Les últimes investigacions de la policia corroboren que els autors de la massacre de Barcelona hauria usat almenys mitja dotzena d'habitatges per tot l'àmbit català per a la preparació d'explosius i com amagatall davant la policia. L'okupació (amb k) s'ha generalitzat, amb més o menys intensitat, per tot el territori nacional, però si hi ha una regió on l'okupació campa al seu aire a Catalunya i, més concretament, Barcelona.
Més enllà dels habituals danys que pateixen els propietaris, l'extensió del fenomen okupa constitueix ja un important problema de seguretat, tal com demostren els tràgics atemptats de Barcelona i Cambrils. La casa d'Alcanar que servia de base als jihadistes de Ripoll portava okupada des de fa mesos per preparar les bombes que, afortunadament, van acabar explotant el dia abans dels atacs. Diversos pisos de Ripoll servien per a les seves reunions clandestines així com el restaurant abandonat a prop de Cambrils.
Tot i que alguns veïns es van queixar d'aquesta situació, el fet que l'habitatge pertanyés a un banc va provocar que les autoritats fessin els ulls grossos, amb el que els terroristes van poder desenvolupar sense cap tipus de molèstia ni impediment seus macabres plans assassins. A més, les forces i cossos de seguretat de l'Estat sospiten que els jihadistes estan utilitzant molts altres immobles okupats per ocultar la seva identitat i activitats a Catalunya, amb l'evident risc que això suposa.
L'actual alcaldessa de la Ciutat Comtal, Ada Colau, va ser al seu dia la màxima representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que, entre altres coses, defensava -i encara defiende- obertament l'okupació d'immobles aliens. No és estrany, per tant, que Barcelona i els seus voltants s'hagin convertit en un autèntic paradís per als okupes, amb tots els problemes econòmics, jurídics i socials que això provoca. A l'alcaldessa de Barcelona més li valdria deixar de perseguir turistes que almenys han pagat el seu bon diners per llogar habitatges turístics i controlar aquest problema que ha estat provocat gràcies a la seva màniga ampla davant aquesta classe de "turistes" que en un moment donat podrien volar mitja ciutat.
La impunitat dels okupes ha d'acabar immediatament. I ja que la solució no va a partir en cap cas dels governs d'extrema esquerra, sent aquests grans defensors de l'okupació, és el Govern del PP el que, en última instància, ha d'impulsar una reforma legislativa per accelerar els procediments de desnonament i, d'aquesta manera, desallotjar ipso facto a tots aquells que s'atreveixin a entrar en una propietat aliena, tal com succeeix en molts altres països civilitzats.
Hauria de ser suficient amb que el propietari o simplement la sospita de la comunitat de veïns, denunciï la usurpació a la Policia perquè, prèvia comprovació del corresponent títol de propietat (via document notarial o registral), procedeixi al desallotjament automàtic.
La simple comprovació policial exigint documentació sobre identitat dels ocupants d'aquests habitatges normalment propietat d'entitats bancàries que haurien d'afrontar una forta sanció per l'abandó per la simple denúncia dels seus veïns, als que fossin sospitosos d'okupar un habitatge i l'obertura en una base de dades sobre les identitats dels que okupen donaria lloc a la confirmació que l'ocupació no és des de fa temps un problema econòmic sinó d'ordre públic o terrorisme.
L'okupació d'habitatges s'ha disparat en els últims anys, però no com a conseqüència de la crisi econòmica, sinó de la aberrant connivència dels polítics, sempre disposats a alimentar la demagògia en lloc de protegir un dret bàsic com és la propietat privada, sobre les bases del qual s'assenta la civilització i la llibertat de l'home. No es pot permetre que els okupes segueixin campant al seu aire per desgràcia dels indefensos propietaris i goig dels malvats islamistes
No hay comentarios:
Publicar un comentario