Mostrando entradas con la etiqueta Victoria Alsina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Victoria Alsina. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de abril de 2022

Generalitat de Catalunya - Torna el Diplocat


La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat, Victòria Alsina,

La Generalitat obrirà noves delegacions al Japó, Corea del Sud, Andorra i Sud-àfrica

La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victoria Alsina, ha anunciat -en una entrevista a Europa Press- que el Govern crearà al maig noves delegacions al Japó, Corea del Sud, Andorra i Àfrica Meridional, que tindrà seu a Pretòria (Sud - àfrica) i actuarà també sobre Angola i Moçambic.

Alsina ha assegurat que al maig es materialitzarà "la creació efectiva de la primera ronda de delegacions" que el Govern obrirà aquest any. De fet, la consellera ha apuntat que l'Executiu no s'hi pararà, preveu, a més, una delegació a l'Àfrica Occidental i al Brasil. Això serà efectiu quan sigui aprovat el decret el proper mes i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), cosa que permetrà al govern d'ERC i JxCat assignar el pressupost i conv

Tots aquests moviments preveuen que el Govern rellanci el Diplocat, el centre d'operacions d'acció exterior de l'independentisme mitjançant les semambaixades. Alsina ha recalcat que reformaran aquest organisme com una “plataforma de col·laboració publicoprivada al servei de l'acció exterior catalana”.

Centre d'Educació Superior de la Unesco

La consellera Alsina també ha anunciat que l'Executiu vol crear un centre de la Unesco sobre Educació Superior a Catalunya

La consellera ha explicat que s'ha reunit amb la subdirectora general d'Educació de la Unesco, Stefania Giannini, durant el viatge oficial a París aquesta setmana. En aquesta trobada van abordar la Conferència Mundial d'Educació Superior que se celebrarà a Barcelona al maig i s'hi va parlar, segons ha explicat Alsina a l'entrevista de l'agència, de crear un centre de la Unesco sobre Educació Superior a Catalunya.

“Ara s'ha de treballar amb la Unesco, i les primeres reaccions són molt positives. Que hagi escollit Barcelona per a aquesta conferència és el millor escenari que podríem tenir”, ha assegurat. Alsina ha assenyalat que Catalunya desperta interès internacionalment i ho ha atribuït al dinamisme de la societat catalana, a Barcelona ia la seva marca, desvinculant-ho de la situació política: “No m'he trobat que ens tanquessin portes quan he estat viatjant. Al contrari, l?interès és màxim”, ha remarcat.

jueves, 24 de marzo de 2022

Catalunya va gastar set milions d'euros a les seves 'ambaixades' durant el 2021


La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina.

Les 14 delegacions de la Generalitat a l'exterior van gastar un total de 6.986.597,35 milions d'euros el 2021. Aquests diners inclouen les partides destinades a pagar salaris que, com va informar aquest mitjà, pugen a 90.000 euros bruts entre els màxims representants del Govern fora d´Espanya. L'ambaixada que més costa als catalans és la que l'Executiu autonòmic té davant de la Unió Europea, a Brussel·les, amb un pressupost a l'últim exercici de 1.506.958,26 milions d'euros. Va ser, a més, una de les més actives per intentar convèncer els aliats de la Unió Europea d'intermediar entre el Govern de la Generalitat i el Govern d'Espanya durant els anys més àlgids del procés.

Vox al Parlament ha formulat una sèrie de preguntes en la tasca de fiscalització de l'Executiu. S'hi detalla els emoluments de tot el seu personal així com el pressupost anual de què disposen les seves delegacions. La delegació d?Alemanya va gastar l?any passat 400.000 euros; la de la zona dels Balcans 400.000 euros més. La delegació dels Estats Units és una de les més cares, amb un desemborsament de 595.753,25 euros, així com Itàlia (589.175,21).

A la mateixa línia, la d'Europa Central es va gastar 380.300 euros el 2021 i la de França 441.795,57 euros. La delegació que engloba els Països Nòrdics va comptar amb un pressupost de 399.879,31 euros; la del Regne Unit i Irlanda de 450.000 euros; la de Suïssa va desemborsar 536.000 euros; la de Mèxic és de 396.844; la delegació de Tunísia de 300.000 euros; la d'Argentina és de 304.891,69 i la de la Unió Europea 1.506.958,26. La més econòmica va ser la de Portugal, amb una despesa de 285.000 euros anuals el 2021.

El Govern defensa la despesa

Per la seva banda, l'Executiu, en la resposta esgrimeix que «per posar en context la informació facilitada», els Pressupostos Generals de l'Estat destinen partides superiors per al Ministeri d'Afers Exteriors: «La partida destinada a despeses de personal del Ministeri d'Afers Exteriors , Unió Europea i Cooperació ascendeix a 277.961.000 euros, amb uns 16.838.010 euros afegits corresponents al personal d'Acció Diplomàtica davant de la Unió Europea».

El Govern ofereix una llista de motius, com l'arrendament, el pagament de cànons, el desemborsament en representació d'ambaixadors i caps de missió, per defensar que el Ministeri té una despesa molt superior. «Disposa d?un pressupost consolidat de 1.852.138.500 d?euros i, si s?afegeix la transferència entre subsectors, supera notablement els 2.000 milions d?euros».

Personal contractat a les ‘ambaixades’

La Delegació del Govern davant la UE també és la que més personal té contractat: un total de 15 persones, inclòs el seu delegat Gorka Knorr. D'acord amb les dades ofertes pel Govern, a més a més del delegat, compten amb un delegat adjunt (79.917 euros); un tècnic (56.300 euros); un gestor (32.281 euros); un assessor (33.505 euros); un secretari (40.206 euros), dos tècnics més (11.885 euros i 37.190 euros), etc. Els càrrecs tècnics més alts (els A1 llicenciats) reben emoluments que oscil·len des dels 37.000 euros anuals als 77.000.

A altres delegacions, com la de Suïssa, hi ha tres funcionaris a més del delegat. Els tres tècnics van percebre un salari de 63.204,18 euros anuals. La delegació de França compta amb tres tècnics i un administratiu. Els funcionaris reben una remuneració de 50.645,32 euros anuals i l'administratiu de 36.378 euros. Un altre exemple és la delegació d'Itàlia, que té tres tècnics (44.469.44 euros cadascun de salari), dos gestors (32.045,97 euros per cap) i un administratiu, que cobra 25.264,15 euros.

Des de la legislatura passada els treballadors que no són càrrecs de confiança de les delegacions es trien per concurs públic. En la majoria dels casos, el seu nomenament ha estat objecte de crítiques perquè la seva elecció corresponia més a la seva afinitat amb el pla rupturista que als seus mèrits professionals.

El Govern català obrirà sis noves 'ambaixades' a l'exterior el 2022, potenciant Àsia, Àfrica i Amèrica

La Conselleria d'Acció Exterior de la Generalitat preveu obrir aquest any sis noves delegacions del Govern a l'exterior, que se sumaran a les 14 ja existents i que potenciaran la presència de la Generalitat a Àfrica, Amèrica i també Àsia, continent on obrirà les primeres delegacions. Les noves delegacions seran les del Japó, Corea del Sud, l'Àfrica Occidental, l'Àfrica Meridional, el Brasil i Andorra, ha anunciat la consellera d'Acció Exterior.

El Govern català obrirà sis noves 'ambaixades' a l'exterior el 2022, potenciant Àsia, Àfrica i Amèrica. Les noves delegacions seran les del Japó, Corea del Sud, Àfrica Occidental, Àfrica Meridional, Brasil i Andorra, ha anunciat la consellera d'Acció Exterior, que tindran els seus seus a Tòquio i Seül, respectivament, mentre que la seu de la del Brasil estarà a Brasília, i la d'Andorra, a Andorra la Vella. La delegació d'Àfrica Occidental tindrà la seu a Dakar (Senegal) i també cobrirà Gàmbia, Costa d'Ivori, Nigèria, Ghana i Mali, mentre que la de l'Àfrica Meridional estarà a Pretòria (Sud-àfrica) i actuarà també sobre Angola i Moçambic.

La consellera Victòria Alsina, que va ser delegada de la Generalitat als Estats Units abans d'accedir al Govern, tampoc va fer al·lusió al cost que suposarà l'obertura de les sis noves seus oficials a diferents punts del món. Fonts de la Conselleria van apuntar a aquest diari que el cost de l'increment de les 'ambaixades' per al 2022 està repartit en diferents partides pressupostàries fins a arribar als 12 milions d'euros en total per a les 20 delegacions. Aquests 12 milions suposen un 38% més del que la Generalitat va destinar el 2021 i el 2020, anys en què es va destinar 8,2 milions d'euros per temporada.

martes, 22 de febrero de 2022

El Govern blanqueja Jordi Pujol a un pas del seu judici per corrupció

 

Els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont, Jordi Pujol, Artur Mas, i Quim Torra amb la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, i el rector de la Universitat de Barcelona, ​​Joan Guàrdia / EFE

El Govern ha recuperat la figura de Jordi Pujol Soley quan ell i els seus set fills estan esperant que comenci el macrojudici sobre corrupció en què estan imputats. La instrucció -que va excloure la seva dona, Marta Ferrusola, per motius de salut- va concloure amb l?atribució al clan Pujol dels delictes d?associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil i contra la Hisenda Pública. La Fiscalia sol·licita penes d'entre 8 i 29 anys de presó.

L?expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha participat aquest dilluns en una taula rodona sobre el futur d?Europa organitzada per la Conselleria d?Acció Exterior i Govern Obert i la Universitat de Barcelona. En aquest acte, també hi han intervingut els expresidents Quim Torra, Artur Mas, Carles Puigdemont i José Montilla (aquests dos últims a través de videoconferència, així com la consellera Victòria Alsina i alguns eurodiputats i exeurodiputats (entre ells, Oriol Junqueras i Toni Comín) .

Pujol aplaudeix la tasca de Puigdemont

Pujol ha començat disculpant-se per haver perdut les notes que havia preparat per a l'ocasió, per això ha decidit “improvisar” la seva intervenció. L'expresident s'ha declarat “europeista des de molt jove”, en concret, des del 1946, quan tenia 16 anys i va llegir un discurs de Churchill. Ha ofert un breu discurs sobre el passat d'Europa, i ha repassat la història de Rússia, per relacionar-la amb les tensions actuals a Ucraïna i per advertir que "Europa està en perill", per la qual cosa ha instat a fer un "rear-me intel·lectual, espiritual i ideològic" de la UE perquè el projecte europeu sobrevisqui.

L'expresident de la Generalitat ha agraït a Puigdemont la seva defensa de "la causa de Catalunya" a Europa i ha expressat la seva "simpatia i afecte" envers ell, encara que ha aclarit que això no vol dir que estigui totalment d'acord amb ell. En aquest sentit, ha aplaudit l'“acció sostinguda a nivell de tot Europa que el president Puigdemont ha fet de la causa de Catalunya”, i ha afegit que això no ho podria haver fet a Rússia perquè allà no es podria haver defensat.

Mas, Puigdemont i Torra

Artur Mas ha assegurat que, durant els seus cinc anys de mandat, ell es va veure obligat a aplicar les retallades per ordre de la Unió Europea. La restricció pressupostària, ha insistit, “responia a la política europea”. Tot i això i malgrat algunes “incomprensions”, no té cap “reticència antieuropeista” perquè “Europa és casa nostra”.

Puigdemont també s'ha definit com a europeista. “Jo us puc parlar avui aquí gràcies a Europa; si fos per Espanya, estaria tancat a una presó”, ha afegit. Tot i que ha instat a "exigir més" a Europa, sobretot pel que fa a "drets fonamentals". Per part seva, Torra ha advertit que els catalans no tindran "plenament reconeguts els seus drets" a la UE si Catalunya no és un Estat, i ha lamentat que la resposta a la situació política catalana des de les institucions europees ha estat "nul·la", tot i que ha assegurat que la resposta jurídica a casos com el de Puigdemont ha permès aconseguir victòries.

lunes, 14 de enero de 2019

La premsa dels EUA ignora el viatge de Torra


El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha reunit a Idaho, als Estats Units, amb l'alcalde de Boise, el líder demòcrata David Bieter, qui "s'ha mostrat partidari del dret a l'autodeterminació de Catalunya" i ha considerat "inconcebible que els presos polítics estiguin a la presó per haver organitzat un referèndum algú pugui estar a la presó ". Boise compta amb poc més de 200.000 habitants.

"La complicitat ha estat total", ha afirmat. Amb aquesta reunió el cap de l'Executiu ha iniciat un viatge oficial als Estats Units, acompanyat de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i de la delegada del Govern de la Generalitat als Estats Units d'Amèrica, Victòria Alsina.

En declaracions als mitjans des de San Francisco el president Torra va explicar la importància del viatge, durant la qual pronunciarà, aquest dilluns a la tarda (hora local) la conferència "Drets civils i autodeterminació: una perspectiva catalana" a la Universitat de Stanford, convidat pel director fundador del centre, el professor Clayrbone Carson.

Quim Torra ha agraït en aquest sentit "la gentilesa del professor Carson per permetre'ns exposar la lluita dels catalans pels nostres drets civils i pel dret a l'autodeterminació de Catalunya" en "un institut de referència" en aquest camp. I és que, ha insistit, "el judici que s'obrirà pròximament contra els polítics catalans és un judici contra la democràcia i contra el dret a l'autodeterminació de Catalunya". "En aquests moments els drets civils i el dret a l'autodeterminació van estretament lligats", ha reblat.

El cap del Govern ha deixat clar que "anirem on sigui necessari de tot el món a explicar la gravetat de la situació política catalana, amb presos polítics i exiliats i amb el dret a l'autodeterminació sobre el qual ni el senyor Rajoy ni el senyor Sánchez no han donat cap pas per resoldre una situació política que necessita una solució política ". "A les portes del judici aquests viatges els intensificarem més, farem d'altaveu internacional allà on puguem", ha advertit.

L'alcalde americà que rep a Torra és de la corda

Dave Bieter és d'origen basc i estava a favor del pla Ibarretxe

Dave Bieter, en un acte sobre la cultura basca el 2015

L'alcalde de Boise, Dave Bieter, que ha rebut aquest dilluns al president de la Generalitat, Quim Torra, és d'origen basc, defensor del dret a decidir d'Euskadi i euskaldun (basc parlant). El líder demòcrata a Idaho també va donar suport al denominat pla Ibarretxe, segons explica l'ex senador del PNB, Iñaki Anasagasti, en una entrada que va publicar al seu bloc el 2015.

Bieter és un basc de tercera generació -els seus avis materns eren del País Basc però van emigrar als Estats Units- que es va convertir en alcalde de Boise el 2004. Anasagasti afirma que va impulsar "l'anomenada Declaració d'Idaho per la qual es reclamava el dret de els bascos a decidir el seu futur en pau ".

El dirigent nord-americà va ser guardonat el 2004 amb el premi Fundació Sabino Arana en la categoria de Bascos al Món. En el seu parlament, va manifestar que "constitueix un gran honor ser reconegut per qualsevol petit paper que hi pugui haver exercit ajudant al País Basc en la seva llarga pugna per l'autonomia, una lluita que encaixa perfectament amb els ideals americans".

D'altra banda, Bieter va ser un dels alcaldes que va participar en la Conferència d'Alcaldes a favor del dret a decidir que es va celebrar a Sant Sebastià en l'any 2013.


Només els mitjans públics catalans recullen les declaracions del president

El president de la Generalitat, Quim Torra, es troba de viatge oficial als Estats Units, on ha rebut únicament l'atenció de la premsa catalana. A la sortida d'un acte, el cap del Govern català ha vist com l'estaven esperant els tres mitjans públics catalans: Catalunya Ràdio, TV3 i l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

"Els drets civils i el dret a l'autodeterminació van estretament relacionats. Per això avui explicaré a Stanford, convidat per Martin Luther King Institute, la gravetat de la situació política catalana, amb presos polítics i exiliats. Som l'altaveu de la injustícia que pateixen ", ha afirmat Torra.

També ha advertit que "anirem on sigui necessari de tot el món a explicar la gravetat de la situació política catalana, amb presos polítics i exiliats i amb el dret a l'autodeterminació sobre el qual ni el senyor Rajoy ni el senyor Sánchez no han donat cap pas per resoldre una situació política que necessita una solució política ". "A les portes del judici aquests viatges els intensificarem més, farem d'altaveu internacional allà on puguem", ha sentenciat.