Mostrando entradas con la etiqueta Tribunal de Derechos Humanos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tribunal de Derechos Humanos. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de septiembre de 2020

Torra, tercer president de l' 'procés' davant la justícia


Quim Torra assisteix avui a Tribunal Suprem per defensar la seva legitimitat com a president de la Generalitat de Catalunya. Els arguments de la defensa són clars i acusen el tribunal de parcial. Tres dels seus components van formar part, també, de l'tribunal que va condemnar part de Govern, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart pel referèndum de l'1-O de l'2017.

Torra és el tercer president dels últims quatre anys que cau en mans de la justícia espanyola i que té en joc el seu càrrec institucional. Artur Mas va quedar inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'any 2016 per la consulta de el 9-N del 2014. Posteriorment, també va ser jutjat pel Tribunal de Comptes per una presumpta malversació per destinar fons públic a la consulta.

Declaració d'Artur Mas en el judici pel 9-N

Carles Puigdemont cau amb el 155 de Mariano Rajoy, que l'obliga a exiliar-se. L'Audiència Nacional dicta ordre de detenció i el Tribunal Suprem el processa com a responsable de l'referèndum d'l'1-O. Amb les noves eleccions, guanya la presidència de la Generalitat, però ni pot ser investit telemàticament ni pot anar a Catalunya sota l'amenaça d'una detenció i un empresonament preventiu. En el seu lloc, s'investeix Quim Torra, que torna a estar ara en mans de la justícia espanyola.


Investidura Carles Puigdemont el 10 de gener de 2016

"Sortim a guanyar aquest recurs", diu ferma el seu advocat, Gonzalo Boye, que ha preparat una ofensiva política al enèsim judici contra l'independentisme i les institucions catalanes. El lletrat té clar que els mateixos que van rebre el missatge de la pancarta que Torra va penjar al balcó de la Generalitat són ara els que han de ratificar la sentència d'inhabilitació que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: "Són els mateixos destinataris de la pancarta ". Per aquest motiu, Boye defensa una "falta d'imparcialitat absoluta" de tribunal, que, a més, repeteix com a botxí de Govern català. També destaca la "desproporció" en la pena.

Avui es veurà al Tribunal Suprem una vista purament tècnica. Però la defensa política de Torra està encaminada a el Tribunal de Drets Humans, a què es podria recórrer als arguments de la manca d'imparcialitat de l'tribunal que ha resolt el recurs.

La vista al Suprem

Quim Torra assistirà a la vista, a les 12 hores, i no està previst que intervingui. De fet, en aquests casos, els acusats ni tan sols estan citats. Es preveu una intervenció de Gonzalo Boye de 20 minuts i una altra de la Fiscalia pel mateix temps. La resolució, en mans dels magistrats de Tribunal Suprem, podria arribar en un temps que pot anar des dels 15 dies a el mes.

Fonts de l'Tribunal Suprem apunten que molt probablement no es notificarà la sentència fins que no es faci pública la sentència de el cas Gürtel, que està prevista per aquest mes de setembre. El motiu és que el ponent de la resolució de el recurs d'el president de la Generalitat és Gonzalo Berdugo, el mateix de la sentència de el cas de corrupció que esquitxa el PP. Dins el mateix calendari hi ha també la sentència de el cas Trapero. Podrien coincidir les dues en el temps, sacsejant de nou Catalunya.

El camí de la sentència

Un cop feta pública la sentència, en cas que ratifiqui la condemna i la inhabilitació de el president Torra, comença el compte enrere per a unes eleccions a Parlament de Catalunya.

La notificació no té res a veure amb els temps dels mitjans de comunicació ni les xarxes socials. La sentència es notificarà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui va jutjar el cas, i en les parts via el programa judicial LexNet. I és a partir d'aquí que el govern espanyol fa el decret de cessament i el publica al BOE.

Tornarà a desobeir Torra si l'inhabiliten?

miércoles, 27 de septiembre de 2017

Artur Mas demana "una mica" d'ajuda per pagar la fiança de 5,2 milions del Tribunal de Comptes

Mas ha destacat que el sobiranisme català respon amb mobilització i civisme a un Estat de repressió policial. / EFE VÍDEO

L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han donat aquest dimarts per fet que no podran pagar de la seva butxaca els 5,2 milions d'euros de fiança que els imposa el Tribunal de Comptes per la consulta sobiranista sobre la independència de Catalunya del 9-N de 2014, per la qual cosa han demanat aportacions a la caixa de solidaritat. "No pot ser que molt pocs ho perdem tot. Ajudar una mica és molt fàcil. Hi ha una onada de solidaritat que agraïm molt", ha manifestat Mas en una entrevista conjunta a RAC-1.

L'expresident Mas ha explicat que els nou assenyalats pel 9-N pel Tribunal de Comptes no poden "fer front a aquestes quantitats". No obstant, ha subratllat que "molta gent ha pres consciència" que aquests acusats van donar "la cara" per poder celebrar una consulta en què van participar 2,3 milions de catalans, de manera que "no té sentit que nou el perdem tot "i que" la resta no faci un molt petit esforç "per poder fer front a la fiança. Mas ha animat als que van participar en el 9N a "ajudar una mica" amb una aportació a la "caixa de solidaritat" promoguda per les entitats sobiranistes per afrontar aquest tipus de pagaments.

"Un despropòsit"

Per la seva banda, l'exconseller de la Presidència Francesc Homs ha considerat un "despropòsit" el procediment obert pel Tribunal de Comptes, perquè "és directament il·legal, d'una irregularitat absoluta". Homs ha recalcat que "una cosa que va ser jutjada no pot tornar a jutjar", de manera que segons la seva opinió hi ha motius "per poder actuar contra els que estan actuant d'aquesta manera contra l'Estat de dret".

L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ha assenyalat que aquest procés és un "escarment" per intentar dissuadir els impulsors d'un referèndum l'1 d'octubre, mentre que l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha denunciat la "indefensió absoluta" que sent davant el Tribunal de Comptes.

Per la seva banda, el Tribunal de Comptes ha fet públic un comunicat contra les "acusacions infundades" per la imposició de la fiança a Mas. La institució recorda que totes les seves accions estan sotmeses a l'ordenament jurídic i que els seus consellers són designats per les Corts Generals per una majoria de tres cinquens en cada cambra i amb "uns requisits de capacitació i experiència" i han de comptar amb "el reconeixement de un estatus jurídic que garanteixen la seva independència en l'exercici de les seves funcions ". "El Tribunal de Comptes i els seus membres, com s'ha posat de manifest reiteradament, exerceixen les seves funcions, fiscalitzadora i jurisdiccional, amb absoluta independència i plena submissió a l'ordenament jurídic", remarca la institució.

Rivera i els 'feixos' de Pujol

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha suggerit a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas que si vol ajuda per pagar la fiança de més de cinc milions d'euros que li ha imposat el Tribunal de Comptes per les despeses de la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014, es la demani al seu "padrí" i predecessor en el càrrec, Jordi Pujol.

El líder de la formació taronja s'ha referit així a la crida que ha fet aquest dimarts Artur Mas, que ha demanat als catalans que facin aportacions a la "caixa de solidaritat" per pagar la seva fiança i les que el Tribunal de Comptes reclama també a l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i als exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau.

Rivera ha proposat a Mas recórrer al "seu padrí", l'expresident català Jordi Pujol. "Estic convençut que li pot donar uns quants feixos de bitllets i li arregla la multa", ha manifestat.

"Mas ha fet un Lola Flores i ha demanat calerons", ha declarat Rivera en una reunió del seu grup parlamentari al Congrés, recordant el moment en què la folklòrica, després de ser condemnada al costat del seu marit a la fi dels anys 80 a pagar a Hisenda una multa de 28 milions de pessetes, va dir a la televisió que si cada espanyol aportés una pesseta, podria saldar el seu deute.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, durant una roda de premsa.

A més, ha indicat que si ara el Tribunal de Comptes està exigint als exdirigents catalans que paguin aquestes fiances és perquè el Govern i la Fiscalia "no van fer res" per impedir la celebració de la consulta del 9-N malgrat que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

"Van permetre el recompte (dels vots), anuncis a la televisió, una campanya, van permetre obrir milers de col·legis públics", ha afirmat. El president del Govern, Mariano Rajoy, "va consentir tot això", igual que el llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, i "es van gastar els nostres diners", ha afegit.