La Guàrdia Civil descobreix una altra estafa de 30 milions a CCOO i UGT a cursos de formació

La Guàrdia Civil descobreix una altra estafa de 30 milions a CCOO i UGT a cursos de formació

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil investiga un nou escàndol dels cursos de formació que esquitxa els dos grans sindicats de país: CCOO i UGT. En concret, els investigadors creuen que en el cas de Comissions Obreres el frau podria ser a escala nacional i per imports molt superiors als 30 milions d'euros.

Aquesta trama té el seu origen a Extremadura. Però les connexions amb empreses lligades als sindicats a escala nacional fan pensar a la UCO que l'escàndol no es limita a aquesta comunitat autònoma ni de bon tros. La corrupció, segons consta en la denúncia interposada davant la Fiscalia Anticorrupció i que ja s'investiga amb la personació de l'PP, se centra en un frau comès en la facturació per fons de formació de la patronal extremenya CREEX, UGT-Extremadura, CCOO-Extremadura i CEPES-Extremadura.

L'inici de la denúncia es recolza en plena etapa socialista, i en concret, de les dades recollides el 2011 per l'Executiu regional de José Antonio Monago. Però, a partir d'aquí, la investigació s'ha ampliat als 30 milions adjudicats en els cursos de formació de 2008 a 2010. I a hores d'ara, els testimonis practicats ja han obert el ventall a diverses dècades. I és que les primeres declaracions han assegurat que la pràctica era "la mateixa que s'havia realitzat sempre".

I, a la vista de la normativa imperant, tot sembla apuntar al fet que aquests testimonis diuen la veritat. Perquè les convocatòries entre 2008 i 2011 estaven regulades pel mateix decret del 2008 de l'Executiu socialista. Un decret que va estar en vigor fins que el 2012 el Govern de Monago va decidir suprimir-lo.

Ara, els investigadors temen que aquest decret simplement plasmés el model desitjat pels propis sindicats, de manera que els diners defraudats es pot estendre pràcticament sense limitació en el passat més recent.

El Govern de el Partit Popular, amb José Antonio Monago al capdavant, va ser el que va portar aquest cas a la Fiscalia Anticorrupció. I ho va fer assenyalant, a més, que podria haver delicte contra la Hisenda Pública per falsejar les condicions per cobrar subvencions públiques.

Formació a ocupats, no a aturats

La primera dada que es va poder contrastar atenia només a la convocatòria de 2011 de pagaments públics destinats als cursos de formació: amb més de 3 milions d'euros per a formació dels ocupats, dels no aturats.

El Govern popular ha assegurat ja en el seu moment que hi havia indicis suficients que podrien determinar que a Extremadura es va crear i alimentar un sistema irregular en la gestió de la formació a ocupats, afectant exclusivament a la patronal extremenya, els sindicats UGT Extremadura, CCOO de Extremadura i CEPES com a entitats beneficiades i els seus administradors, és a dir, els secretaris generals d'aquestes organitzacions, així com tots aquells que la Justícia considerés oportuns en l'àmbit polític o empresarial.

Immediatament es va observar que aquestes quanties, per imports molt similars s'havien pagat amb esquemes similars en els cursos per a aturats. I que, a més, la pràctica s'havia estès per dècades en el passat.

Es tractaria, així, d'un possible delicte contra la Hisenda Pública per frau en les condicions per a l'obtenció i justificació de la destinació de subvencions públiques. I, a més, com assenyalen des del PP, comès amb continuïtat i al llarg d'entre dos i tres dècades. El resultat, com es pot observar, pot ser un frau multimilionari.

Que, un cop més, apunta als sindicats com ja va passar a Andalusia.

Els jutges no es fien dels Mossos

Comissaria dels Mossos d'Esquadra.

La justícia catalana no es fien dels Mossos: només els encarreguen assumptes de corrupció. Els han deixat fora en investigacions sobre gihadisme i sobre independentisme radical

S'està generant entre els comandaments dels Mossos d'Esquadra un ambient d'alarma, preocupació i fins i tot desànim, per al descens del nombre d'investigacions que se'ls està assignant per part de la Justícia. Alguns comandaments temen fins i tot pel futur del cos.

"Només ens diuen de Fiscalia Anticorrupció". És la queixa que formula un alt càrrec dels Mossos a El Confidencial Digital. Segons les seves pròpies estadístiques, les investigacions assignades al cos no deixen de baixar, especialment des de fa uns mesos.

Ja no els requereixen per casos relacionats amb terrorisme, i en concret, terrorisme gihadista, concreta el citat comandament autonòmic.

Investigació dels CDR

Crida l'atenció, al seu parer, el fet que no els encarreguin investigacions sobre l'independentisme radical, cada vegada més creixent i fins i tot violent a Catalunya des del sorgiment dels Comitès de Defensa de la República.

"I és la nostra especialitat", postil·la, destacant que la formació dels agents incideix en gran manera en assumptes de seguretat ciutadana, i els CDR protagonitzen actes de carrer la majoria de les vegades.

En aquest sentit, el citat comandament matisa que a la policia autonòmica si se li encarreguen assumptes de seguretat urbana, com són vigilància i seguretat d'institucions, organització de dispositius especials amb motiu de manifestacions i protestes ... El que critiquen és que hagin comptat amb la comissaria General d'Informació perquè es fes càrrec del seguiment i vigilància dels capitostos dels CDR.

Al principi, la Fiscalia del Suprem va sol·licitar que fossin els Mossos els que assumissin la investigació, però el Ministeri Públic de Catalunya va canviar de criteri i la va assignar a la Guàrdia Civil.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils

Els Mossos calculen que aquesta situació es produeix des de fa temps, sense que les fonts consultades per ECD puguin precisar exactament quan jutges i fiscals van deixar d'assignar-casos d'investigació.

No obstant això, sí que poden concretar que s'ha aguditzat coincidint amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, d'agost de l'any passat. Afegeixen que no poden afirmar amb seguretat que la seva gestió dels fets aleshores hagi estat la causa que els jutges i fiscals hagin deixat de cridar-los. No obstant això, analitzant les dades de què disposen, sí que poden establir una coincidència temporal.

El atribueixen a una probable i creixent desconfiança de la Justícia cap a la policia catalana per no haver establert a temps les connexions entre l'explosió d'Alcanar i la cèl·lula terrorista que va atemptar dies després a la ciutat comtal.

El paper dels Mossos l'1-O

Segons membres de la Fiscalia Anticorrupció consultats per ECD, els motius que han portat als seus companys del Ministeri Públic, tant a Catalunya com a l'Audiència Nacional, a desentendre dels Mossos és sobretot el seu comportament en el referèndum de l'1-O.

Malgrat que la consulta estava prohibida pel TC, i bona part dels col·legis electorals van ser tancats pels agents catalans, és cert que altres mossos van protagonitzar actuacions dubtoses. A alguns, fins i tot se'ls va veure ajudant a traslladar urnes i paperetes, o encarant-se amb els antiavalots de la Guàrdia Civil que intentaven desallotjar els centres de votació.

A més, en la memòria de jutges i fiscals encara està gravada la imatge de l'ex major dels Mossos, José Luis Trapero, acudint a declarar a l'Audiència Nacional, imputat per sedició. Igual que la dels cotxes de la Guàrdia Civil destrossats per la multitud de 40.000 persones que van assetjar als agents durant el registre de la conselleria d'Economia, sense que els Mossos fessin res per evitar-ho.

Desconfiança dels jutges

Tot això ha contribuït a sembrar la desconfiança cap als mossos a jutges del TSJC, dels jutjats ordinaris de Catalunya, i de l'Audiència Nacional.

Per exemple, tant el magistrat com el fiscal del jutjat d'INSTRUCION 13 de Barcelona, ​​que investiga l'ús il·legal de dades personals dels ciutadans per part de la Generalitat, han decidit prescindir dels serveis dels Mossos i han posat el pes de la recerca a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Fonts de la Fiscalia Anticorrupció asseguren a aquest confidencial que entenen la inquietud de la policia catalana: "Estan cada vegada més relegats. Només nosaltres continuem demanant-los diligències". Esperen que aquesta situació sigui transitòria, i que es degui a les anòmales circumstàncies polítiques i judicials que travessa Catalunya.

Nova detenció del sindicalista que va perdre la memòria

Qui havia estat fins fa cinc anys el totpoderós capitost sindical de la mineria d'UGT a Astúries i Lleó, José Ángel Fernández Villa ha ha estat imputat per la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Oviedo que ha ordenat el registre de les dependències vinculades amb les activitats del líder sindical que podria ser detingut aquest dimarts per agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

La festa minera de Rodiezmo, que organitzaven els afiliats al SOMA d'Astúries i Lleó, és des de fa anys un clàssic entre les concentracions de l'esquerra i en ella el sindicat marca les seves directrius polítiques per al curs que s'acosta. En temps de José Luis Rodríguez Zapatero la seva celebració es vinculava a l'inici de la temporada política i en els seus campes tronaven les reivindicacions dels miners, mentre un còmplice president del Govern afirmava que el seu executiu portaria endavant els plans socials que els seus companys de partit (i de sindicat, ja que no cal oblidar que era afiliat a la UGT) li demanaven. Eren els anys de bonança i en els quals les paraules crisi i ajust no entraven en el diccionari de la política espanyola

Amb aquesta marxa s'havia aconseguit unir per la subvenció a forces tan dispars com els polítics, patrons i sindicats de la zona, que durant anys han estat rebent quantitats ingents de diners en forma de subvencions per tal de canviar el factor productiu de les zones mineres i que són els que atien a uns miners que s'han quedat sense alternatives. Des de 2013 ja no se celebren aquestes concentracions on acudien els polítics de més rellevància del partit socialista.

El SOMA-UGT va presentar al setembre de 2015 una querella contra Vila reclamant la devolució de 360.000 euros, que després es van ampliar fins a 420.000 euros, en concepte de despeses sense justificar així com per l'apropiació de dietes d'assistència destinades als membres del sindicat que acudien a les reunions del comitè intercentres de Hunosa. Només per aquest concepte s'hauria apropiat de més de 243.000 euros.

Després de la querella presentada, la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Oviedo va incoar el passat mes d'abril diligències penals per presumptes delictes de blanqueig de capitals -vinculat a delictes de falsedat en document oficial i mercantil-, frau de subvencions, tràfic d'influències , societari per apropiació indeguda i contra la hisenda pública.

La investigació va començar per informació d'intel·ligència financera en relació amb un presumpte delicte de blanqueig de capitals, després que Fernández Vila regularitzés 1,4 milions d'euros en l'última amnistia fiscal.

Blanqueig de capitals

Avui el Jutjat, la Fiscalia Anticorrupció i els agents de la Guàrdia Civil estan duent a terme aquest dimarts una operació contra la corrupció, en la qual són Fernández Vila, i el més directe col·laborador d'aquest, que va ser secretari d'Acció Sindical del SOMA- UGT i expresident del Montepío i Mutualitat de la mineria Asturiana, José Antonio Postigo, així com els familiars més directes de tots dos i altres persones.

Segons una nota difosa per la Fiscalia Anticorrupció, s'investiga el desviament, apropiació i ocultació de fons públics, obtinguts per mitjà d'una subvenció concedida en l'any 2009 pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de l'Institut per a la Reestructuració de la mineria del carbó i Desenvolupament Alternatiu de les Comarques Mineres al Montepío de la mineria Asturiana. Així mateix, s'investiga l'apropiació d'altres fons privats, en aquest cas pertanyents a aquesta mutualitat minera, entre els anys 2005 i 2014.

Entre les persones investigades es troba el que va ser assessor fiscal del Montepío, JMFF, l'arquitecte MSF, autor del projecte per a la construcció de la Residència de Majors 'La mineria' a Felechosa-Aller (Astúries) i el constructor JAFF, administrador de l' mercantil adjudicatària del contracte per a la construcció d'aquesta residència de gent gran.

La investigació va començar per una informació sobre un presumpte delicte de blanqueig de capitals, que va donar origen a una investigació de la Fiscalia, que amb l'ajuda de l'Agència Tributària i de la UCO ha desembocat en la presentació d'una querella.

La magistrada, que va admetre a tràmit la mateixa, va obrir un procediment a l'abril pels presumptes delictes de blanqueig de capitals, falsedat en document oficial i mercantil, frau en subvencions, tràfic d'influències, apropiació indeguda, prevaricació, suborn, prevaricació urbanística, malversació de cabals públics i delicte contra la Hisenda pública.

En el marc de l'operació s'estan practicant registres, i requeriments a diversos organismes públics i privats, en les províncies d'Astúries, Valladolid, Madrid i Múrcia, així com diverses detencions.

Fernandez Villa en el momento de acudir a declarar al juzgado de Oviedo