La presentació del llibre "Converses amb Pablo Iglesias" ha donat lloc a conèixer el criteri sobre els mitjans del líder emergent de Podem, una figura creada des de l'oligopoli televisiu espanyol que l'ha portat a assolir l'èxit en les últimes eleccions europees que ara sembla que no li interessa.
Després de carregar contra la casta o contra les grans fortunes, el líder d'Podem s'enfronta ara als periodistes fent a una esmena a la totalidad.Cuando arribo a parlar del control dels mitjans, Pablo Iglesias creu que és excessiva la concentració de televisions en unes mateixes mans. "Li sembla raonable que garanteixi la llibertat d'expressió que el 80% del que veuen els espanyols pertanyin a dos imperis?", En al · lusió a Mediaset i Atresmedia, propietàries de Cuatro i La Sexta, les mateixes cadenes que el van dur a la fama des dels seus tertúlies. "Nosaltres no estem en contra de la iniciativa privada però sí estem en contra d'aquest model de burocràcies que implica que en última instància cal monopolis i oligopolis que ho controlen tot", assegurava abans de puntualitzar que els "monopolis no són compatibles amb la democràcia ".
En el llibre "Converses amb Pablo Iglesias", es mostra partidari de legislar sobre els mitjans de comunicació, "han de tenir mitjans mecanismes de control públic" diu en ell, on lloa la "Llei Mordassa" de Rafael Correa a Equador. Preguntat per aquesta frase, el líder d'Podem matisava: "qualsevol que entengui control públic com a control del Govern o de l'Estat no li pot agradar a ningú". Després corregia i assegurava que no està molt "informat" sobre "legislacions mitjans". Per això convidava els periodistes a participar en una assemblea: "la llei s'ha de fer amb l'opinió dels treballadors dels mitjans. S'ha de ponderar la figura del reporter", matisa.
"Estic fart de trobar-me periodistes d'El País, d'El Mundo, de La Sexta, de Cuatro que em diuen, moltes vegades, amb cara de treball on treballo però em marquen la línia editorial i què li faré", concloïa per després dir que ha d'haver diaris i ràdios de totes les ideologies. "Si els bisbes poden tenir ràdios i televisions per què no altres col · lectius", es preguntava. Ho deia ell mateix en començar l'acte, és tot un provocador.
Al líder de Podem, Pablo Iglesias, no li agrada ni un pèl que els mitjans de comunicació li treguin a la llum el tema de Veneçuela. Ni la feina de casa d'assessor al règim chavista, ni les suculentes subvencions que van rebre al seu dia els membres més importants del partit revelació de les europees.
Tan indignat clar, que insisteix que si segueixen amb el seu "estratègia" contra Podem de "mantenir el mantra sobre Veneçuela, perroflauta o la Complutense com niu d'antisistemes", la formació que lidera passarà per sobre de la resta de partits polítics.
I és que a Iglesias no li agrada que el comparin amb un règim, el veneçolà, que entre altres coses vulnera drets fonamentals com el de la llibertat d'informació o la llibertat d'expressió. De fet, l'assetjament que pateixen els mitjans de comunicació (els que no són públics, és clar) al país no és cap novetat.
I no obstant això, Pablo Iglesias acaba de confirmar les pitjors sospites dels seus detractors en tocar el tema tabú i assegurar que és partidari d'establir mecanismes de control públic per regular als mitjans de comunicació o almenys "una part" i garantir així "la llibertat de premsa, sense condicionants de les empreses privades o la voluntat dels partits polítics ".
Així es desprèn del llibre Conversa amb Pablo Iglesias, en què el periodista Jacobo Rivero plasma una conversa amb el líder de Podem després de les eleccions europees del 25 de maig.
"Per què no existirà una regulació que garanteixi la llibertat de premsa en el millor sentit del terme, sense condicionants d'empreses privades o de la voluntat de partits polítics? La societat civil ha de veure reflectida amb independència i veracitat en els mitjans de comunicació? ", assegura en el text.
Segons Iglesias, aquesta regulació no significa que tots els mitjans hagin d'estar sota el control del Govern, sinó que es garanteixi mitjançant la regulació del sector de la comunicació la independència i la veracitat dels mitjans.
"Això vol dir que tots els mitjans hagin d'estar sota el control del Govern? És clar que no, això vol dir que els mitjans de comunicació, almenys una part, han de tenir mecanismes de control públic. I el públic no té de ser necessàriament institucional, en el sentit de ser corrent de transmissió de les estructures que gestionen l'administració ", argumenta.
En aquest sentit, en ser preguntat sobre la Llei Orgànica de Comunicació de l'Equador aprovada pel govern de Rafael Correa (ratllada des d'alguns sectors de "llei mordassa") i sobre si ell seria partidari d'una regulació de la comunicació des del poder públic, Iglesias és contundent: "Absolutament. Si el dret a la informació és un dret democràtic, la concentració de la propietat és incompatible amb aquest dret", sentencia.
Així mateix, defensa que "la gestió de la informació no pot dependre únicament d'homes de negocis i de la seva voluntat per permetre la llibertat d'expressió".
Segons la seva opinió, "no pot ser que una cosa tan important, i d'interès públic, imprescindible per a la democràcia, com són els mitjans de comunicació, estigui sol en mans de multimilionaris" i que hi hagi una "voluntat política" de desprestigiar la informació pública .
Referent a això, assegura que és un "mite" que els mitjans de comunicació privats ofereixin productes de més qualitat o de més èxit, i assenyala que "el problema de la privatització dels mitjans és que la lògica de funcionament és el benefici, no l'interès social ni la qualitat ni la utilitat social ".
"Sóc provocador precisament per això, perquè vostè em pregunti per què sóc tan provocador. A vegades provocar és una manera de despertar, que es pugui discutir de les coses realment importants", deia Pablo Iglesias després d'aixecar les ires d'alguns periodistes a criticar les seves formes de treballar.
Només cal fer una ullada tal com està la premsa independent en països com Equador o Veneçuela on ha estat clausurada o absotvida per les lleis dictades pels seus respectius líders, un pot fer-se una idea molt més clara del que s'entén per "Llibertat de Premsa "Aquest model ja el vam conèixer a Espanya durant la dictadura del general Franco.
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=bE-PB4wsNdU
No hay comentarios:
Publicar un comentario