Decepció i retrets entre els socis separatistes

No és la primera vegada que el desencant s'apodera del front separatista català. El fiasco de les eleccions de 2012, en què Artur Mas va perdre dotze diputats, també va generar uns mesos d'inquietud entre els partidaris de la independència. No obstant això, la proximitat de la campanya per a les eleccions municipals i la irrupció de Podem a l'escenari català, unit a la corrupció nacionalista, estan generant més que incerteses sobre la consistència dels plans separatistes.

La veritat és que la irrupció del nom d'Artur Mas com "facilitador" dels negocis dels amics d'Oriol Pujol ha estat l'aixeta que ha aprofitat Oriol Junqueras per posar distància entre ERC i CiU. I les vagues explicacions de Jordi Pujol davant la jutge (enfront de la qual es va mostrar assossegat i dòcil) han confirmat als republicans que qualsevol acord amb CiU passa per assumir un greu desgast per la corrupció.

Els múltiples casos de corrupció que amenacen el fundador de CiU, Jordi Pujol, ia la seva família han provocat un esvoranc en la relació entre convergents i republicans. A les dues setmanes, el "històric pacte" entre Artur Mas i Oriol Junqueras per celebrar unes eleccions "plebiscitàries" està a punt de saltar pels aires i s'ha cobrat ja la seva primera víctima política, Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional catalana (ANC). Ella mateixa ha anunciat que abandonarà el lloc al maig, quan venç el seu tercer any al capdavant de l'organització. Els estatuts són contundents al respecte: ningú pot estar més de tres anys seguits en la presidència.

Tot i això, Forcadell i els seus cada vegada més escassos partidaris pretenien que l'excepcionalitat del moment podia donar lloc a una prolongació del mandat per organitzar el colofó del proper 11 de setembre, data en la qual hauria de començar la campanya electoral si es manté la data del 27 de setembre. Però fins sobre això hi ha dubtes. L'ANC està esgotada, el portaveu de Mas, Francesc Homs, amenaça amb la idea que les anunciades eleccions poguessin no celebrar-se i a ERC comencen a ser conscients que el parlat entre Mas i Junqueras només beneficia Convergència.

En els últims mesos l'estrella de Forcadell estava en declivi, però les reunions d'última hora entre Mas i Junqueras amb ella, entre altres, com a testimoni, li van donar de nou vol. Ha estat curt. Ella és una de les "culpables" que Convergència i ERC no es posin d'acord en el "full de ruta" a seguir a partir dels pròxims comicis autonòmics. Forcadell, es va decantar sense embuts per Mas en la creença que en la candidatura única que plantejava el president amb elements de la societat civil hauria un buit de privilegi per a ella.

ERC no perdona al seu militant la "traïció" ni que hagi pretès ocupar el lloc que li correspon a Junqueras en l'entramat separatista. La bronca en públic que Forcadell va propinar a la número 2 d'ERC, Marta Rovira, al final d'una conferència de Junqueras i les seves maneres en les últimes reunions de la "comissió" de partits i entitats sobre el procés han estat definitius per el seu comiat. En l'últim partit d'aquesta "comissió", hores després de la foto del pacte amb Mas, Junqueras, Forcadell, l'alcalde de Vic, Vila d'Abadal, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, la presidenta de l'ANC va pegar un cop de porta després de dir "Això és Can pixa!" (Això és un meadero!).

La petició d'ERC perquè Mas comparegui a la comissió parlamentària del cas Pujol ha indignat Mas i el seu entorn fins al punt que s'ha lliscat que si Junqueras va per aquest camí, estan en l'aire les pròximes eleccions i el president de la Generalitat tindria excusa per fer-se enrere davant la "deslleialtat" d'ERC. En aquest partit repliquen que no hi ha res pactat per escrit amb CDC, que en l'última reunió entre Mas i Junqueras es va arribar a un acord sobre els pressupostos però no es va parlar en absolut de la corrupció, i que no estan disposats a actuar de "agents blanquejants "de Convergència.

Les relacions entre Mas i Junqueras passen pel seu pitjor moment, així com les de CDC i ERC, teòrics socis parlamentaris. L'espectacle de desunió, crítiques i atacs en roda de premsa o en les "xarxes socials" és constant, el que fa preveure un trencament total per abans que la campanya de les municipals entre en tota la seva virulència.

El quadre confusional d'un ex sindicalista

Tots recordaran l'històric dirigent del sindicat miner SOMA-UGT d'Astúries José Ángel Fernández Villa que apareixia en les fotos cantant la internacional puny en alt en les trobades estiuencs a la localitat de Rodiezmo (Lleó) als quals assisteixen els líders del PSOE i UGT . L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el diputat Alfonso Guerra i altres caps del partit acostumaven a fotografiar-se amb ell.

La Fiscalia Anticorrupció investiga des de fa més d'un any a l'històric dirigent del sindicat miner SOMA-UGT d'Astúries José Ángel Fernández Villa per haver ocultat a la Hisenda Pública 1,4 milions d'euros. D'acreditar-la comissió d'algun delicte dels fiscals presentaran una acusació al jutjat corresponent d'Oviedo (Astúries), lloc del residència del conegut sindicalista. El líder obrer, de 71 anys, va notificar aquests fons en el marc de l'amnistia fiscal anunciada pel Govern al març de 2012 i la Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències d'investigació sobre l'origen del capital, segons assenyalen fonts pròximes al cas. Les diligències d'investigació s'han prorrogat en una ocasió i tornaran a ampliar-se en els propers mesos a mesura que s'acumulin nous indicis sobre el presumpte origen delictiu dels diners.

Els únics ingressos coneguts de Fernández Vila corresponen a la seva activitat com a sindicalista, els seus càrrecs com a diputat regional i senador del PSOE per Astúries, i la seva pertinença al Consell d'Administració de l'empresa pública Hulleras del Nord (Hunosa), segons la base de dades Informa .

José Ángel Fernández Villa va abandonar la cúpula del sindicat l'any passat i, segons algunes fonts, va aprofitar la llei de l'Executiu que permet als defraudadors regularitzar fons evadits a canvi d'abonar un 10% del capital ocult. La legalització dels diners es realitza davant d'Hisenda sempre que es pugui justificar la seva procedència lícita. En alguns casos l'Agència Tributària trasllada l'expedient a la Fiscalia Anticorrupció perquè investigui la procedència dels diners. La legalització dels diners aflorat per Fernández Vila impedeix als fiscals acusar per delicte fiscal, però si l'origen dels diners fora il·lícit la Fiscalia Anticorrupció pot presentar una querella per altres delictes com suborn o apropiació indeguda.

Regularitzar els diners amb l'amnistia fiscal del Govern de 2012

El dirigent asturià va indicar en una conversa telefònica que mai ha defraudat a Hisenda, va evitar pronunciar-se sobre si ha regularitzat o no fons el 2012 i ha assenyalat que no respondria cap pregunta sense abans consultar el seu advocat. "Estic al llit i malalt. Jo no he defraudat. Estic al corrent amb Hisenda ", ha afegit. En cap moment va respondre a la pregunta de si tenia o no més d'un milió d'euros i quina era la seva procedència.

Els fills de Fernández Vila, Rolando i Ángela, van negar també que el seu pare disposi del milió d'euros que investiguen els fiscals adscrits a Anticorrupció. "Tinc una relació fluïda amb el meu pare i això no és real. No tinc coneixement que el meu pare tingui aquesta quantitat de diners ", va afirmar Rolando. "Això és mentida, és un bulo. Estem flipant. No tenim ni idea del que ens està vostè preguntant ", va respondre Ángela al telèfon.

Fernández Villa va abandonar l'abril 2013 la secretaria general de somàti- UGT. Va adduir problemes de salut. Un any abans, el Govern de Mariano Rajoy havia anunciat una amnistia fiscal que ja ha permès aflorar 40.000 milions ocults.

Nascut a Langreo (Astúries), casat i pare de dos fills, Fernández Villa va dirigir el sindicat miner durant 35 anys. Durant aquest període -la meitat de la seva vida-- va coordinar centenars de protestes, vagues de fam i tancaments. "Abans de tancar un pou, hauran de passar per sobre del meu cadàver", va clamar en la dècada dels 80. El 2012 va participar i va encapçalar les multitudinàries mobilitzacions contra l'anunci de l'Executiu de reduir les ajudes directes a la producció de carbó. A You Tube hi ha vídeos del seu activisme i enfrontaments verbals amb els comandaments de la Policia Nacional.

Company d'emblemes de la lluita obrera, com el recentment desaparegut representant de la federació asturiana del metall d'UGT Manuel Fernández Lito, Fernández Villa va aterrar a la cúpula sindical el 1979 des Hunosa. Va ser després de ser elegit en les primeres eleccions democràtiques celebrades al pou Candín en l'anomenada Comissió dels 16. Fa un any es va acomiadar de la seva llarga trajectòria sindical durant una roda de premsa en la qual es va emocionar i va vessar llàgrimes.

Segons les indagacions judicials, el sindicat, en connivència amb empresaris de confiança de Sevilla, Jaén i Madrid, es va finançar suposadament a través de tres sistemes: el ràpel (descompte que es concedeix a un client per aconseguir un consum determinat), elevant a la Junta d'Andalusia factures falses de lloguer d'aules per al desenvolupament de cursos de formació i, a més, mitjançant el que els mateixos responsables de la tresoreria de la UGT van denominar el pot, que consistia a traslladar factures inflades a la Junta sobre compres fictícies d'articles per els cursos.

També s'investiga a exdirigents de la Conselleria d'Ocupació per facilitar diners de subvencions al sindicat per a cursos i no demanar justificació del desenvolupament dels mateixos. La investigació abasta un període de deu anys.

La gran incògnita per al futur immediat del 'cas Vila' és, precisament, si l'estat de salut de l'exlíder miner li permetrà afrontar amb garanties el procés que se li ve a sobre. El silenci oficial persisteix, ja que des de l'Hospital Universitari Central d'Astururias, dependent de la Conselleria de Sanitat, el mutisme és absolut. El més, el mateix president del Principat, Javier Fernández, va arribar a negar ahir públicament que el Govern conegui els detalls de la situació sanitària de Vila.

La situació sembla complicada per la diversitat d'afeccions que afecten l'exlíder miner. La principal amenaça sembla ser, precisament, que aquesta multiplicitat de malalties fan que el seu organisme estigui «molt desgastat». Expressat d'una forma clara, la salut de Fernández Vila presenta un «quadre complicat, de difícil abordatge i molt risc». En aquest influeixen els diversos bypass que li van ser practicats per solucionar problemes circulatoris ja fa molts anys.

Els terminis corren. Els del procés d'expulsió del SOMA i també del PSOE. i si Villa no presenta al·legacions, el que sembla si més complicat en el seu estat, serà ja oficialment un expulsat del partit.

L'efecte Syriza

Alexis Txipras va guanyar a Grècia mentre mig Europa es posava a tremolar sobre si amb ells arribava l'extrema esquerra, el primer que va fer va ser pactar amb la dreta més nacionalista i cavernària. El seu ministre d'economia ja va estar 2004 amb aquesta funció en el govern de Papandreu en el moment que ja s'estava generant la crisi institucional que ara està en tot el seu esplendor

Ha posat a funcionar les mesures promeses; pujar el salari mínim, paralitzar la privatització d'empreses públiques, pujar les pensions a les persones amb ingressos baixos, recuperar els funcionaris que van ser acomiadats, i renegociar el rescat acordat amb la Unió Europea. Avui Martin Schultlz viatja a Atenes per prendre contacte amb el nou govern i establir les bases per intentar un acord. Han demanat temps quan el temps va a anar en contra amb les mesures preses amb pressa.

Unes mesures que s'han pres sense tenir la seguretat de finançament que l'estat grec necessitarà per atendre aquests nous compromisos. Si no arriba el nou termini del rescat de la UE promesa per a finals de febrer el Govern ni tan sols haurà recursos per atendre els pagaments normals que estava realitzant fins a les eleccions.

Han passat tres dies i ja han començat a notar-se els efectes anunciats pels experts. La Borsa d'Atenes ha tancat la jornada de amb una caiguda del 9% aquest dimecres, amb una caiguda de la banca grega del 43% des de la victòria de Syriza mentre la prima de risc s'ha disparat fins als 1.033 punts bàsics. Al mercat secundari el bo grec a 10 anys ja cotitza a l'10,6%. La borsa grega va acumular unes pèrdues borsàries de més de 5.000 milions d'euros en capitalització tan sols en els dos primers dies de Syriza al capdavant del Govern, i la caiguda s'ha aguditzat aquest dimecres. Avui la borsa grega ha tingut un repunt de dos punts.

A tot això se suma la fugida de dipòsits que estan patint els bancs grecs, que demostren la por a un possible impost sobre el capital ia un 'corralito financer'. Si al desembre passat els ciutadans grecs van retirar 3.000 milions d'euros dels seus comptes, les dades apunten que aquesta xifra hauria augmentat fins als 11.000 milions durant aquest mes de gener (reduint els dipòsits totals del sistema financer un 8,5%, en passar de 164.000-150.000 milions), cosa que, al seu torn, fa més probable que es puguin implantar restriccions als moviments de capital.

La retirada de dipòsits va començar el desembre passat, quan els grecs van treure uns 3.000 milions d'euros dels bancs, però, des de llavors, aquesta fugida s'ha accelerat de forma molt significativa. Tan sols en els dies previs als comicis, entre el 19 i el 23 de gener, les sortides van ser fins i tot superiors a les registrades al maig de 2012, quan Grècia va estar a punt de sortir de l'euro, el volum total de dipòsits rondava els 163.000 milions d'euros, i avui se situaria per sota de 151.000 milions, el nivell més baix des 2012. Entre desembre i gener, els grecs haurien retirat més del 10% dels seus estalvis. La majoria dels dipositants no reinverteix sinó que prefereix guardar els seus diners sota el matalàs.

Aquest fenomen, sumat a la fugida de capitals que pateix el país des que Syriza ha arribat al Govern, intensifica encara més els greus problemes de liquiditat que pateixen els grans bancs hel·lens. Les accions de les principals entitats del país -Eurobank Ergasias SA, Alpha Bank AE, el Banc Nacional de Grècia i el Banc del Pireo- s'han desplomat més d'un 40% des de dilluns passat.

La política no és de l'esquerra, Ni la dreta. És pur egoisme, és el campi qui pugui, és la desesperació de la gent humil, és fam dels poderosos perquè els diners tornin a tenir pàtria. La UE es va construir cedint sobirania econòmica però resulta que uns la van cedir més o pitjor que altres. I el balanç, és desolador.

El saqueig d'Andalusia 129 - Una campanya electoral judicialitzada

Ha començat la pre campanya per Andalusia i la presidenta Susana Diaz va a tenir tota classe sobresalts malgrat salvar momentàniament a tres dels seus exconsellers socialistes abans de dissoldre el Govern ha garantit aquest dilluns que en les llistes del seu partit a les pròximes eleccions autonòmiques "no hi haurà cap imputat" i ha demanat "respecte" per als exconsellers Carmen Martínez Aguayo, Antonio Àvila i Francisco Vallejo, incorporats pels socialistes com a nous membres de la Diputació Permanent del Parlament en previsió que poguessin ser inclosos en la llista electoral del PSOE.

"A les llistes del PSOE no hi haurà cap imputat. I el fet que jo plantegés en un moment determinat, i ho mantinc, que no anava a mantenir al Parlament a cap persona que fos imputada per un delicte em va implicar alguns problemes i algun malestar en el si del meu partit ", ha recordat la cap de l'Executiu andalús, que ha demanat" respecte "perquè" en aquests moments no hi ha cap parlamentari a Andalusia que estigui imputat per un delicte i ocupi un escó a la Cambra ".

Imputació a tot el Govern de Chaves en 2004

Però el goig s'ha vist en un pou. Avui s'ha trobat un parell de míssils judicials per part de la jutge Alaya per sota de la línia de flotació del PSOE. El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) va rebre dilluns passat l'exposició raonada dels ERO que li va remetre la jutge d'instrucció 6 de Sevilla, Mercedes Alaya. A més de considerar, contra el criteri de la fiscalia i fins i tot el Tribunal Suprem, que la causa no ha trossejar més i que la competència de l'alt tribunal andalús ha d'abastar tota la causa, no només pel que fa als quatre aforats socialistes, la jutge assenyala com a novetat la implicació en el cas dels ERO d'un govern complet de Manuel Chaves, en concret, el que va prendre possessió el 25 d'abril de 2004.

Cal recordar que la tesi de Alaya, inclosa en la seva exposició raonada enviada al Suprem, és que hi ha indicis sobrats que en l'àmbit de la Junta d'Andalusia, concretament des de la Conselleria d'Ocupació, es va organitzar un sistema amb la finalitat de procedir al pagament d'ajudes a empreses, sociolaborals i directes a treballadors, que des de l'any 2000 es va perllongar durant aproximadament 12 anys. Segons Alaya, el sistema presumptament creat permetia disposar d'importants quantitats de diners, que pugen a 855 milions d'euros, per fer efectius aquells pagaments sense subjectar-se al procediment i controls propis de les subvencions, tot i que aquesta era la naturalesa jurídica de les ajudes.

Ara, en la seva exposició raonada davant del Tribunal Superior de la Junta d'Andalusia i una vegada que ha disposat de més documentació, la jutge, diu textualment que "sota cap concepte lògic o raonable podria negar-se, segons el parer d'aquesta instructora, el coneixement i manteniment d'aquest sistema (el conegut com "fons de rèptils") ... pel mateix Consell de Govern presidit per don Manuel Chaves ".

La implicació d'aquell govern de Manuel Chaves al complet té conseqüències perquè a aquell govern pertanyia, per exemple, l'actual presidenta federal del PSOE, Micaela Navarro. També afecta les eleccions municipals sevillanes perquè, atès que el govern inclou els viceconsellers, un d'ells era l'actual candidat del PSOE a l'Ajuntament de Sevilla, Juan Espadas. A més, subratllem les implicacions dels expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán; dels exconsellers Francisco Vallejo i Antonio Fernández; de les ara diputades en Corts Concepción Gutiérrez i Càndida Martínez; de la senadora Fuensanta Coves; de l'actual consellera d'Hisenda, María Jesús Montero; de l'ara parlamentària autonòmica, Rosa Torres i alguns exalts càrrecs socialistes ja no aforats com Evangelina Naranjo, María José López, Paulino Plata i Isaías Pérez Saldaña.

Alaya, que subratlla la novetat d'aquesta implicació no inclosa en l'exposició elevada al Suprem, afegeix que "constitueix un dels indicis de major rellevància sobre el coneixement, per part de les més altes jerarquies de l'Administració autonòmica, de l'ús il·lícit de les transferències de finançament i les conseqüències del mateix ". Han estat els advocats del PP els que han aportat els documents que ho proven tot i que la jutge els va demanar a la Junta al desembre de 2014 i només va rebre part.

Segons la jutge, ja està fora de dubte que el Consell de Govern va conèixer tres informes de la Intervenció General de la Junta d'Andalusia alertant d'un mal ús dels fons públics en nombroses empreses públiques. Es tracta dels informes de 19 d'abril de 2005, de 29 d'agost de 2006 i de 8 de maig del 2007.

Nou secret judicial per als ETS

Una altra decisió de la jutge ha estat obrir fins a quatre noves línies d'investigació i declarar secret judicial per la "gravetat" en el cas dels ERO davant la "gravetat" dels fets i després de detectar diferents "bosses de frau" que l'han portat a obrir fins a quatre noves línies d'investigació, entre elles una fa als ajuts a la Faffe.

La jutge cita en primer lloc la "existència d'entramats empresarials beneficiats de diferents subvencions, algunes de les quals haurien estat identificades per funcionaris de la pròpia Direcció General de Formació" i per Teodoro Montes, cap del departament de gestió de la Formació Professional Ocupacional de la Junta a Sevilla, "i en què persones que dirigien diversos entramats d'empreses tenien accés a un volum important de subvencions, fins i tot algunes d'aquestes persones tindrien relació amb determinats càrrecs de l'Administració".

En segon lloc, la instructora al·ludeix a la "existència de determinats fraus en els consorcis entre administracions; aquests consorcis rebien subvencions a través de la Direcció General de Formació Professional de la Conselleria d'Ocupació, utilitzant el procediment d'adjudicació de 'Concurrència no competitiva' , plantejant la Cambra de Comptes dubtes sobre l'adequació del procediment ".

En tercer lloc, la jutge enumera "les subvencions atorgades a empreses i fundacions per a la realització d'accions tendents a la recol·locació dels extreballadors de Delphi i empreses afectades", en virtut del Protocol de Col·laboració signat el juliol de 2007 entre la Junta i els sindicats "a fi de desenvolupar un 'Dispositiu de Tractament Singular' que contemplava un Pla de Revitalització Industrial de la Badia de Cadis i el seu entorn, com a conseqüència del tancament de la factoria de Puerto Real i la seva indústria auxiliar".

La instructora al·ludeix a la "existència de determinats fraus en els consorcis entre administracions; aquests consorcis rebien subvencions a través de la Direcció General de Formació Professional de la Conselleria d'Ocupació"

La Faffe, "un instrument de la conselleria d'Ocupació i el SAE

Aquest pla, segons assenyala la instructora, es va desenvolupar en quatre fases i va comptar amb una sèrie de subvencions extraordinàries per a formació -set subvencions atorgades pel SAE a la Faffe per 35,9 milions- i contractació -otorgadas pel SAE a una sèrie de empreses per un import total de 70 milions d'euros-.

En quart lloc, i en relació a les subvencions atorgades a la Faffe, la jutge recorda que es tracta d'una fundació "de caràcter privat i sense ànim de lucre, creada el 22 de maig de 2003 per la Comunitat Autònoma d'Andalusia, sent el president del seu Patronat el titular de la Conselleria d'Ocupació de la Junta d'Andalusia ".

Segons Alaya, la Faffe "va arribar a convertir-se en un instrument de la Conselleria d'Ocupació i el SAE de dimensions extraordinàries, amb personal empleat que es comptava per milers i amb sous molt elevats en comparació amb altres empleats similars de l'Administració". "Aquests empleats, en ocasió de la dissolució de la fundació, van passar a ser empleats públics", recalca.

Font de finançament de Faffe: el SAE

"L'única font de finançament de la Faffe eren les subvencions atorgades pel SAE, majoritàriament amb caràcter nominatiu o extraordinari, presentant greus irregularitats pel que fa a la justificació de les mateixes es tracta", diu la jutge, que afegeix que "entre aquestes irregularitats es troben les set subvencions atorgades dins del Pla de Revitalització Industrial de la Badia de Cadis i el seu entorn (Delphi) ".

A això se suma que la Faffe "va rebre dues subvencions nominatives en 2009 i 2010 per import de 25,5 i 24,3 milions, respectivament, sense que hagi presentat justificació", unes "irregularitats" que es van posar de manifest en els informes emesos per la Cambra de Comptes d'Andalusia i la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Segons Alaya, la Faffe "va arribar a convertir-se en un instrument de la Conselleria d'Ocupació i el SAE de dimensions extraordinàries"

"Despeses inflats"

La jutge, a més, lliura manament a l'Agència Estatal d'Administració Tributària per tal que informi sobre les relacions comercials, "tant amb clients com amb proveïdors, declarades per la Faffe, com per les empreses beneficiàries de subvencions en l'anomenat 'cas Delphi '", entre les que cita un total d'onze, com Gadir Solar, Associació d'Empreses Aeronàutiques o Fundació Forja XXI, entre d'altres.

En la mateixa interlocutòria, reclama a la Direcció General de Formació Professional per a l'Ocupació que, "a resultes de la tasca de revisió d'expedients de subvencions d'accions formatives sense justificar que està escometent des de febrer de 2014", informe "de les deficiències observades en aquests expedients, ja que entre altres extrems la manca de control per l'Administració de l'ús generalitzat de les resolucions d'exoneració van poder provocar despeses inflats o inexistents per part dels beneficiaris ".

No obstant això, aquests últims "rebien el pagament íntegre de les seves subvencions, alhora que podrien ser-li atorgades altres noves, ja que els fons per a formació les accions formatives es van incrementar considerablement a partir del 2007".

En un altre acte, de 9 de gener, la jutge demana al SAE diferent documentació sobre la Faffe referida al període comprès entre 2003 i 2011, ja que, "a la vista que ha estat beneficiària de multitud de subvencions a la formació, l'estudi de la mateixa i de la regularitat de les subvencions concedides forma part de la investigació, davant les actuacions il·legítimes exposades pel director del Departament de Gestió ".

.El Fals currículum de Juan Carlos Monedero

Juan Carlos Monedero, l'ideòleg de Podem, es troba aquests dies amagant. Ahir Moneder no va acudir a la roda de premsa convocada per la formació per valorar la victòria de Syriza. No obstant això, els seus companys sí que van tractar el tema. A trobar-hi tots els membres de la cúpula de la formació, el normal és que Moneder hagués estat allà amb l'Executiva del partit, ia més, aquesta hagi estat l'ocasió idònia per donar les explicacions pertinents. El secretari d'Organització de Podem, Sergio Pascual, ha assegurat que són "pures especulacions" que Moneder hagi de ser expedientat per Complutense. Així han hagut de sortir Pablo Iglesias i Errejón en la seva defensa davant les preguntes de la premsa.

El diari La Razón ha publicat una imatge de Juan Carlos Monedero a la parada de metro d'Antón Martín, propera al lloc on els seus companys acabaven d'oferir la roda de premsa. En la citada fotografia, el número dos d'Podem apareix amb un mocador vermell que li cobreix fins al nas i una boina. Segons explica La Razón, aquesta imatge va ser presa poc després que els seus companys finalitzaran la roda de premsa, per la qual cosa, assenyalen, no estava precisament "fent classe".

El nombre tres de Podem, Juan Carlos Monedero, serà investigat per partida doble. D'una banda, a través de l'Agència Tributària, el titular, Cristóbal Montoro, va explicar ahir que «falsejar la posició del subjecte passiu» sempre ha estat prohibit legalment i ha estat perseguit per les autoritats tributàries, però ara hi ha un major nombre d'inspeccions que fan aflorar casos.

Costa de creure que Moneder, sent més popular a les files chavistes que Iglesias, només reconeix oficialment haver estat assessor de Chávez entre 2005 i 2006 i el seu company de 2006 a 2007. És molt difícil quantificar quant va finançar sota mà el govern chavista al partit Podem perquè els pagaments s'han fet a través de diversos ministeris i institucions veneçolanes.

Però els comptes dipositats en el registre de fundacions del Ministeri de Cultura d'Espanya ho revelen. El govern chavista ha transferit al Centre d'Estudis Polítics i Socials, CEPS, des de 2002 almenys 3,7 milions d'euros pel seu assessorament polític. I el finançament sembla que hauria continuat, a raó de 320 mil euros anuals, segons informa des de Madrid el periodista Víctor Suarez a la web RunRunes.es.

Per la seva banda, la Universitat Complutense de Madrid (UCM) va estudiar si Moneder ha incomplert la Llei d'incompatibilitats -a la qual està subjecta com a professor-funcionari de Ciències Polítiques de la UCM- a facturar com a empresari de la seva pròpia societat «Resistència Motiva 2 »i viatjar com a assessor a Veneçuela, Bolívia, Nicaragua i Equador sense haver sol·licitat prèviament un permís a la Universitat pública, per a la qual hauria de treballar a temps complet.

Arran de les informacions publicades per aquest diari, en què es denunciaven les sospites dels professors del centre de la incompatibilitat d'activitats del cofundador d'Podem, el rector de la UCM, José Carrillo, que fins llavors es negava a facilitar dades sobre la possible il·legalitat de Moneder, s'ha vist obligat a obrir una «informació reservada» amb la qual únicament serà advertit de la situació laboral del número tres del partit de Pablo Iglesias. Una irregularitat pràcticament assumida pel mateix Monedero, que a mitjans de desembre es va afanyar a sol·licitar la compatibilitat de les dues tasques que tot i això porta almenys més d'un any exercint.

Juan Carlos Monedero, va exagerar el seu currículum professional en assenyalar que havia estat "professor convidat a l'Institut d'Estudis Polítics de la Universitat Humboldt dirigit pel professor Claus Offe". Aquest últim, un dels politòlegs marxistes més coneguts del món, va assenyalar que no recorda Moneder i va negar, així mateix, haver dirigit mai l'institut on el líder de Podem el situa com a màxim responsable i on el nombre tres d'aquesta formació política manté haver estat "professor convidat".

La polèmica sobre la precisió del currículum del número tres d'Podem no és nova. Aquesta és la segona vegada que la realitat no s'ajusta amb exactitud a la seva vida laboral, ja que també destaca que "va ser el responsable de l'equip espanyol del Banc Central Europeu per a l'estudi i seguiment dels efectes de la implantació de l'euro a Espanya (Institut Europeu de Florència i Banc Central Europeu, 1998-2003) ". En realitat Moneder participar en l'elaboració d'un estudi de 80 pàgines, denominat Informe sobre la implantació de l'euro a Espanya, que va ser cofinançat pel BCE juntament amb altres institucions.

El regne de Pujolandia 29 - El testament de Don Florenci

Avui s'ha presentat al Jutjat Nº 31 de Barcelona amb la seva dona Marta Ferrusola i tres dels seus set fills, la Marta, Pere i Mireia davant la jutge Beatriz Balfagón i el fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, imputats per frau fiscal i blanqueig de capitals. A la seva arribada van ser rebuts per un grapat de manifestants (havia més periodistes que gent protestant) amb bozinazos i amb crits de "xoriços", "lladres" i "corruptes" i escortats per un fort dispositiu dels Mossos d'Esquadra a la seva entrada i sortida de la ciutat de la Justícia de Barcelona.

Només ha declarat el patriarca i l'esposa i fills s'han emparat al dret de no declarar mentre al jutjat després de dues hores de llauna mentre al jutjat segueixen sense saber d'on procedeixen realment aquests milions dipositats a l'estranger.

La raó és que l'expresident ha modificat molt poc la versió donada fins ara ja que el que ha fet aquest dimarts és ratificar davant la titular de jutjat d'Instrucció Nombre 31 de Barcelona el mateix que va assenyalar en el seu comunicat fet públic el passat estiu -quan reconèixer tenir una fortuna oculta a l'estranger- i que posteriorment va sostenir al Parlament: que els fons que va mantenir de forma opaca al fisc espanyol durant més de trenta anys provenen de l'herència del seu pare i que en cap cas "provenen de corrupció o de l'erari públic ".

Pujol i Soley, que, ha explicat que aquesta fortuna dipositada a Andorra era un "llegat" que li havia deixat el seu pare Florenci Pujol i que procedia d '"activitats il·legals de conversió de divises" dutes a terme pel seu progenitor fa dècades. Pujol ha tornat a sostenir que el seu pare "tenia por" que això es conegués i afectés a la carrera política de l'exlíder de CiU. Va trigar set mesos a aportar al jutjat la còpia del testament del seu pare en el qual es constata que ni el ni els seus descendents són els hereus

Jordi Pujol ha parlat d'uns documents manuscrits -en poder en aquests moments, ha dit, de la seva dona Marta Ferrusola- on es reflectiria la voluntat i instruccions del seu pare sobre què fer amb aquesta fortuna. No obstant això, tot i parlar d'aquests escrits amb l'última voluntat de Florenci Pujol en seu judicial, aquests documents no han estat aportats al jutjat.

En ser preguntat sobre per què els diners heretat no està reflectit en el testament del seu progenitor, Pujol ha explicat que era a causa de la procedència il·lícita del mateix entorn del "canvi de divises" dut a terme pel seu pare en els anys 60.

Regularització de tots els fons

De la mateixa manera, l'expresident ha assenyalat que els diners que tenia a la Banca Privada d'Andorra -ha negat tenir fons en altres països- va ser transferit al Banc de Madrid per dur a terme la regularització fiscal el passat mes de juliol. A més, Pujol va donar el nom de la persona de la seva confiança que hauria gestionat aquest patrimoni a Andorra: Delfí Mateu, exalt càrrec de Banca Catalana, ja mort.

Per la seva banda, la seva esposa Marta Ferrusola s'ha acollit aquest dimarts al seu dret a no declarar. D'altra banda, els seus fills Marta, Pere i Mireia han manifestat que ells no van conèixer l'existència d'aquesta fortuna a Andorra fins a l'any 1992. En aquests moments la fortuna ascendiria a 140 milions de les antigues pessetes que amb el pas dels anys i les inversions financeres va arribar a quintuplicar segons els imputats.

Seria el primogènit Jordi Pujol Ferrusola el que es va fer càrrec d'aquests comptes, segons han declarat els seus germans, que han negat al seu torn tenir comptes a l'estranger després d'haver regularitzat tots els diners d'Andorra.

Una nova presa de pèl a la justícia des de qui ha estat el elemplo del català centrat és difícil d'entendre, Ningú es pot creure que a partir d'una herència d'uns pocs milions de pessetes del seu pare s'hagi convertit en una gran fortuna de milers de milions d'euros, difícil d'amagar per tot el món, per molts còmplices que pugui tenir durant tants anys. Hi ha hagut massa testimonis que inexorablement han de passar-se per la justícia per donar explicacions ..

Pujol s'està comportant com un veritable malfactor i només falta temps perquè el pugui atrapar la justícia. Si hagués tingut interès de col·laborar amb la justícia la pregunta és com estant alli la seva dona no ha exhibit el manuscrit que fa referència. El seu interès és seguir enredant i dificultant la tasca a la justícia, però tot i el control absolut d'ex honorable, el cercle judicial es va tancant de manera lenta però inexorable.

El regne de Pujolandia 28 - De "molt honorable a" molt imputable "

De les converses telefòniques d'Oriol Pujol amb el seu soci Sergi Alsina dins del procés per les deslocalitzacions de Sharp, Sony i Yamaha es dedueix d'elles ara que Artur Mas era sabedor i partícip d'aquestes operacions per les quals el jutjat imputa els delictes de suborn i falsedat documental. En el cas de les reconversions industrials, la jutge va citar fa unes setmanes per declarar per suborn i falsedat. A diferència dels seus anteriors compareixences, l'exdiputat es va negar a declarar.

Els correus electrònics i les converses telefòniques que figuren en el sumari del cas ITV revelen que Pujol va realitzar gestions amb el president Mas per afavorir un empresari amic seu que va acabar obtenint guanys milionaris com a intermediari en aquestes operacions. Per les seves gestions polítiques, el mateix Pujol va obtenir (camuflat a través de la seva dona) prop de mig milió d'euros, segons els investigadors.

El sumari del 'cas ITV' indica que Mas es va implicar en les deslocalitzacions seguint indicacions d'Oriol Pujol i que el president estava informat "des del dia un" sobre la marxa de les mateixes i per això va cridar a empresaris per garantir l'èxit de les operacions.

Resum d'aquestes converses

"Sergi, he parlat amb Manuel Lao fill, També he parlat amb Mas i podria ser que cridi a algun dels Laos". Aquest sms enviat per l'ex diputat de CiU, Oriol Pujol a l'empresari Sergi Alsina el 5 de gener del 2011 és un dels nombrosos missatges i converses telefòniques que apareixen al sumari del cas ITV que indiquen que el president de la Generalitat, Artur Mas , es va implicar en els processos de deslocalització de les multinacionals Sony, Sharp i Yamaha. Alsina, Pujol i la seva dona, Anna Vidal, estan imputats pels delictes de suborn i falsedat documental per presumptament usar els seus contactes polítics per lucrar-se en aquestes operacions.

Segons es desprèn de les converses intervingudes, Artur Mas va tenir un paper actiu en les negociacions trucant als empresaris Lao, pare i fill, propietaris del grup d'empreses Nortia -en la qual s'integra Cirsa- que estaven interessats en quedar-se i reconvertir la planta de Sharp. Precisament el president de Cirsa, Manuel Lao, haurà de declarar aquest dilluns com a testimoni dins del procés que se segueix en el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona.

Durant la seva declaració davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va tramitar la causa mentre Pujol era aforat per ser diputat al Parlament, Alsina va afirmar que "el senyor Oriol Pujol i el senyor Mas s'assabenten des del dia 1 que jo els informo que Sony ha decidit tancar ", l'agost de 2010, en referència a la primera deslocalització. I va destacar que va informar a Pujol perquè era el seu amic i perquè "estava segur que ell tindria un interès polític" en la decisió de la multinacional. Per això ha indicat que va informar a Pujol i Mas de tot el procés, tot i que estaven a l'oposició. Alsina va recordar que el seu treball no va ser deslocalitzar sinó "impedir que es perdessin llocs de treball".

En una altra conversa telefònica intervinguda pels agents de Vigilància Duanera entre Pujol i Alsina el 17 de gener de 2011 el llavors diputat i secretari general de CDC explica que "Artur va parlar amb Manel" i que els empresaris es van mostrar interessats en el projecte. Pujol explica a Alsina que el president es va interessar per l'operació i que li va demanar al diputat que seguís el tema d'acord amb els responsables de Cirsa.

Discrepàncies al Govern

El 17 de març del mateix any Alsina explica Pujol que ha tingut una reunió amb un directiu de Cirsa, Isaac Lahuerta, que li explica que va tenir una trobada amb el president i el llavors secretari del Govern Germà Gordó -actual conseller de Justícia- per parlar de diversos temes. En aquesta reunió els representants de la Generalitat van dir als empresaris que "a partir d'ara els únics interlocutors vostres amb nosaltres són a nivell estratègic, grans decisions el president amb el vostre president, ia nivell més operatiu Germà Gordó i Isaac Lahuerta". Sempre citant el directiu, Alsina li explica a Pujol que Gordó va preguntar a Lahuerta pel projecte de Sharp i li va insistir perquè "no signeu res fins que Sergi Alsina com a assessor d'Alta Partners em vingui a veure el meu, perquè li dice.ya us vaig dir que els únics assessors d'aquí, els únics interlocutors érem el president i jo ".

En la mateixa conversa, Pujol intenta calmar Alsina recordant-li que Mas estava sent "absolutament" informat de tota la negociació mentre que l'empresari li respon que el directiu de Cirsa li ha recomanat anar a veure a Gordó. Pujol es nega en un primer moment afirmant que "em sembla absolutament esperpèntic" i insisteix que ell ha informat a l'administració catalana de tot el procés de deslocalització amb Sharp. "Però és que li donaràs el gust si ho flames. És clar! Finalment és que és un tema de protagonisme", destaca Pujol. Alsina replica que pensa en anar a veure a Gordó i informar "que jo he fet servir el mateix model que vam fer servir amb l'altra operació de Sony que va ser tu amb el president o amb el que en aquell moment era president", en referència a la deslocalització d'aquesta multinacional que es va iniciar al setembre de 2010 quan governava el tripartit amb José Montilla al capdavant.

Sobre el tema de Sharp i la seva trobada amb Gordó, Alsina també li recorda a Pujol que "el president ha estat informat des del primer dia de l'operació a través de tu i que va entrar a través de tu i que fins ara no hi havia res i que ara sembla que pot haver ja ".Pujol replica que el president estava al corrent i que el llavors diputat es va veure amb gent de Sharp i" estrènyer ", i li demana a Alsina que ho deixi ben davant Gordó al qual ha d'insistir en el fet que han seguit el mateix procés que amb Sony, incloent posar al corrent a Artur Mas. La conversa s'acaba amb Alsina explicant confidencialment a Pujol que, segons el directiu de Cirsa, Mas i Gordó van dir als empresaris Lao que "no estaries al Govern, que tu faries carrera política, i que els interlocutors serien ells".

Després de solucionar aquests conflictes interns, Alsina i Pujol van continuar liderant les negociacions amb l'empresa Cirsa i Sharp per la deslocalització i fins i tot el diputat busca un "forat" perquè Mas es reuneixi amb els directius de la multinacional. "Llamas tu per confirmar exactament qui anirà i qui no anirà i això ho organitzes tot a través teu i veuran també ... el poder!" li explica Pujol a Alsina sobre la trobada amb el president. Fins i tot el diputat també soluciona alguns esculls en la negociació com facilitar trobades amb el responsable de l'Agència Tributària catalana Lluís Franco, que va declarar com a testimoni fa unes setmanes perquè els empresaris, acompanyats d'Alsina, resolguin dubtes tributàries. Aquesta intermediació també es va fer en altres operacions de deslocalització.

El jutge considera que Alsina va retribuir Pujol pels seus contactes al Govern

En l'operació Yamaha, Pujol ofereix diversos contactes a Alsina de càrrecs del Departament d'Empresa i Ocupació per fer les gestions necessàries que facilitin l'operació. Fins i tot critiquen l'actuació del llavors conseller Francesc Xavier Mena durant la negociació per "donar força als sindicats". "Que ruc el conseller que burro..es un desgraciat" li diu Pujol a Alsina en una conversa de novembre de 2011. En aquesta operació insten Artur Mas a fer gestions per aconseguir una societat que pugui fer-se càrrec de la marxa d'aquesta multinacional amb trucades a empresaris d'automoció.

En un missatge d'Alsina Pujol al febrer de 2012 li diu que han de "organitzar una reunió amb Lluís Franco de l'Agència Tributària" i els assessors del Grup Sesé, una de les empreses que aspirava a quedar-se amb Yamaha, per "assegurar el mateix tracte fiscal en l'operació Yamaha que el que es va donar amb Sony i Sharp. l'altra vegada va ser el president qui va parlar amb ell i ens va rebre molt ràpid. Ara també és urgent ". Pujol li respon que va ser ell qui es va encarregar dels contactes amb Franco i pocs dies després li dóna el seu telèfon mòbil a Alsina perquè contacti amb ell i els rebi.

factures falses

En el sumari del cas ITV apareixen converses telefòniques en què Alsina li explica a Anna Vidal, esposa de Pujol, com elaborar factures amb els conceptes corresponents i les quantitats adequades. El jutjat considera que els cobraments que feia Vidal a l'empresa d'Alsina, uns 500.000 euros entre 2008 i 2012 per assessoria, eren innecessaris ia l'esposa de Pujol es va limitar a "aportar informació manuscrita amb apunts i referències sobre les empreses candidates fàcilment obtenibles en internet ", en el cas de les deslocalitzacions, tot i que la sospita dels treballs de Vidal també s'estén en altres operacions que investiga el jutjat com la de la Campa de Seat, una planta de biogàs a Tortosa (Tarragona) o un projecte d'assessorament en l'anàlisi del sector de centres esportius.

Per a la jutge "els servicos que realment es pagaven eren els prestats per Oriol Pujol Ferrusola, que utilitzava les seves múltiples influències polítiques en benefici propi, de la seva esposa i del seu amic, de tal manera que Sergi Alsina comptava amb una indubtable suport polític al Parlament i al Govern de la Generalitat de Catalunya que li facilitaven la seva tasca professional a canvi de retribucions econòmiques ingressades en els comptes bancaris d'Anna Vidal Maragall per una tasca d'assessorament fictícia ".

irregularitats immobiliàries

El jutjat ha demanat a l'Agència Tributària que investigui les societats compartides entre Pujol i la seva dona, així com "les relacions immobiliàries" entre Vidal i Alsina, ja que "es desprèn una possible delicte contra la Hisenda Pública en promocions en què va invertir la societat Màxima Grup Immobiliari ". Malgrat que el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado considera en un informe que podrien tractar-se d'irregularitats tributàries en el sumari apareix nombrosa documentació sobre aquests projectes.

Un informe de Vigilància Duanera considera que Pujol seria "propietari o beneficiari" de les societats que figuren a nom de la seva esposa. Segons consta en diversos correus electrònics de 2006 intervinguts a Alsina, una d'aquestes societats, Nova D, va pagar "en diners B" en la compra de dos habitatges a Saga, dins del municipi de Ger a la Cerdanya. Els investigadors aporten un correu en què "es constata que una de les cases es escriptura per un preu suposadament menor al real". Per això conclouen que "almenys en aquell any, el matrimoni Pujol-Vidal disposava de diners ocult a la Hisenda Pública".

Vigilància Duanera també considera documentat que Vidal "participa mitjançant la interposició de diverses societats en inversions immobiliàries gestionades per Sergi Alsina a través de la societat Màxima Grup Immobiliari", creada el 2003 i que se centrarien en la comarca de la Cerdanya. Els correus trobats a Alsina indiquen que un germà d'Oriol Pujol, Josep Pujol, va formalitzar un préstec participatiu a aquesta immobiliària de 200.000 euros, tot i se li va assegurar el cobrament d'un 13% d'interessos.

Màxima Grup Immobiliari invertir en 18 cases en Saga comprant un terreny rústic que requeria una requalificació urbanística i construint habitatges. Els investigadors afirmen que aquesta societat "era receptora de diners B" en la compra-venda d'aquestes promocions ja que el matrimoni Pujol-Vidal, a través de la seva societat, va fer una "paga i senyal" de 65.247 euros de manera "oculta" a Hisenda en l'adquisició d'un immoble en 2006. Aquest habitatge es va vendre quatre anys després per valor de 385.000 euros i que el preu total de la seva compra va ser de 326.229 euros. "Es constata com anys més tard mitjançant aquesta operació hauria aconseguit aflorar com diners legals els 65.245 euros" indica l'informe.

En altres correus s'especifica que es van fer més pagaments en B per la compra d'altres habitatges, tot i que no s'especifica qui els va fer. Màxima Grup Immobiliari també va invertir en una promoció de 23 pisos, 25 aparcaments i 4 locals al carrer Rutlla de Girona en la qual la societat de Vidal, Nova D, va pagar 259.496 euros per un habitatge encara que els investigadors sospiten que va pagar uns 69.000 euros en B, segons diversos correus de 2006.

La casa d'Urús

La tercera operació immobiliària investigada són els habitatges familiars que Pujol i Alsina comparteixen en un mateix terreny a Urús (Girona). Els investigadors destaquen que es va fer poc abans que Màxima Grup Immobiliari declarés concurs voluntari de creditors. Al juliol de 2008 Alsina, a través d'una empresa, i Vidal compren a Màxima per 330.000 euros cadascun un terreny i la construcció dels habitatges. Al desembre d'aquest any, Alsina i Vidal resolen aquest contracte privat de compra venda "com a conseqüència de les diferències sorgides en el desenvolupament de la promoció", rebent l'esposa de Pujol una indemnització. El mateix dia, Màxima ven el solar amb els dos habitatges a la constructora Teyco, propietat de la família Sumarroca, per un preu de 1.120.443 milions d'euros, que va ser l'encarregada d'edificar les cases.

L'informe policial considera, a partir dels correus electrònics intervinguts, que algunes dades d'aquesta compravenda havien "estat ocultats a l'administració concursal" de Màxima. A l'octubre de 2008 Alsina va enviar un correu amb els detalls de l'operació a Pujol i un mes després l'empresari detalla en un altre missatge com havia de fer-se la resolució i posterior compra venda. "En el correu del 12 de novembre de 2008 sobre les 14:22 hores, Sergi Alsina ja s'adjunta el contracte de venda de Màxima a Teyco i el de Teyco a la seva societat", indiquen els investigadors. En un altre missatge de 12 de desembre s'adjunta un esborrany sobre la resolució de la compra venda on es pacten les indemnitzacions.

L'empresa d'Alsina va pagar a Màxima 142.500 euros i la immobiliària va lliurar la mateixa quantitat a Vidal. Vigilància Duanera creu que es va produir un "traspassi de fons directe de Sergi Alsina Anna Vidal" amb aquesta operació ja que l'advocat que va assessorar l'operació Modest Llopis és l'habitual dels imputats per aquests temes i que tots tenien una relació d'amistat. "Tenint en compte, a més, que tot això es produeix poc temps abans que la societat Màxima Grup Immobiliari es declara en concurs voluntari de creditors", recorda l'informe policial que considera que, amb aquesta operació, Vidal i Alsina "aconsegueixen retirar temps el capital avançada per a la construcció dels habitatges ", ja que estaven al corrent de la situació de la immobiliària.

Teyco va vendre dos habitatges, aproximadament de la mateixa superfície, tot i que la d'Alsina, que va pagar a través de l'empresa Bersenat 1.275.318 euros, va costar més que la del matrimoni Pujol-Vidal, 1.015.517 euros, segons l'informe. En les converses intervingudes entre l'exdiputat i l'empresari es parla en diverses ocasions de la construcció d'aquests habitatges i es queixen del sobrecost que han tingut les obres realitzades per Teyco, uns 27.000 euros per Pujol i 30.000 euros per Alsina. Fins i tot l'empresari va tenir una reunió amb la família Sumarroca per li expliquessin aquest increment al desembre de 2010.

Arran d'aquesta informació, ERC força ara la compareixença d'Artur Mas a la comissió del 'cas Pujol' Els de Junqueras havien 'salvat' Mas repetidament de donar explicacions en aquesta comissió. Han canviat de tàctica el mateix dia en què tancaven un pacte amb CiU per aprovar els pressupostos de 2015, i el mateix dia que president autonòmic ha estat esmentat en relació amb el 'cas de les ITV', el principal imputat és Oriol Pujol.

Grecia no es Espanya

Syriza ha guanyat les eleccions a Grècia. Fregant la majoria absoluta de manera que la va a toca r negociar amb alguna de les forces de l'oposició per arribar a formar un govern estable i per seguir en l'euro. La UE ha rescatat Grècia; és a dir, li ha prestat una gran quantitat de diners. Més de 200.000 milions. El país de Pèricles, amb un 25,7% de taxa d'atur, té avui superàvit primari. És a dir, que si no hagués de pagar el servei del deute, el pressupost públic ja estaria sanejat. A canvi, Grècia ha de posar els seus comptes en ordre. Però els grecs no volen assumir aquesta disciplina, el que els portarà a impagar una part del deute.

Ara el guanyador probablement haurà de baixar les seves exigències davant la Comunitat Europea. Podrà aconseguir una regociación dels terminis però Europa no podrà reduir el deute de manera considerable. Probablement s'haurà de variar en la política d'austeritat aplicada fins ara per al sud d'Europa El cedir per part de UE representaria la reproducció d'incendis en països que han sortit ja de la seva crisi i que estan en expansió com Irlanda, Espanya o els països bàltics.

A més, la UE no està en situació de debilitat com la primera crisi grega, s'han fet moltes reformes que impedirien un daltabaix en cadena cas d'abandonar algun dels seus membres.

La "coalició d'esquerra radical", que és el significat de Syriza, ha fet de la renegociació del deute seva bandera. També ha promès als grecs la finalitat de l'austeritat. Les dues qüestions estan lligades. El nou govern de Grècia vol repudiar una part del deute per, un cop alleugerit el pes del deute, tornar a gastar a gran velocitat per treure Grècia de la crisi a base de despesa pública. Cal no oblidar que a Espanya li ha 26.000 milions que eren necessaris al nostre país i que haurem de lluitar pel seu retorn. La cosa no serà tan fàcil.

Qui pensi que l'èxit de Syriza pot traslladar al nostre país a través d'Podem és indubtable que hi ha similituds quant a atur, deute, que poden portar a un gran victòria, encara que falta un any per a les eleccions generals i quan arribi aquest moment es hauran moderat molts problemes i els espanyols tindran temps per contemplar la solució grega per aplicar-lo al fenomen Podem amb molta més perspectiva. El que passi a partir d'ara amb Syriza haurà de prendre nota Podem, però el que passi a Grècia no té perquè passar al nostre país.

El regne de Pujolandia 27 - Una fortuna sospitosa

Dimarts que ve veurem entrar al Jutjat d'Instrucció Núm 31 de Barcelona a Jordi Pujol Soley, la seva esposa Marta Ferrusola i 3 dels seus fills Marta, Mireia i Pere per declarar com a imputats sobre presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals, en relació a la fortuna familiar que es va mantenir oculta durant més de tres dècades a l'estranger, des de 1980 fins a la confessió de Pujol el passat estiu sobre l'existència d'un testament del seu pare Florenci Pujol que ha trigat més de cinc mesos a aportar.

Sobre l'origen dels diners, que les defenses argumenten que prové de l'herència del pare de l'expresident autonòmic, Florenci Pujol, fundador de Banca Catalana, ja es va pronunciar aquest dimarts la fiscalia. En un escrit enviat a la jutgessa, en el qual s'oposava a arxivar les imputacions com demanaven les defenses, el fiscal considera imprescindible investigar la procedència d'aquests diners, perquè creu que ha existit un "enriquiment sospitós" del clan Pujol que resulta ser "difícilment compatible amb les fonts declarades de renda dels querellats ", al·ludint a altres possibles delictes més enllà del frau fiscal i el blanqueig de capitals.

En el seu acte, la jutge rebutja la petició de la defensa d'arxivar la imputacions de Pujol i els altres quatre membres de la seva família per les "escasses explicacions ofertes" sobre els fons del clan Pujol a l'estranger, així com per "la nul·la acreditació de les operacions realitzades amb ells durant més de 30 anys ". En l'acte d'avui, la jutge precisa que "no cal presumir, a falta de més informació i donats els principis bàsics del Dret Penal, que l'origen dels fons dipositats a l'estranger [per la família Pujol] sigui il·lícit". Però també afegeix que "això no vol dir que hagi d'acceptar a cegues, sense fer cap comprovació, l'explicació oferta pel senyor Pujol", referint-se justament a la seva argumentació que els fons evadits durant 34 anys provenen d'una herència familiar.

Diu que "les explicacions" donades pels imputats sobre els diners evadits "han estat incompletes i contradictòries", i considera "essencial conèixer a quant ascendien realment aquests fons dineraris en el moment de la mort de Don Florenci Pujol ja fa ascendien al juliol de 2014 ", és a dir, en el moment de la regularització amb Hisenda -només deu dies abans de la confessió de Pujol-. La jutge explicita que aquesta regularització "no aclareix l'import real" d'aquests fons, que, a més, recalca que són de "origen incert".

La instructora recorda que, com ja va advertir l'Audiència en la interlocutòria en què va avalar la investigació als Pujol, si la causa es mantingués oberta sense detallar la participació d'una persona determinada en un fet delictiu, es correria el risc que aquest arribés a prescriure.

La resta de fills del patriarca excepte Josep que està a Miami estan encausats per diferents procediments Oleguer per la seva gairebé centenar de comptes milionaris en diferents paradisos fiscals, Jordi pel mateix i Oriol que anava per successor polític per diversos assumptes de comissions il·legals.

És que tot i la dificultat de la justícia per rastrejar en tants llocs no quadren ni els hereus, ni les dates, ni les quantitats evadides. En contra dels Pujol és que tal quantitat de diners és molt difícil d'amagar quan són milers de milions i en qualsevol moment qualsevol error pot fer saltar la llebre.

La reaparició d'Aznar

José Maria Aznar va reaparèixer i va complir amb les expectatives. Va dir que mai s'havia marxat. Els atemorits militants arribats al a Convenció del PP, durant anys orfes d'un lideratge clar veure reproduir les imatges d'un passat proper de qui va obtenir la majoria absoluta el 2000 després de solucionar en dos anys els excessos del felipisme. No va existir Bárcenas durant una hora. Ni la por als sondejos, ni al desafiament secessionista, ni als populismes demagògics. Aznar va enardir l'assemblea. Ha estat el retorn als orígens o un retorn al passat.

Una arrencada furibund que va calar en un partit que arribava adormit al recinte firal de Madrid i va sortir disposat al combat ideològic ia la recuperació dels principis. Aznar coneix molt bé a la seva gent. Sap el que s'espera d'ell. I no va defraudar les expectatives. Aznar es va ficar a la butxaca al expectant públic a les primeres de canvi. Després, va repartir 'cera' a tot el que ara mateix es mou en el panorama polític.

"On està el PP ?, aspira realment a guanyar les eleccions?", Va preguntar als presents en una estocada fera al cor de l'actual equip dirigent. I va aconseguir la resposta necessària dels assistents que havien arribat ja disposats a la rendició i la retirada. Un "sí" etern i eixordador, com de platea infantil en tant de circ, va respondre a la pregunta davant d'un Rajoy silent i prudent.

Sabedor que tenia al públic entregat va anar desgranant un per un els desafión que té el PP per seguir sent un partit de referència o encaminar-se a la desaparició engolit per al populisme emergent i va començar a repartir cera a tort ia dret.

Es va dirigir als secessionistes catalans. "Ningú pot fer un pols a l'Estat sense que això tingui conseqüències. Diuen els secessionistes que els catalans volen marxar cap a l'abisme i no és veritat".

A ETA i els seus acòlits: "Els terroristes, a la presó, complint les seves penes. Els que segueixen donant-los suport, als tribunals". Memoro a les víctimes, que es manifesten avui contra el Govern. "Demà, aquí i on sigui, memòria, dignitat i justícia".

Sense arribar a nomenar Bárcenas ia la corrupció que sacseja l'estructura del seu partit. "La corrupció és un càncer que no podem tolerar. Amb la llei, amb totes les seves garanties però amb totes les exigències". I va rematar, reivindicant sense embuts: "mirant-de front us dic que dels meus actes responc des del primer fins a l'últim". És el període del seu Govern el que precisament més està esquitxat per les actuacions irregulars que escodrinya el jutjat de Ruz.

En incipient Podem .. "No hi ha res de bo en deixar un ancoratge ferm d'estabilitat i esdevenir una font de problemes". I a l'esquerra en general. "L'esquerra es divideix en tres: els que han decidit enfonsar el vaixell, els que estan en la inòpia i els populistes. A tots se'ls va caure el mur de Berlín ia alguns els enderrocs del chavisme". "

Necessitava el PP aquesta dosi de fermesa i aquestes invocacions a l'entusiasme un dels seus moments més difícils. Luis Bárcenas s'havia ensenyorit, tot just unes hores abans, de les televisions i les portades dels mitjans digitals, amb el seu desafiament petulant i prepotent a Mariano Rajoy. Va invocar Aznar a la unitat, una peça trencadissa en el si de la seva formació, especialment quan la seva efígie apareix per l'horitzó. No va fer referències de retret a l'actual gestió del partit. Es va limitar a assenyalar el camí a seguir. No hi ha dubte que més d'un es va sentir assenyalat. Però la tarda era de crits i aclamacions per part dels fervents aznaristes allà concentrats.

Els més tebis i encara els escèptics, reconeixien després de la sessió la indubtable capacitat d'Aznar per tocar la fibra de la seva parròquia. 'Diuen que he tornat; però si jo mai m'he anat ", va expressar amb claredat, per si els dubtes. Potser va ser el començament de la reconquesta o, simplement, un miratge acalorat i febril. El temps ho dirà.

Mariano .... '' Es fort, aguanta !!!

La sortida de presó de Luis Bárcenas ha causat una gran expectació mediàtica. Ha tingut esperant davant de la presó a desenes de periodistes i de càmeres sota l'intens fred de Soto del Real on portava internat des de juny de l'any 2013 per la seva implicació en la trama Gürtel per poder reflectir el moment i prendre les seves primeres declaracions com a bestreta de el que pugui venir a partir d'ara.

A més d'insistir en l'existència de la comptabilitat B en el seu partit, "En el fet que està acreditada la comptabilitat jo des del primer moment vaig dir", ha comentat abans d'afegir que "és rigorosament cert" que Lapuerta i ell eren els "responsables d'aquesta comptabilitat ", va deixar diversos missatges als que van ser els seus excompanys de partit durant llargs anys, ha explicat que no es penedeix de res i que tornaria a actuar igual. Bárcenas va assegurar que el PP "no té res a témer en aquests moments" i ha afegit que el partit liderat per Mariano Rajoy, tot i que l'ha expulsat de militància, és en la seva opinió el que "ha de governar Espanya".

El que és evident és que el seu alliberament obligada per la manca de negativa de la banca Suïssa a aportar proves seva presència davant els mitjans de comunicació en època electoral és un valor cobejat, és conscient que les seves declaracions, si es produeixen, poc podran alterar els resultats de les eleccions davant l'evidència que tots els grans partits han estat utilitzant diferents mitjans de finançament il·legal i corrupció dels seus membres de manera que ara mateix cap d'ells, ni PSOE ni IU ni els nacionalistes, fins i tot l'emergent Podem, poden utilitzar aquest assumpte per generar vots a favor.

Caldrà conèixer al nou advocat i les directrius que li pugui donar per a la seva defensa davant la justícia, per fer-se una idea del poc o molt que anem a veure-ho a partir d'ara en els mitjans. Una altra de les evidències és que Barcenas malgrat les seves amenaces ja ha deixat anar la major part del seu material acusatori per al PP i el que reté ha perdut l'interès i la novetat de fa uns anys. El Partit Popular i qualsevol dels seus contendents obtindrà millors o pitjors resultats en funció de la seva decisió en netejar les estructures del partit i modificar radicalment un sistema electoral totalment obsolet i només els que prediqui amb l'exemple davant els ciutadans, ara ja escarmentats, podrà obtenir la seva confiança.

La falsa moneda de Juan Carlos Monedero

Juan Carlos Monedero en molt poc temps s'ha erigit en la notícia diària de la premsa econòmica, si a Espanya no hi hagués més empresaris d'èxit com ell, la crisi econòmica a Espanya faria temps que s'hauria acabat, com diu el seu company Pablo Iglesias. Això de l'empresa sense treballadors i sense pagar impostos és una troballa que a ningú sembla se li hauria ocorregut fins ara. Suposo que Hisenda prendrà nota de l'assumpte. No pagar impostos, ni tenir despeses de personal és un negoci net. Els quatre-cents mil i escaig de gañote diu ser reinvertits a La Tuerka, diu ... D'aquesta manera no es pot entendre l'estat de ruïna de Veneçuela, amb el seu sistema haurien nedar en or.

La parla d'uns informes estratègics per als governs de Bolívia, Nicaragua, Veneçuela i Equador per treballs d'assessoria per implantar una moneda comuna i desenvolupar la unitat financera a Llatinoamèrica. Es va valer dels coneixements adquirits al Banc Central Europeu ... Quan va ser? ... Allà diuen que no el coneixen.

El que sorprèn és que el secretari general de Podem sortir ahir en defensa del seu company de partit per justificar que Caixa de Resistència Motiva 2 "ha facturat legalment i té totes les seves obligacions legals i amb Hisenda perfectament complertes».

És més, el líder del partit va elogiar Moneder perquè «ha treballat per l'ONU i per al BCE», afirmació que va ser negada per fonts properes al Banc Central Europeu, que van advertir que «possiblement s'estigui jugant amb les paraules» pel fet que Moneder hagi pogut participar en algun equip de consultoria externa, «però no amb el BCE».

Costa de creure que Moneder, sent més popular a les files chavistes que Iglesias, només reconeix oficialment haver estat assessor de Chávez entre 2005 i 2006 i el seu company de 2006 a 2007. És molt difícil quantificar quant va finançar sota mà el govern chavista al partit Podem perquè els pagaments s'han fet a través de diversos ministeris i institucions veneçolanes.

Però els comptes dipositats en el registre de fundacions del Ministeri de Cultura d'Espanya ho revelen. El govern chavista ha transferit al Centre d'Estudis Polítics i Socials, CEPS, des de 2002 almenys 3,7 milions d'euros pel seu assessorament polític. I el finançament sembla que hauria continuat, a raó de 320 mil euros anuals, segons informa des de Madrid el periodista Víctor Suarez a la web RunRunes.es.

El 2005 Chávez crea el Centre Internacional Miranda on Moneder es fa càrrec de la formació de quadres i ideologia. Rebia entre 5.000 i 6.000 dòlars mensuals pels seus serveis amb totes les despeses pagaments inclosos el bitllet d'avió. Durant més de sis anys es va allotjar gratis a l'hotel Residències Anauco Suites, seu del mateix Centre Miranda.

La imatge que ara tenen els chavistes de Juan Carlos Monedero i Pablo Iglesias no és gens positiva després que els líders de Podem hagin negat la seva afinitat i vincles, primer amb el finat president Hugo Chávez i després amb Nicolás Maduro, tot i finançament rebut del govern veneçolà en els últims deu anys.

L'auge vertiginós que han tingut els líders espanyols al nostre país no ha passat inadvertit a Caracas on van donar els seus primers passos com a consultors polítics i van ser alimentats gràcies a la generositat de Chávez. Els chavistes el comparen amb «Judes» per «despotricar i negar ara qualsevol relació amb el règim bolivarià». Ara els veneçolans li retreuen la seva traïció ja que la seva col·laboració de llargs anys no els ha servit perquè els veneçolans puguin tenir llet a la nevera i paper higiènic als lavabos