La manca d'incentius per treballar reté els aturats sota el recer del Sepe

 Oficina del Servei Públic Estatal dOcupació (SEPE). EFE

L'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%

La situació d'Espanya no ha variat substancialment en els darrers vint anys. S'ha mogut entre el 80% de l'any 2004 i el 82,80% del 2013. En el cas de l'Eurozona, l'incentiu ha anat creixent a mesura que han passat els anys. El parany de la desocupació era al 78,9% l'any 2006 i s'ha reduït fins al 75% actual.

A Espanya, un 56% de les persones que estan aturades es beneficien d'alguna prestació, ja sigui contributiva o assistencial. Les primeres estan vinculades al mateix temps que s'ha estat cotitzant durant el període laboral previ al cessament de l'activitat i les altres, a l'edat, al temps de permanència a l'atur i al compliment d'una sèrie de requisits vinculats a les rendes anals. Sis de cada deu persones cobren les prestacions assistencials i les altres quatre, les contributives, segons les darreres dades del SEPE.

Tot i que la majoria dels experts desvinculen la quantia de les prestacions contributives que paga el SEPE del desinterès dels aturats a incorporar-se al mercat laboral, la realitat és que amb un salari mínim de 1.000 euros mensuals per catorze pagues, la quantia màxima de la prestació contributiva pot arribar a assolir els 1.520 euros mensuals per a un aturat amb dos fills o més a càrrec seu i els 1.182 en el cas d'una persona soltera. La quantia del subsidi es limita a 463 euros.

Eurostat, l'Oficina Estadística de la Unió Europea defineix el parany de la desocupació (“unemployement trap”) com el percentatge de guanys perduts per impostos quan una persona passa d'estar aturat i s'incorpora al mercat laboral, com a conseqüència de la pèrdua de prestacions per atur i els majors impostos i cotitzacions a la Seguretat que la tornada a la feina suposen.

Hi ha els que prefereixen definir aquesta estadística com el percentatge de l'increment dels ingressos bruts que absorbiran els impostos i les cotitzacions socials quan una persona aturada torna a tenir una ocupació, a causa de la retirada de les prestacions de l'atur i els nivells fiscals més grans que satisfer.

No estem gaire allunyats de la CE

D'acord amb les dades corresponents a l'any passat, les darreres publicades per Eurostat, la mitjana de la Unió Europea se situa en el 72%; el de l'Eurozona, al 75,1%, i el d'Espanya, al 81,8%. És a dir, el 82% dels ingressos més grans que percebria una persona a Espanya que passés d'estar aturada a estar treballant es repartirien entre l'Agència Tributària i la Seguretat Social.

Dit d'una altra manera, l'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%. A la Unió Europea és un 26,38% ia l'Eurozona, una mica menys del 25%. Hi ha països pitjors que Espanya: exactament vuit estats desincentiven encara més la reincorporació al mercat laboral. També n'hi ha de millors, concretament 22 països de l'Espai Econòmic Europeu, més el Regne Unit, els Estats Units i el Japó.

La llista dels països on és igual estar treballant que aturat, parlant sempre en termes de mitjana, està encapçalada per Letònia, país on estar aturat permet ingressar gairebé un 6% més que treballant: el seu parany de desocupació era el 2021 del 105,8%. El segueixen Luxemburg (91,7%), Bèlgica (91,2%), Dinamarca (86,6%) i Islàndia (85,3%).

Amb l'excepció de Letònia, una de les explicacions més lògiques a la resta dels països es trobaria que el salari mínim de Luxemburg se situava el juliol d'aquest any a 2.313 euros mensuals ia Bèlgica, als 1.850 euros. Les prestacions solen anar sempre en proporció a l'SMI. Tant a Dinamarca, com a Suècia, Finlàndia, Àustria, Itàlia i Xipre el salari mínim no està reconegut oficialment.

Els països que pretenen que la permanència a la desocupació sigui el més curta possible i, per tant, amb trampes de desocupació amb percentatges més baixos són, per aquest ordre, Malta (51,8%), Grècia (54,5%), Romania (54,9%), Regne Unit (57%), Polònia (59,6%), Xipre, (64,2%) i els EUA (65%). Aquestes dades signifiquen que un aturat a Grècia té l'incentiu de guanyar un 45% més si torna a treballar, igual que un romanès. En el cas d'un britànic, el ganxo és d'un 43% o del 35% en un nord-americà.

Com es compara Espanya amb les grans economies europees o internacionals? Malament. És la setena de les set que recull l'estadística d'Eurostat. El 81,8% d'Espanya es compara amb el 57% del Regne Unit o el 65% dels EUA que hem esmentat abans, però també amb el 73% de França o Alemanya; el 78% del Japó o el 80% d'Itàlia.

Espanya, és segons l'OCDE, un dels països que més graven la feina si es tenen en compte tant l'IRPF com a cotitzacions socials. El percentatge és al 39,3% gairebé cinc punts percentuals per sobre de la mitjana dels països més desenvolupats del món.

Espanya, al capdavant de la desocupació europea.

Tot i que el Govern de Pedro Sánchez presumeix de les «bones» dades d'ocupació que Espanya ha registrat els últims mesos, el cert és que, si mirem més enllà de les nostres fronteres, el panorama laboral espanyol és dramàtic.

Segons l'últim informe de l'Eurostat, corresponent al mes de novembre, Espanya torna a estar al capdavant de la desocupació de la Unió Europea, per sisè mes consecutiu, registrant una taxa d'atur del 14,1%, fet que suposa duplicar la mitjana del 7,2% de la zona euro i el 6,5% als Vint-i-set.

L'oficina estadística europea calcula que de les 13,98 milions de persones que no tenien feina a la UE el novembre del 2021, 3,27 milions eren a Espanya. Això suposa un descens mensual de 88.000 persones si es compara amb la dada del novembre (3,36 milions).

La dada de desocupació registrada el novembre del 2021 representa la millor lectura de la dada a les dues zones des del març del 2020, el primer mes en què es van introduir restriccions per contenir la propagació de la pandèmia. L'oficina estadística europea calcula que 13,984 milions de persones no tenien feina a la UE el novembre del 2021, dels quals 11,829 milions eren a la zona euro. Això suposa un descens mensual de 247.000 i 222.000 persones, respectivament.

En general, Europa manté la tendència de descens de l'atur registrada durant tot el 2021 després de l'increment provocat pel Covid-19 l'any anterior, que va portar la desocupació a màxims del 7,7% a la UE i del 8,6% a la eurozona el setembre del 2020, malgrat que les mesures adoptades per governs i institucions comunitàries van contenir notablement les pujades.

De fet, al novembre l'atur es va situar lleugerament per sota de les taxes prèvies a la pandèmia, que van ser del 6,6% a la UE i del 7,4% a la zona de l'euro el febrer del 2020, l'últim mes abans de l'esclat del Covid-19 a Europa. Així, el nombre de persones sense feina als Vint-i-set va arribar al novembre passat als 13,984 milions de persones, 274.000 aturats menys que a l'octubre i 90.000 menys que abans de la pandèmia.

Espanya, no obstant, encara no havia aconseguit tornar a les taxes del febrer del 2020, quan la desocupació es va situar en el 13,8%. Al novembre, al nostre país hi havia 3,279 milions de persones sense feina, 103.000 més que abans de la pandèmia, segons dades d'Eurostat. Una situació que el segueix situant lluny dels homòlegs europeus: França registra una taxa d'atur del 7,5%, Portugal del 6,3% i Itàlia del 9,2%.

Atur juvenil

Ser jove menys de 25 anys és difícil, almenys pel que fa a ocupació. L'atur juvenil es va reduir al novembre al conjunt de la Unió Europea, fins al 15,4%, i en tres dècimes a la zona de l'euro, fins al 15,5%. Tot i la millora, les taxes d'atur entre els joves dupliquen les de la població en general, una tendència que s'observa a tots els països.

El novembre del 2020, la taxa havia estat del 17,7% als Vint-i-set i del 18% a l'àrea de l'euro, fet que suposa un descens de 2,3 i 2,5 punts, respectivament. Espanya se situa en segon lloc en atur juvenil, amb una cota de desocupació de 29,2%, només superada per Grècia, que amb un 39,1%, té la cota de desocupació juvenil més alta de la UE. la Unió hi ha 2,84 milions de joves menors de 25 anys a l'atur i un 17% – més de 493.000 joves – viu a Espanya.

L'atur es dispara al gener amb el nou govern socialcomunista

El gener és un dels pitjors mesos de l'any per al mercat laboral però 2020 ha començat amb un pas enrere més pronunciat que en exercicis anteriors. Amb aquest govern ha arrencat amb dades negatives tant per el nombre de desocupats, que ha augmentat en 90.248 persones -el major increment des de l'any 2014-, com per a l'evolució de l'volum d'afiliats a la Seguretat Social, que s'ha reduït en 244.044 treballadors, la caiguda més pronunciada des de l'any 2013.

Segons les dades divulgades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, els primers que es difonen en el mandat de la nova titular, Yolanda Díaz, la desocupació va pujar un 2,8% al gener respecte al desembre, de manera que el nombre total d'aturats a Espanya se situa en 3.253.853 desocupats, la xifra més baixa en aquest mes des de 2008.

Les dades d'afiliació i ocupació de gener, vénen a fer més acusada la preocupant tendència de l'últim any. I és el que el mes passat l'atur va pujar en més de 90.000 persones, el major increment des del 2014, i l'afiliació a la Seguretat Social va registrar els seus pitjors xifres de gener des de 2013, amb gairebé un quart de milió de cotitzants menys de mitjana. Especialment inquietant ha estat l'enfonsament en el sector agrari, on el nombre mitjà d'afiliats va baixar en 15.217 persones, el que multiplica per 15 la mitjana dels últims anys.

L'agricultura, que viu unes setmanes d'alta tensió per l'increment dels seus costos laborals i la impossibilitat de pujar preus, va ser el sector que més va elevar l'atur al gener en termes relatius, un 6%. No obstant si es mesura en nombre de persones és el sector serveis el que més va elevar les seves xifres d'atur en més de 90.000 treballadors a el donar-se per acabat un dels períodes comercials més intensos de l'any. No cal dir que el Govern socialcomunista no es dóna per al·ludit per aquest desastre, de què culpa a la situació econòmica internacional, a el clima i als supermercats, als quals responsabilitza dels baixos preus que perceben els agricultors.

La veritat és que, tal com el president d'Asaja Extremadura, Ángel García, ha advertit ja a l'abril de 2019 a el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, la pujada de l'22% de l'salari mínim interprofessional ha estat letal per a l'agricultura . És més: el propi Vara va vincular la setmana passada l'increment de l'atur en la seva comunitat a la irresponsable i miop pujada de l'SMI, que el Govern del seu coreligionari Pedro Sánchez ha decidit elevar fins als 950 euros.

D'antuvi, el ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha anunciat una reunió amb les empreses de gran distribució per abordar la disparitat entre el preu del producte agrari en origen i el preu de venda a el públic, disparitat que el sector podemita de el Govern pretén tallar imposant als supermercats preus mínims en l'adquisició d'aquests productes als agricultors.

Catalunya - El cost de quatre anys de Procés:

Mas, Puigdemont, Torra Cynthia Díaz Nobile

El cost del 'Procés': Catalunya perdrà 4.500 milions d'euros i 80.000 llocs de treball fins 2019

Catalunya passarà de liderar el creixement a nivell regional d'Espanya a situar-se en la cua a causa de la incertesa política, segons BBVA Research.

Espanya va créixer un 3,1% el 2017, encadenant ja quatre exercicis consecutius a l'alça i 3 amb augments del PIB superiors al 3%, mentre que el 2018 i 2019 l'avanç s'alentirà fins al 2,5% i el 2,3% , respectivament, segons les últimes previsions de BBVA Research.

No obstant això, tot i que l'economia espanyola ha evolucionat d'una manera concorde a com s'esperava, el cas de Catalunya constitueix la gran sorpresa del passat exercici causa de l'impacte negatiu que ha suposat el procés separatista i, de fet, tot apunta que la seva factura també s'estendrà a 2018 i 2019.

La celebració del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre i la posterior declaració d'independència es van traduir en un deteriorament de l'activitat econòmica catalana, especialment en el sector turístic. Així, a més de la reducció de les pernoctacions hoteleres, del -1,4% en el quart trimestre -eliminant l'efecte estacional-, també s'ha produït una correcció en les tarifes del 2,5%. El grau d'ocupació dels hotels catalans, per la seva banda, ha baixat tres punts percentuals respecte al mateix període de 2016 i l'ingrés mitjà per habitació disponible ha registrat un descens del 13,9% intertrimestral.

A més, la pèrdua de confiança dels agents "podria retardar la posada en marxa de nous projectes d'inversió, el que derivaria en una menor activitat" tant en la segona meitat de 2018 com el 2019, a la vista de la negativa evolució que ha registrat la inversió i la creació de societats mercantils en els últims mesos, segons els analistes de l'entitat.

1.600 milions menys d'inversió estrangera

El procés secessionista protagonitzat pel Govern ha tingut efectes nocius sobre l'economia, especialment sobre la catalana. Tot i que les conseqüències sobre els comptes de la regió s'han vist aguditzades després del cop independentista l'1 d'octubre de 2017, des de l'inici del Procés el creixement s'ha alentit, el seu deute ha augmentat i la inversió estrangera ha minvat. Tot això mentre 4.550 empreses han abandonat Catalunya.

"Vol que Catalunya sigui un Estat independent?". Quan el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va pronunciar una de les dues preguntes de la consulta il·legal del 9N, l'economia catalana representava el 19% del PIB d'Espanya. Catalunya creixia a un ritme del 4,2% i el seu deute públic arribava als 64.466.000 d'euros.

Dos referèndum il·legals i tres presidents després, Catalunya creix un 3,3%, gairebé un punt menys respecte a l'inici del Procés. El deute públic supera els 77.700 milions d'euros, xifra que representa un 34,8% del seu PIB (223.139.000 d'euros).

El procés, per tant, ha suposat un important punt d'inflexió en l'economia d'aquesta regió, ja que Catalunya passarà de liderar el creixement a nivell regional d'Espanya a presentar la pitjor evolució del PIB, segons les previsions de BBVA Research. Les comunitats autònomes que més creixeran aquest any seran, a més de les insulars, País Basc i Navarra al nord i Madrid i Castella-la Manxa en el centre. A un ritme menor, ho faran Astúries i Extremadura, "afectades per factors estructurals", i, finalment, en els llocs de cua es situaran Catalunya, el País Valencià i Aragó, principals afectades per l'entorn de major incertesa política.

I una cosa semblant succeirà en 2019, on no es descarta que continuï el contagi de la incertesa a causa de la pitjor evolució del sector turístic i el prolongat deteriorament de les perspectives d'empreses i famílies. En concret, davant del creixement del 4,2%, 3,6% i 3% registrat entre 2015 i 2017, el PIB català tot just avançaria un 2,1% el 2018 i un 2% addicional en 2019, el menor avanç de totes les CCAA.

Unes dades descoratjadors que, al costat dels constants desafiaments independentistes, han provocat que a Catalunya resideixi la incertesa i en la inseguretat política i jurídica. Com a conseqüència, la inversió estrangera s'ha desplomat.

En el quart trimestre de 2014 Catalunya ingressava 1.968,8 milions d'euros procedents d'inversió estrangera. En tres anys, la inversió estrangera a penes arribava als 967 milions d'euros.

Només en l'últim any la caiguda ha estat del 62%. I és que en el primer trimestre del 2018 respecte al mateix període de 2017, Catalunya ha passat de rebre 902.000.000 d'euros a 346 milions en inversió estrangera, segons es desprèn de les dades que acaba de publicar el Registre d'Inversions Exteriors del Ministeri d'Indústria , Comerç i Turisme.

4.550 empreses fugades

A això se suma que des del 2 d'octubre, un total de 4.550 empreses han traslladat la seva seu social des de Catalunya a altres regions d'Espanya, segons dades del Col·legi de Registradors Mercantils d'Espanya. En 2018 la regió segueix liderant, amb un 35%, els canvis de domicili d'empreses que es realitzen a tot Espanya. Caldrà esperar a tancament d'any per poder comptabilitzar el veritable impacte de l'èxode massiu d'empreses i de riquesa de Catalunya amb Torra al capdavant de la Generalitat.

Pel que fa al cost concret del Procés, BBVA estima que restarà entre 1 i 3 dècimes al PIB d'Espanya tant en 2018 com en 2019 -uns 6.000 milions d'euros com a màxim-, mentre que a Catalunya serà més gran i podria situar-se entre 3 dècimes i 1,1 punts percentuals en cada un d'aquests dos anys -uns 4.500 milions en el pitjor dels escenaris-. Així mateix, això podria provocar un efecte contagi a Aragó, la Rioja, Comunitat Valenciana o Balears com a conseqüència dels majors llaços comercials que posseeixen amb Catalunya.

D'altra banda, en termes d'ocupació, "la desacceleració de l'economia catalana suposa també un canvi important": Catalunya crearà 136.000 llocs de treball fins 2019 enfront dels 215.000 del bienni 2016-2017. És a dir, 80.000 llocs de treball menys durant aquest bienni.

Segons aquest informe, la taxa d'atur podria començar a fregar l'atur friccional en 2019 o, almenys, el mínim històric en algunes comunitats. La taxa d'atur regional se situarà molt a prop del mínim històric (assolit el 2008) a Astúries, Balears, País Basc, Navarra i Aragó, "el que podria resultar en una pressió salarial a l'alça en aquestes comunitats". Per contra, a Andalusia, Canàries i Castella-la Manxa l'atur no aconseguirà situar-se per sota de la mitjana històrica.