Pressupostos 2023 - El Govern preveu incórrer en més despeses de les que figuren als Pressupostos

El Govern reserva un marge extra de 20.000 milions per repartir despeses i ajudes el 2023

Montero reconeix que el Govern preveu incórrer en més despeses de les que figuren als Pressupostos i assegura que hi haurà marge suficient per pagar-los. El Govern preveu incórrer en més despeses de les que figuren als Pressupostos. Els comptes del 2023 consumeixen l'onada de nous ingressos fiscals en bons, subvencions i ajuts en perjudici dels programes de suport al teixit productiu

El Govern de PSOE i Unides Podem que presideix Pedro Sánchez ha evitat donar exemple en plena crisi econòmica i ha pujat el sou per al proper any un 4%. Així consta a l'articulat del projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2023 que ha estat presentat aquest dijous al Congrés dels Diputats per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Es tracta de mig punt més que el 3,5% acordat per a diputats i funcionaris.

El cap de l'Executiu passarà de cobrar 86.542,08 euros bruts anuals a 90.010,2 euros, fet que es tradueix en un increment del 4% (amb un sou mensual de 7.500,85 euros). I el mateix passa amb les tres vicepresidentes, que dels 81.341,16 euros fixats per a aquest any, passaran a percebre 84.600,72 euros l'exercici del 2023. Per la seva banda, els ministres, que ara cobren 76.355,28 euros anuals , seran retribuïts el proper any amb 79.415,16 euros.

D'aquesta manera, el del 2023 serà el segon any consecutiu en què el Govern socialcomunista pugi el sou, evitant així mostrar una mica de solidaritat amb la delicada situació per la qual travessen moltes llars espanyoles, asfixiades per la inflació i els impostos.

La Mesa General de Negociació de la Funció Pública va aprovar la proposta del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública per incloure als PGE per al 2023 una pujada de les retribucions públiques del 2,5% per als funcionaris. Aquesta pujada es podrà incrementar fins a un punt addicional en funció de variables vinculades a l'IPC i al PIB nominal, és a dir, fins al 3,5%, percentatge que els sindicats han pres com a referència i del que va informar Moncloa. A més, l'acord preveu abonar, amb càrrec a aquest exercici 2022, una pujada de l'1,5% que compensi la inflació. El Govern s'acull ara a aquest 1,5% extra del 2022 més l'esmentat 2,5% del 2023 (que pot arribar al 3,5%) per justificar l'augment del 4% del sou del president i dels ministres.

Pugen de nou el sou

Si bé el 2022 l'Executiu de Sánchez es va augmentar el sou un 2%, en línia amb l'increment per als funcionaris, l'any anterior, el del 2021, va optar per congelar-se'l malgrat que al principi va presentar els Pressupostos d'aquell exercici amb una pujada del 0,9%. Va ser en el tràmit parlamentari quan el PSOE i Podem van presentar una autoesmena perquè la seva nòmina es quedés igual que el 2020. El text va tirar endavant i Sánchez va tornar a percebre 84.845,16 euros.

El sou brut de Pedro Sánchez, les tres vicepresidentes i els 19 ministres restants es divideix en dotze mensualitats, sense dret a pagues extraordinàries, i sense perjudici de la retribució per antiguitat que els pogués correspondre d'acord amb la normativa vigent, segons resa en el projecte de Pressupostos per al 2023, que inicia ara el seu pas per les Cortes Generals amb la intenció d'obtenir la seva aprovació definitiva abans de l'1 de gener del proper any.

«Dignificar»

La pujada del sou dels diputats, aprovada per la Mesa del Congrés amb el vot en contra del PP i Vox, ja va generar polèmica aquestes setmanes. Dimarts passat, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Patxi López, va justificar que els diputats cobrin un 3,5% més de sou el proper any perquè això contribueix a «dignificar» la política. Així ho va expressar en roda de premsa a la Cambra baixa després de ser preguntat per aquesta polèmica decisió. «Hem lligat el nostre sou a l?acord amb els funcionaris, i em sembla raonable. Em sembla que ja val, que cal dignificar l'acció de la política», va declarar.

«I no crec que cobrem malament, crec que estem bé, però tampoc crec que puguem estar castigant permanentment la política», va postil·lar l?expresident del Congrés i ex lehendakari.