La manca d'incentius per treballar reté els aturats sota el recer del Sepe

 Oficina del Servei Públic Estatal dOcupació (SEPE). EFE

L'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%

La situació d'Espanya no ha variat substancialment en els darrers vint anys. S'ha mogut entre el 80% de l'any 2004 i el 82,80% del 2013. En el cas de l'Eurozona, l'incentiu ha anat creixent a mesura que han passat els anys. El parany de la desocupació era al 78,9% l'any 2006 i s'ha reduït fins al 75% actual.

A Espanya, un 56% de les persones que estan aturades es beneficien d'alguna prestació, ja sigui contributiva o assistencial. Les primeres estan vinculades al mateix temps que s'ha estat cotitzant durant el període laboral previ al cessament de l'activitat i les altres, a l'edat, al temps de permanència a l'atur i al compliment d'una sèrie de requisits vinculats a les rendes anals. Sis de cada deu persones cobren les prestacions assistencials i les altres quatre, les contributives, segons les darreres dades del SEPE.

Tot i que la majoria dels experts desvinculen la quantia de les prestacions contributives que paga el SEPE del desinterès dels aturats a incorporar-se al mercat laboral, la realitat és que amb un salari mínim de 1.000 euros mensuals per catorze pagues, la quantia màxima de la prestació contributiva pot arribar a assolir els 1.520 euros mensuals per a un aturat amb dos fills o més a càrrec seu i els 1.182 en el cas d'una persona soltera. La quantia del subsidi es limita a 463 euros.

Eurostat, l'Oficina Estadística de la Unió Europea defineix el parany de la desocupació (“unemployement trap”) com el percentatge de guanys perduts per impostos quan una persona passa d'estar aturat i s'incorpora al mercat laboral, com a conseqüència de la pèrdua de prestacions per atur i els majors impostos i cotitzacions a la Seguretat que la tornada a la feina suposen.

Hi ha els que prefereixen definir aquesta estadística com el percentatge de l'increment dels ingressos bruts que absorbiran els impostos i les cotitzacions socials quan una persona aturada torna a tenir una ocupació, a causa de la retirada de les prestacions de l'atur i els nivells fiscals més grans que satisfer.

No estem gaire allunyats de la CE

D'acord amb les dades corresponents a l'any passat, les darreres publicades per Eurostat, la mitjana de la Unió Europea se situa en el 72%; el de l'Eurozona, al 75,1%, i el d'Espanya, al 81,8%. És a dir, el 82% dels ingressos més grans que percebria una persona a Espanya que passés d'estar aturada a estar treballant es repartirien entre l'Agència Tributària i la Seguretat Social.

Dit d'una altra manera, l'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%. A la Unió Europea és un 26,38% ia l'Eurozona, una mica menys del 25%. Hi ha països pitjors que Espanya: exactament vuit estats desincentiven encara més la reincorporació al mercat laboral. També n'hi ha de millors, concretament 22 països de l'Espai Econòmic Europeu, més el Regne Unit, els Estats Units i el Japó.

La llista dels països on és igual estar treballant que aturat, parlant sempre en termes de mitjana, està encapçalada per Letònia, país on estar aturat permet ingressar gairebé un 6% més que treballant: el seu parany de desocupació era el 2021 del 105,8%. El segueixen Luxemburg (91,7%), Bèlgica (91,2%), Dinamarca (86,6%) i Islàndia (85,3%).

Amb l'excepció de Letònia, una de les explicacions més lògiques a la resta dels països es trobaria que el salari mínim de Luxemburg se situava el juliol d'aquest any a 2.313 euros mensuals ia Bèlgica, als 1.850 euros. Les prestacions solen anar sempre en proporció a l'SMI. Tant a Dinamarca, com a Suècia, Finlàndia, Àustria, Itàlia i Xipre el salari mínim no està reconegut oficialment.

Els països que pretenen que la permanència a la desocupació sigui el més curta possible i, per tant, amb trampes de desocupació amb percentatges més baixos són, per aquest ordre, Malta (51,8%), Grècia (54,5%), Romania (54,9%), Regne Unit (57%), Polònia (59,6%), Xipre, (64,2%) i els EUA (65%). Aquestes dades signifiquen que un aturat a Grècia té l'incentiu de guanyar un 45% més si torna a treballar, igual que un romanès. En el cas d'un britànic, el ganxo és d'un 43% o del 35% en un nord-americà.

Com es compara Espanya amb les grans economies europees o internacionals? Malament. És la setena de les set que recull l'estadística d'Eurostat. El 81,8% d'Espanya es compara amb el 57% del Regne Unit o el 65% dels EUA que hem esmentat abans, però també amb el 73% de França o Alemanya; el 78% del Japó o el 80% d'Itàlia.

Espanya, és segons l'OCDE, un dels països que més graven la feina si es tenen en compte tant l'IRPF com a cotitzacions socials. El percentatge és al 39,3% gairebé cinc punts percentuals per sobre de la mitjana dels països més desenvolupats del món.

Yolanda Diaz, la més valorada per les enquestes de TV, té sol·liviantats els funcionaris del seu ministeri per l'absència de gestió

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz

La vicepresidenta i actual ministra de Treball, Yolanda Diaz, es presenta com la futura successora de Pedro Sánchez al capdavant del Govern apareix a les enquestes televisives com 

Nascuda a Fene (La Corunya) el 1971 i Llicenciada en Dret. L'any 2007 va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Ferrol, on va formar un Govern de coalició amb el PSOE i va exercir com a tinent d'alcalde. L'any 2012 va sortir elegida diputada al Parlament de Galícia, on va exercir de viceportaveu fins a les eleccions generals del 2016, que va resultar elegida per representar al Congrés dels Diputats les gallegues i gallecs. És la portaveu del Grup Confederal Unides Podem - En Comú Podem - Galícia en Comú.

Yolanda Díaz, és contínuament promocionada per les televisions és, sens dubte, la dona que més lloa per ser una de les més estiloses i més ben vestides, tant d'Unidas Podemos com dins de l'Executiu.

Però els funcionaris adscrits al seu ministeri de Treball no tenen la mateixa opinió favorable en la seva gestió, ja que ni tan sols no s'ha dignat a abordar les enormes mancances dels departaments adscrits al seu ministeri.

“La ministra Yolanda Diaz té el SEPE en respiració assistida i no fan res”, denuncia CSIF

Els treballadors del SEPE ja no aguanten més: jornades maratonianes, treball acumulat, retards i pressions en una plantilla minvada que fa gairebé dos anys que està de crisi pandèmica donant-ho tot. Davant d'aquesta situació d'abandó, amb deu oficines del SEPE tancades sense cap efectiu, 37 amb un sol efectiu, 91 oficines amb només dos efectius i 115 oficines amb tres efectius, el sindicat CSIF ha demanat avui la dimissió de la ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, i de tot el seu equip de gabinet.

CSIF assegura que la ministra dedicada en cos i ànima a la seva promoció política, es manté totalment “aliena” als problemes del Servei Públic d'Ocupació Estatal des del seu nomenament i denúncia que se li va sol·licitar una reunió urgent fa gairebé dos mesos que ni ha contestat. A això se suma la deixadesa de tot el seu equip, des del secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, “que no ha donat cap suport al SEPE al llarg de la dramàtica situació que s'ha viscut” i que també ha fet orelles sords al requeriment d'una reunió i d'un director general del SEPE, Gerardo Gutiérrez Ardoy, "que tampoc no està assumint la seva responsabilitat", ha explicat el sindicat, amb forta presència a les administracions públiques, en un comunicat.

El coordinador nacional de CSIF al SEPE, Manuel Galdeano, sosté que “aquestes tres persones mantenen el SEPE en respiració assistida (...) sense adoptar cap mesura que minimitzi l'afartament en què es troba sumida la ciutadania davant d'uns terminis de resolució del tot inadmissibles que deixa als peus dels cavalls” als treballadors del SEPE davant de la resta de ciutadans, per la qual cosa sol·licita la renúncia immediata de Díaz i del seu equip.

CSIF calcula que el SEPE ha perdut 3.500 efectius en els darrers deu anys, a més dels 1.500 funcionaris interins incorporats conseqüència de la Covid (un total de 5.000 efectius en aquest període). Davant d'aquesta manca de personal, Treball ha anunciat la incorporació de 250 funcionaris interins, una quantia que CSIF considera “dramàticament ridícula que evidencia l'escassa importància que s'atorga a la situació dels aturats, que necessiten una agilitat en l'obtenció de la cita” i en el tràmit de la prestació”.

El desembre del 2009, la plantilla del SEPE estava composta per 10.174 efectius. Quan cessin el desembre els últims 500 funcionaris interins incorporats per la Covid, la plantilla del SEPE no arribarà als 6.500 efectius el proper mes de gener. Amb aquesta plantilla, CSIF considera que és impossible facilitar les cites presencials que se sol·liciten diàriament. El sindicat assegura que només ahir a les províncies de Barcelona i Madrid es van deixar d'atendre gairebé 7.600 sol·licituds d'atenció presencial.

Les cuidadores a domicili es neguen a aixecar acampada perquè les rebi Díaz

Les treballadores sociosanitàries d'atenció a domicili s'han negat a aixecar l'acampada que mantenen des del dia 1 davant del Ministeri de Treball a Madrid. Si s'aturés a parlar amb elles quan entra al ministeri, probablement hauria evitat el mal efecte de tenir un campament a les portes del Ministeri,

Les treballadores sociosanitàries d'atenció a domicili es neguen a aixecar l'acampada que mantenen des del dia 1 davant del Ministeri de Treball a Madrid com a condició per ser rebudes per la ministra Yolanda Diaz, amb la qual tenien previst reunir-se aquest dilluns, sense rebre cap mena de compromís a canvi.

Un grup de dones dedicades a les cures a domicilis porten des de l'1 de novembre acampades a la intempèrie a les portes del ministeri de Treball. El motiu és la precarietat laboral i l'exclusió que pateixen de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Totes aquestes treballadores comparteixen xacres, dolors al cos, al·lèrgies provocades pels productes amb què treballen i seqüeles psicològiques. De moment, Yolanda Díaz només hi ha jugat sense acceptar compromisos concrets.

Fa anys que la Plataforma Unitària d'Auxiliars d'Ajuda a Domicili lluita per millorar les seves condicions laborals i lluitant perquè es reconeguin les malalties professionals per al col·lectiu. L'argument per excloure-les és que treballen en domicilis privats, a diferència dels cuidadors que treballen en residències o centres de dia, a qui sí que els empara la llei.

Davant del Ministeri muntaven guàrdia aquest dilluns, a 7 graus, Teresa i Margarita. Teresa, portaveu de la plataforma i jubilada fa un mes als 66 anys, va ser molt clara amb la ministra de Treball i va denunciar que estan al límit. Se senten “abandonades” i recorden que en el seu conflicte hi ha tres ministeris implicats (Treball, Polítiques Socials i Igualtat, tots dirigits per dones). “Tres dones d'esquerres que parlen de la pàtria, però aquesta matria és una pàtria transvestida. Cap no s'ha preocupat, cap ha aparegut”, va lamentar.

La protesta no és casual ni improvisada. Fa un any que l'organitzen, des del 28 de desembre de l'any passat, dia en què van mantenir una reunió amb el Secretari d'Estat de Treball i es va comprometre a treballar colze a colze per solucionar la seva precarietat laboral. No obstant, la promesa mai no es va complir. Van aconseguir una trobada però denuncien que va ser una “trampa” perquè marxessin. I pensen continuar amb la lluita.

Això dels subinspectors de Treball:

Aquesta són les reivindicacions del cos de subinspectors laborals. Només cal llegir la carta remesa pel col·lectiu, sense resposta des de fa quatre mesos.

Yolanda Diaz ha constituït un front femení juntament amb Ada Colau i Mónica Oltra amb els que recorren diverses ciutats espanyoles en el seu afany per dur a terme la seva nova candidatura de dones al trent d'Unidas Podemos, Aquesta setmana s'ha convertit en cap de piquets als disturbis a Port Real.

La vicepresidenta segona ha viatjat a Falcon aquest any a Luxemburg, Catània, Coïmbra, Roma, Santander i Barcelona per assistir a diverses reunions de la seva competència El president del Govern es resisteix a informar sobre els seus desplaçaments amb l'argument que és "matèria classificada"

SCC s'acosta al catalanisme no sobiranista per duplicar els seus afiliats

L'associació defensa «una Catalunya forta dins d'una Espanya unida en la seva diversitat»

La plataforma Societat Civil Catalana (SCC), des de la volta de Josep Ramon Bosch, està intentant virar el rumb de la institució per no contribuir més a la crispació política. En aquest context, un dels seus objectius passa per exercir de contrapoder a les associacions independentistes. Per a això, SCC pretén acostar-se al catalanisme no independentista orfe des del començament del conflicte i fer-ho a través d ' «un discurs en català a favor d'una Catalunya forta dins d'una Espanya unida en la seva diversitat». L'associació creu que d'aquesta manera podria augmentar el seu nombre de socis, que aspira a duplicar el 2020.

Així ho recull el Pla Estratègic 2019 de l'associació, que defineix la línia a seguir durant el proper any per «recosir» la societat catalana, un cop la via unilateral de l'independentisme català «ha estat desbaratada per l'Estat de dret». El document, a què ha tingut accés Efe, advoca per acabar amb «la dialèctica entre allò català i l'espanyol» mitjançant un discurs empàtic, tant amb els «catalanoparlants que se senten desenganyats amb l'independentisme» com amb els «centenars de milers de catalans que s'han cregut el relat de la independència i es troben frustrats ».

A més, l'organització també proposa reivindicar la senyera com a símbol d'unió entre tots els catalans i apunta que, més enllà de la qüestió nacional, ha de fomentar acords «pel bé comú» amb persones «de l'altra trinxera ideològica». Més enllà de la captació de nous sectors, l'entitat també es proposa adoptar un missatge positiu per insuflar ànim a la part del constitucionalisme que encara no ha superat la «angoixa» que li van generar els fets de la tardor de 2017, amb la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència.

No obstant això, perquè no s'oblidi «el mal social, personal i polític» que va comportar l'intent de ruptura, així com «les nefastes conseqüències econòmiques», crearan la Plataforma d'Afectats pel Procés, encara que no detallen en què consistirá.El president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, s'ha desmarcat del president de Ciutadans, Albert Rivera, i del president del PP, Pablo Casado, i ha afirmat aquest dissabte sobre la manifestació a favor del dret a decidir i contra el judici de l'1-O que estan "molt contents que els independentistes es manifestin a Madrid".

"Esperem que vegin que és una ciutat d'acollida", ha dit Bosch en un acte de l'entitat. D'altra banda, el president de SCC ha assenyalat que la setmana que ve presentaran una denúncia a la fiscalia contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per exigir la "retirada immediata" dels llaços grocs dels edificis públics.

Encara sobre aquesta polèmica, Bosch considera que entra "dins de la normalitat" que uns ciutadans intentessin despenjar els llaços grocs de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat després de l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), en ser preguntat pels incidents de les últimes nits, amb diverses persones identificades i un mosso ferit.

Les reticències de Dolça Catalunya

¿SCC se'ns va?. Ja no sabem si SCC és l'instrument per superar el nacionalisme o per blanquejar-ho.

Va néixer per visibilitzar als catalans que portaven 40 anys silenciats, sofrint la pressió nacionalista per terra, mar i TV3. Es va presentar a l'abril de 2014 al teatre Victòria del Paral·lel. Un vídeo va mostrar l'alegria de ciutadans del carrer per la seva identitat catalana i espanyola, amb il·lusió i sense guillotines ideològiques. Després es va llegir el Manifest de Sant Jordi en català, castellà i aranès, les 3 llengües de Catalunya. Susana Beltrán i Josep Rosiñol van dirigir animadament l'acte. Ho Recorda? El "moment SCC" va arribar amb la intervenció de:

- Josep Ramon Bosch: "Estimem Espanya. Ara és l'hora, catalans, de fer 1 Espanya gran! "

- Pepe Domingo: "Que la resta d'Espanya no confongui els catalans amb el separatisme: no renunciarem a Espanya"

- Joaquim Coll: "Els catalans no som 1 poble oprimit. L'hegemonia nacionalista és per la nostra desunir. Aixó S'ha acabat! "

Han pasado 5 anys i SCC ha FET coses Molt Grans. Han sabut representar pluralment als catalans lliures de nacionalisme, i Els Seus dirigents i -sobretot- militants és mereixen l'agraiment de Tots els Dolços. És cert que en els grans moments SCC va quedar paralitzada; recordem per exemple l'espectacular manifestació del 30-S-17, o les cercaviles de Els d'Artós. Però en general SCC ha fet una feina impagable. Tanmateix, darrerament hem vist coses que ens deixen perplexos:

Introducció d'agendes estranyes a la superació del nacionalisme que divideixen als simpatitzants, com el suport explícit al programa ideològic del lobby LGTB, o el suport a reobrir el guerracivilisme traient a Franco del Valle de los Caídos.

Petició d'un pacte nacional de PP + Ciutadans + PSOE, deixant expressament a VOX -un altre partit constitucionalista- fora del mateix, encara que molts simpatitzants de SCC simpatitzen també amb VOX.

Opinions despectives sobre alguns partits constitucionalistes ( "VOX és una dreta dura i molt perillosa", "restes del carlisme basc") i silenci sobre uns altres.

Preparació de l'indult als polítics que han trencat la nostra convivència: "Si hi ha un penediment sincer, l'Estat hauria de ser generós". Ha hagut de sortir Josep Bou a dir que

Rebuig de la manifestació de Colom de PP, Ciutadans i VOX a favor d'Espanya, que "no s'hauria d'haver produït".

Ceguesa davant les cessions del PSOE, recolzat pel separatisme al Congrés: Pedro Sánchez "no ha cedit en res", tot i que hem vist canvis de fiscals, trasllats a l'Luxury Resort Lledoners, "relators", cessament del cap de la UCO, les 21 exigències de racisTorra, i el que no sabem, com els pactes sota taula que desvetllava comptava Santiago (i tanca Espanya) Vidal:

Proclamació de que Catalunya és una nació i rebuig de qui pensi el contrari, perquè el nacionalisme "no se solucionarà amb un govern de dretes a Espanya que no tingui en compte el fet nacional català, la nació cultural que és Catalunya". És el cor del nacionalisme.

Suport a la immersió per part del president de SCC: "jo estic a favor de la immersió lingüística", una cosa que molt pocs volen a Catalunya i la majoria de simpatitzants de SCC rebutgen.

Rebuig de la presó actual dels presumptes colpistes: "M'agradaria que aquesta gent no estigués a la presó". A la majoria de simpatitzants de SCC els encanta que qui ha destrossat la seva família, amistats, negocis i futur estigui entre reixes.

Mireu amics de SCC: cada un té la seva opinió i està molt bé, però la vostra tasca és treballar molt i no opinar sobre res que ens divideixi. Entenem que Heu de tenyir bones relacions amb Tots els Partits, però aquestes coses no hi contribueixen. A més a més MOLTS catalans lliures de nacionalisme estem Molt Lluny d'aquestes posicions polítiques que no vénen al cas i ens provoquen rebuig.

Tot això ens dóna la sensació que SCC s'ha ficat en la lluita partidista, que s'està tornant inútil, que s'allunya de la gent, que mira més amunt que avall, que s'ha desenfocat i que ha renunciat a donar la batalla alegre i decidida per la superació del nacionalisme. I Mireu, Tot passa i res no és Necessari, i si vostès fallen ja vindran altres que donin el que la gent demana. Potser encara hi som a temps per corregir. O no. Vostès diran, però aclárense ja i deixin de desconcertar-, perquè el risc que es liqüi el feinada que SCC ha fet aquests 5 anys és molt real.