Artur Mas ens ha acostumat a que utilitzi un viatge a l'estranger com a president d'una comunitat autònoma espanyola per animar els activistes dels casals i llançar discursos incendiaris per on li vulguin sentir sobre els seus conflictes amb Espanya, que interessen només als seus avançades destacades hi aplaudint, a canvi d'un lloc en l'avançada o una generosa subvenció
Aquesta vegada ha estat al Brasil, en un llarg periple de sis dies acompanyat de representants de 60 empreses i institucions catalanes, una visita d'en què ha mantingut contactes comercials orientats a ampliar la presència de firmes catalanes al gegant llatinoamericà visitant empreses catalanes allà establertes. Excepte alguns dirigents regionals, no ha aconseguit reunir-se amb cap autoritat del govern brasiler on aquesta setmana el polític nacionalista, a més de gastar els diners dels seus contribuents sense una utilitat massa clara, ha tornat a la cantarella de sempre del "Madrid ENS roba" com justificació. El discurs del nacionalisme català pel que fa a les balances fiscals es basa en mentides o mitges veritats que seria molt senzill desmuntar si hi hagués voluntat política.
Per això, fins i tot encara que en aquesta ocasió les dades fossin certes-en el sentit que les entrades i sortides d'ingressos segons el model de finançament siguin les que assegura la Generalitat-, seria necessària una resposta contundent per part d'Hisenda, basada en les xifres reals de tot el sistema i en arguments de pes. Podria Cristóbal Montoro començar mostrant a tots els espanyols (especialment als catalans, anestesiats per una premsa submisa i venuda al poder polític) les dades de l'informe amb què Convivència Cívica Catalana va desemmascarar les martingales de Mas.
Després, podria recordar que tots els sistemes de finançament s'han pactat entre Moncloa i el Govern de la Generalitat. González-Pujol, Aznar-Pujol, Zapatero-Carod Rovira: mai es va aprovar un canvi en aquesta qüestió sense la iniciativa i el suport directe dels partits nacionalistes. Per tant, si tan dolent és el model per als seus ciutadans, haurien de ser ells els primers a explicar-ho.
Mentre aquesta setmana Luis del Pino ha donat a conèixer les dades d'un estudi que el Centre d'Investigacions Sociològiques realitzar a Catalunya entre els mesos de novembre i febrer passats i que, per alguna estranya raó, no ha estat fet públic fins ara, amb gairebé cinc mesos de retard.
En aquest estudi, el treball de camp és posterior a les últimes eleccions autonòmiques que van donar la victòria a Artur Mas, es reflecteix que tot el soroll i la fúria que caracteritzen la vida oficial a Catalunya poc tenen a veure amb els interessos de la gent de carrer.
Segons aquestes dades, per al 55% dels catalans el principal problema existent és l'atur, per al 14% ho és l'economia i per al 11%, la sanitat. L'autogovern només és citat com a principal problema pel 8% dels catalans, el finançament autonòmic pel 3% i la llengua catalana per l'1%.
Ja estem al juliol els fons esgotats, tancant hospitals i els funcionaris sense la paga d'estiu.
Aquesta vegada ha estat al Brasil, en un llarg periple de sis dies acompanyat de representants de 60 empreses i institucions catalanes, una visita d'en què ha mantingut contactes comercials orientats a ampliar la presència de firmes catalanes al gegant llatinoamericà visitant empreses catalanes allà establertes. Excepte alguns dirigents regionals, no ha aconseguit reunir-se amb cap autoritat del govern brasiler on aquesta setmana el polític nacionalista, a més de gastar els diners dels seus contribuents sense una utilitat massa clara, ha tornat a la cantarella de sempre del "Madrid ENS roba" com justificació. El discurs del nacionalisme català pel que fa a les balances fiscals es basa en mentides o mitges veritats que seria molt senzill desmuntar si hi hagués voluntat política.
Per això, fins i tot encara que en aquesta ocasió les dades fossin certes-en el sentit que les entrades i sortides d'ingressos segons el model de finançament siguin les que assegura la Generalitat-, seria necessària una resposta contundent per part d'Hisenda, basada en les xifres reals de tot el sistema i en arguments de pes. Podria Cristóbal Montoro començar mostrant a tots els espanyols (especialment als catalans, anestesiats per una premsa submisa i venuda al poder polític) les dades de l'informe amb què Convivència Cívica Catalana va desemmascarar les martingales de Mas.
Després, podria recordar que tots els sistemes de finançament s'han pactat entre Moncloa i el Govern de la Generalitat. González-Pujol, Aznar-Pujol, Zapatero-Carod Rovira: mai es va aprovar un canvi en aquesta qüestió sense la iniciativa i el suport directe dels partits nacionalistes. Per tant, si tan dolent és el model per als seus ciutadans, haurien de ser ells els primers a explicar-ho.
Mentre aquesta setmana Luis del Pino ha donat a conèixer les dades d'un estudi que el Centre d'Investigacions Sociològiques realitzar a Catalunya entre els mesos de novembre i febrer passats i que, per alguna estranya raó, no ha estat fet públic fins ara, amb gairebé cinc mesos de retard.
En aquest estudi, el treball de camp és posterior a les últimes eleccions autonòmiques que van donar la victòria a Artur Mas, es reflecteix que tot el soroll i la fúria que caracteritzen la vida oficial a Catalunya poc tenen a veure amb els interessos de la gent de carrer.
Segons aquestes dades, per al 55% dels catalans el principal problema existent és l'atur, per al 14% ho és l'economia i per al 11%, la sanitat. L'autogovern només és citat com a principal problema pel 8% dels catalans, el finançament autonòmic pel 3% i la llengua catalana per l'1%.
Ja estem al juliol els fons esgotats, tancant hospitals i els funcionaris sense la paga d'estiu.
Josep Arasa Ferrer
ResponderEliminarQuines bestieses!!!!! Que hi farem, són així, es impossible el diàleg amb qui no vol - o no sap- parlar.
LLorenç PM
ResponderEliminarBueno... los políticos a un lado dado que solo son como veletas para poder sacar el mayor partido en su legislatura. Pero cuando digo que como veletas quiero decir que dicen en cada momento lo que sus electores quieren oír. Lo que quieren oír sus electores es que Madrid nos roba, lo que quieren oír sus electores es que quieren la independencia tanto como ellos, los electores quieren oír que Catalunya será un país independiente y por eso Artur Mas dice eso. No nos confundamos, no es Artur Mas el que dice lo que tiene que hacer el pueblo, es el pueblo quien hace que él diga eso por que es lo que quieren.