Mapa de la suposada Tabarnia respecte a la resta de Catalunya. PAÍS
Avui no es parla de res més. Els nacionalistes van indignats contra la idea de dividir Catalunya entre zones mes desenvolupades de les que necessiten ajuda, que no és més que un calc als seus arguments per aconseguir la independència d'Espanya, Fins als mitjans internacionals s'han fet ressò d'un concepte inventat a Barcelona fa uns mesos i que des d'ahir s'ha convertit en el tema del moment. Si li faltava una volta de rosca al tema de Catalunya, ha aparegut Tabarnia, una escissió de la zona no independentista que forma la costa de Barcelona i Tarragona i que advoca per mantenir-se a Espanya encara que Catalunya s'independitzi. És cert que és una broma, però molt ben feta i que ha revolucionat les xarxes socials.
Les xarxes socials ressusciten una vella campanya perquè Barcelona i Tarragona se separin de la resta de Catalunya. Tabarnia, una hipotètica unió de part de les províncies de Tarragona i Barcelona, no existeix, és un mite. No és més que una broma, un concepte impossible que ha arribat a la ressaca de les eleccions i en uns dies festius atípics, perquè els polítics han callat i han deixat la seva púlpit a les xarxes lliure per a una idea falsa però que té aire de versemblança .
La hipotètica Tabarnia és una cinquena part aproximadament de tota la geografia de Catalunya. Concentra a 6,1 milions d'habitants i té una renda per càpita de 28.673 euros. La resta de l'actual comunitat autònoma reuneix 1,3 milions d'habitants i posseeix una renda per càpita de 22.673 euros. Els seus promotors, que s'han organitzat, utilitzen tots els arguments que l'independentisme català ha esgrimit durant anys: Catalunya espolia fiscalment Tabarnia; la zona no independentista tindria garantides les seves pensions; és lingüísticament més plural; i, finalment, els vots del territori que no forma part de Tabarnia són sobreponderats generant una discriminació electoral innegable. Finalment, a grans trets la utòpica Tabarnia coincideix històricament amb els límits de l'antic Comtat de Barcelona. Així que fins i tot la legitimació històrica que sempre persegueix el nacionalisme estaria garantida.
La proposta ni tan sols és nova.
Ahir Tabarnia era trending topic mundial. En una pàgina creada el setembre de 2015 en el domini Bcnisnotcat.es, de la plataforma Barcelona is not Catalonia, es deia que "Catalunya es compon de dues zones clarament diferenciades des del punt de vista econòmic, lingüístic, identitari, poblacional i social. Una part independentista i una altra, entre altres coses, constitucionalista (Tabarnia) ". Al maig de 2017, un lloc web, El Magazín, va entrevistar a la suposada presidenta de la plataforma Barcelona is not Catalonia, Carla Arrufat, que deia que "cada vegada que hi ha eleccions es demostra que el vot de la majoria de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona i de tota Tabarnia va per partits no separatistes ". Al juny es va presentar la plataforma ia l'octubre es va registrar el domini tabarnia.es.
En aquest sentit, Tabarnia és un reflex. A molts perfils en xarxes socials n'han tingut prou fer aquest canvi de paraules per posar als independentistes davant un mirall tremendament incòmode. Els mateixos arguments econòmics, culturals, demogràfics, ètnics, valen per defensar, sense tocar a penes paraules, l'escissió de Barcelona i Tarragona d'una suposada Catalunya independent, i el seu reingrés a Espanya com autonomia.
Es dóna la circumstància que aquesta part del territori va votar massivament a opcions que defensen la continuïtat de Catalunya a Espanya. O formulat per passiva: en aquestes ciutats i pobles es va votar en contra de la independència catalana que defensaven tres forces polítiques.
Els que estan recollint signatures a Change.org sobre aquesta qüestió acaben posant de manifest amb la performance empresa com la Catalunya rural i d'interior és determinant per al moviment sobiranista dels últims anys. És una mostra de com les restes del carlisme han anat apropiant-se del discurs general de la comunitat catalana més moderna, cosmopolita i unitarista que la d'interior.
Tabarnia és un joc polític, però suficient intens com portar a la reflexió sobre el mapa i el panorama polític en la Catalunya que haurà de recuperar les seves institucions en els propers dies. Si l'independentisme estigués temptat de governar de nou en contra de la meitat més un dels catalans disconforme amb la independència podria donar pàbul no només a iniciatives com la de Tabarnía, sinó a una profunda i encara més acusada fractura interior de conseqüències incalculables en el futur . La Catalunya rural en contra de la Catalunya urbana.
És obvi que, si no té cap sentit al segle XXI promoure la independència de Catalunya de la resta d'Espanya, i en conseqüència de la Unió Europea, menys raonable és encara que un territori encara menor albergués cap esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario