El Govern busca un culpable

José Luis Martínez Almeida al costat d'Isabel Díaz Ayuso. GTRES

El votant està fart que la bandera de Moncloa porti gravat l'estigma de l'miserable que cerca culpable.

El Govern ha fracassat en la seva comesa de lluitar contra el Covid19. Mai tant incompetent va fer tant de mal a una societat. Transcorreguts més de dos mesos des que se sabia de l'perill de virus, comprovem que també ha fracassat el factor humà. La seva ineptitud, improvisació, arrogància i negligència han estat el factor comú d'un Govern que ja està amortitzat per a la ciutadania.

Però vaig més enllà: l'adjectiu de miserables el porten fins a les últimes conseqüències: la prova d'això és que pretenen encolomar la tragèdia a el primer que passi per la porta, diguem-ne administració de color "oposat", Isabel Díaz Ayuso o Almeida. Fins vam comprovar que el "vice" de la cua ha xipollejat amb insistència al clavegueró impur fins instrumentalitzar políticament els morts, el dolor i el menyspreu a les famílies. Però s'amaga quan s'endevina que Macarena Olona li va a "tirar els gossos" i demostrar la seva culpa dels 20.000 morts dels centres de gent gran.

La competència d'Esglésies en els centres de gent gran ha estat pura i simple inutilitat. El seu no és la gestió sinó l'altivesa i el servir d'altaveu a l'absència de sentit comú, a el terrorisme, planificar el guirigall i l'amenaça a l'contrari. La seva millor defensa és un bon atac, de manera que qualsevol diria que es parapeta després dels 20.000 morts d'aquests centres de la Tercera Edat. Els jutjats parlaran en el seu moment.

I com animalets que xipollegen en grup en els femers, no va trigar Sánchez 'plagi' a ficar-se en ells. A el president li va faltar temps per incitar i excitar un odi polític i venjatiu. No menys miserable: va manipular i va grapejar la tragèdia i la culpabilitat contra Díaz Ayuso i Almeida; no es va cansar de ficar zitzània i intoxicar la crisi sanitària. Precisament ell que, de cara a la galeria, parlar de "despolititzar la crisi".

El Govern ha contret un deute impagable. Milers de servidors públics sanitaris i no sanitaris han treballat amb eficàcia i no menys risc contra el virus, tot i el Govern central que no es cansa de posar pals a les rodes i negar el risc dels sanitaris: milers de tones de material sanitari enviaven als seus socis ideològics d'altres països mentre aquí els nostres es protegien amb bosses d'escombraries qual bates de dibuixos animats o acudien a atendre al necessitat "a pit descobert" i, en molts casos morien. Cap país de el món ha arribat als 55.000 contagis de sanitaris i desenes de morts: això ho diu tot.

Abundants mastegots dialèctics s'han dut al Parlament després de demostrar que és el Govern més inepte i roí de l'era democràtica. Ni tan sols ha faltat el "gos bordador" de Pablo Echenique que bordava als coloms i defensava a el "llop". Fins als propis diputats feien els ulls grossos a les seves crítiques per pena i perquè aprofitaven per riure de la seva frau a la Seguretat Social i de "bitlleter" a la Hisenda Pública o les trapelleries d'Esglésies amb les "offshore". Massa personatges de la casta sinistra caminant sota pal·li, amanits i condimentats amb la sal de la mentida, la traïció de l'hipòcrita i la irreverent incompetència de l'miserable.

Mentre el Govern central xipollejava a les zahúrdas, Ayuso i Almeida nedaven en les perilloses aigües de milers d'infectats i morts, però sempre ho han fet amb respecte i reverència, fins i tot amb llàgrimes sinceres pel dolor. En aquestes aigües no han faltat "taurons" podemitas i socialistes que - furiosos d'enveja davant el lideratge dels dirigents madrilenys-llançaven queixalades d'hipocresia, alhora que entorpien la gestió i el descens d'infectats i morts. Els madrilenys han guanyat batalla després de batalla a la ineficàcia i a el nerviosisme de l'depredador Govern prochavista de Sánchez.

L'alcalde de Madrid i la presidenta de la comunitat han guanyat totes les batalles polítiques, però els falta guanyar la guerra sanitària a la bestiola, a més d'altres escomeses de l'altre "bitxo" que tant entorpeix i obstrueix el canvi de fase. El duo caïnita, Sánchez-Esglésies, no està per a solucions raonades i menys encara els seus atrinxerats "experts" sanitaris.

Mai reconeixeran els seus errors perquè per a la sinistra ideològica la culpa sempre és de l'altre. No es cansarà de retozar entre els cadàvers si amb això aconsegueix que els errors se'ls carreguin a "l'enemic" polític. La màquina de l'odi la greixen cada dia, per això la ciutadania els mostra el seu menyspreu. El votant està fart de la nefasta gestió de la crisi sanitària i que la bandera de Moncloa porti gravat l'estigma de l'miserable que cerca culpable ..