La manca d'incentius per treballar reté els aturats sota el recer del Sepe

 Oficina del Servei Públic Estatal dOcupació (SEPE). EFE

L'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%

La situació d'Espanya no ha variat substancialment en els darrers vint anys. S'ha mogut entre el 80% de l'any 2004 i el 82,80% del 2013. En el cas de l'Eurozona, l'incentiu ha anat creixent a mesura que han passat els anys. El parany de la desocupació era al 78,9% l'any 2006 i s'ha reduït fins al 75% actual.

A Espanya, un 56% de les persones que estan aturades es beneficien d'alguna prestació, ja sigui contributiva o assistencial. Les primeres estan vinculades al mateix temps que s'ha estat cotitzant durant el període laboral previ al cessament de l'activitat i les altres, a l'edat, al temps de permanència a l'atur i al compliment d'una sèrie de requisits vinculats a les rendes anals. Sis de cada deu persones cobren les prestacions assistencials i les altres quatre, les contributives, segons les darreres dades del SEPE.

Tot i que la majoria dels experts desvinculen la quantia de les prestacions contributives que paga el SEPE del desinterès dels aturats a incorporar-se al mercat laboral, la realitat és que amb un salari mínim de 1.000 euros mensuals per catorze pagues, la quantia màxima de la prestació contributiva pot arribar a assolir els 1.520 euros mensuals per a un aturat amb dos fills o més a càrrec seu i els 1.182 en el cas d'una persona soltera. La quantia del subsidi es limita a 463 euros.

Eurostat, l'Oficina Estadística de la Unió Europea defineix el parany de la desocupació (“unemployement trap”) com el percentatge de guanys perduts per impostos quan una persona passa d'estar aturat i s'incorpora al mercat laboral, com a conseqüència de la pèrdua de prestacions per atur i els majors impostos i cotitzacions a la Seguretat que la tornada a la feina suposen.

Hi ha els que prefereixen definir aquesta estadística com el percentatge de l'increment dels ingressos bruts que absorbiran els impostos i les cotitzacions socials quan una persona aturada torna a tenir una ocupació, a causa de la retirada de les prestacions de l'atur i els nivells fiscals més grans que satisfer.

No estem gaire allunyats de la CE

D'acord amb les dades corresponents a l'any passat, les darreres publicades per Eurostat, la mitjana de la Unió Europea se situa en el 72%; el de l'Eurozona, al 75,1%, i el d'Espanya, al 81,8%. És a dir, el 82% dels ingressos més grans que percebria una persona a Espanya que passés d'estar aturada a estar treballant es repartirien entre l'Agència Tributària i la Seguretat Social.

Dit d'una altra manera, l'al·licient que té un aturat per tornar a treballar al nostre país és augmentar els ingressos nets en poc més d'un 18%. A la Unió Europea és un 26,38% ia l'Eurozona, una mica menys del 25%. Hi ha països pitjors que Espanya: exactament vuit estats desincentiven encara més la reincorporació al mercat laboral. També n'hi ha de millors, concretament 22 països de l'Espai Econòmic Europeu, més el Regne Unit, els Estats Units i el Japó.

La llista dels països on és igual estar treballant que aturat, parlant sempre en termes de mitjana, està encapçalada per Letònia, país on estar aturat permet ingressar gairebé un 6% més que treballant: el seu parany de desocupació era el 2021 del 105,8%. El segueixen Luxemburg (91,7%), Bèlgica (91,2%), Dinamarca (86,6%) i Islàndia (85,3%).

Amb l'excepció de Letònia, una de les explicacions més lògiques a la resta dels països es trobaria que el salari mínim de Luxemburg se situava el juliol d'aquest any a 2.313 euros mensuals ia Bèlgica, als 1.850 euros. Les prestacions solen anar sempre en proporció a l'SMI. Tant a Dinamarca, com a Suècia, Finlàndia, Àustria, Itàlia i Xipre el salari mínim no està reconegut oficialment.

Els països que pretenen que la permanència a la desocupació sigui el més curta possible i, per tant, amb trampes de desocupació amb percentatges més baixos són, per aquest ordre, Malta (51,8%), Grècia (54,5%), Romania (54,9%), Regne Unit (57%), Polònia (59,6%), Xipre, (64,2%) i els EUA (65%). Aquestes dades signifiquen que un aturat a Grècia té l'incentiu de guanyar un 45% més si torna a treballar, igual que un romanès. En el cas d'un britànic, el ganxo és d'un 43% o del 35% en un nord-americà.

Com es compara Espanya amb les grans economies europees o internacionals? Malament. És la setena de les set que recull l'estadística d'Eurostat. El 81,8% d'Espanya es compara amb el 57% del Regne Unit o el 65% dels EUA que hem esmentat abans, però també amb el 73% de França o Alemanya; el 78% del Japó o el 80% d'Itàlia.

Espanya, és segons l'OCDE, un dels països que més graven la feina si es tenen en compte tant l'IRPF com a cotitzacions socials. El percentatge és al 39,3% gairebé cinc punts percentuals per sobre de la mitjana dels països més desenvolupats del món.