Com costen els parlaments regionals

La mitad de los parlamentos autonómicos tiene un presupuesto proporcional por diputado superior a los 239.909 euros de media con que cuenta el Congreso, situándose a la cabeza de esta lista las cámaras de Cataluña, Euskadi y Canarias, que superan los 400.000 por parlamentario. 

El Congreso ha aprobado un presupuesto total para 2014 de 83,9 millones, lo que supone una media de 239.000 euros por escaño. En la cámara baja hay 350 diputados a los que se les indemniza por los gastos de alojamiento y desplazamiento que deben realizar desde sus diferentes circunscripciones. 

Esta cifra alcanza los 431.871 euros en el Parlamento de Vitoria, que cuenta con un presupuesto total de 32,3 millones y sólo tiene 75 escaños ocupados por representantes de un territorio muy pequeño, si se compara con la extensión de todo el Estado. 

Cataluña, el presupuesto más alto 

En segundo lugar en presupuesto para parlamentario figura Parlamento catalán que, según los datos consultados por Europa Press, es el que tiene el presupuesto global más alto de las 17 Cámaras autonómicas. En concreto, es de 56,9 millones que, divididos entre sus 135 escaños, dan como resultado una media de 421.481 euros. 

Canarias, el Parlamento funciona con dos sedes-una en Tenerife y otra en Las Palmas-y debe afrontar los desplazamientos de sus señorías entre las islas, figura en tercer lugar, con 408.181 euros por cada uno de sus 60 diputados. 

Ya por debajo de los 400.000 euros, pero cerca de esa cantidad aparece el Parlamento de Andalucía, que abarca ocho provincias. Esta es la tercera cámara en presupuesto global, con 42,7 millones, que, divididos entre sus 109 inquilinos, dan un gasto por diputado de 392.569 euros. 

Más de 300.000 euros por parlamentario 

También superan los 300.000 euros por parlamentario las Cortes de Castilla y León, que proporcionalmente invierten 332.819 euros por diputado (son 84 escaños entre un total de 27,9 millones de presupuesto), y la Junta General del Principado de Asturias, que tiene un presupuesto total de 13,8 millones de euros que, divididos entre sus 45 diputados, lanzan una media de 307.577 euros. 

Por encima de los casi 240.000 euros de media por diputado del Congreso están también las Cortes de Aragón, con 18,8 millones de presupuesto y 67 escaños (una media de 281.301 euros); las de la Comunidad Valenciana, con una media de 275.786 euros que sale de dividir su presupuesto 27,3 millones entre sus 99 diputados, y el Parlamento Navarro, que tiene presupuestados 12,7 millones que, divididos entre sus 50 parlamentarios, dan una media de 254.676. 

La Rioja, el más pequeño y el más barato 

El resto de las cámaras regionales tienen un gasto por diputado inferior al del Congreso, siendo la cifra más baja (131.476 euros) la del Parlamento de la Rioja, que, con 33 diputados es el más pequeño y también el más barato, ya que este año prevé gastar sólo 4,3 millones. 

En segundo lugar aparecen las Cortes de Castilla-La Mancha, con un gasto medio por parlamentario de 177.469 euros. Esta Cámara cuenta con 8,6 millones de presupuesto (el tercero más bajo) y 49 diputados. La tercera plaza entre los más baratos es para el Parlamento de Cantabria que, con 6,9 millones (el segundo después de la Rioja) y 39 diputados, se anota una media de 177.497 euros. 

Ya por encima de los 200.000 euros por parlamentario figuran, de menor a mayor, la Asamblea Regional de Murcia-con 9,1 millones de presupuesto, 45 diputados y una media de 203.039 euros -; la Asamblea de Madrid (26,5 millones, 129 escaños y 205.851 euros de media); el Parlamento de Baleares (13,5 millones de presupuesto entre 59 diputados, que hacen una media de 229.121 euros); la Asamblea de Extremadura (13,9 millones, 65 diputados y 213.846 de media) y el Parlamento de Galicia (16,3 millones, 75 diputados y una media de 217.425 euros).

Els nous comunistes

A Pablo Iglesias su pasado y las contradicciones de su proyecto le pueden jugar una mala pasada. Al Ritz el camarero venezolano lo puso en evidencia sobre la situación económica de Venezuela, pero ahora se está descubierto su ideario oculto en el momento que ha manifestado su apoyo incondicional al régimen chavista de Venezuela que el ha contribuido a crear. Este personaje que adecua su discurso según el entorno al que se dirige, aparecen las contradicciones y se le empieza a ver el plumero. 

Un vídeo emitido el 4 de mayo del año pasado por el canal Hispa TV donde Pablo Iglesias suele soltar sus proclamas comunistas y que es propiedad del Servicio de Radiodifusión de la República Islámica de Irán, esta dictadura teocrática en la que cuelgan homosexuales por el mero hecho de serlo. ¿Condenar desde este canal estas ejecuciones perpetradas por el régimen islámico?. O no? 

Quiero referirme, pero, a lo que dijo el hoy líder de Podemos en este vídeo. Como veis, Pablo Iglesias declaró sin rodeos su simpatía por el chavismo venezolano, algo comprensible, si tenemos en cuenta el dato de los 3,7 millones de euros que ha cobrado desde 2002 la Fundación el Consejo Ejecutivo ha figurado Iglesias. 

Pero imaginemos que sí, que la simpatía de este señor por este régimen tiránico es fruto de la simple y exclusiva identificación ideológica. Hay en esta identificación algunos detalles que me chocan. En primer lugar, considera Pablo Iglesias que Hugo Chávez era "homófobo"? Considera "homófoba" la legislación sobre el matrimonio en Venezuela? Utilizo el término con que la izquierda intenta estigmatizar toda discrepancia frente a las tesis del lobby LGTB, y hago estas preguntas porque en noviembre de 2009 Hugo Chávez afirmó no ver con buenos ojos el matrimonio entre personas del mismo sexo. 

Ahora el Mundo una investigación de la Guardia Civil intervenido hace un año revela que en 2013, Pablo Iglesias ayudó a la red de apoyo a los presos de ETA. en dicha documentación incautada el 30 de septiembre 2013 aparecía el nombre de Iglesias como uno de los contactos de «referencia» de Herrira en Madrid. En esta fecha, los agentes de la lucha antiterrorista del Instituto Armado llevaron a cabo una actuación, con el visto bueno de la Audiencia Nacional, la estructura de Herrira. Este documento lo sitúa como su contacto. Mientras su pareja, Tania Sánchez que es cargo de IU y habitual como el a las tertulias de la Sexta, participó en una cena de ayuda al colectivo de presos en Madrid. Herrira pidió que Iglesias apoyara en Pamplona a los presos y él accedió. 

Así, según han explicado estas mismas fuentes, entre el material se encontró un documento titulado Balance y Valoración de la visita a Madrid. Se hace referencia a un acto celebrado el 22 de diciembre de 2012 en Madrid, en el club Amigos de la Unesco. Ese día, miembros de Herrira presentaron su manifestación de todos los años de apoyo a los etarras presos, acto previsto para el 12 de enero en Bilbao. 

En el documento intervenido se desgranaba el programa previo elaborado por Herrira para preparar el partido de Madrid. Se constataba una cena en la que estuvieron, entre otros, representantes políticos como la compañera de Pablo Iglesias, Tania Sánchez, diputada de IU en la Asamblea de Madrid. Se dejaba constancia de su número de teléfono móvil y de las formas de localizarla. También se citaba entre los asistentes al actor Willy Toledo, vinculado a la dictadura de los Castro, y varios profesores universitarios. 

Mi siguiente duda tiene relación con el aborto. El programa político de Podemos niega completamente su derecho a vivir a los niños y niñas por nacer. Lo hace en su página 19 disfrazando esta monstruosidad con los habituales eufemismos utilizados por abortistas: "Despenalización del aborto y acceso universal garantizado a la interrupción voluntaria del embarazo en la sanidad pública para todas las mujeres." 

Mientras tanto, la Cuatro y la Sexta están peleando entre ellos para llevarlos a sus tertulias mañana, tarde y noche.

Alcaldes catalans - Insubmissió i corrupció

L'AMI pretén que Europa avali les declaracions de secessió i la insubmissió fiscal ia la Llei de Banderes. L'Associació de Municipis per la Independència demanarà empara a organismes europeus davant el que consideren una "persecució" per part de la Delegació del Govern a Catalunya. Aquesta ha iniciat gairebé 300 contenciosos contra ajuntaments que s'han declarat independents d'Espanya, que han rebutjat pagar a Hisenda, que han retirat les banderes d'Espanya i que paguen quotes a una entitat privada que promou la secessió. 

Aquesta petició d'empara inclouria presentar una queixa davant tres dels òrgans del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CPLR)-la Comissió de Seguiment; el president del CPLR, Herwig Van Staa; i el president de la Cambra de Poders Locals, Jean Claude Frécon-, així com iniciar "accions jurídiques" davant del Tribunal de Justícia de la UE, segons han acordat en l'assemblea general que l'AMI ha celebrat aquest dissabte a Balaguer (Lleida) . 

No obstant això, el més sorprenent són els motius que han portat a l'AMI a prendre aquesta decisió, i és que l'entitat presidida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, pretén que les institucions europees avalin-fins i tot jurídicament-unes accions que trenquen la legalitat, com ara declarar-se "territori lliure i sobirà" respecte a l'Estat espanyol (és a dir, independent); invocar la "sobirania fiscal" davant Hisenda (és a dir, exercir la insubmissió fiscal); retirar les banderes d'Espanya dels ajuntaments (és a dir, incomplir la Llei de Banderes); i que els ajuntaments paguin quotes d'associats a l'AMI (una entitat privada que promou la secessió de Catalunya, tot i ser un objectiu que excedeix de les competències municipals). 

Gairebé 300 contenciosos iniciats 

Segons dades de l'AMI, la Delegació del Govern ha posat en marxa prop de 300 recursos i requeriments contra altres tants ajuntaments: 103 per promoure la insubmissió fiscal; 93 per incomplir la Llei de Banderes; 45 per declarar-se independents; 32 per pagar la quota a l'entitat independentista. De moment, 73 d'aquests contenciosos haurien estat desestimats o arxivats, mentre que en 13 d'ells s'hauria condemnat als consistoris. 

D'altra banda, l'AMI també ha anunciat que, l'endemà de la convocatòria del referèndum per a la independència, convocarà plens municipals de suport al president de la Generalitat, Artur Mas, i que també organitzarà diverses accions de protesta davant la Delegació del Govern a Catalunya. 

44 alcaldes investigats 

Mentrestant s'ha destapat a través d'una conversa del L'exalcalde de Sabadell i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos amb el seu homòleg de Solsona perquè es negués l'existència de sobresous a 44 alcaldes de Catalunya de diferents partits. És una de les dades extretes de la investigació que analitza supòsits sobresous on aquests alcaldes podrien haver cobrat aquestes quanties en forma de dietes. 

Segons consta en un atestat datat el 2012, la conversa entre Bustos i Rodríguez va servir d'indici als Mossos per deduir que almenys els vicepresidents de l'òrgan ingressaven un sou mensual de la FMC, vestit com a dieta per suposats desplaçaments i trobades. La magistrada Beatriz Faura posa posa en dubte que s'haguessin realitzat en tots els casos.

En la transcripció d'aquest diàleg, s'observa que Bustos va intentar alliçonar l'alcalde de Solsona perquè deixés clar que, si li preguntessin sobre les indemnitzacions, no es tractava d'un salari. «Has dir que, si cobres alguna cosa, no diguis que cobres un sou. Has de dir: 'Si vaig amb el meu cotxe, vaig a Barcelona i torno amb cotxe cada vegada que em diuen i m'ho paguen, quin problema hi ha?' ». 

En la transcripció d'aquest diàleg, s'observa que Bustos va intentar alliçonar l'alcalde de Solsona perquè deixés clar que, si li preguntessin sobre les indemnitzacions, no es tractava d'un salari. «Has dir que, si cobres alguna cosa, no diguis que cobres un sou. Has de dir: 'Si vaig amb el meu cotxe, vaig a Barcelona i torno amb cotxe cada vegada que em diuen i m'ho paguen, quin problema hi ha?' ».

Prohibit utilitzar el castellà en el servei d'emergències mèdiques de la Generalitat

La Conselleria de Salut de la Generalitat Catalana ha ordenat als operadors dels centres de coordinació d'urgències mèdiques utilitzar exclusivament el català en totes les seves comunicacions amb els conductors i els sanitaris de les ambulàncies. "Us recordem que el català és l'únic idioma autoritzat", adverteix una circular interna recentment enviada als treballadors del de la Generalitat. 

L'obsessió de la Generalitat de Catalunya per restringir l'ús de l'espanyol en l'àmbit de l'administració autonòmica arriba a tots els racons imaginables.El últim dels casos coneguts és el del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)-és a dir, l'assistència urgent amb ambulàncies a través dels telèfons 112 i 061 -, on la Conselleria de Salut sota el mandat de Boi Ruiz, ordena al personal-tant el de les ambulàncies com el dels centres de coordinació-que utilitzi exclusivament el català en totes les seves comunicacions. 

Així ho recull una nota interna enviada el passat 5 de juny per una de les empreses subcontractades pel SEM als centres de coordinació de Barcelona, ​​l'Hospitalet i Reus, i que, indicava el següent: 

"Us recordem que el CATALÀ és l'únic idioma autoritzat per SEM per a la comunicació diària amb les unitats [en referència al personal de les ambulàncies] tant per emissora com per telèfon. És d'obligat coneixement i ús per a tots els gestors, independentment de l'idioma que utilitzin les unitats per dirigir-se a CECOS [Central de Coordinació Sanitària]. l'única exepció a aquest protocol es produeix en l'emissora de ACD [Activació de Coordinació Domiciliària] de la sala Barcelona, per la seva situació específica ". 

Informes negatius per als que utilitzen el castellà 

De fet, els operadors telefònics de les emergències mèdiques a Catalunya asseguren estar sotmesos a "escoltes selectives" en el seu treball, fins al punt que se'ls ha rebaixat la nota de qualitat de servei als que han parlat en espanyol amb conductors i tècnics sanitaris. 

Els "gestors" al · leguen que parlen en castellà a molts dels conductors de les ambulàncies per facilitar la comprensió del nom dels carrers i agilitar així la intervenció. 

No obstant això, la Generalitat és inflexible a l'hora d'obligar-los a utilitzar el català com a única llengua de comunicació entre ells, tot i que cap llei avala la prohibició de l'ús d'una de les llengües oficials. Només accepta l'excepció del centre de coordinació de Barcelona, ​​on abunden els sanitaris nouvinguts de fora d'Espanya que no dominen el català. 

El precedent del "protocol d'usos lingüístics" 

Però aquest no és l'únic cas conegut en què es prohibeix l'ús del castellà al personal de la sanitat autonòmica. Fa poc més de dos anys va transcendir un protocol distribuït pels serveis territorials de la Conselleria de Salut a Tarragona entre els seus empleats en el qual els obligava a utilitzar el català durant tota la seva jornada laboral. 

El document de dotze pàgines, indicava textualment que tots els treballadors "sempre" han d'utilitzar el català entre ells i amb els pacients "independentment de la llengua que utiice l'interlocutor", amb l'única excepció que algun pacient "manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en l'altra llengua oficial ". 

El protocol-aplicable a les comunicacions internes i externes, a les converses per telèfon, als missatges per megafonia, als actes públics protocol · laris que els metges parlin entre ells, especialment quan hi hagi davant "terceres persones" - donava unes instruccions molt precises , especificant fins i tot que quan el pacient tingués "certa dificultat" per entendre el català, era preferible "parlar poc a poc" i "utilitzar recursos no verbals i materials gràfics de suport" abans de canviar al castellà. 

Crònica Global

Zapatero 2.0?

Pedro Sánchez es perfila com el vencedor de les primàries del PSOE, sembla el menys dolent dels candidats. Mentre el partit s'està desmembrant a si s'acosta a la visió més radical de Podem i intentar mantenir el seu lloc de centre dreta que mai hauria d'haver abandonat. 

Pedro Sánchez s'ha imposat al territori amb el 70% dels avals, davant davant dels 25% de Madina i el 5% de José Antonio Pérez Tapias. En total, mig miler de militants haurien avalat Sánchez, en bona mesura gràcies al suport recaptat a Guipúscoa. 

Però resulta que Madina és el popular entre els seus companys de partit. Encara que els suports sigui infinitament superior al de Sánchez entre els simpatitzants socialistes espanyols. Segons aquesta enquesta, el 35,1% dels votants socialistes prefereix Madina davant Pedro Sánchez (18,8%) o José Antonio Pérez Tapias (6,7%). A més, Madina és el més mediàtic i popular, un 75,6% dels votants socialistes diuen conèixer-lo, davant del 60% que coneix Sánchez i el 51,7% que coneix Pérez Tapias. Tanmateix Sánchez amb el suport dels aparells regionals ha obtingut el doble d'avals que el seu més directe contrincant per a l'elecció del nou secretari general del partit Madina, que ahir va haver de conformar amb el segon lloc i la meitat de suports que el seu principal competidor . 

Així ha sorgit la por sobre si podríem estar davant d'una nova versió de Zapatero amb qualsevol dels dos candidats que insisteix en l'Espanya federal que proposaven en els últims temps els socialistes de Rubalcaba, la reforma constitucional, un nou marc de convivència. Diu una cosa tan inconcret com "La sortida de la crisi del PSOE està en més socialisme" i que afirma una cosa tan perillós com que "A Catalunya cal donar-li un tracte fiscal especial" i el seu reconeixement com a nació ". 

En una trobada amb periodistes, s'ha declarat "federalista pels quatre costats", i ha precisat que aquest tracte fiscal no consistiria a donar a la Generalitat un finançament foral com la del País Basc i Navarra, un tipus de finançament que sí que és partidari de mantenir per a aquests dos territoris. 

La meva impressió és que el PSOE aquesta sumit en un procés d'autodestrucció que ni el radical Madina, ni el més moderat Sánchez podrà frenar i que aquest últim i els enormes interessos dels càrrecs institucionals només podran retardar aquesta deriva que em fan pensar que el PSOE deixarà de ser l'alternativa de poder, davant la desolació del PP que aquesta contemplant com desapareix la seva comoditat davant un contrincant sempre previsible al Congrés desapareix davant la irrupció d'altres forces d'esquerra ara totalment radicals.

El Tribunal de Comptes

¿Qui ha estat controlat al controlador durant la crisi?. Aquesta és la pregunta que ens fem ara després de veure com un després d'un altre anaven prescrivint els casos de malbaratament i corrupció que han anat sorgint pel retaso o la desídia del Tribunal de Comptes, l'organisme en teoria encarregat de fiscalitzar els partits polítics ja els organismes públics. 

Sabiem que aquest tribunal no era independent i que els membres de la seva junta directiva eren nomenats per les respectives majories parlamentàries, majorment PP i PSOE, però el que ara s'ha descobert que tenien especial cura a l'hora de seleccionar els més incompetents amb el fi que el control sobre ells fos nul. Després d'anys d'incompetència s'ha descobert que aquest organisme ha estat un altre més per acollir en el seu si al que ja s'anomena la casta política i sindical que està parasitant nostre país.

El Tribunal de Comptes, l'organisme encarregat de fiscalitzar els partits polítics i als organismes públics, inclou en la seva plantilla, de poc més de 700 treballadors, a gairebé cent familiars d'alts i exalts càrrecs de la institució i dels seus principals representants sindicals , especialment d'UGT, segons una investigació del diari El País. Aquest tribunal és un dels organismes públics que millors sous paga als seus empleats: al voltant de 3.000 euros de mitjana. 

El president del Tribunal Álvarez de Miranda té a la plantilla a la seva concuñada, Cristina Querarto Iborra, ia un nebot, José Manuel García Soriano. El seu segon al tribunal, el president de la Secció de Fiscalització, Javier Medina Guijarro (PP), té un germà (Enrique Medina), una germana (Maria Consuelo Medina Guijarro), la seva dona (Maria del Carme Figueres Esteve) ia una parent llunyana del seu cònjuge (María Pérez Michaus). Medina rebutja vincles amb aquesta última, i assenyala que la resta dels seus parents van accedir al tribunal abans que ell fos conseller, el 2003. 

La família de Juliol Ronda, durant anys president del comitè d'empresa també és protagonista. Ronda ha participat en l'elaboració dels últims i successius convenis col · lectius d'aquest organisme, que contenen un reguitzell de categories escalonades a què han accedit (després de superar una oposició) bona part dels parents que registra aquest òrgan. 

El sindicalista d'UGT només té el graduat escolar i, ascens després ascens, ara és cap d'equip, amb un sou, excloses les pagues de productivitat, d'entorn de 2.800 euros. En el tribunal treballen la seva exdona (María Isabel Fernández Pérez), el seu actual parella (Pilar Ramírez Villar), la seva nora (Yolanda de la Torre Pérez), la seva cunyada (Consuelo Dávila Anell), el seu nebot (Manuel Ramírez Herans), un altre nebot (Jesús Sanz Hernández) i el seu amic de la infància Félix Reial Perea. També, un fill amb la seva primera esposa, Alejandro Ronda Fernández. Aquest i l'anterior són caps d'equip. La segona esposa de Ronda, que va començar com a netejadora en el Ministeri de Defensa, és ara cap d'equip, i el seu sou supera els 3.000 euros al mes. 

Concepció Sáenz també treballa en aquest organisme i ha intervingut com a representant sindical per CCOO en algunes oposicions. Aquesta té com a conserge a la seva filla, Marta Guerrero Sanz. I l'actual presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez (que també va ocupar fa anys un alt càrrec al tribunal), a les seves germanes Paloma i Estela. 

Procedent d'un ministeri va arribar María José Molinuevo, esposa de l'actual ambaixador al Regne Unit, Federico Trillo. Ara està en excedència. I fa dos anys va entrar Manuel Aznar, germà de l'expresident del Govern, com a conseller (a proposta del PP). També és consellera l'exministra de Justícia amb el PP Margarida Mariscal de Gante. Ella i Manuel Aznar, com la resta de consellers, van ser elegits per les Corts. 

Un informe del subdirector cap del servei central d'informàtica de l'Administració de l'Estat assenyala que només 5 dels 60 treballadors de la plantilla d'informàtics del Tribunal de Comptes compte titulació en informàtica. Per a uns temes tan delicats com aquests no s'exigien titulacions superiors. Segons el conveni col · lectiu aprovat entre els sindicats i els alts càrrecs del tribunal, per accedir al càrrec d'operador informàtic es necessitava "batxillerat, BUP, FP2 o LOGSE", i alguna "experiència en el sistema MS-DOS". A altres operaris se'ls va demanar només "ESO, el graduat escolar o FP1". Els quatre programadors informàtics només van haver d'acreditar "experiència en el sistema operatiu MS-DOS". 

L'informe del subdirector cap analitza la plantilla i indica: "Segons aquesta relació de llocs de treball, per formar part d'una unitat informàtica departamental del tribunal, en el 80% dels llocs [bastar] amb tenir experiència en MS-​​DOS, el que a dia d'avui seria equivalent a Windows, disposar de coneixements informàtics i saber utilitzar Office ", Es pensa que la preparació de la plantilla és obsoleta, i que" la pràctica totalitat dels empleats del tribunal no estarien qualificats per ocupar un d'aquests llocs ". 

Juan Carlos Monedero en Caracas

Periodista Digital

Días después de la muerte de Hugo Chávez, ocurrida el 5 de marzo de 2014, el organismo de adoctrinamiento y propaganda bolivariana Centro Internacional Miranda organizaba una mesa redonda titulada 'El legado de Chávez'. Uno de los ponentes fue el ideólogo de Podemos Juan Carlos Monedero, que fue director de Formación de la mencionada institución gubernamental venezolana. 

La exposición estuvo centrada en alabar la figura de Chávez y los diversos legados que, en opinión de Monedero, dejaba fallecido presidente venezolano. El español hizo gala de su fuerte relación profesional e incluso persona con el homenajeado. Además de contar experiencias de viajes por países de varios continentes en los que acompañó, explicó una broma que le gastaba el venezolano: 

Cuando yo trabajaba con él [Chávez] en palacio me decía: 'Monedero, infiltrado'. 

En otro momento es Monedero quien gasta una broma referente a su propia ideología: 

El segundo legado central de Chávez para mí era el experimentalismo. No había nada que no se pudiera experimentar, y aquí aparecen entonces como una posibilidad real de hacer política las mujeres, los indígenas, las minorías sexuales, incluso algún que otro trotskista. 

Esta última alusión a "algún trotskista" fue celebradas con risas por parte de los presentes, incluyendo algún miembro de la mesa de ponentes. 

A lo largo de toda la exposición utiliza la primera persona del plural, nosotros, por referirse a los chavistas, el gobernante Partido Socialista Unificado de Venezuela y el Centro Internacional Miranda. Siguiendo en esta manera de hablar, lanza consignas sobre cómo deben actuar los chavistas. Y aquí incluye una mención a España ya sus medios de comunicación: 

Lo que entendemos por chavismo es una manera especial de hacer y de pensar. Y hay un legado transversal del presidente Chávez, hay un legado que nos va a iluminar a todos. Cuando no sepamos qué hacer, preguntémonos: "¿Qué haría el presidente Chávez? ' Cuando no sepamos qué pensar, preguntémonos: "¿Qué pensaría en eso el presidente Chávez? ' 

Decíamos en un programa en España con esta derecha terrible que no nos da miedo pelear, y ustedes dicen 'gracias Monedero para ayudarnos a España a defender al presidente contra esta gentuza'; y yo les digo: no, gracias a ustedes por permitir sentirme más digno defendiendo al presidente Chávez contra esta basura mediática de mi país. 

Decía que en un programa en España decíamos que si Chávez vivo era peligroso, ahora ausente es invencible. 

Casi al final, pronuncia unas palabras que, si bien no contienen una referencia explícita al uso de la represión violenta, parecen premonitorias de la manera en que el chavismo iba a responder mese después a las manifestaciones de estudiantes y oposición: 

Vamos a criticar Nicolás [Maduro]? Claro, como no vamos a criticar Nicolás si nos lo ha encargado el presidente Chávez. Mal quisiéramos a Nicolás si no le criticásemos. Pero cuidado, cuidado, que la derecha se cuide mucho de tocarle un pelo a Nicolás porque va a volver a saber lo que es este pueblo.

"Si volen guerra la tindran"

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha advertit aquest divendres que el Govern autonòmic no està disposat a sufragar les despeses d'una educació privada als alumnes que vulguin veure complert el seu dret a un ensenyament bilingüe i que l'executiu que lidera Artur Mas els nega reiteradament. "Nosaltres no pagarem res, protestarem. Si volen guerra, la tindran". 

Aquestes han estat les declamacions que el conseller convergent ha dirigit al ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que ha disposat, a instàncies del Consell d'Estat, el pagament per part de les CCAA de 6.057 euros anuals a cada alumne a qui no garanteixin una educació bilingüe en aquells territoris amb dues llengües oficials. Mas-Colell, en una entrevista per a TV3, ha qualificat aquesta decisió del Govern de "alcaldada estrambòtica, molt provocadora i molt conflictiva". "S'està jugant amb foc" 

En efecte, el conseller ha estat singularment agressiu, i, a més de referir-se a aquest assumpte, ha tirat més llenya a la controvertida reforma del sistema de finançament autonòmic que planteja la Generalitat. Si el Govern no atén aquesta crida, ha dit Mas-Colell, "el explorarem, i si ha de derivar cap a una batalla legal no la evitarem". "S'està jugant amb foc", ha prosseguit el titular del departament autonòmic d'Economia i Coneixement, que ha estimat que "cal que arribi més diners" de l'Estat a les CCAA: "Catalunya ha de retenir una fracció més gran dels impostos que paguem. 

Hi ha per a tot, per tenir més diners per a Catalunya i fer una contribució molt generosa a la solidaritat amb la resta de l'Estat "." No posarem en perill el finançament dels serveis públics, que es fa amb els diners dels catalans que ens arriba a través del Govern ", ha postil · lat. 

No estaven dient que el procés d'independència anava a realitzar-se de manera pacífica? No estava Artur Mas queixant-se que l'estat central no volia parlar amb ell? No es pot dir una cosa i fer la contrària ... Ja van per tropecientos plançons als quals ha donat Artur Mas al rei a Rajoy i les diferents institucions de l'Estat. Incompleixen la Constitució sistemàticament i no es compleix la llei en tots els àmbits i ara diuen que Rajoy està provocant ... Que cara més dura. 

Sort que des d'ERC ja s'ha donat l'ordre de somriure a qui els porti la contrària i deixar de proclamar que "Espanya ENS roba". I ara que és el que ve?

El saqueig d'Andalusia 117 - El marit de la presidenta

El marit de Susana Díaz el nom és José María Moriche, ja havia aparèixer ja en la primera fase de l'operació "Cirene", què investiga el frau massiu dels cursos de formació en la primera fase de l'operació "Cirene", la que investiga el frau massiu dels cursos de formació subvencionats per la Junta d'Andalusia. Ara, tot i que les detencions i els registres s'han centrat en la suposada activitat fraudulenta d'UGT a Andalusia, el paper del marit de la presidenta de la Junta d'Andalusia "segueix sent determinant", segons apuntaven fonts de la investigació. 

La Fiscalia Superior i la Cambra de Comptes ja van alertar que la Junta podria estar deixant prescriure un expedient de reintegrament per un import de gairebé 250.000 euros iniciat administrativament al maig de 2012. Es correspon amb els diners abonats per UGT a l'auditora Gabinet Interaudit SL , la qual va avalar totes les despeses endossats pel sindicat a l'expedient 98/2009/J/217, incloses les nòmines del marit de Díaz. Una tasca per la qual va cobrar 240.654,59 euros quan per revisions d'expedients similars UGT havia desemborsat una cinquena part: 50.000 euros. 

De fet, Moriche no només va treballar durant dos anys per a l'Institut de Formació i Estudis Socials (IFES, dependent de la UGT), que gestionava els cursos de formació, sinó que la seva "activitat i influència", assenyalaven les mateixes fonts, van ser "més enllà "que la de ser tutor o professor d'alguns dels cursos. 

Ara, i sobretot des de l'última fase de l'operació policial contra el frau en els cursos de formació, el marit de Susana Díaz està encara més en el punt de mira d'un escàndol que, segons avancen els investigadors, pot superar amb escreix l'frau massiu dels ERO.

Adéu a Freddy el químic

Alfredo Pérez Rubalcaba ha anunciat al Congrés la seva intenció d'abandonar la política a partir de setembre i tornar al seu funcio educativa S'ha produït un enrenou i una certa unanimitat entre els diputats a l'hora d'aplaudir el que ha fet en la política. De cop i volta els diputats han oblidat tots els moments sinistres que hem hagut de patir en aquest país sota els seus diferents mandats. L'home que va dir saber tot de tots els espanyols, se'n va. 

Ha estat en tots els llocs de poder des de la segona fila que és quan la seva estrella ha brillat, primer amb Joaquín Almunia, després amb Felipe González com a ministre d'Educació amb el seu LOGSE que seguim suportant i després portaveu dels escàndols del GAL i els escàndols econòmics del govern de Felipe. En l'època de Rodríguez Zapatero ha tingut fosques intervencions en el cas Faisán i la negociació amb ETA i posteriorment com a secretari general del PSOE. Aquí va començar a declinar la seva estrella, i durant aquest període ha demostrat la seva incapacitat de fer servir un partit cada vegada més petit i dividit, amb ell el Psoe ha obtingut els pitjors resultats electorals. 

Ha estat l'artífex d'importants pactes d'estat i ha contribuït a la millora i desenvolupament del país com a ministre. Amb ell hem viscut els fets més esperpèntics de la nostra jove democràcia. Recordem només el temps que estava al capdavant d'Interior i manejava amb evident habilitat les clavegueres de l'estat. O quan la falsa detenció de Roldán a Laos i la seva negativa a recionocer el saqueig dels fons reservats d'Interior o el cas Faisan que ha donat pas a ETA a les institucions, Aquesta doble faceta, d'home d'Estat i de polític pragmàtic i retorçat poden resumir aquest personatge. 

Avui els diputats han estat aplaudint gairebé amb unanimitat al Congrés pel seu comiat, potser els que més ho senten són els del Partit Popular, pensant en el que els pot venir a sobre amb la deriva del PSOE cap a l'esquerra radical que està obrint debats ja tancats, com va fer fa poc Zapatero i davant la total seguretat que el seu successor serà infinitament pitjor. 

Però no hi ha cortesia parlamentària que pugui justificar tant sabó amb el qual pretén aixecar al voltant d'aquest polític que ha tingut més ombres que llums. Ahir el Partit Popular segurament estava pensant que ha perdut la crossa amb què s'ha estat donant suport en aquests últims temps i que a partir d'ara, amb Podem i IU desbocats i la resta de la canallesca nacionalista que ve fort, no tindrà més remei que negociar amb ells altres qüestions que no siguin el repartiment del poder.

Sis mantres, sis mentides.

Catalunya es mou des de fa uns quants anys en un món de ficció com solia ocórrer en la difunta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques que va ser definida molt encertadament com com quatre paraules, quatre mentides. En aquest cas l'assumpte es pot resumir en un guarisme, és a dir, sis mantres, sis mentides. 

A saber: 

Mentida número u: a Catalunya hi ha un amplíssim consens social al voltant de l'estricta obligatorietat de la immersió lingüística. 

Mentida número dos: el sistema d'immersió lingüística obligatòria en llengua catalana garanteix que tots els alumnes obtinguin una molt notable competència oral i escrita en la llengua castellana, tot i estar aquesta exclosa de tot ús docent. 

Mentida número tres: estudiar a la llengua materna de l'alumne no té la més mínima importància pedagògica. 

Mentida número quatre: disposar d'una doble línia d'escoles, les unes en català i les altres en castellà, suposaria segregar els alumnes. 

Mentida número cinc: la immersió obligatòria en català contribueix a garantir la cohesió social a Catalunya. 

Mentida número sis: qui gosi posar en dubte els cinc dogmes anteriors només pot ser un fastigós fatxa anticatalà. 

Prova que el primer és mentida, la Generalitat porta més de trenta anys negant-se en rodó a fer una consulta als catalans sobre l'assumpte. Amb l'afició que li tenen a les consultes! Ni una enquesta, ni un sondeig telefònic, ni una llista de preferències, ni una indagació municipal, ni un referèndum no vinculant, ni un nen mort. Res de res. 

Que la segona és mentida pot certificar qualsevol que escoltés el discurs a les Corts de la senyora Marta Rovira, la de l'Esquerra, en alguna cosa que pretenia ser castellà. 

Que ho tercer és mentida ho acredita la pròpia història del nacionalisme, amb els seus irades campanyes a favor de l'escolarització en la llengua materna quan era el català el marginat i perseguit. 

Que ho quart és mentida ho demostra el que en tots els països bilingües existeixin línies escolars separades. Repeteixo, en t-o-d-o-s. 

Evidència fàctica que el cinquè és mentida, la gent es maneja en els dos idiomes fora de les aules amb absoluta normalitat i sense que hagin d'intervenir els cascos blaus de l'ONU. Pel que fa a la sisena, en fi, ni a mentida arriba: només és una sobirana estupidesa. 

Sis mantres hispanófobos que el Govern no s'atreveix a combatre amb la llei, per això ara anheli alleujar la seva mala consciència amb un taló bancari. Als catalans pobres que vulguin estudiar també en espanyol-els rics mai han tingut problema per fer-ho-el ministre Wert els va a colar en algun col · legi privat; i la factura es la farà pagar a la Generalitat. O això diu. Perquè escolars pobres víctimes de la immersió hi ha centenars de milers a Catalunya. Col · legis de pagament, en canvi, no arribaran ni al mig centenar. I estan plens. En conseqüència, i com sempre, tot quedarà en un estèril brindis al sol. Ah, l'elegant hipocresia de Wert. 

J. García Dominguez

La gran família

En el dia que recordarem en molts anys després de l'abdicació del rei Joan Carles i la imputació de sun filla Cristina que no ha trigat a aflorar en cascada les primeres dimissions dins la casta política. Avui hem conegut (per fi) que Magdalena Álvarez ha presentat la dimissió com a vicepresidenta del BEI. Ha trigat 30,000 euros a decidir-se. Ara diu que ho ha fet per culpa del Partit Popular que no han parat de assetjar per la nimietat de desfalc produït a causa d'un procediment que ella va inventar i que va estar saquejant els fons destinats als treballadors andalusos. Ara ella diu que va a tornar a la seva plaça de inspctora d'hisenda, cosa que té molt perill tractant-se d'ella. No estaria malament enviar d'assessora econòmica a l'ambaixada del Txad, almenys jo em sentiria més segur. 

Anem per una altra dimissió, La de Willy Meyer d'IU que ha anunciat la seva renúncia a l'acta d'eurodiputat en fer-se públic que va contribuir al fons de pensions en una SICAV-una societat d'inversió de capital variable-"" entre els anys 2004 i 2009. cosa que no és delictiva però totalment incongruent dins dels plantejaments del partit que representa, quan el ha estat l'abanderat contra l'existència dels paradisos fiscals i en aquest cas estava a Luxemburg pel que només tributava pel 0,01% dels beneficis i més tenint en compte que les Sicav són entitats que pretenen burlar les obligacions fiscals de les empreses. 

IU va assenyalar que l'eurodiputat es va dir de baixar en conèixer, ahir mateix, que aquest fons actuava en una SICAV-una societat d'inversió de capital variable-"i tenint en compte que les Sicav són entitats que pretenen burlar les obligacions fiscals de les empreses ". En una nota, IU va assenyalar que l'eurodiputat es va dir de baixar en conèixer, ahir mateix, que aquest fons actuava en una SICAV-una societat d'inversió de capital variable-després de convocar una roda de premsa urgent a la seu d'IU. Ha assegurat que se'n va "per ètica i per coherència". Meyer ha estat acompanyat en l'acte pel coordinador federal d'IU. 

Anem a per un altre que no dimiteix ni amb aigua calenta. Es tracta del secretari general d'UGT Cándido Méndez. Aquest paisà ha estat clamant contra el PP pel cas Gürtel. Resulta que a Andalusia la policia està detenint des de fa més de dos anys als principals dirigents del sindicat de tal manera que tota la cúpula regional aquesta o encausada oa la presó sigui pels ETS falses o els cursos de formació amb el que finançava les seus, dinars o les gresques dels seus dirigents. 

Qui hauria de controlar tot això hauria de ser el Tribunal de Comptes però ara hem tingut l'explicació de perquè no arribava a temps de qualsevol xoriçada. Sabiem que el consell era pactat per les primeres forces polítiques (PP i PSOE especialment) Però ara resulta que a la plantilla delTribunal de Comptes sembla ser que hi ha més vincles de llinatge que en l'arbre genealògic de la Casa de Borbó. Des del barana de la UGT que anava col · locant a les parentes després de cada divorci fins el cunyat de la cunyada del sogre del vocal tercer, allà, segons sembla, tot queda en família. Perquè després diguin que PP i PSOE no apliquen polítiques de suport a aquesta institució, el nucli primer de tot ordre social que es vulgui civilitzat. Vet aquí l'espectacle crepuscular del públic convertit, ja sense dissimular, en privatiu comerç de sagues i bressols. Atapeït entramat feudal de hijosdalgo que alimenten als seus respectius seguicis patronímics. Així des del conserge de la porta fins al president. 

No obstant això, i contra el que ordena el tòpic canònic un milió de vegades repetit, Espanya no té un Estat "elefantiásico". Enfront dels 9 empleats públics per habitant de Suècia o l'1 per cada 12 de França, el nostre país se situa just a la mitjana de la Unió Europea, amb 1 per cada 16. Exactament el mateix percentatge que Alemanya, per cert. Assumpte ben diferent és el de l'eficiència. Recordem al respecte la cèlebre Llei de Bronze enunciada per Alejandro Nieto. Aquesta que implacable diu: "Cada empleat estatal ajustar el seu rendiment al del col · lega que, cobrant idèntica quantitat, treballi menys". 

Encara costa imaginar quin altre podria fer estat el resultat final del desmantellament planificat de la funció pública al llarg dels últims lustres. Al cap, no en cosa diferent ha consistit la ecumènica patrimonialització de les administracions en mans dels partits. Genuïna privatització de l'Estat de què el Tribunal de Comptes únicament constitueix tragicòmic esperpent. Clamava Ortega el 1914 mentre es podria la Restauració en el fang de l'esclerosi caciquil.

El saqueig d'Andalusia 116 - Els lladres van al sindicat

Justo al día siguiente de que Junta de Andalucía que preside Susana Diaz tomara la decisión de paralizar los 19 expedientes abiertos por la Junta de Andalucía a la UGT por 15.200.000 de euros, por fraude en los cursos de formación, fue la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil está desarrollando una operación en Andalucía coordinada por el juez de instrucción número 9 de Sevilla, Juan Jesús García, contra un presunto fraude de los cursos de formación de UGT en Andalucía. Hasta ahora hay 14 personas detenidas entre ellos hay ex líderes sindicales de UGT y también directivos de empresas que según la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil supuestamente hinchaban y falseaban facturas para cargar a la Junta Andaluza.

La investigación de la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil ha permitido definir "varios métodos utilizados para desviar el dinero de las subvenciones a otros fines diferentes, en este caso presuntamente a una financiación del propio sindicato", considerando que "la vía más importante en la financiación "de UGT-A" podría haber sido esta presunta práctica ilícita ". En un comunicado de prensa, la Guardia Civil ha informado de que la segunda fase de la operación 'Cirene' desarrollada este martes y saldado con 14 detenidos y seis registros abarca el análisis de los fondos de formación otorgados por la Junta de Andalucía mediante subvenciones a diferentes beneficiarios a lo largo de los últimos 12 años.

Según la nota, el análisis de la documentación incautada en diciembre, contrastado con las manifestaciones presas y otras diligencias practicadas, "ha propiciado una acumulación de indicios sobre varias personas como responsables, en distintos grados, de un delito de fraude de subvenciones ". Así, las investigaciones "han podido definir varios métodos utilizados para desviar el dinero de las subvenciones a otros fines diferentes, en este caso presuntamente a una financiación del propio sindicato", unos procedimientos que "eran ejecutados por personal que trabajaba por UGT-A, el cual sería dirigido por un responsable de dicha organización ".

Entre estas facturas están una cena a la feria para ciento cincuenta personas que costó más de doce mil setecientos euros y se cargó a una subvención para manutención de sindicalistas durante las negociaciones de convenios colectivos. También se pagaron maletines falsificados en China y mil bolígrafos en el congreso de UGT Andalucía de 2009. Regalos que se cargaron a subvenciones destinadas a la publicidad de planes formativos para parados.

Federico Fresneda, ex secretario de recursos humanos de UGT y durante años responsable casi en exclusiva de las finanzas de la UGT Andalucía es uno de los detenidos. Más está procediendo al registro de su casa. Igualmente se ha registrado el domicilio de Lola Sánchez, el ex jefe de Compras de UGT Andalucía, la firma está en casi todos los documentos relacionados con el falseamiento de facturas. También se ha sabido que algún trabajador o accionista de la sociedad Soralpe podría estar detenido.

Cabe recordar que ya la Guardia Civil registró en diciembre la sede de UGT Andalucía y tres sociedades vinculadas al sindicato: Soralpe, Proyectos Inmobiliarios Novasur y Geosur Arquitectura y Urbanismo. Soralpe paga las nóminas de algunos trabajadores y gestionaba los cursos de formación. Geosur está participada al 70% por el sindicato y el 30% para el exalcalde socialista de Sevilla, Manuel del Valle.

Así de esta manera el sindicato UGT se habría estado financiando de manera ilegal a veces conjuntamente con el PSA durante largos años habrían estado utilizando un dinero que venía en parte de la Comunidad Europea y otra de nuestros impuestos, que de manera generosa ha sido regando la Junta de Andalucía, en la que desde lustros gobierna el PSOE y desde hace dos años con la connivencia de IU.

Hipòcrites dicutiendo l'aforament del rei Joan Carles per la via exprés ... O no ...

El Partido Popular ha abierto un nuevo capítulo en el sainete del aforo expreso del ex rey Juan Carlos para proteger a las posibles denuncias contra su persona y de rebote contra la institución monárquica una vez la abdicación ha abierto las puertas. Los diferentes gobiernos han tenido 39 años para hacer este trámite que requiere un trámite especial, no han hecho nada y ahora les han entrado las prisas. En este asunto cuando estaban de acuerdo PP y PSOE crear un aforo para el ex monarca similar a diputados y senadores.

Ayer el PSOE se desmarcó del mismo y faltando a su palabra, para no ponerse en contra a los más radicales del partido como Madina ahora que están en elecciones, ha decidido abstenerse en la votación argumentando que el procedimiento elegido por el PP no es el adecuado.

Creo que el rey debería estar protegido en cualquier aventura de alguno de los partidos de izquierda que quieren instaurar la república, lo que ya ha estado anunciando IU o Podemos existen otros motivos de tipo civil ya que hay al menos dos reclamaciones de paternidad que podrían alterar tanto civil como orgánicamente el status del heredero de la monarquía. Pero es sospechosa la prisa del gobierno para aforar como sea y cuanto antes al rey. Da la impresión que pudiera existir algún problema más que estaría fuera de control.

Cuántos aforados hay en España? Total que en este país tenemos 10.200 aforados aproximadamente. Dentro del grupo de aforados se encuentran cerca de 5.171 jueces, 2.407 fiscales por razones obvias ya que nadie entendería que sus causas fueran juzgadas por jueces de su misma competencia y hay aforados con la obligación de que sea el Tribunal Supremo quien dicte sentencia cuestiones de orden político a todos aquellos políticos que tienen escaño en el Congreso, Senado o los diputados de los 17 parlamentos de las diferentes autonomías que están aforados a los tribunales superiores de su región correspondiente. Y ahora nos enteramos de que entre todos ellos se han olvidado de aforar al rey ...

En el resto de países civilizados el inviolabilidad no existe y el aforo está limitado exclusivamente a los más altos dignatarios de cada estado, no más de media docena en el mayor de los casos. Francia sólo tiene el presidente como aforado a la República Federal Alemana 4 aforados del alto rango. Aquí hay más de diez mil. Para que las comunidades autónomas han tomado el modelo de la administración central y han legislado para que sea así. Ahora están pensando en hacer limpieza.

No hay que olvidar que hasta el momento de la abdicación el rey no puede ser imputado por hechos cometidos durante su reinado. La urgencia para el aforo no debería tratar con las prisas. El aforo no es la garantía de impunidad sino el cambio del tribunal juzgador.

Ahora nos encontramos que la protección judicial de quien fue la primera autoridad del estado está en manos de un grupo de hipócritas aforados que no quieren renunciar a este privilegio y ahora están discutiendo este asunto pretendiendo beneficiar y llevar cada uno el agua al su molino.

El senyor X

 

 

El titular del Jutjat d'Instrucció numero 5, Pablo Ruz, ha tornat preguntar dins del 'cas Gürtel' ha anat darrere de sis misterioses comptes que segons filtracions pertanyien a polítics del PP pel que sembla. a les autoritats del país helvètic i la resposta és que els titulars d'uns comptes que s'havien estat atribuint a polítics del PP amb tota mena de conjectures, són presumptament propietat de diferents membres de la família Ruiz-Mateos.

Aquesta informació reclamada ara pel jutge Ruz està en poder de la Justícia espanyola des de fa temps dins d'una causa en què s'investiga l'empresari de Jerez i la seva família, les indagacions han permès destapar que els Ruiz-Mateos són també titulars de dipòsits en almenys cinc entitats financeres de Suïssa. La catalogació del titular com "risc 3" va fer sospitar al jutge Ruz que podia tractar-se d'un polític. Suïssa li remetrà en breu la documentació que tira per terra aquesta hipòtesi

En aquella mateixa resolució, el jutge citava a declarar com a testimoni a Luis Fraga per uns dies després amb l'objecte que revelés la identitat del titular de les sis comptes. No obstant això, quan el nebot del fundador del PP va comparèixer davant el magistrat el 28 de maig, no va revelar el misteri. El que va ser senador del PP durant 21 anys va negar conèixer o tenir alguna cosa a veure amb el client que apareixia en el mateix correu creuat entre responsables del Dresdner Bank en què se li citava ell. Fraga va arribar a qualificar aquest fet d '"un error" del banc helvètic i va arribar a justificar-ho en que "els suïssos són molt imprecisos". Quan li van insistir sobre la qüestió, va reiterar que no sabia al que va cridar en alguns casos com "misteriós tercer home" i en altres com "mister X". El dubte l'han resolt finalment les autoritats suïsses. Ni és polític del PP ni de cap altre partit. Ni tan sols una única persona. És la família Ruiz-Mateos. Els que faltaven a la festa.

De les heriko-tavernes als esmorzars del Ritz

El líder i eurodiputat d'Podem, Pablo Iglesias, ha canviat, almenys per un dia, les assemblees del seu partit pel madrileny Hotel Ritz. Iglesias ha protagonitzat aquest dilluns un esmorzar informatiu, organitzat per Nova Economia Fòrum, en el conegut hotel madrileny.

No ha assistit cap dels empresaris de l'Ibex 35 o polítics habituals del PP o PSOE. Els dos salons estaven plens de curiosos o simpatitzants de moviment. Entre els assistents al col · loqui es trobaven el professor i tresorer de Podem, Joan Carles Moneder, els membres d'IU Marga Ferré i Jorge García Castaño, el diputat del PP Teófilo de Luis, el rector de la Universitat Complutense, José Carrillo, o el Pare Àngel. L'exministre socialista Enrique Barón no va aparèixer, tot i que estava confirmada la seva presència. També han acudit representants del cos diplomàtic i responsables de comunicació de grans empreses. La jaqueta ha seguit predominant al luxós hotel.

L'eurodiputat, conscient de l'expectació que ha creat i ha demostrat la seva supèrbia davant un auditori completament ple, ha afirmat que per a ell "és un plaer" ser-hi "encara que alguns només em imaginen aquí entrant amb un grup per expropiar l'hotel i treure els visons a les senyores i els rellotges als cavallers ".

Cap més dels polítics i banquers que assistien als esmorzars del Ritz ha estat capaç de replicar el discurs chavista de Pablo Iglesias. Ha hagut de ser el cambrer veneçolà Alfonso Casillas qui posés als capitostos de PODEM davant el mirall de la seva hipocresia.

El líder de Podem, si repàs a l'actualitat, també ha tingut paraules per al procés separatista a Catalunya. Iglesias ha explicat que "els problemes polítics, com entenem els demòcrates, es resolen preguntant a la gent. Per això s'ha preguntat com li" va a semblar malament que els catalans puguin dir què opinen. Per què tenim tant por a preguntar a la gent? ". Al que ha afegit que" d'aquestes paraules no vull que es tradueixi una simpatia al senyor Mas ". Segons Iglesias, els dirigents de Convergència són semblants als del PP: "Privatitzen, assumeixen polítiques que van contra els ciutadans ... no tenen més pàtria que els seus diners".

Iglesias ha clamat contra la casta, contra els poders financers desbocats i ha repetit algunes de les idees centrals del seu programa com la fi de les portes giratòries o la necessitat de fer una auditoria al deute extern. "La corrupció no és un problema de pomes podrides. La corrupció és una forma de govern que serveix perquè manin els que mai es presenten a les eleccions. Gent amb molts diners que pugui situar maletins de 500 euros en les seus dels grans partits ", ha explicat després, en al · lusió a Bárcenas i altres tresorers de l'estil.

Després d'un discurs en què Iglesias ha tornat a desglossar les principals propostes del seu partit i ha explicat com es va gestar "la crisi mundial", les novetats han arribat amb les preguntes. Durant el col · loqui, el líder d'Podem ha estat interpel · lat per un espontani que li ha explicat que ell havia viscut durant 25 anys a Veneçuela i li ha preguntat pel suport al règim de Maduro.

Li ha fet diverses preguntes sobre el seu passat assessorant Hugo Chávez i posant sobre la taula les contradiccions de la política veneçolana

En concret, l'assistent a l'acte Alberto Casillas el cambrer que fa uns mesos, va impedir l'entrada de la policia al seu bar defensant als manifestants que allí s'havien refugiat, li ha preguntat "què és el que vostè ha assessorat a Veneçuela, 01:00 país en què la meva filla, estudiant de comunicació, pateix una gran repressió, fins i tot li van donar de cops ". L'espontani ha demanat en nombroses ocasions a Iglesias que li expliqués com havia assessorat "a un país en què la meva dona no pot ni comprar pollastre ni paper del vàter". L'organització va obligar l'home a abandonar la sala, mentre ell continuava demanant-li a Iglesias que l'hi expliqués. Li ha fet diverses preguntes sobre el seu passat i les contradiccions de la política veneçolana que només han merescut el silenci per resposta. I això que estaven en temps de precs i preguntes.

Tant és així que a mesura que l'intervinent seguia amb el seu discurs va ordenar l'expulsió de la sala. Caldria confrontar el que ha passat a escrache que que l'i els seus seguidors li van fer a Rosa Diez a la Complutense on ell i els seus companys que van rebentar la seva conferència. Aquest líder que parla de debatre, quan apareix algú amb una pregunta molesta o dissenteix dels seus plantejaments soluciona aquests problemes de pitjor manera que els polítics que està criticant. I aquest individu de fàcil paraula i idees fixes, va demanant respecte a les tertúlies de televisió d'emissores amigues.

El fet d'haver saltat en molt pocs mesos de les Heriko tavernes del País Basc on donava mítings als etarres, fins a les moquetes del Ritz, sembla que no li han agradat molt bé a la seva fama a l'estranger. Ara mateix ell és un altre membre d'aquesta casta que aquesta injuriant `però molt més perillosa. La casta política veneçolana. Aquest incident s'està comentant en tota la premsa mundial.

 http://s.libertaddigital.com/fotos/noticias/650/0/iglesias-ritz-portada.jpg

Carme Chacón - El Guadiana del PSOE

Els més importants dirigents del PSOE i del PSC estan començant a tenir dubtes sobre les intencions de Carme Chacón respecte a les seves aspiracions polítiques, segons fonts dels dos partits, que expressen la seva sorpresa pel baix perfil de l'exministra en l'actual crisi dels socialistes espanyols i catalans. Mentre ella segueix dubtant si encapçalar un PSC amb un forta divisió per la deriva nacionalista o el PSOE cada vegada més escorat a l'esquerra seguint la moda.

 

En principi, Chacón va anunciar que no optaria al càrrec de secretari general del PSOE, que es decidirà al congrés extraordinari del partit a finals del proper mes de juliol. Aquest anunci el va fer quan no se sabia que l'elecció es produirà per votació de tots els militants.

 

La seva decisió és presentar-se a les primàries que, teòricament, han de realitzar al novembre, per elegir el candidat a la Moncloa en les pròximes eleccions generals. No obstant això, no està clar que aquestes primàries arribin a celebrar-se i, en qualsevol cas, segons les mateixes fonts, Chacón hauria de tenir un major protagonisme en l'actual crisi. Ella ha donat ordre al seu equip de continuar actiu. Compta amb que el dirigent basc mantindrà les primàries al novembre

Carme Chacón va tornar de Miami a finals de maig amb la idea de preparar la seva candidatura a les primàries del PSOE. La debacle electoral del 25-M i la convocatòria d'un congrés extraodinari semblaven haver truncat les seves aspiracions. No obstant això, la renúncia de Susana Díaz i la possible elecció de Madina han convençut l'exministra per donar la batalla per ser el cap de llista del partit a les generals. La barcelonina "manté intactes" les seves aspiracions de convertir-se en la candidata del PSOE a la Moncloa. Considera que, un cop coneguts els candidats a la secretaria general del partit, "les primàries no corren el perill de posposar" i, per tant, "ha decidit seguir endavant".

En aquesta decisió ha tingut molt a veure, explica l'entorn de l'exministra, la renúncia de Susana Díaz a liderar el partit: "Ella volia retardar les primàries i això deixava sense opcions a Carme" que, a més, "no vol competir" contra la presidenta Andalusa, amb la qual manté "una bona relació". La veritat és que a hores d'ara, excepte l'andalusa, encara no ha aparegut ningú que pogués donar una veritable batalla per la Prefectura del Govern. en les eleccions generals.

Així sembla que tindrem al capdavant del principal partit de l'oposició si no hi ha alguna cosa que hi posi remei a dos personatges molt semblants a Zapatero, el principal artífex dels mals que hem estat patint aquests darrers anys, i que només pretenen amb un fort viratge a l'esquerra, la permanència dels aparells ja desfasats dels partits polítics, el dolent és que ells s'estan preparant no per competir amb el PP sinó perquè el moviment "Podem" amb un discurs impossible i totalment demagògic però més proper al sentiment del carrer, no acabi robant el berenar al PSOE. .