Nissan tanca la seva planta de Barcelona. Un cop a 3.000 llocs de treball i 20.000 indirectes.
El fabricant nipó ha decidit tancar la seva planta a la Zona Franca de Barcelona després de comprovar que no surt rendible mantenir-la oberta.
Tot i la pressió de Govern i dels sindicats, el fabricant de cotxes Nissan ha decidit tancar la seva planta a Barcelona. Posa punt final a una de les fàbriques històriques al nostre país, amb 100 anys a l'esquena i en els fonaments s'assentaven les màquines de Motor Ibèrica, en el seu moment un dels grans de l'motor espanyol.
Entre els factors perquè Nissan tanqui la persiana a Espanya hi ha motius polítics, econòmics, mediambientals ... Però, sobretot, empresarials. El fabricant nipó té una aliança amb Renault i Mitsubishi, en què han acordat repartir-se els mercats on són més potents. Així que a Nissan li correspon centrar-se, sobretot, als Estats Units i Àsia. Això fa que el mercat europeu tingui poc interès per a ella.
Per tant, què ha passat?
El fruit d'una aliança
Renault - Nissan - Mitsubishi conformen tota una aliança de fabricants de l'automòbil amb l'objectiu de disminuir els costos d'un negoci en franc retrocés i cada vegada més perseguit per qüestions mediambientals que estan provocant la seva transformació.
L'aliança ha decidit reenfocar la seva estratègia comercial i de fabricació d'automòbils, deixant a Renault com la cara visible al Vell Continent. Aquest repartiment de zones geogràfiques és el que ha fet que Nissan (la quota de mercat no supera el 6%) s'hagi vist obligada a replegar cap als seus mercats naturals: Àsia i els Estats Units.
Dins d'aquesta estratègia, el mantenir fabricació en un mercat com l'europeu no tenia sentit.
La caiguda de les vendes
La decisió d'abandonar Barcelona no és nova. En ella (a més de l'aliança) també han intervingut motius econòmics. Només en els dos últims anys els beneficis de Nissan a Espanya han caigut un 7%, i s'espera que a nivell global aquest any el grup tancament en negatiu per primera vegada en l'última dècada.
Durant el 2019 el grup Nissan va vendre 4,9 milions d'unitats a tot el món, una caiguda de l'10%. Per a aquest any l'automobilística ja preveu que la retallada arribi al 20% respecte a la xifra de l'any passat.
Caiguda progressiva de la producció
La fàbrica de la Zona Franca ha vist com en els últims anys la seva producció s'anava reduint de forma gradual. Actualment es trobava a el 30% de la seva capacitat, que podria arribar als 500.000 cotxes anuals.
En els últims quatre mesos el grup va fabricar en aquesta planta 55.022 vehicles, cosa que suposa una caiguda de l'38% respecte a l'any passat. El major descens de totes les plantes que té la companyia a tot el món.
Es tracta d'una situació motivada, sobretot, per l'impacte de l'Covid-19, però cal tenir en compte que al Regne Unit el descens va ser de l'21% i en la resta de el món va estar entre el 10% i el 15%.
Retirada de models
Actualment a Barcelona només produeix el Nissan e-NV200 (que deixarà de produir-se a final d'any), el Renault Alaska i el Nissan Navarra. Abans, el 2014 va arribar el Prémer que va acabar desapareixent mesos després per l'escàs interès que hi havia entre els consumidors en el vehicle. També van perdre la furgoneta NV200 (que va anar a França), i la pick up de Mercedes, el classe X, la producció acaba a finals d'aquest mes.
Pressió mediambiental
Europa està decidida a acabar amb els cotxes de combustió. El Govern d'Espanya ja ha dit que en 2040 tots els cotxes que es venguin hauran de ser zero emissions. Això està provocant que, a poc a poc, els fabricants es vegin cada vegada més pressionats per invertir en R + D + I.
A més, les normatives sobre emissions a Europa són cada vegada més estrictes. No oblidem que des d'aquest any les marques hauran de pagar per l'excés d'emissions que produeixin els seus vehicles. Una situació que havia portat a el grup nipó a retirar la seva marca 'premium' Infiniti de l'mercat europeu a el considerar que no li sortiria rendible.
Brexit
Aquestes exigències mediambientals no les va a tenir Nissan al Regne Unit. Allà, per ara, sembla que seran més laxos una vegada que es produeixi el Brexit. Aquest, al costat de la gran aposta que el govern britànic porta fent pel fabricant des de fa anys, és el motiu pel qual la fabricació es va a mantenir.
A més, al Regne Unit es fabriquen el Qashqai i el Juke, que són dos dels grans models de Nissan. Són els que més es venen i les apostes de futur que té el grup en aquest moment.
A més, es pressuposa que una vegada que es produeixi el Brexit, els fabricants que hi tinguin la seves plantes es veuran beneficiats pel Govern i -presumptament- també premiats pels ciutadans. Això redundaria en una major quota de mercat.
Canvi social
La pressió mediambiental que marquen les institucions públiques vénen motivades pel canvi de mentalitat de la societat. Es busca un món més verd, més sostenible, però també assistim a una nova època en la qual els joves ja no volen comprar cotxes. Ens endinsem en una societat de serveis, que farà que -com diu el futur president de Renault, Luca di Meo- els fabricants venguin menys xapa i més quilòmetres.
El cotxe ja no és una necessitat ni un símbol d'estatus, el que està provocant que les vendes vagin caient de forma progressiva. El motiu? Noves fórmules de transport com el carsharing o les VTC. També altres actors de la nova mobilitat com les motos elèctriques o les bicicletes estan fent molt de mal a l'cotxe.
Adéu a la globalització
La guerra entre la Xina i els Estats Units és la demostració que alguna cosa està canviant en el comerç mundial. La globalització està perdent força i cada vegada guanya més pes la relocalització. Un procés que el coronavirus va impulsar, ja que molts països s'han adonat que tenir el teixit industrial deslocalitzat no té sentit.
Dins d'aquest procés hi ha també la pressió que el Govern francès està fent sobre Renault perquè les seves fàbriques tornin a país gal. Són diversos els ministres que han demanat ja que les ajudes a al sector de l'automòbil (8.000 milions en els propers anys) vagin condicionades a tornar la producció a França. Per tant, en aquest esquema, no té sentit que Nissan mantingui una fàbrica a Europa.
Manca d'un model industrial
El pes de la indústria a Espanya és de l'16% de l'PIB, i caient. L'aposta d'Espanya pel sector industrial no acaba de definir-se en una aposta clara per part de Govern, la qual cosa provoca dubtes entre els empresaris a l'hora de triar si localitzar al nostre país una fàbrica.
A això cal sumar-li la falta d'interlocució de la qual es queixa Nissan amb els representants de Govern. Dubtes sobre qui porta la veu cantant, el Govern d'Espanya, la Generalitat ... Situacions que despisten a una empresa nipona la cultura és la de tenir clares quines són les regles de joc amb què es mouen.
Inestabilitat política
No ajuda a la decisió de Nissan la inestabilitat política que hi ha a Espanya. No es tracta només de les intencions independentistes de Torra i Puigdemont. Tampoc ajuda la incertesa que genera el Govern en associació entre PSOE i Podem, amb missatges antiempresa que apunten a un augment dels costos de producció.
Encara que és una decisió d'empresa, l'Ajuntament i la Generalitat a penes s'havien mobilitzat. La loquacitat de Torra i Colau s'han tornat a clamoroses passivitats més enllà d'algun gest puntual i una inacció absoluta el govern d'Espanya. Això si ara tota lamentacions però abans de la decisió cap prevenció per evitar la decisió de tancament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario