'empreses vinculades a l'obra pública i construcció, entre les quals es troba Teyco i altres societats investigades.

Aquestes donacions, procedents de diverses empreses adjudicatàries d'obres i serveis públics, immediatament eren transferides a altres comptes presumiblement titularitzades per CatDem, i que per la "complexitat de l'operativa", els agents encara les estan analitzant.

"Tenint en compte les limitacions que permet la norma, en relació a les donacions a les fundacions dependents dels partits polítics, és més que probable que els pagaments relatius a les comissions, resultat de les licitacions d'obres i serveis per part de les diferents administracions públiques, es porten a efecte no només amb donacions a la fundació dependent de CDC, sinó també a través d'altres opcions com convenis, prestacions de serveis o assumpció de costos propis del partit o la Fundació CatDem ", recull l'informe de la Guàrdia Civil.

Aquesta embolic de comptes i transferències de diners fa sospitar als investigadors que el "destinatari final" dels diners pagats per les empreses adjudicatàries a la fundació podria ser CDC. La mecànica emprada per la fundació per fer pagaments al partit és la simulació de prestació de serveis entre tots dos.

És a dir, CatDem pagaria a CDC per treballs que en realitat mai es van dur a terme. D'aquesta manera, es blanqueja els diners pagats pels empresaris com a contrapartida d'adjudicacions irregulars. Si es confirma la hipòtesi dels investigadors, CDC seria responsable d'un suborn com a persona jurídica, mitjançant la cooperació necessària de la fundació.

Pujol Connexió 36 - Els Sumarroca, el complement als Pujol

Jordi Sumarroca ha estat detingut al seu domicili de Barcelona per agents de la Guàrdia Civil, en una operació dirigida per la Fiscalia Anticorrupció. Al costat de Jordi Sumarroca han estat arrestats l'exalcalde de Torredembarra (CiU), Daniel Massagué, una de les seves primeres, Susana Sumarroca Dachs, el seu oncle Joaquim Sumarroca Coixet i Mariano Judez Pi.

L'empresari estava imputat des de juliol de l'any passat pel titular del jutjat número 1 del Vendrell, en el context d'una investigació per corrupció a l'Ajuntament de Torredembarra (Tarragona). Durant les indagacions se li va atribuir un delicte contra l'administració pública, però a mesura que van avançar les investigacions es va descobrir el pagament de 581.000 euros des filials de Teyco a dues empreses de qui va ser alcalde convergent de Torredembarra, Daniel Massagué, empresonat l'any passat per corrupció. Uns pagaments que presumptament es van realitzar a canvi de treballs inexistents.

Els Sumarroca són el prototip del clan crescut a l'ombra del poder a Catalunya durant les tres últimes dècades i mitja. El patriarca del clan era íntim amic del patriarca d'un altre clan: Jordi Pujol i Soley. Un en la política i un altre en els negocis, van ser el perfecte exemple de la cohabitació politicoeconòmica de les grans famílies catalanes. De tots els empresaris que van prosperar a l'ombra del poder a Catalunya, Carles Sumarroca i Coixet va ser el més vinculat a Jordi Pujol Soley. Tots dos van portar existències paral·leles: fer negoci a Banca Catalana, van fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i van comprar El Correo Català.

La intensa relació portada fins a finals dels 70 pels dos patriarques dels clans va canviar en els 80. Amb Pujol a la Presidència de la Generalitat, les empreses de Sumarroca van començar a rebre suculentes adjudicacions d'obres públiques. La família operava, preferentment, amb dues companyies: Emte i Teyco, que ara està en el punt de mira dels investigadors pels suposats suborns a l'alcalde de Torredembarra.

En els anys 90, encara que seguien rebent grans contractes d'obra pública, els Sumarroca van ampliar els seus dominis a altres sectors: a través de la companyia General Lab, es van fer amb la totalitat de les adjudicacions de les anàlisis clíniques de les presons catalanes, que depenien de la voluntat política dels responsables de la Generalitat. Era un negoci sense competència i de cobrament assegurat. I en la dècada següent, Sumarroca va ampliar els seus negocis a un altre sector amb possibilitats: el de les noves energies, fins al punt que les seves empreses van ser de les més mimades pels últims governs de Jordi Pujol al concedir els permisos per a nous parcs eòlics.

A mesura que s'obrien possibilitats de negoci, els Sumarroca estaven a primera fila per recollir adjudicacions públiques. En realitat, no se'ls escapava cap dels negocis emergents. Un informe realitzat pel periodista Jesús Badenes i publicat fa uns anys pel Diari de Girona detallava que en els 23 anys de pujolisme les constructores dels Sumarroca van rebre contractes públics per valor de més de 285 milions d'euros. Ja podien ser carreteres, comissaries, presons o centres sanitaris: els Sumarroca podien amb tot

.

"Resulta curiós veure com s'adjudica pel sistema negociat d'urgència la realització dels treballs necessaris per a la posada en marxa d'un hospital", relata el periodista. D'aquesta manera, les obres es trossegen i s'adjudiquen a dit, evitant haver de convocar un concurs públic. De fet, així es solen fer els negocis entre amics.

Més de 500 milions en cinc anys

També una informació elaborada per El Confidencial detallava que només entre 2008 i 2012 els dos grups industrials més mimats pel poder català, Emte i Copisa, es van dur 875 milions en obra pública ,: d'ells, més de 500 milions van anar a parar als butxaques dels membres del clan Sumarroca. I un altre informe de elcritic.cat concloïa que en 2013-2014, amb les brutals retallades del Govern d'Artur Mas, les constructores Emte i Teyco es van dur gairebé 25 milions d'euros en 43 adjudicacions (el segon del rànquing va obtenir 9,3 milions) . I hi havia curiositats per reflexionar: 14 dels 25 contractes de Teyco van ser adjudicats pel procediment de "negociat sense publicitat". I set dels 18 d'Emte, el mateix. Un negoci, doncs, purament digital.

Que els Sumarroca van ser mimats ningú ho dubta. I no només pels Pujol. També per Artur Mas. El 8 de maig de 2002, quan aquest era conseller en cap (conseller en cap), va enviar una carta al conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler. "En les últimes setmanes, he anat insistint en la necessitat d'autoritzar la instal·lació d'alguns parcs eòlics. (...) M'agradaria que em informases el més aviat possible de la situació dels projectes següents: Prat del Compte (parcs eòlics de Carena de la Tossa i Coll Ventós), Ascó (parc eòlic de Barbers), Colldejou (parc eòlic de Les Costos) i Portbou (parc eòlic de Tramuntana) Quines raons impedeixen concedir aquestes autoritzacions? ". Mà de sant. Nou dies més tard, eren aprovats els de Portbou i Ascó i una setmana després els dos de Prat del Comte. Així es recull en el llibre Pujol & Puig Qui li deia que no al conseller en cap?

Els serveis oficials de la conselleria havien informat negativament sobre els parcs i desaconsellaven la seva obertura per raons d'impacte ecològic. Però es donava la circumstància que tres d'ells estaven controlats per Sumarroca (els restants estaven gestionats per un altre dels fundadors de CDC) i les seves declaracions d'impacte ambiental les havien fet empreses d'aquest (on havia emprat a un altre fill de Jordi Pujol) . Per això en una reunió de març d'aquell any, el secretari d'Indústria, Oriol Pujol Ferrusola, va mantenir una cimera a la conselleria i va ordenar donar llum verda al permís de les instal·lacions eòliques. El motiu ?: el president (o sigui, el seu pare) tenia "interès personal" en concedir les llicències.

Interessos creuats

Els Sumarroca acaronaven als Pujol ia Convergència. A la Fundació del partit van arribar a lliurar-li 300.000 euros, una generosa propina. Però la seva veritable debilitat era el clan Pujol. Els llaços entre les dues famílies anaven més enllà: Núria Claverol, esposa de Sumarroca, es va associar amb Marta Ferrusola, dona de Jordi Pujol, per fundar l'empresa Hidroplant, que amb els anys va començar a rebre també suculents contractes de l'Administració i de contractistes de l'Administració. El fill gran de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, es va convertir aviat en "assessor" dels Sumarroca, pel que va rebre fons que la policia investiga perquè sospita que no eren més que comissions encobertes i que no es corresponien amb cap servei real prestat. L'Audiència Nacional investiga ara aquests pagaments i manté imputats a Carles Sumarroca Coixet ia Carles Sumarroca Claverol, en el sumari que se segueix contra el primogènit dels Pujol.

Hi ha més: Pere Pujol Ferrusola, acabat de llicenciar, va ser nomenat director de la companyia Entorn, propietat de Sumarroca. Pere va començar amb bon peu el seu camí: va començar a facturar milions de pessetes als consells comarcals, una estructura creada per Jordi Pujol per restar poder als ajuntaments, la majoria d'ells en mans socialistes.

Els consells, en canvi, estaven més controlats pels convergents, i això es va notar en les arques d'Entorn, a qui li queien milions per tots els costats. Entre els consells comarcals, algunes conselleries i organismes oficials com les grans empreses públiques Gisa i Regsa (d'obra pública i regadiu), el negoci es va fer més rodó encara. En ocasions, Entorn havia arribat a refer informes que desaconsellaven una instal·lació ... Només entre 2000 i 2001 Gisa i Regsa li van encarregar informes per gairebé 200.000 euros. A partir d'aquestes dates, van començar a multiplicar-se els estudis sobre parcs eòlics i fins i tot se li va encomanar a l'empresa l'informe d'impacte ambiental de la línia 4 del metro de Barcelona.

També va treure profit Josep Pujol Ferrusola, que a través de la seva empresa MT Tahat va comprar accions de General Lab que després va vendre amb importants plusvàlues. I fins i tot Oriol Pujol va encarregar la finalització de les obres del seu xalet al pre-pirineu a Teyco Ç (precisament l'empresa dels Sumarroca que ara està sota sospita a Torredembarra), després que la companyia que les havia iniciat fes fallida.

Pagaments als Pujol per contractes públics

El jutge Pablo Ruz també li va imputar en la causa seguida contra Jordi Pujol Jr, si escau, per presumptament haver pagat comissions al fill de l'expresident per treballs que, tant la Fiscalia com el jutge i la Policia, sospiten que no són reals sinó com pagament per mitjançar en adjudicacions públiques d'administracions governades per CiU.

En l'informe que va realitzar la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia (UDEF) per a la causa iniciada per Ruz i seguida ara pel seu substitut José de la Mata, es recull com la família Sumarroca va realitzar pagaments regulars a Pujol Jr durant més de sis anys vinculats a la liquidació de comissions il·legals. Les primeres transferències es van ordenar a partir del 2004 i hi va haver ingressos almenys fins a 2011, segons les noves dades, a raó d'una mitjana de 150.000 euros anuals.

Els investigadors calculen que la xifra lliurada al fill gran dels Pujol s'eleva a 878.000 euros a través de la societat dels Sumarroca, EMTE. La mecànica era, segons la policia, molt similar. Les empreses de Pujol Ferrusola emetien factures per assessorar EMTE, que després el grup abonava a una de les tres instrumentals. Quan Sumarroca Claverol i el seu pare van declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional el novembre de l'any passat van assegurar que els treballs del més gran dels Pujol Ferrusola van ser reals i van al·legar que no hi havia cap prova que es beneficiaran de contractes de la Generalitat.

Fa uns mesos van intentar de manera infructuosa que el jutge arxivés el cas: "A la llum dels informes de la UDEF, tot apunta que el simple fet d'haver participat meu mandant en la constitució d'un partit polític fa més de 30 anys amb el senyor Pujol i Soley, podria ser suficient perquè se'ns imputi un retret penal ", afirmava el recurs, en què s'afegia que" no hi ha cap anàlisi, estudi o indagació "amb indicis contra l'empresari, sinó tan sols" la afirmació plana i simple en un informe de la UDEF que l'empresa EMTE (propietat dels Sumarroca) ha obtingut en el passat contractes amb la Generalitat "

Ja en aquest escrit, el seu advocat recordava que Carlos Sumarroca, de 81 anys d'edat, i Jordi Pujol es van conèixer a l'època de la transició, quan el primer va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, anys en que els seus fills també es van conèixer "en alguna trobada de cap de setmana entre les famílies". No obstant això, posteriorment el contacte entre ells "es torna molt esporàdic, podent afirmar que durant anys sencers no es relacionen en absolut", amb excepció de dos anys, a finals dels 70, quan la dona de Pujol pare i l'esposa de Carles Sumarroca van posar en marxa una floristeria.

En definitiva, el clan Sumarroca va ser el complement perfecte del clan Pujol: uns en la política i altres en l'economia, es van satisfer de favors mutus i van acabar dissenyant un perillós model de convivència entre poder i negocis amb interessos compartits que, encara que de vegades no traspassaven les línies vermelles de la legalitat, sí que ho feien amb les de l'ètica. La detenció de Sumarroca, doncs, s'ha d'interpretar com una al·legoria de la dels Pujol.