La rebequeria dels jutges de l'Audiència Nacional

El ple del Tribunal Suprem, quinze togues amb els seus corresponents trenta punyetes, per unanimitat, ha posat fi a la rebequeria dels jutges de l'Audiència Nacional ordena la nova empresonament de 49 narcos de totes les nacionalitats que havien estat excarcerats últimament basant-se en la limitació de la justícia universal. 

El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el 27 de febrer de 2014, amb els vots favorables del Partit Popular i l'oposició de la resta de grups polítics, la proposició de modificació de la Llei orgànica del poder judicial que limitava els casos de l'anomenada jurisdicció universal en què poden intervenir els jutges espanyols. 

Així els jutges de l'Audiència Nacional havien començat a alliberar com un acte de rebel · lia cap als que els havien tret la seva joguina preferida, a narcos detinguts fora dels límits territorials espanyols o en alta mar. El Tribunal Suprem ha actuat amb la contundència amb què ho hauria fet un bon pare de família. No només això, sinó que en fer-ho ha posat en evidència a aquests jutges als que la reforma que va gosar limitar la seva jurisdicció universal, que fins aquell moment s'estenia a tot l'orbe, els va provocar una enrabiada propi de nens malcriats i cridaners. 

Podríem piadosament dir que van oblidar que per jutjar aquests narcotraficants no necessitaven la jurisdicció universal que abans els atribuïa la llei, ja que els hagués hagut prou aplicar els convenis internacionals dels quals Espanya és part i que, com ells no poden ignorar, així que l'Alt Tribunal ha establert que els jutges espanyols són competents en els casos d'abordatge de tràfic de drogues en l'àmbit marí, ja que la llei reconeix la jurisdicció per capturar vaixells en alta mar que portin droga, sempre que els tractats internacionals atorguin competència per la presa . 

El Suprem assenyala que en el cas dels mariners egipcis (i en tots els que estan afectats pels mateixos fets) la jurisdicció ve atorgada per la Convenció de Viena de 1988 i pels acords del mar de Montego Bay de 1982. 

La Fiscalia Antidroga va recórrer contra l'excarceració de 13 narcotraficants egipcis i d'un altre grup de vuit sirians i ara el Suprem, en una decisió que afectarà no només a aquests casos concrets sinó a altres que han portat a l'Audiència Nacional a alliberar indegudament a prop de 50 narcotraficants, li ha donat la raó. El més complicat serà localitzar arreu del món, ja que amb tota seguretat hauran tingut temps per posar-se en lloc segur.

Volem ser lliures i iguals

Dins la modèstia d'aquest bloc, desitjo sumar-me a la plataforma anomenada "Lliures i iguals" sorgida davant el desafiament secessionista promogut per personalitats del món de la cultura, sindical o política de tot Espanya. Com català de naixement i de cor no puc permetre de cap manera que totes aquestes iniciatives nacionalistes arribin a aconseguir els seus propòsits, que m'anaven convertirà en un estranger dins de la regió que he nascut i que sempre he volgut i he estat defensant per on he estat. Per això subscric en tots els seus apartats la petició que es fa en aquesta crida als polítics d'aquest país perquè lluitin per allò que sembla que sembla que han estat oblidat aquests últims temps.

Xavier Carrió Jamila

España vive un momento crítico.

El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. 

Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción legal debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

En Madrid, a 15 de julio de 2014

Algunos de los primeros firmantes 

Cayetana Álvarez de Toledo, Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, José María Fidalgo, José Luis Garci,,David Gistau, Santiago González, Carmen Iglesias, Federico Jiménez Losantos, Jon Juaristi, Joaquín Leguina, Jorge M. Reverte, Xavier Pericay, Ramón Rodríguez, Niicolás Redondo Terreros, María San Gil, Gabriel Tortella, Andrés Trapiello, Mario Vargas Llosa, Arcadi Espada......

Llei òmnibus abans de vacances

El Gobierno ha conseguido aprobar en el Congreso 47 leyes contenidas en un solo paquete de 172 folios entregadas con 48 horas de antelación a los grupos del parlamento, Unas medidas que dice son urgentes para relanzar la economía dado que los nuevos vientos positivos de nuestra economía necesitan modificaciones ya las velas.promovidas desde diferentes ministerios existiendo entre ellas la ley para incentivar a los autónomos junto a alguna de dudosa urgencia. La oposición en pleno se ha negado a aceptar este procedimiento, ya que no se les ha dejado tiempo para estudiar todo este mamotreto. Nadie hasta ahora ha entrado en el detalle de estas normas. 

Según la vicepresidenta, Saez de Santamaría para mejorar la competitividad también es urgente "impulsar nuevas políticas y actualizar factores de crecimiento. Sólo modernizando fortaleceremos el empleo". Así ha entrado a las aportaciones previstas en el decreto para la investigación y el desarrollo y para el sector del automóvil, así como las normas medioambientales que también se recogen en el paquete y con las que, afirmó, "se reducirán las emisiones y de paso se creará empleo "gracias al aprovechamiento que se hará de los fondos que ofrece la UE. "Con esto damos oportunidades en el sector de la construcción para que vuelvan a ofrecer trabajo como en las épocas de bonanza", ha recalcado. 

Después, la número dos, ha saltado al déficit de tarifa del sector eléctrico y del gas. Y ha asegurado, en relación con este último: "Mejor corregir este déficit cuando es pequeño". En la actualidad el mismo es de 800 millones de euros. 

La vicepresidenta dice que son medidas para "la recuperación gane fuerza" Explica que el decreto es "urgente" pero que no "estamos cerrados al debate" Y de ahí ha pasado a la necesidad que hay de aumentar la competitividad de los puertos y aeropuertos centrándose especialmente en sus necesidades de conectividad y en la mejora de sus infraestructuras. En este punto, de nuevo, la vicepresidenta ha aprovechado para criticar los decretos que en su día aprobó el Gobierno de Zapatero con José Blanco como ministro de Fomento, quien también abrió una parte del capital de Aena al inversor privado . 

Para Santamaría se trata, en definitiva, de "un conjunto de medidas necesarias para la recuperación gane fuerza" al tiempo que se ayuda a los que más han sufrido los efectos de la crisis. Así ha citado las medidas dirigidas a los que han sufrido el escándalo de las preferentes o los que se han visto obligados a la dación en pago de sus viviendas. "Hay compensar los que más han sufrido la crisis", afirmó. 

El decreto ómnibus ha quedado finalmente convalidado por el Congreso por 180 votos a favor, 123 en contra y una abstención. Asimismo, la Cámara ha aprobado que el texto sea tramitado como proyecto de ley urgente por 304 votos a favor y uno en contra. 

Cabe suponer que la urgencia también viene motivada por la alarmante futuro que de no cambiar espera al PP vista la encuesta 'de las europeas. El procedimiento ideado por el Ejecutivo para dar salida rápida a esta nueva improvisación ha sido la habitual de Real-Decreto Ley, pero lo que no parece ser tan habitual es que en un decreto de este estilo se modifiquen 26 leyes de un sola vez y existe un precedente Zapatero también utilizó este procedimiento para que los parlamentarios puedan irse de vacaciones. 

No olvidemos que esta fórmula elude el debate parlamentario ya que sólo se trata de que el pleno convalide el citado Real Decreto. La oposición enfurecida deja solo al gobierno, y éste en un alarde de no prescindir de compañía tramitará como proyecto de ley estas medidas después del verano para proceder a la habitual debate parlamentario. Desde ayer el gran debate en España vuelven a ser cuestiones de procedimiento y las medidas?: Todo es silencio. 

Sital como dice el Gobierno que varias de estas medidas son urgentes y la oposición se queja de falta de tiempo para estudiar no sería aconsejable que se prorrogan hasta que se pudieran debatir una a una, aunque fuera sólo las urgentes retrasando si es necesario las vacaciones de los diputados, dejando las otras para el nuevo período de sesiones? Tengo miedo de que el Gobierno entre col y col intente meter alguna lechuga sin que la oposición se entere ni el ciudadano pueda reaccionar. Han tenido tiempo para preparar bien y con tiempo y no se han cumplido. A los estudiantes que no hacen su trabajo durante el curso se les impone trabajar en verano. Para mí esto es una gran chapuza.

Com costen els parlaments regionals

La mitad de los parlamentos autonómicos tiene un presupuesto proporcional por diputado superior a los 239.909 euros de media con que cuenta el Congreso, situándose a la cabeza de esta lista las cámaras de Cataluña, Euskadi y Canarias, que superan los 400.000 por parlamentario. 

El Congreso ha aprobado un presupuesto total para 2014 de 83,9 millones, lo que supone una media de 239.000 euros por escaño. En la cámara baja hay 350 diputados a los que se les indemniza por los gastos de alojamiento y desplazamiento que deben realizar desde sus diferentes circunscripciones. 

Esta cifra alcanza los 431.871 euros en el Parlamento de Vitoria, que cuenta con un presupuesto total de 32,3 millones y sólo tiene 75 escaños ocupados por representantes de un territorio muy pequeño, si se compara con la extensión de todo el Estado. 

Cataluña, el presupuesto más alto 

En segundo lugar en presupuesto para parlamentario figura Parlamento catalán que, según los datos consultados por Europa Press, es el que tiene el presupuesto global más alto de las 17 Cámaras autonómicas. En concreto, es de 56,9 millones que, divididos entre sus 135 escaños, dan como resultado una media de 421.481 euros. 

Canarias, el Parlamento funciona con dos sedes-una en Tenerife y otra en Las Palmas-y debe afrontar los desplazamientos de sus señorías entre las islas, figura en tercer lugar, con 408.181 euros por cada uno de sus 60 diputados. 

Ya por debajo de los 400.000 euros, pero cerca de esa cantidad aparece el Parlamento de Andalucía, que abarca ocho provincias. Esta es la tercera cámara en presupuesto global, con 42,7 millones, que, divididos entre sus 109 inquilinos, dan un gasto por diputado de 392.569 euros. 

Más de 300.000 euros por parlamentario 

También superan los 300.000 euros por parlamentario las Cortes de Castilla y León, que proporcionalmente invierten 332.819 euros por diputado (son 84 escaños entre un total de 27,9 millones de presupuesto), y la Junta General del Principado de Asturias, que tiene un presupuesto total de 13,8 millones de euros que, divididos entre sus 45 diputados, lanzan una media de 307.577 euros. 

Por encima de los casi 240.000 euros de media por diputado del Congreso están también las Cortes de Aragón, con 18,8 millones de presupuesto y 67 escaños (una media de 281.301 euros); las de la Comunidad Valenciana, con una media de 275.786 euros que sale de dividir su presupuesto 27,3 millones entre sus 99 diputados, y el Parlamento Navarro, que tiene presupuestados 12,7 millones que, divididos entre sus 50 parlamentarios, dan una media de 254.676. 

La Rioja, el más pequeño y el más barato 

El resto de las cámaras regionales tienen un gasto por diputado inferior al del Congreso, siendo la cifra más baja (131.476 euros) la del Parlamento de la Rioja, que, con 33 diputados es el más pequeño y también el más barato, ya que este año prevé gastar sólo 4,3 millones. 

En segundo lugar aparecen las Cortes de Castilla-La Mancha, con un gasto medio por parlamentario de 177.469 euros. Esta Cámara cuenta con 8,6 millones de presupuesto (el tercero más bajo) y 49 diputados. La tercera plaza entre los más baratos es para el Parlamento de Cantabria que, con 6,9 millones (el segundo después de la Rioja) y 39 diputados, se anota una media de 177.497 euros. 

Ya por encima de los 200.000 euros por parlamentario figuran, de menor a mayor, la Asamblea Regional de Murcia-con 9,1 millones de presupuesto, 45 diputados y una media de 203.039 euros -; la Asamblea de Madrid (26,5 millones, 129 escaños y 205.851 euros de media); el Parlamento de Baleares (13,5 millones de presupuesto entre 59 diputados, que hacen una media de 229.121 euros); la Asamblea de Extremadura (13,9 millones, 65 diputados y 213.846 de media) y el Parlamento de Galicia (16,3 millones, 75 diputados y una media de 217.425 euros).

Autodeterminació - Game Over

Aquesta tarda va acabar al Congrés , ( lloc on des del principi havia d'haver pantejat ) els envits per la secessió de Catalunya per la via legal . Més de dos anys de raca - raca i amenaces constants en petites dosis de deliri d'Artur Mas . La tropa independentista perdrà la batalla final , sense que el capità Aranya tingui la possibilitat de sortir ferit i esdevenir màrtir per la causa . Diu que no vol tornar amb la cua entre les cames i perdre aquesta batalla . Desitja que la derrota sigui assumida per uns cabalers , del qual el referèndum per l'autodeterminació , era només l'excusa .

Per arribar a això han dedicat ell i tots els catalans que l'han secundat dos anys en un projecte que ja no pot seguir si no hi ha la batalla final cos a cos . Per això han abandonat el lideratge fet a força de treball i serietat que havien convertit la societat catalana en la més avançada d'Espanya assumint el lideratge empresarial i comercial . Ara les empreses estan tancant i abandonant la regió gràcies a mala gestió de l'última dècada i la impossibilitat de desenvolupament on els beneficis van a parar al pou sense fons de les il · lusions o a la butxaca dels il · lusionistes .

I després de demà, què? Doncs veurem si Mariano Rajoy és capaç d'assumir la seva responsabilitat i aplicar en tots els termes la llei que està molt clareta que permeti aclarir un horitzó , on aquest espantaocells ha estat distraient al personal mentre els seus ( els de Mas i els de Rajoy ) seguien fent de les seves. Em temo que no i seguirem assistint als nous capítols d'aquesta mala comèdia .

Carta a un inepte

Sr Artur Mas . Ahir va dur a terme l'únic acte conseqüent de tota la seva legislatura i va decidir costat dels seus aliats portar al Congrés la seva proposta del "dret a decidir " cosa que he d'agrair- . Amb la seva tradicional xuleria ha pretès tallar camí fins que s'ha donat amb un mur i ha estat aquest temps provant camins enlloc i ha aconseguit enfrontar al poble català cada vegada més dividits , enfront de la resta d'espanyols que cada vegada estan més cabrejats .


Mentre ha tingut al Parlament entretingut i sotmès a discussions , amenaces , enfrontaments sobre aquesta qüestió fins que ahir ( Oh miracle ) va arribar a la conclusió que no hi ha altre camí que portar aquest assumpte al Congrés dels Diputats per canviar aquesta llei . Però vostè tenia pressa i ara s'ha adonat que ni tan sols negociant amb Rajoy podrà portar mai aquesta consulta de manera legal , perquè ho impedeix la Constitució i aquesta només es pot modificar des del Congrés de Diputats .


Això ja es podia haver fet des del dia que va descobrir que era independentista i hagués guanyat temps . Ara haurà de tornar a començar des del principi i probablement encara li donin suport la resta dels diputats que no siguin del PP siguin sociates , esquerrans , bilduetarras , el vot serà negatiu i la cosa no seguirà endavant . Però no hauria de desanimar-se, perquè hi ha la possibilitat de canviar la Constitució espanyola , cosa que fins i tot molts votants del PP i jo mateixa assegurança estarem d'acord, afegint un capítol que reguli la possibilitat de poder convocar referèndums legals . Això sí que és possible i no hi ha altre camí .

Vostè s'ha passat aquest any fent declaracions , amenaçant , sortir al balcó de la plaça de Sant Jaume , mentre s'ha despreocupat de l'economia de l'atur , la seguretat ciutadana , de la deslocalització de les empreses cap al odiat Madrid , que només ha pogut pal · liar tancant hospitals , llevant pagues a funcionaris , no pagant a les farmàcies etc ... cosa que si és cada vegada més urgent i ha utilitzat el Parlament únicament per al seu monotema , adequat ara vostè ha descobert que el seu " full de ruta " només li porta al precipici .


Sr Mas, he de dir amb tota claredat que vostè és un inepte al seu soci Junqueras del qual abans que entrés al Parlament ja era coneguda la seva limitada capacitat mental i l'obsessió dels que representa , als que ara, per cert, els haurà defraudat en declarar el seu amor a Espanya els militants consideren la seva enemiga .


Sr Mas. El d'ahir al Parlament és la constatació del seu fracàs . Ha fet vostè un pa com unes hòsties i arribats aquí, hauria de dimitir i dissoldre el Parlament , i convocar noves eleccions just ara que molts catalans han descobert ( per fi ) que no es pot estar xuclant i bufant al mateix temps.

Paraula de President

 

Mariano Rajoy va dir al Congrés dels Diputats que gens va veure, res va sentir i res autoritzar amb relació a les evidències que van apareixent sobre un presumpte finançament il · legal del seu partit i l'existència d'sobresous en negre tot i estar treballant durant 20 anys al costat al presumpte delinqüent Luis Bárcenas ara a la seva residència d'estiu de Soto del Real.

Cadascú pot pensar el que vulgui, però al meu criteri es tracta, òbviament d'una falsedat. Però considerem per un instant que fos veritat. Igualment quedaria inhabilitat per governar qui té al seu costat durant nou anys a un lladre i no se n'adona. Com confiar-li el país a un tipus així? El seu celebrat "mea culpa" és també una falsedat. Si fos sincer, res més afirmar que es va equivocar hauria posat el seu càrrec a disposició del Congrés, ja que ningú en el seu sa judici pot esperar que un error de tan gran magnitud se saldi amb un parell de cops de pit.

En realitat, tot el discurs de Rajoy va ser una immensa mentida, una fabricació més preocupant, a hores d'ara, que l'existència de fons de rèptils al PP. El de menys és si els SMS d'ànim Bárcenas neguen la seva pretesa desvinculació de l'extresorer, que també. El esgarrifós és veure com la construcció global que va fer l'assumpte equival al grau zero de la política. Resulta terrible pensar que puguem estar davant d'un cas de finançament il · legal d'un partit polític, cobrament de sobresous il · legals de càrrecs públics, suborn, etcètera, i que el president pensi que la política no té res a dir.

En el fons, la seva visió encaixa amb el cinisme imperant, amb aquesta creença que en política es pot afirmar qualsevol cosa, per molt tènue que resulti la seva connexió amb la realitat. Està convençut que si una idea es repeteix amb insistència, acabarà conformant un relat-en aquest cas, que l'enganyat ser el mateix president i el seu partit-que serà cregut per almenys una part de la població. Si aquesta proporció és prou gran com per substanciar en un bon resultat electoral, la fabricació haurà triomfat.

Així no ho veuen el 72% dels espanyols, siguin o no votants del PP, segons l'enquesta publicada a El Mundo d'avui el director acusa Rajoy de ser seguit pels Serveis d'Intel · ligència. Encara que a ningú convèncer el discurs de Rubalcaba i malgrat la seva desfeta parlamentari, Rajoy no ha aconseguit convèncer que ha dit tota la veritat a la ciutadania la qual va emetre el seu vot a un partit pensant que no tingués màcula de corrupció.

Recordo quan 1996-1997 Felipe González aclaparat pels casos de Gal, Filesa. Malesa, Luis Roldán, etc ... negava davant el congrés la seva participació, quan va haver de dimitir als pocs mesos, davant les evidències que van ser sorgint posteriorment. Ningú es pot creure que Bárcenas no guardi altres bales a la recambra que utilitzarà a partir d'ara segons els seus interessos i Rajoy no tindrà més remei que dimitir i deixar pas a un altre polític sense motxilla corrupta si vol salvar el partit. Així ho ha fet davant d'un cas semblant a Andalusia, José Antonio Griñán.

El debat sobre Bárcenas

El fet que Mariano Rajoy comencés de manera inesperada i de manera enèrgica el seu discurs davant el Congrés amb el tema Bárcenas ha representat un alleujament per als militants del PP que estaven tremolant davant les anteriors maniobres dilatòries del president a explicar el finançament irregular de Partit Popular . Alleugeriment que, a mesura que anava prenent cos la intervenció del president, es convertia en satisfacció i, fins i tot, eufòria quan van veure que Rubalcaba no havia aconseguit en cap moment portar la iniciativa del debat. La veritat és que ha aconseguit és calmar als militants del seu partit ia la premsa estrangera que ja tenien un nivell d'alarma considerable, i arribar a les vacances amb la seguretat de poder iniciar el nou curs al setembre.

"Els fets sobre els que vull informar a la Cambra es resumeixen en dues paraules: Em vaig equivocar. Senyories, ho lamento, però així va ser. Em vaig equivocar en mantenir la confiança en algú que ara sabem que no ho mereixia". Així va començar el seu discurs.

"No tinc por declaracions de ningú, no visc pendents d'elles. Viu vostè-Rubalcaba-bastant més pendent d'ell que jo", va destacar, provocant el somriure de diversos dels seus. De nou, i com a missatge clar, va recalcar que "el govern governa i està decidit de garantir davant el món l'estabilitat". I punt. "No permetré que res ni ningú dinamiti l'enorme esforç que estem fent tots", com si el dany no li fes a ell, al Govern o al PP sinó a la nació en el seu conjunt. Apuntalar: "No modificaré el rumb de reformes que hem programat". prometre que al setembre començarà a veure el resultat del paquet de mesures de regeneració democràtica-en altres paraules, contra la corrupció-ja avançades en el Debat sobre l'estat de la Nació.

 "Hem d'aconseguir que els espanyols tornin a sentir confiats que la política és neta i honesta", i d'aquí que demanés als grups que s'adhereixin: per exemple, els tresorers dels partits hauran de comparèixer anualment a les Corts.

Malgrat existir la certesa haver tombat a Rubalcaba encara han quedat moltes preguntes per respondre, especialment les 20 preguntes que Rosa Diez li ha plantejat, que han estat esquivades hàbilment sense constestar totes elles, però que els que no són hooligans del president seguirem preguntant-nos. Rajoy ha posat la mà al foc, en definitiva, per la legalitat del finançament del seu partit, però no s'entén com si el partit no rebia diner negre, Bárcenas podia acumular a Suïssa.

Qualsevol nova andanada de Bárcenas o d'algun mitjà de comunicació seguirà posant en qüestió tot el que ha afirmat per Rajoy amb rotunditat de la honradesa ja gairebé ningú dubta. Una altra cosa podria ser que a mesura de les seves visites al jutjat, pogués desgastar la d'alguns alts dirigents del partit en aquests darrers vint anys.

A Espanya no li convé de cap manera la dimissió de Rajoy com pretén Rubalcaba, en el moment que les seves reformes encara tímides comencen a oferir alguns resultats. Possiblement hagi estat un error demanar ara la seva dimissió per la seva responsabilitat en aquest cas amb les poques certeses de les que disposen. Però, de la mateixa manera, seria obligat fer-ho si algun dels extrems més importants exposats aquest dijous al Parlament resultés fals. La dimissió encara prengués el relleu un altre membre del partit ens portaria a un nou estadi d'inestabilitat que seria aprofitat sense cap dubte pel nacionalisme i l'esquerra més radical.

Podria assegurar que el president ha superat el primer match point en contra, però el partit continuarà un cop acabat el període de vacances. L'oposició que no renuncia a presentar una moció de censura i gairebé no té altra cosa a la qual aferrar-se, sap que per aquest camí podrà seguir desgastant el govern de Mariano Rajoy.

Mariano Rajoy i el seu desastrós maneig dels temps

 

Ahir va haver de ser un periodista romanès durant la roda de premsa posterior a la visita del president d'aquest país, qui arrenqués a Mariano Rajoy el compromís de comparèixer davant el Congrés o l'opinió pública per explicar-nos el lio de Bárcenas a final de mes o primers d'agost Amb això s'hauria avortat la moció de censura que estava anunciant Rubalcaba. Al final, el president del Govern va a anar al Parlament no per convicció sinó perquè s'havia ficat ell solet-amb la inestimable ajuda del seu cercle d'assessors-en un carreró sense sortida. Però encara hauran de passar diversos dies perquè Rajoy s'atreveixi a explicar que ha estat passant amb els diners del seu partit.


L'estratègia tan pròpia de Rajoy de posar-se de perfil davant els problemes i confiar que el pas del temps acabi resolent, era evident que en aquest cas no serviria. Si a això s'afegeix el diagnòstic que fins fa molt poc feia el mateix president, assegurant als seus interlocutors que el pitjor del cas Bárcenas ja havia passat, s'entendrà millor encara la seva falta de reflexos en aquests últims dies.


Em consta la indignació de molts dirigents regionals, especialment del País Basc o Navarra que ni tan sols disposen d'ordinador o una fotocopiadora en la seu i que amb gratificacions de 200 o 300 euros del partit han d'estar resistint les envestides del nacionalisme, veient que els assassins estan pels carrers mentre segueixen les pintades d'amenaça a la porta de casa mentre es va descobrint que determinats dirigents nacionals del seu partit haurien estat rebent sucosos sobresous o sucoses comissions de les empreses d'obres públiques.


Aquestes dues setmanes des que van aparèixer els missatges de Rajoy a Bárcenas, més els dies que falten perquè Rajoy acabi per donar una explicació plausible del que està passant, serviran perquè el tema arribi a aquest deteriorament que ja en aquest moment es està donant per descomptat que Rajoy amb aquest Govern no podrà resistir i haurà de plantejar un recanvi amb altres dirigents no contaminats per aquest sistema.


Ara Rajoy amenaça que en la seva compareixença vol parlar de "tota" la corrupció i sortiran al Congrés Els ETS o el cas Palau ... Però Quina és la raó per l'havia estat callat també tot aquest temps? Ens haurà d'explicar perquè fins ara no ha portat al Congrés aquests escàndols molt més greus que els del seu partit. Els espanyols volem que quedin al descobert tots aquests comportaments, es mani a casa oa la presó als responsables i es comenci a parlar de regeneració o canviar el sistema i extirpar del mateix aquelles institucions que han generat tantes cèl · lules canceroses que són la causa de nostre actual estat catatònic.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dTBq_VXxpJk#t=11s

El tsunami que ve

La nova cita del jutge Ruz a Luis Bárcenas amb el seu nou advocat per a dilluns que després de les confessions realitzades el cap de setmana crec que entre altres possibilitats, aportarà noves dades sobre el destí de les abundants donacions acceptades fora de la comptabilitat del partit. Espero i desitjo que aquest cop l'extresorer es decideixi a explicar definitivament la veritat i expliqui el flux d'aquests diners que il · legalment hauria arribat a les butxaques dels seus màxims dirigents que ha estat dirigint el partit i enxampi a alguns una explicació més o menys raonable , cara especialment a l'opinió pública, ja que estaríem parlant de faltes, moltes d'elles ja prescrites.

 Aquesta possibilitat està sent aprofitada per tots els partits de l'oposició que han sortit en tromba esquinçant-se les vestidures, provocant que el portaveu del PP el seu posés nerviós. Ells estan veient una ocasió per al desgast del partit en el poder i des del PSOE van estar amenaçant amb una moció de censura que amb tota seguretat no prosperarà però que serà utilitzat com un mitjà de distracció, ja que a Andalusia, ells amb el suport d'IU no tinguessin el cas més de corrupció ocorregut en aquest país, que va pel centenar d'imputats i diversos alts càrrecs a la presó i augmentant dia a dia. El mateix podríem dir de la majoria de membres del Congrés que abans d'ahir estaven donant suport al PSOE. Tots ells tenen temes de corrupció pendents a punt de sortir de l'armari dels jutges instructors.

Un altre tema és la percepció que tenim els ciutadans sobre aquesta qüestió: El 83% veuen la corrupció política com el major problema del país per sobre de l'atur i la crisi. Tots esperem un canvi d'actitud dels nostres governants i estem expectants a com això va acabar. D'altra banda els polítics al poder només esperen que el tsunami que vindrà es porti per davant als partits de l'oposició i com a molt al company molest del molest i passi sense rozarles.

En les últimes setmanes el PP ha fet tot el possible perquè pugui consumar la seva futura extinció amb la seva tàctica de l'estruç. Milers de ciutadans que els van votar fa només any i mig ha jurat no tornar-los a votar mai més i el motiu no serà perquè el PP no hagi complert en res del que va prometre en la seva campanya o perquè ens han retallat una bona part de nostres salaris, o ens augmentin els impostos fins a l'asfíxia, ja que gràcies a la crisi podríem arribar a entendre el fet fins ara, el que indigna i molt és la petulància i silenci de Rajoy i tot el partit la falta d'explicacions sobre qüestions molt més senzilles que potser puguin tenir una clara explicació que han posat en estat d'indignació a ciutadania.

Em resisteixo a creure que Luis Bárcenas ara a la presó sense fiança hagi estat l'autor de tot el corrupte que ara se li atribueix al PP, jo dic que durant tants anys de tresorer, per molt que guanyés, això resulta impossible. La versió més lògica ha estat que era l'encarregat de donar curs a les donacions d'empresaris i constructors àvids d'obtenir concursos milionaris i que una part d'això anava a parar als seus comptes particulars de Suïssa o altres llocs. Però viure en gran i al mateix temps amuntegar cinquanta o més milions a base de cisar al partit també resulta inconcebible, si no tingués darrere tota una estructura muntada al darrere que el pogués cobrir.

Sembla que dilluns va a explicar definitivament, d'on ha sortit uns diners en els seus comptes, que aparentment fins ara, només ell, ningú està reclamant.

Llei de Transparència

Avui havia de fer la primera reunió per la Llei de Transparència en Congrés dels Diputats en l'estaven convocats pel PP tots els grups de la Cambra per iniciar els debats per a conformar la ponència que estudia la Llei de Transparència, que suposa el començament del treball parlamentari. Sobre el treball de fons, hi havia una base d'acord aconseguida amb nombroses reunions oficioses dels grups parlamentaris amb el Govern i era avui quan es donava el tret de sortida oficial amb la reunió de la ponència. La Llei de Transparència allò que es va presentar com la solució a la corrupció imperant. Per començar aquesta reunió estava prevista fer a porta tancada. (Comencem bé)


La llei de transparència va ser una promesa electoral del govern de Mariano Rajoy i també un propòsit de l'anterior Executiu. No obstant això, des de la primera concepció fins a l'actualitat ha canviat bastant. En diverses rectificacions, el Govern ha anat incloent a partits polítics, la casa reial i sembla que fins a l'Església catòlica.


Poc interès tindrien tots ells perquè aquest projecte avanci ja que s'han quedat sols el PP i UPyD. D'una banda PSOE, Esquerra Plural i Grup Mixt i, d'una altra, CiU i PNB han abandonat la ponència i ha portat a Arturo García Tizón, del PP, a ajornar-la. En realitat l'excusa és la petició dels grups parlamentaris del PSOE, Esquerra Plural i Grup Mixt, que Mariano Rajoy comparegui al Congrés per donar explicacions sobre les acusacions de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas d'haver cobrat en diner negre.


Com si tots ells s'han mostrat com si fossin dones tacades i no portessin a la motxilla els ERO, això de la Gasolinera de Blanco, els assalts a la propietat d'IU, les comissions de CiU, van i s'han fet els ofesos i així aconsegueixen retardar una norma que en el fons pot perjudicar-los en les seves maniobres i cap els interessa en absolut una norma que veuen obligats a desenvolupar per l'alarma ciutadana que ha estat creada per ells mateixos.


Ara tot ha quedat en l'aire, tret que demà mateix el Grup Popular accedeixi, per indicació del Govern, a la petició dels grups que Mariano Rajoy comparegui a l'hemicicle.