jueves, 14 de diciembre de 2017

Miquel Iceta - L'indult als colpistes com a solució




Miquel Iceta, dilluns en un míting electoral celebrat a Badalona

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a la cadena 'RAC1' que si és elegit president de la Generalitat demanarà l'indult per als exconsellers que estan a la presó i per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "Sens dubte demanaria l'indult perquè en aquest país haurem de tancar ferides que tenen un origen polític", ha assegurat el socialista en aquest sentit. Cal assenyalar, però, que es tracta d'una mesura de gràcia que només pot concedir el Govern central. 

Miquel Iceta a part que dóna per segura la condemna dels que ara estan en presó preventiva, no dissimula la seva pretensió de ser l'home que pot unir totes les voluntats a Catalunya. No obstant això, la proposta amb la qual s'ha despenjat en l'última setmana de campanya, plantejant l'indult futur als que siguin finalment condemnats pel cop secessionista de l'1-0, no ha recaptat entusiasme en els seus adversaris, ja siguin aquests del bloc independentista , del constitucionalista o de Podem. 

Una cosa que es reflecteix a la perfecció en les seves llistes, on apareix en un lloc destacat el nacionalista Ramon Espadaler, antic dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, que va ser conseller d'Interior durant la consulta independentista il·legal del nou de novembre de 2014, o el fiscal Carlos Jiménez Villarejo, antic eurodiputat d'Podem. 

És una forma poc elegant de referir-se a la incomoditat que provoca la intromissió de la justícia en els problemes que bé podrien arreglar-se en el reservat d'un restaurant.O a casa de Jaume Roures. La judicialització és la justícia indesitjada. L'aparició d'un convidat molest a la rebotiga del poder. Ningú utilitza el terme en un sentit positiu, en pla: "Afortunadament, la judicialització del cas ha permès que es repari el mal".Darrere de la paraula sempre hi ha un poderós que no desitja la ingerència d'un poder aliè, el que precisament té com a missió evitar que transgredeixi la llei. La judicialització és la justícia com destorb, plom a les ales de la política, una subtil extorsió lingüística que suggereix que millor que una sentència, sempre serà un bon tripijoc. 

Qui millor descriu l'indult com a instrument polític és el progressista Joaquim Bosch, de la progressista Jutges per a la Democràcia, quan diu que provoca a la ciutadania la sensació que "el poder es perdona a si mateix" o quan recorda que "la Constitució prohibeix l'arbitrarietat dels poders públics ". És clar que Bosch va dir això quan parlava de lladres i potser per Iceta ja sigui més greu la comissió que la sedició. Però el fet és que no ho és. Ni per la seva naturalesa, ni per les seves conseqüències, ni per la pena que comporta. 

La campanya dels independentistes s'ha basat des del principi en aquesta perversió que estableix la supremacia de les masses sobre les lleis. Només cal llegir la carta que Oriol Junqueras ha enviat al president Rajoy, com si d'aquest depengués -o hauria de depender-, el seu futur judicial i amb la qual prefigura quin seria -més aviat quina no seria- la independència judicial i l'imperi de la llei en el seu anhelada república. 

Per a les forces constitucionals hi ha alguna cosa pitjor que perdre les eleccions, que és guanyar-les perdent tota la resta. Ahir Iceta va donar un gran pas en aquesta direcció. 

En l'entrevista, Iceta s'ha compromès a més a que deixarà la presidència catalana si, transcorreguts dos anys de legislatura, la seva via basada en "el diàleg, la negociació i el pacte" no s'hagués produït "fruits" ni "resultats" per a Catalunya en forma d'acords.

No hay comentarios:

Publicar un comentario