Matar el missatger

El conseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i del Major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.

A la Generalitat no li ha agradat que El Periódico de Catalunya donés a conèixer un missatge a què ha tingut accés: els Mossos van rebre de la CIA l'avís que a la Rambla hi podria haver un atemptat a l'estiu. Tampoc li va agradar que d'això es fessin ressò altres mitjans. Així que el major dels mossos ho ha despatxat amb que és una campanya contra el cos dels Mossos d'Esquadra.

Interessant història, en tot cas: ¿t'avisen que alguna cosa greu et pot tocar a casa teva i tu no investigues què passa a la cambra principal, al quadre dels ploms, o on està el més delicat? Et nomenen la Rambla en un missatge de maig, et diuen que la cosa pot esclatar a l'estiu i tu no ho prens en compte? No, clar que no: és que el missatge tenia cacofonies, faltes d'ortografia, no tenia capçalera.

En aquest incendi la Generalitat tracta de salvar ànimes beneïdes, com la del president, que abans que l'hi preguntessin ja havia dit que ells no havien rebut mai advertències en aquest sentit. En el període en què totes les culpes eren de la Policia Nacional i totes les virtuts eren dels Mossos semblava que el dolent era d'aquells, el bo era d'aquests i l'inevitable era de la destinació.

 I quan es publica el document es converteix en una arma dels enemics del Procés. I des del exèrcit en armes de la Generalitat es llança contra el diari d'Enric Hernández i contra els que gosen prolongar la seva informació les hordes del desmentit. Traïció. Periodistes que semblaven proclius esdevenen fatxes de sobte, només perquè donen crèdit a la informació que conté aquest missatge fet cas. La confusió és total, però enmig el missatge comença a fer-se present com una pedra que crema. El més gran dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha arribat a acusar directament al responsable d'El Periódico, com el cap.

Sol passar. El missatger és pitjor que el missatge. L'assumpte era, en paraules de les més altes dignitats de la Generalitat, que el missatge mai va existir. Però el missatge va tocar dues vegades i aquí està, paraula per paraula, aquest missatge greu al qual ningú va fer cas. Han acabat reconeixent la seva existència. I en política la mentida és mes greu que l'error.

No han agradat les notícies sobre presumptes casos d'incompetència de cúpula policial. I s'ha generat l'alarma. És que són massa com per no fer un examen del que ha passat abans, durant i després de l'encoratjat de les Rambles. Els avisos sobre l'imant des de Bèlgica, del Marroc, de la CIA, de la jutge davant el polvorí d'Alcanar, i sobre els "abatiments" per no deixar testimonis entre els terroristes vius, són mes que suficients perquè els ciutadans preguntin que està passant.

És un fet. De vegades, i això és molt perillós, tampoc agraden els advertiments. Per això no agrada el periodisme: es menysprea, es menysprea, s'insulta. Perquè carrer. El retorcen amb l'objecte de fer-ho increïble. Diuen que menteix per mentir ells millor. Però el periodisme dóna notícies: això va passar. També adverteix: això va passar i també va passar això altre, o va poder haver passat. I va poder haver passat per això. A més, ens va arribar per aquesta font i per aquesta altra. Això és el que no agrada: que s'hagi investigat, que sigui honesta la veritat.