Les dades publicades pel ministeri d'Hisenda sobre els comptes de les comunitats autònomes, haurien de ser suficients perquè Cristóbal Montoro presentés ara mateix la seva dimissió irrevocable i es refugiés en un convent, després del paperot que va muntar per a l'aprovació del dèficit a la carta en les diferents comunitats autònomes.
Les dades presentades deixen veure amb total claredat qual és una de les causes per les que en aquest moment seguim en una situació d'estancament econòmic i no hi hagi a curt termini la visió d'un creixement de l'ocupació ni del crèdit. El fet de conèixer que les comunitats autònomes van gastar 186.474.000 d'euros el 2012, gairebé un 20% més que el 2007 (uns 30.000 milions), en ple pic de la bombolla immobiliària segons les dades del propi ministeri, quan es porten més de sis anys presumint uns i altres de retallades i reestructuracions. el Govern porta mesos venent a l'opinió pública una imatge irreal i distorsionada de la realitat, emfatitzant uns esforços de consolidació fiscal que, en el fons, són inexistents.
El 2007, el desajust fiscal just superava els 2.000 milions enfront dels més de 18.000 patit el 2012, equivalent al 1,76% del PIB, superant així l'objectiu del 1,5% marcat per Brussel · les. El dèficit autonòmic de 2012 multiplica per vuit el registrat el 2007. Malgrat les contínues protestes afavorides per sindicats i partits d'esquerres sobre retallades, les autonomies també estan gastant més diners en Sanitat i Educació que en 2007 amb un 7% més.
La fredor d'aquestes xifres posa de manifest, un cop més, les insistents fal · làcies que giren al voltant dels pressupostos autonòmics. La primera, i més important de totes, és que el volum de despesa pública que manegen les regions no només no ha baixat gens ni mica sinó que s'ha disparat durant la crisi. Ara per ara, les comunitats autònomes gasten més diners públics que en ple boom econòmic, desmuntant així la suposada austeritat i la dràstica política de retallades que tant agrada denunciar l'esquerra. La tan esbombada reducció pressupostària brilla per la seva absència en l'àmbit de les administracions públiques i, especialment, en l'autonòmic. De poc ha servit tot això. Se segueix gastant (malgastant, dic jo) cada vegada més per part de les administracions, quan empreses i treballadors han vist reduïts dràsticament els seus beneficis i ingressos.
Cristóbal Montoro, es va escudar en una consolidació fiscal que, en realitat, no existeix per intentar justificar l'aplicació del seu polèmic dèficit a la carta durant 2013, pel qual es premia les comunitats més incomplidores, i especialment a Catalunya, en perjudici de les més austeres i responsables, com és el cas de Madrid. No hi ha excusa ni raó per actuar amb injustícia, ja que les xifres demostren que el malbaratament continua sent la tònica dominant en la gestió territorial, i certes autonomies s'aprofiten del discurs fal · laç de les retallades per seguir engreixant la seva estructura a costa dels diners tots els espanyols.
Comunitats com Catalunya que segueixen sense tenir un pressupost aprovat, amb un pròrroga que li permet efectuar despeses de forma totalment discrecional fora de cap control, que per una banda han estat retallant dràsticament en serveis essencials als seus ciutadans i que per un dècima de dèficit estan amenaçant l'Estat, mentre continuen augmentant les seves subvencions a tot déu que presumeixi de ser catalanista o faci propaganda sobre la llengua o la sobirania enviar ambaixadors a l'estranger ben pagats que el president del govern, mantenir sense restructurar els canals autonòmics de TV3 i em sembla una mica més que broma macabra per a qualsevol ciutadà sensat cada vegada mes intimidat.
I és que, lluny de protagonitzar un ferm exercici d'austeritat, la despesa autonòmic ha crescut de forma molt substancial durant la crisi i tot el que no sigui actuar decididament contra el malbaratament i amiguisme que nia en aquelles comunitats autònomes que no sàpiguen o vulguin, envers aquesta sagnia, és només un pura fal · làcia.
Les dades presentades deixen veure amb total claredat qual és una de les causes per les que en aquest moment seguim en una situació d'estancament econòmic i no hi hagi a curt termini la visió d'un creixement de l'ocupació ni del crèdit. El fet de conèixer que les comunitats autònomes van gastar 186.474.000 d'euros el 2012, gairebé un 20% més que el 2007 (uns 30.000 milions), en ple pic de la bombolla immobiliària segons les dades del propi ministeri, quan es porten més de sis anys presumint uns i altres de retallades i reestructuracions. el Govern porta mesos venent a l'opinió pública una imatge irreal i distorsionada de la realitat, emfatitzant uns esforços de consolidació fiscal que, en el fons, són inexistents.
El 2007, el desajust fiscal just superava els 2.000 milions enfront dels més de 18.000 patit el 2012, equivalent al 1,76% del PIB, superant així l'objectiu del 1,5% marcat per Brussel · les. El dèficit autonòmic de 2012 multiplica per vuit el registrat el 2007. Malgrat les contínues protestes afavorides per sindicats i partits d'esquerres sobre retallades, les autonomies també estan gastant més diners en Sanitat i Educació que en 2007 amb un 7% més.
La fredor d'aquestes xifres posa de manifest, un cop més, les insistents fal · làcies que giren al voltant dels pressupostos autonòmics. La primera, i més important de totes, és que el volum de despesa pública que manegen les regions no només no ha baixat gens ni mica sinó que s'ha disparat durant la crisi. Ara per ara, les comunitats autònomes gasten més diners públics que en ple boom econòmic, desmuntant així la suposada austeritat i la dràstica política de retallades que tant agrada denunciar l'esquerra. La tan esbombada reducció pressupostària brilla per la seva absència en l'àmbit de les administracions públiques i, especialment, en l'autonòmic. De poc ha servit tot això. Se segueix gastant (malgastant, dic jo) cada vegada més per part de les administracions, quan empreses i treballadors han vist reduïts dràsticament els seus beneficis i ingressos.
Cristóbal Montoro, es va escudar en una consolidació fiscal que, en realitat, no existeix per intentar justificar l'aplicació del seu polèmic dèficit a la carta durant 2013, pel qual es premia les comunitats més incomplidores, i especialment a Catalunya, en perjudici de les més austeres i responsables, com és el cas de Madrid. No hi ha excusa ni raó per actuar amb injustícia, ja que les xifres demostren que el malbaratament continua sent la tònica dominant en la gestió territorial, i certes autonomies s'aprofiten del discurs fal · laç de les retallades per seguir engreixant la seva estructura a costa dels diners tots els espanyols.
Comunitats com Catalunya que segueixen sense tenir un pressupost aprovat, amb un pròrroga que li permet efectuar despeses de forma totalment discrecional fora de cap control, que per una banda han estat retallant dràsticament en serveis essencials als seus ciutadans i que per un dècima de dèficit estan amenaçant l'Estat, mentre continuen augmentant les seves subvencions a tot déu que presumeixi de ser catalanista o faci propaganda sobre la llengua o la sobirania enviar ambaixadors a l'estranger ben pagats que el president del govern, mantenir sense restructurar els canals autonòmics de TV3 i em sembla una mica més que broma macabra per a qualsevol ciutadà sensat cada vegada mes intimidat.
I és que, lluny de protagonitzar un ferm exercici d'austeritat, la despesa autonòmic ha crescut de forma molt substancial durant la crisi i tot el que no sigui actuar decididament contra el malbaratament i amiguisme que nia en aquelles comunitats autònomes que no sàpiguen o vulguin, envers aquesta sagnia, és només un pura fal · làcia.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar