¿Podem versus Syriza?

Sense acord. Així ha conclòs l'última reunió d'urgència de l'Eurogrup celebrada aquest dimarts. Els ministres d'Economia de l'eurozona rebutgen la proposta del primer ministre hel·lè, que havia demanat una pròrroga per evitar l'impagament del deute. Demà se celebrarà una nova reunió, on s'avaluaran noves propostes. Estem expectants si un cop acabat el termini sense acord, es van complir les expectatives que portin a l'expulsió de Grècia de la UE.

En cinc mesos Syriza, la coalició d'extrema esquerra que governa a Grècia des del passat mes de gener, va arribar al poder amb la ferma promesa de millorar la dramàtica situació econòmica del poble hel·lè i treure el país de la crisi, ha portat als seus ciutadans a una situació límit. Avui els grecs ja tenen instal·lat un corralito bancari i només poden treure 60 euros diaris de la seva diners dipositats en els bancs i comencen a escassejar productes d'importació com a medicaments al segon dia de la seva implantació.

La seva recepta era simple, a l'una que demagògica i profundament fal·laç. La solució, segons vociferava llavors l'actual primer ministre, Alexis Tsipras, consistia, simplement, en impagar el deute públic, disparar la despesa i revertir les escasses mesures de flexibilització econòmica escomeses per Atenes des 2012. Com era lògic la UE s'ha negat a acceptar aquestes propostes així com un tercer rescat que mitjançant l'aportació de més diners simplement pot retardar un final en negar-se en rodó a realitzar les reformes necessàries en la seva malmesa economia.

Atrapat en un carreró sense sortida i com a últim recurs, Tsipras pretén realitzar diumenge un referèndum per preguntar als grecs si volen o no romandre en l'euro pel que ja no té cap objecte continuar negociant com bé diu Merkel, fins no tenir la resposta del poble grec. Sigui quin sigui el resultat, el que és evident que la coalició entre l'extrema esquerra i l'extrema dreta ha portat el país a una major ruïna des que va prendre el poder i hauria perdut la confiança dels seus ciutadans.

A Espanya estem preocupats per aquesta crisi però la nostra situació econòmica és molt diferent i no hauria afectar tot i les exageracions de l'esquerra i de les crides de Pablo Iglesias perquè la UE segueixi finançat la utopia del seu bessons del Syryza.

Els nefastos fruits de l'esquerra radical ja s'han fet notar en les ciutats en què Podem, a través de les seves filials i amb l'imprescindible suport del PSOE, s'ha fet amb l'Ajuntament. Madrid i Barcelona són, sens dubte, els casos més rellevants. Falta saber si compliran, i en quina mesura, tots i cadascun dels contraproduents punts que porten en els seus programes electorals, però les victòries de Manuela Carmena i Ada Colau que a part de ficar en els consistoris familiars, ja s'han traduït, pel moment, en la paralització de grans inversions immobiliàries i importants projectes empresarials, amb tot el que això suposa en termes de generació de riquesa i ocupació. No importa qui, quan o on s'apliqui.

A més en molt pocs dies els espanyols ja ens hem adonat del pelatge dels que abans de les eleccions pretenien la regeneració política i l'eliminació de la corrupció i la casta política existent fins ara, que com s'ha pogut veure l'han substituït per uns regidors amb rivets violents i escatològics que ni tan sols pretenen disimular.El PSOE, el seu soci en moltes ciutats, ja comença estar fart de donar suport a aquests personatges.

El aberrant receptari comunistoide que defensen Syriza, Podem i tantes altres forces d'extrema esquerra sempre acaba igual de malament, amb pobresa generalitzada, una brutal repressió política i una amarga desesperança social ... Ja sigui a Veneçuela, a Grècia oa Espanya.

Ada Colau nomena cap de premsa a una "activista i artista post-porno"

Potser per fer callar l'escàndol provocat pels casos de nepotisme a l'Ajuntament de Barcelona, ​​l'alcaldessa Ada Colau nomenarà Agüeda Bañón una "activista porno" com a directora de comunicació (cap de premsa), segons avança el digital de La Vanguardia. El currículum de Bañón és impressionant. Entre 2002 i 2007 va dirigir registre en què mostrava la seva particular concepció del sexe. El 2007, el diari Diagonal es fixava en el fenomen protagonitzat per Bañón i en els singulars títols de les seves produccions videogràfiques: "L'striptease de la meva àvia", "Visca la menstruació" i "M'avorreixen els petons".

A Bañón també li agradava fer-se fotos en poses provocatives o actituds com la d'orinar al mig del carrer, tal com es pot comprovar en el seu propi bloc. Després d'aquesta fase de la seva vida, en què va indagar sobre la sexualitat humana i va arribar a conclusions com ara "nosaltres no podem classificar la nostra sexualitat dins de cap d'aquestes etiquetes (heteros, gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals), i com nosaltres més i més gent, que ni vol, ni pot ", segons el manifest fundacional, en el qual també es advocava per una pornografia alternativa, feta per dones però que no fos" meliflua ". Era el "post-porno" i ella, una activista artista. Àgueda Bañón es fotografiava orinant al carrer i realitzava vídeos amb títols com "Visca la menstruació" o "M'avorreixen els petons"

Després d'aquesta experiència, Águeda Bañón consta com a webmaster de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), una fundació fortament subvencionada per les administracions públiques per estendre la idea de la "sobirania alimentària" a Hispanoamèrica o presentar-se com acusació particular en el cas Bárcenas. Al DESC treballava Colau fins a ser escollida alcaldessa, el DESC publicava els llibres de Gerardo Pisarello, el seu segon. La núvia de Pisarello dirigia el DESC fins que ha estat fitxada com a assessora de la regidoria d'Habitatge i del DESC surt l'última sensació de la política a Catalunya, una cap de premsa amb un perfil inaudit. Ella es defineix com a artista plàstica.

El cabreig de Nadal

Al final Rafa Nadal ha esclatat cansat de les acusacions de pesseters per part de la pròpia Federació de Tennis al negar-se a participar ell i els seus companys a la Copa Davis i abans de debut a Wimbledon ha reunit als periodistes i ha deixat anar un seguit de veritats sobre la situació del tennis actual.

Des del faristol de la sala de premsa de l'Old England Club londinenc, Rafa Nadal va tornar a prendre la paraula sobre el xou que es viu la Federació Espanyola de Tennis (RFET). "No és bo per a un país amb tanta tradició tennística", explicava davant del micròfon el tennista balear. Un altre episodi més en el culebró estrenat al setembre del passat any entre la Federació Espanyola de Tennis (RFET) pel nomenament de Gala Leon algú pràcticament desconeguda encara que ella presumeix en cas contrari, en el món del tennis com capitana de l'equip espanyol de tennis sense haver arribat a consultar aquest assumpte

L'espectacle que s'està donant últimament em sembla lamentable ", exposava el tennista balear." Sota cap cas crec que el tennis espanyol ho mereixi després d'aquests últims 20 anys, on hem estat pràcticament dominadors en un país que tampoc és que sigui molt gran "," La situació dels últims nou mesos és completament inexplicable ia dia d'avui segueixo sense entendre els motius d'aquest cúmul de coses negatives. Aquest afany per voler, voler i voler portar un malestar continuat a una situació a la qual mai s'hauria d'haver arribat ",

Rafa va voler fer també autocrítica després del descens de categoria a la Copa Davis de l'equip espanyol. "Ens hem de mirar a nosaltres mateixos. Un país amb molts jugadors en el 'top 100' no ha d'estar a Segona Divisió i viure la situació que probablement es visqui en l'eliminatòria davant Rússia. Personalment, em fa pena i enuig que sigui així . Evidentment, des d'aquesta autocrítica que els jugadors hem permès que això passi, hi ha hagut persones que han fet que la situació sigui encara més complicada ", ha exposat.

Nadal va explicar la complicada situació d'un tennis espanyol sense relleu: "Quan la generació de Bruguera es va acabar, van venir Moyà, Ferrero i la resta. I quan aquesta generació es va acabar, va venir una següent. Sempre hi ha hagut una generació de relleu. A dia d'avui, Ferrer, Feliciano, Verdasco o jo mateix tenim l'edat que tenim. Encara hi ha jugadors, però la realitat és que seguim esperant a la següent generació que sempre ha començat de nou ".

La Fundació del Tennis Espanyol, que està controlada per José Luis Escañuela, president de la Federació Espanyola de Tennis inhabilitat per un mes pel Consell Superior d'Esports, va destinar menys del 15% dels seus recursos a programes concrets de tennis per a suport a futurs esportistes en els exercicis 2012 i 2013. Dels 278.000 euros dels quals va disposar aquests anys la Fundació, una entitat sense ànim de lucre creada amb fins de caràcter esportiu, educatiu i social, es van destinar 238.000 euros a partides supèrflues que va tenir accés als llibres majors de comptabilitat de la institució.

En les partides de despeses figura, fins i tot, el pagament de 12.000 euros a Sarigabo, una empresa de dolços i bombons. Entre les despeses dels patrons de la fundació destaquen els de l'andalusa Oblit Aguilera, vicepresidenta de la RFET i persona de confiança de Estañuela i qui ho ha rellevat en el càrrec durant la seva inhabilitació.

I és que amb aquests funcionaris depredadors i la seva manera d'entendre la seva missió, és lògic que tinguin lloc tota mena de problemes. Gala Leon en la reunió d'aquesta tarda ha anunciat la seva dimissió. Qui no se'n va, és el responsable d'aquest esperpent, Jose Luis Escañuela. Espero que la primera decisió del nou ministre de Cultura i Esports sigui la seva fulminant destitució.

"Pla B" per a Grècia

..

Davant l'anunci per sorpresa la matinada de dissabte de convocar un referèndum per al 5 de juliol pròxim, amb la finalitat de buscar una demora en els venciments que havia d'emplenar el 30 d'aquest mes anunciat per sorpresa aquesta matinada pel primer ministre Alexis Tsipras, l'Eurogrup no ha tingut més remei que donar per concloses les negociacions amb Grècia per estendre el programa de rescat.

Una de les múltiples mesures que va adoptar Syriza només arribar al poder el gener passat va ser constituir una comissió d'experts internacionals per auditar el deute públic grec. L'anomenada "Comissió de la Veritat sobre el Deute Públic", la fi és determinar si el deute contret per l'Estat grec és legítima o no, va publicar dimecres el seu informe preliminar de conclusions, enmig de les fortes tensions que hi ha entre Atenes i seus creditors.

I el seu informe no pot ser més explícit al respecte: "Tota l'evidència que presentem en aquest informe mostra que Grècia no només no té la capacitat de pagar aquest deute, sinó que tampoc ha de pagar-la" perquè, segons al·lega aquesta comissió, vulnera els " drets humans fonamentals de la població grega "i, per tant," vam arribar a la conclusió que Grècia no hauria de pagar aquest deute perquè és il·legal, il·legítima i odiós ". En concret, aquests experts afirmen que Grècia no ha de pagar el deute contret des de 2010 2015.

Basant-se en l'esmentat informe, el nou govern grec en els cinc mesos que fa que és al poder ha estat marejant la perdiu i la veritat és que en cap moment ha tingut veritable voluntat de pagar la seva cada vegada més apressant deute i emprendre les reformes essencials per redreçar la seva economia.

Consumat el fiasco en la negociació, l'Eurogrup ha procedit a expulsar Grècia de les converses. La segona part de la reunió s'ha desenvolupat al llarg de la tarda-nit de dissabte ja sense la presència de Varouflakis, amb ànim d'avançar en el que les autoritats coneixen com "pla B".

Un dels primers a aparèixer davant els mitjans de comunicació ha estat el president de l'Eurogrup, Jeroem Dijssebloem qui, al llarg d'una duríssima compareixença, ha assenyalat que "La situació a Grècia es va a deteriorar molt ràpidament. Com va a sobreviure la setmana que el govern sense finançament? No està clar ... "

A Dijsselbloem se li va preguntar per l'escenari en què entrarà el país hel·lè a partir de dimarts. Referent a això, ha apuntat que aquesta pregunta "ha de dirigir-se al govern de Grècia". D'altra banda, ha assenyalat que "si el govern de Grècia no compleix les seves obligacions, serà la seva responsabilitat. Europa ha estat generosa, aportant condicions molt favorables mobilitzant molts recursos per al rescat".

Per la seva banda, Yanis Varufakis s'ha citat amb la premsa per culpar els altres governs d '"intentar portar a Grècia a l'acord anterior". En la seva opinió, el que ha passat "danya, potser permanentment, la credibilitat de l'Eurogrup". A Grècia, els diners dels caixers bancaris s'està esgotant davant les enormes cues de ciutadans disposats a treure els seus estalvis de les entitats. Aquí a Espanya, Pablo Iglesias ha convocat una concentració on han acudit uns centenars de persones, en suport del "poble grec", el lio i la confusió segueixen, això no ha acabado.los de l'Eurogrup s'han donat un nou termini fins dilluns quan comencin a aparèixer dades de la borsa i prima de risc, pot passar qualsevol cosa.

A què esperem?

Imatge d'un dels morts en l'atac a un hotel a TúnezA cinc mesos de l'assassinats a Paris de Charlie Hebdo i una vintena de persones a França es va disparar l'alarma sobre la possibilitat d'actuació del terror jihadista en qualsevol lloc del món per mitjà de radicals instal·lats en les nostres fronteres que poden actuar amb gairebé total impunitat i menyspreu tant a les seves vides com les dels altres. El seu objectiu és fer el major dany possible a la nostra civilització. Aquells assassinats només van aconseguir després d'una reunió urgent de la Unió Europea que no s'emprengués cap mesura de tipus militar on està s'esta gestant l'infame Estat Islàmic i es va decidir que cada país establís més controls en fronteres i aeroports i segons el risc que considerés individualment augmentés les mesures per a la vigilància dels reductes on aquestes rates solen estar amagades. Aquestes mesures han demostrat no ser suficients.

Ara el gihadisme ha tornat a assassinar en una planta de gas a França, en dos complexos hotelers de Tunísia, en una mesquita de Kuwait i al final de la tarda un aquarterament militar a Somàlia, amb un total d'un centenar de morts, en llocs molt propers a les nostres fronteres i ens ha tornat a enxampar a tots desprevinguts. Aquí a Espanya s'ha elevat el nivell d'emergència de tres a quatre sobre un límit de cinc.

En aquests grups hi ha joves procedents de famílies benestants de l'Orient Mitjà, enviats a Europa per estudiar. Adopten l'estil de vida occidental però se senten aïllats, sols, poc integrats en un ambient estrany. Acaben freqüentant la mesquita, no per motius religiosos sinó buscant compatriotes, persones de la seva mateixa procedència. Allà troben l'entorn de fraternitat i solidaritat que buscaven i són reclutats per grups radicals que aprofiten les seves mancances afectives. Altres pertanyen a una segona o tercera generació d'immigrants musulmans. Criats en un ambient laic, cauen en la delinqüència: petits robatoris o tràfic de drogues. Anys després, desencantats d'aquesta vida, es refugien en la religió i són presa fàcil d'un islamisme radical que connecta ràpidament amb les seves inclinacions interiors: culpar els altres, en aquest cas a Occident, de tots els seus mals.

Aquests individus resulten fàcilment manipulables pel seu sentiment de culpa, la necessitat de rentar un pecaminós passat o purgar la seva antiga condició d'infidel. Han de demostrar davant els altres que la seva falta de fe, la seva vida desordenada o les seves anteriors creences cristianes han estat eradicades d'arrel. Es mostren especialment cruels i intransigents amb els infidels, aquests heretges degenerats que reflecteixen, com un mirall, la seva vida anterior. La rancúnia cap al seu passat ressona com ressò d'aquest odi a si mateixos que projecten cap als altres.

Aquí el fonamental és que coneixent que països o grups estan finançant aquests grups sota una careta pseudo religiosa, fer un pas endavant i intentar tallar, si és necessari de manera militar, destruint la seva infraestructura criminal i econòmica i tallar el continu flux de joves europeus que veuen en el gihadisme la solució al seu marginació i que van amb total impunitad a camps d'entrenament situats en països i llocs molt concrets de nord d'Àfrica o l'Orient Mitjà. Europa si no vol ser aniquilada per aquests assassins no té més remei que atacar amb tots els mitjans al seu abast als nius d'aquestes rates al seu cau. No és possible romandre per més temps amb els braços creuats a l'espera d'una pròxima onada d'atemptats.

https://youtu.be/7QpgTS5LxYs

El saqueig d'Andalusia 145 - Cas ERO. La Imputació dels aforats pel Suprem

Susana Díaz no va a tenir una legislatura tranquil·la. Avui han passat tres fets que ho certifiquen, En primer lloc l'acord entre els partits de l'oposició, PP Ciutadans i Podem per a la creació de la comissió d'investigació al Parlament sobre la concessió de subvencions per a la formació, la imputació de la directora del Patronaro de l'Alhambra, Maria del Mar Villafranca per blanqueig i tràfic d'influències i finalment el més important, la imputació dels seus antecessors a la Presidència d'Andalusia pel cas dels ERO. Un autèntic cop per al PSOE

El jutge del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro proposa continuar el procediment contra José Antonio Griñán, Manuel Chaves, José Antonio Viera i Gaspar Zarrias per delicte de prevaricació administrativa en el cas dels ERO fraudulents. Queda fora del procediment l'exconsellera i senadora Mar Moreno, en la qual no troba delicte. En el cas de Viera, l'instructor entén que, a més del de prevaricació, hi ha indicis també que va poder cometre malversació de fons públics, per la qual cosa proposa que es continuï el procediment contra ell per aquests dos delictes.

Per als tres aforats, Chaves, Zarrías i Viera, el jutge eleva una exposició motivada a la sala perquè tramiti el preceptiu suplicatori, necessari en aquest moment per continuar el procediment contra ells.En el cas de Griñán, el magistrat motiva a través de un acte els indicis recollits contra ell pels que se li imputa el delicte de prevaricació. Li considera presumpte coautor i, per tant, des del punt de vista substantiu material, ha de ser enjudiciat conjuntament amb els restants aforats.

Al llarg dels 130 folis de l'exposició motivada el magistrat Alberto Jorge Barreiro analitza en primer lloc el sistema establert durant deu anys, de 2000 a 2010 per concedir ajuts soci laborals a empreses i particulars per part de la Junta d'Andalusia. El jutge relata com el sistema legal de subvencions es va anar modificant per convertir-se amb el pas del temps en la figura de transferències de finançament, amb una absència del control propi de les subvencions.

Una vegada que s'ha detallat la mecànica establerta per concedir les ajudes soci laborals del jutge recull les 22 modificacions pressupostàries que es van aprovar al llarg d'aquests anys i que resulten rellevants per configurar el delicte de prevaricació.

Aquestes modificacions pressupostàries van ser arbitràries ja que segons el magistrat, "s'estava fent un exercici arbitrari del poder que tenien atribuït, com a integrants del consell de govern, poder que es desviava cap a uns objectius que tenien un component clarament il·lícit, pel sistema arbitrari aplicat ". És a dir, es realitzava una aportació substancial de diners per pagar subvencions il·legalment concedides.

Amb aquestes modificacions es realitzava una aportació substancial de diners per pagar subvencions il·legalment concedides. El jutge cita les paraules de l'interventor general en un escrit dirigit al Parlament d'Andalusia en el qual assenyalava que els imputats "van acarnissar sense descans la partida dels ERO".

El jutge, en la seva exposició, detalla tots els indicis recollits contra els aforats, així com les advertències reiterades de l'interventor, un element fonamental per acreditar el coneixement de la il·legalitat del sistema establert.

Alberto Jorge Barreiro conclou que el sistema de subvencions investigat va ser il·legal. El magistrat es pregunta si un sistema d'intervenció és eficaç "quan el que fa la tasca d'interventor general ha de controlar l'actuació dels que el nomenen discrecionalment per exercir-la, és a dir, si l'interventor pot realitzar un control eficaç quan és nomenat discrecionalment pel intervingut ".

El magistrat qüestiona el desconeixement que van esgrimir els aforats quan van comparèixer al Tribunal Suprem. En l'acte que afecta Griñán, l'instructor recorda que s'ha investigat una estructura clarament jeràrquica i piramidal "ja que no només és que la manca de lliurament per la viceconsellera dels informes que es dirigeixen al conseller contradigui de manera palesament irraonable el que succeeix en casos similars, sinó que d'acollir-la versió de l'imputat, a la Junta d'Andalusia hi hauria un sector d'alts funcionaris (de Viceconsejerías cap avall) que estarien realitzant una espècie de complot o de conspiració del silenci dins de les Conselleria d'Ocupació, Economia i Hisenda per ocultar als respectius consellers els informes rellevants i alarmants que els arribaven referents al sistema d'aplicació de les transferències de finançament ".

El jutge considera que el sistema de concedir ajudes o subvencions mitjançant les transferències de finançament generava el falsejament del pressupost. El magistrat dedica gran part de la seva exposició a fonamentar per què les decisions adoptades pels aforats van ser arbitràries i injustes, requisits per acreditar que amb els seus actes van poder cometre un delicte de prevaricació administrativa.

El magistrat quantifica en 855 milions d'euros els diners pressupostat i que la Junta d'Andalusia va gastar i pagar des de 2000 a 2010 a les subvencions acordades i concedides. En relació al perjudici econòmic ocasionat a l'Administració andalusa, el magistrat considera que no es podrà valorar amb exactitud a fins passats uns anys. El gruix més important d'aquests diners es va dedicar als 77 ets, on es van efectuar pagaments excessius.

El magistrat dedica també un apartat en l'acte de Griñán a destacar els problemes que plantegen els aforaments, en tant que fragmenta el procés i impedeix un enjudiciament conjunt, quan el aforat més pot renunciar al fur en un moment determinat. El jutge assenyala que la causa s'ha instruït durant 4 anys a Sevilla sense que la jutge hagi pogut investigar directament a la cúpula de la piràmide funcionària de la Junta d'Andalusia per tenir la condició d'aforats. I quan el Suprem entra a fer-ho, quatre anys després, "la investigació processal ja està consolidada i les possibles vies o fonts d'esbrinament directes contra els aforats es mostren ja més aviat marcides o inaccessibles per reiniciar una instrucció".

En el cas de Griñan el jutge entén que per les raons de connexitat i inescindibilitat del contingut de la causa i donada la possible coautoria d'un presumpte delicte de prevaricació no procedeix atribuir la competència al jutjat de Sevilla.

D'altra banda, i després de perdre Griñán seva condició d'aforat (ja no és senador), l'instructor eleva a través d'un acte els indicis recollits en la seva contra i sol·licita que, per raons de connexitat, segueixi sent jutjat juntament amb la resta de aforats. El PSOE s'ha afanyat a anunciar que els quatre aforats han posat ja les seves actes a disposició del partit i la seva dimissió ha estat acceptada. Tots assumeixen que no hi havia una altra sortida.

Tant el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, com la presidenta andalusa, Susana Díaz, permanencen en silenci i passades bastants hores de la notícia no ha comparegut a donar explicacions sobre aquest assumpte i ni tan sols els andalusos a través de Canal Sud i altres cadenes públiques han pogut assabentar gràcies a la censura establerta pel PSOE. I fa dos dies ella en el seu pacte amb Ciutadans va anunciar la desaparició de la politització del Canal públic. Tinc curiositat per saber com va a acabar aquest assumpte.

García Albiol i el regidor de la CUP

La llista del Partit Popular amb el seu alcalde Xavier Garcia Albiol va guanyar les eleccions amb mes vots que en les eleccions de 2011 que va obtenir la majoria absoluta Però es dóna la circumstància que el passat 24M tot i que les urnes van llançar una àmplia victòria del PP , amb 10 regidors i un 34% dels vots, aquesta va ser insuficient per assegurar-se la continuïtat al capdavant de l'Ajuntament. La majoria absoluta se situa en els 14 edils, i ni tan sols un pacte amb Ciutadans (que va obtenir un seient) hauria estat suficient. Després el PP es va situar guanyem Badalona en Comú, amb 5 regidors; el PSC, amb 4; ERC, amb 3; CiU, amb 2; i ICV-EUiA, amb altres 2, a més de l'esmentat regidor de Ciutadans.

Total que tots els partits excepte Ciutadans s'han posat d'acord en desbancar un alcalde que havia fet una molt bona gestió i era apreciat pels seus conciutadans com s'ha pogut comprovar en el seu comiat. Els vots del PSC han estat decisoris per desplaçar de l'alcaldia qui ha guanyat amb més del doble de vots sobre el major dels seus contendents.

La successora Dolors Sabater col·laboradora habitual de les campanyes independentistes de l'ANC I d'Òmnium Cultural, va signar el manifest de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) denominat 'Els ajuntaments per la independència'. En aquest document, la líder de GBC es va comprometre a promoure des de l'alcaldia la independència de Catalunya desobeint les lleis i els tribunals si és necessari.

El cas és que qui va a ser el regidor d'Hisenda del nou consistori, José Téllez de CUP va publicar un tuit al febrer de 2012 en el qual va difondre una imatge de l'anterior alcalde García Albiol equiparant amb Hitler i simulant un tret al seu cap. Ara García Albiol està meditant portar la denúncia d'aquesta foto davant la fiscalia que és clarament amenaçadora, com incitació a la violència.

A través del seu compte de Facebook, Téllez ha justificat la seva tuit assegurant que la imatge està treta de context, ja que es va utilitzar per felicitar el carnaval i procedia d '"un joc satíric de la castanyada".

És al·lucinant el comportament irresponsable dels edils trets de les bases de Podem que han estat utilitzant les xarxes socials basant-se en la llibertat d'expressió per difondre mentides, amenaces i tota mena d'insults dels seus adversaris per allò d'una mal entesa llibertat d'expressió. Ara ja quan ocupen un càrrec polític poden trobar-se amb la forma en la seva sabata tant com si la justícia comença a castigar comportaments ofensius que poden ser delictius contra la llibertat individual de les persones tant com si aquests segueixen sense castigar. Així es podria entrar en una guerra bruta interminable en les xarxes socials, amb l'única finalitat de destruir l'adversari.

Així ho ha entès la fiscalia amb el cas Zapata i amb tota la rècula de nous regidors de Madrid que són com a mínim irresponsables i que fins que no madurin no haurien d'ocupar en cap concepte càrrec públic algun.

Podem? ... Sembla que no sabem

Quan es fa demagògia amb les desventures de la gent i se'ls fan promeses que després no es poden complir, es produeixen tota mena de esperpents que quan es descobreix la realitat no fan altra cosa que causar dolor als més desvalguts. Així han estat les primeres intervencions dels alcaldes de Podem a Barcelona, ​​Madrid, Cadis o altres ciutats.

Precisament divendres passat, el líder suprem de Podem, Pablo Iglesias, va iniciar a Cadis la "ruta del canvi", com ha definit en l'organització a la precampanya que han iniciat fins a les eleccions generals, la gran cita del nou partit de l'esquerra espanyola.

L'alcalde de Cadis, José María González, el "Kichi" es va assabentar que s'estava realizanzo un desnonament a la seva ciutat i se'n va anar cap allà. Va ser amb la seva camisa blanca i la seva motxilla. I amb quatre col·legues de consistori. La mateixa operació que tantes altres vegades, la mateixa quedada amb els amics per intentar evitar allò que els revolta, que els indigna: un desnonament. Va acudir amb la seva camisa blanca i la seva motxilla negra a l'esquena com tantes altres vegades, però aquesta vegada no era Kichi, el col·lega Kichi, sinó l'alcalde de Cadis,

Kichi al costat de quatre dels seus regidors de Podem han assistit aquest dilluns al desnonament "amb impotència" ja que malgrat la seva enfrontament físic enfront de la força pública d'aquests quatre regidors al costat d'un nombrós grup de ati - desnonaments no han pogut impedir que es realitzés el llançament. Aquesta és la segona ocasió que aquest immoble és objecte d'un llançament, tota vegada que fa un parell de setmanes va aconseguir paralitzar-se el primer llançament d'aquesta família, que no pot fer front a l'abonament del lloguer de l'habitatge i deu diversos mesos de lloguer al propietari.

Després d'aquest incident l'alcalde de Cadis, José María González, ha explicat a la premsa que ha assistit aquest dilluns al desnonament "amb impotència" el desnonament, ja que l'Ajuntament ha intentat oferir una alternativa perquè aquest no es produís però "la propietat no ha volgut, no ha tingut voluntat ". Finalment ha aconseguit allotjar els desnonats en una pensió per un mes a càrrec de l'Ajuntament. Un nyap. Segons sembla el esperava que la seva presència fes desistir al propietari o als policies que acompanyaven l'agent judicial.

El Kichi, per no fer un ridícul com aquest hauria d'haver pres la molèstia d'esbrinar si a l'Ajuntament de Cadis que el presideix té organitzat el corresponent organisme encarregat d'aquestes situacions, com tenen molts altres ajuntaments, que han arribat a acords amb bancs, per ocupar pisos buits d'aquests temporalment, a canvi d'un lloguer social. Desconec l'organigrama de l'ajuntament gadità, però m'estranyaria molt, que no tingués un organisme, igual o semblant amb funcionaris lliurats a alleujar les desgràcies dels seus ciutadans. És clar, que això seria demanar-li al Kichi, capacitat de gestió una cosa que els gaditans ja poden anar oblidant. El d'aquest "coplista", és pur postureo, molta demagògia ia partir d'ara, donar la nota davant la policia,

És presumible que aquests seran els "èxits" d'aquests edils que estan pasturant en els principals ajuntaments a les ordres del Comandant Iglesias.

UE-Grècia - Un indici d'acord

Les pujades de totes les borses europees i la baixada de la prima de risc dels països del sud d'Europa ens indiquen que en l'últim moment s'ha aconseguit un preacord entre el Govern Grec i la Unió Europea. L'Ibex 35 s'ha disparat al tancament de la sessió d'aquest dilluns i ha protagonitzat la seva major pujada des de setembre de 2012 al guanyar un 3,87%, fins als 11.368,2, després que els mercats anticipin un acord entre l'Eurogrup i Grècia que eviti l'impagament del deute. Al mercat de deute, la prima de risc s'ha col·locat en 124 punts bàsics, amb la rendibilitat del bo a deu anys en el 2,12%. Mentrestant, al mercat de divises, l'euro s'intercanviava a 1,1393 $.

La nova proposta grega -els detalls encara no es coneixen- s'ha aconseguit de moment aturar la risc de 'corralito' per frenar la fuga de capitals, però no només això. Atenes va remetre aquest diumenge un nou document de propostes per intentar arribar a un acord amb els seus socis europeus aquest dilluns a fi de desbloquejar l'últim tram del rescat internacional, equivalent a uns 7.200 milions d'euros, i, d'aquesta manera, evitar el pitjor els escenaris: fallida, corralito i possible sortida de l'euro del país.

La reunió extraordinària dels ministres d'Economia i Finances de l'eurozona va acabar avui sense un acord amb Atenes, però les institucions revisen ja el document i l'Eurogrup es reunirà de nou aquesta setmana per donar li curs a un acord que pel que sembla va a ser mes durador que els anteriors. El president de Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha assegurat que les institucions creditores comencen a treballar aquesta mateixa tarda per analitzar amb més profunditat la proposta grega, amb vista a un "possible acord a finals de la setmana".

L'opinió d'alguns experts és que Grècia podria cedir en l'IVA, però no en les pensions (excepte en les jubilacions anticipades). Altres fonts, però, sostenen que Grècia acceptaria allargar l'edat de jubilació fins als 67 anys de forma progressiva, com es va fer a Espanya. La prioritat de Grècia és retardar com sigui la negociació per desgastar la troica i aconseguir un acord eminentment polític durant l'estiu. Com sosté un informe intern de Bankinter, zero interessos, deute a 100 anys i primer venciment en bastant temps, al voltant de 10-15 anys.

Com asseguren els analistes, preservar el nominal del deute sense pagament d'interessos i amb venciments a llarg termini, el que equivaldria a una lleva implícita, no seria interpretada com una condonació formal com la de 2012, i permetria a Grècia reconduir la seva economia amb el pas del temps, sempre que es comprometés a ser tutelada per complir amb un determinat superàvit primari. Syriza assoleix el seu objectiu i la UE també. No trencar l'euro.

El que es discuteix, per tant, no és només el contingut de l'acord, si finalment n'hi ha, sinó, també, com presentar-lo davant l'opinió pública perquè no es visualitzi l'existència de guanyadors o perdedors. És a dir, el que en principi es presenta és un acord en el qual tots guanyarien ... diuen.

Anem a veure si dijous que ve en el ple de l'Eurogrup, s'obté l'acord definitiu que seria un pas molt important perquè es tranquil·litzessin les tensions entre la UE i Grècia que li permetrien el marge de temps necessari per dur a terme les reformes necessàries i el rellançament de la seva economia.

Artur Mas ha posat el turbo i ara "va de debò"

Artur Mas després d'haver d'haver tret del mig a UDC seu soci molest, ha iniciat la precampanya electoral del 27S anunciant una "llista amb el president" en què també prescindint del seu partit el CDC inclourà a independents de totes les entitats secessionistes i als crítics d'altres partits. El president ha esgrimit aquest dissabte la ruptura amb UDC com a prova que el procés rupturista va de debò i "ha posat la directa", tot i que la nova vicesecretària del PP, Andrea Levy, ha posat el dit a la nafra i li ha comentat que té el motor gripat. La veritat és que veient-cada vegada s'assembla més al Ibarreche en els seus últims temps, el seu aspecte físic cada vegada mes envellit delata la manca de vigor de les seves paraules.

Tracta de vendre'l com "llista amb el president", en comptes de "llista del president" En una conferència pronunciada a Molins de Rei, Mas ha apel·lat a "la màxima unitat possible" de l'independentisme de cara a l'27S, per al que ha demanat als membres més destacats de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, i fins i tot als crítics d'UDC, als socialistes descontents i "a gent de l'antic PSUC i del comunisme" que es sumin a la seva candidatura.

El que no casa en aquest discurs quan havent prescindit d'UDC i ERC d'una tacada, diu ser el veritable aglutinador de la "unitat" de l'independentisme. aquesta 'invitació' Aquesta és una 'declaració de guerra' a ERC en tota regla, amb qui ara es disputarà la inclusió dels noms més mediàtics de l'independentisme. De fet, de la seva intervenció d'aquest dissabte es desprèn que Mas està disposat a evitar, sigui com sigui, que ERC tingui la més mínima opció de guanyar les eleccions del 27-S visualitzant-com una opció útil per a aconseguir la secessió. A més, adverteix que el vot a Podem -o opcions similars- no és útil per aconseguir la secessió.

Segons Mas, les formacions de nou encuny com Ciutadans o Podem posen en perill l'èxit del seu projecte secessionista. "Aquest nou eix posa l'accent en la lluita de classes, però té una indefinició absoluta respecte a la independència a Catalunya", ha subratllat, alertant que la seva proposta "té poc a veure amb l'autogovern, la sobirania, el referèndum i la llibertat de Catalunya ", i que votar-és una opció equivocada. Suposo que si no aconsegueix completar la llista proposada, va tenir l'opció de completar-la amb els membres de la seva família.

"Alfon", un heroi per a la ultraesquerra

Alfonso Fernández Ortega "Alfonso" porta des de 2012 com l'heroi de la ultraesquerra a què tot l'entorn radical admira tant com defensa perquè és considerat "una víctima de la repressió policial". El jove de 24 anys vinculat al grup radical de seguidors del Rayo Vallecano, Bukaneros, va ser detingut el dia de la vaga general el 14 de novembre de 2012 quan portava una motxilla amb líquid inflamable, petards i dos pots de gas, el que va ser considerat per la Policia Nacional com un artefacte explosiu.

Des dels grups més radicals de l'esquerra -Brigades Antifeixistes, Esquerra Castellana, o Bukaneros-, a partits polítics d'esquerra - BNG, Amaiur, ERC, Compromís o Esquerra Unida, i recentment Podem, han fet seva la causa de la defensa i la reivindicació de "Alfon", al que consideren una víctima de la Policia en el seu suposat afany d'aturar el moviment reivindicatiu als carrers, quan en realitat el que s'amaga darrere de la seva personalitat és la d'un vulgar delinqüent.

Un angelet

El que hi ha realment darrere de l'expedient judicial de "Alfon" és una successió de denúncies i condemnes que el converteixen en un delinqüent i li fan que, com sol passar en aquests casos, acabi complint condemna després d'haver evitat en tres ocasions amb anterioritat.

El seu debut va ser l'any 2009, quan tenia 17 anys. En companyia d'un altre amic, major d'edat, com recull la instrucció del procediment, "va insultar un grup de cinc noies". Li va dirigir insults com "pu ***, lesbianes, la meva germana de 13 anys és més dona que vosaltres". La sentència va considerar provat que el menor dels dos joves va aconseguir arrabassar-li el mòbil a una de les noies agredides i que en el forcejament li va arrencar els sostenidors. La sentència va ser de llibertat vigilada.

Resultat d'imatge de alfonso fernandez ortegaLejos de corregir els seus conductes, un any després, en 2010, li van confiscar 230 grams d'amfetamines. En aquest cas la sentència va ser ràpida, tot i que no molt contundent: dos anys de presó i 3.000 euros de multa.

El 2012 va ser detingut acusat d '"atemptat contra l'autoritat" després saltar-se un semàfor al barri de Vallecas i agredir, al costat dels seus companys de vehicle, als dos policies que van acudir a multar-. Al desembre de 2014 va ser condemnat a un any per resistència a l'autoritat en concurs amb delicte d'agressions, però se li va exculpar d'atemptat contra l'autoritat.

El líder d'Podem, Pablo Iglesias, ha defensat aquest dijous a Alfonso Fernández Ortega, conegut com Alfon, detingut ahir per al seu ingrés a la presó després que el Tribunal Suprem confirmés la condemna a quatre anys de presó per portar una motxilla amb explosius durant la vaga general de novembre de 2012.

"Mentre els que van fer fallida els bancs gaudeixen d'impunitat, Alfon anirà a la presó. Em sembla una injustícia", ha escrit Pablo Iglesias en el seu perfil de Twitter. També el número dos d'Podem, Íñigo Errejón, també ha sortit en defensa del jove condemnat. "4 anys de presó per a Alfon. La trama Gürtel la jutgen amics del partit de govern. ¿Justícia per a qui?", S'ha preguntat a Twiter

És per aquests antecedents que el "heroi" de la ultraesquerra ha ingressat ara a la presó.

Les rates al poder

De les últimes eleccions municipals i autonòmiques hem vist amb sorpresa l'aparició a les institucions d'una sèrie de personatges que ningú s'imaginava que existissin. La majoria d'ells de la ramaderia de Podem o de les innombrables franquícies amb diferents noms que han envaït les institucions el país.

Aquests personatges han existit sempre. Des del començament mateix de la democràcia eren allà. Van sempre en esbarts. De nit pegaven cartells sinistres en alguns carrers del centre de les ciutats. Pintarrajeaban en racons foscos la criminal A dels anarquistes. Pintaven parets amb segells estrambòtics o en aquestes pintades marcaven a determinats polítics. Es manifestaven en nombre de desenes i adés i anaven a alguna antiga base militar nord-americana. Boicotejaven actes universitaris. Profanaven capelles on s'estaven practicant cultes religiosos. Amenaçaven de mort a polítics per internet. Ningú els feia ni cas. No perquè fossin pocs o ridículs, sinó perquè eren indesitjables. Per antidemocràtics, per amics de la violència i per nostàlgics del crim polític, tots els partits seriosos es cuidaven molt de no que se'ls acostessin.

És el cas a Madrid de la facultat de Ciències Polítiques de la Complutense on Pablo Iglesias, Moneder i les seves hosts han campat durant anys pels seus respectes amenaçant a alumnes que hi anaven per estudiar, ocupant soterranis, aules buides i tot allò que els successius rectors els permetien. Són gent que van aparèixer acampats a Sol el 15-M o ocupant edificis buits encara que aquests tinguessin amo reconegut. A Barcelona el cas ha estat semblant amb el de Can Brians on diversos okupes s'han convertit en okupes de l'Ajuntament.

Resultat d'imatge de podemosAhora molts d'ells s'han convertit en respectables regidors als quals els fa riure l'Holocaust, alcaldes que juren en nom del Manifest Comunista de Marx i Engels, tipus pintorescos que creuen redimir els humils si les mares es posen a fregar els sòls dels col·legis. Molts d'ells sense arribar a governar, ja apareixen assenyalats per la justícia, sense haver treballat en la seva vida ja estan aquí dient que van a lluitar contra la casta governant quan el que han estat buscant ocupar els escons i seguir vivint del conte, amb el exemple de l'obra de Maduro en la seva ment.

I la gent es pregunta: ¿d'on han sortit? Pablo Iglesias va sortir tocant la flauta per places i carrers com el Hamelín del conte i ha aconseguit treure l'odi i el ressentiment de les clavegueres de les ciutats. La sorpresa és que aquí ha estat Pedro Sánchez de PSOE per obrir-los les trapes de les clavegueres sense caure en el compte que el seu partit serà la primera víctima d'aquests ressentits que a poc a poc seguiran a Iglesias que funciona com una secta veient en això la solució a la seva desgràcia.

A Espanya i en el que coneixíem com el món lliure s'ha perdut el costum de combatre l'extremisme revolucionari lliberticida. L'extremisme que ataca la llibertat, envaeix la propietat, i finalment encadena a l'individu, obligant-lo a ser part indiferenciada d'un col·lectiu. Crèiem que Lenin, Pol Pot o Mao eren història, però ara veiem que està governant gent que els té com a model. Molts segueixen creient que són dèries. No ho són, ia mesura que s'assentin al poder ho aniran demostrant. Aquesta gent ja han dit per activa i per passiva que vol conduir pel camí de Grècia.

El demostraran si no troben resistència. El que ara Espanya té davant és una confrontació d'idees. Idees que han de ser superades per altres idees. Defugir el pacífic combat ideològic és el pitjor dels camins, perquè condueix a la derrota amb certesa i sense dignitat.

Grècia - La porta de sortida

Després de mig any de tenses negociacions, el termini perquè Grècia i els seus creditors arribin a un acord està a punt d'esgotar. La reunió d'aquest dijous pot donar-li una pilota d'oxigen a l'Executiu de Syriza, ja que estan en joc fons de rescat equivalents a 7.200 milions d'euros. Sense aquesta aportació, és difícil que Grècia compleixi amb els seus creditors, als quals ha de fer importants ingressos entre els mesos de juny i juliol.

Una de les múltiples mesures que va adoptar Syriza només arribar al poder el gener passat va ser constituir una comissió d'experts internacionals per auditar el deute públic grec. L'anomenada "Comissió de la Veritat sobre el Deute Públic", la fi és determinar si el deute contret per l'Estat grec és legítima o no, va publicar dimecres el seu informe preliminar de conclusions, enmig de les fortes tensions que hi ha entre Atenes i seus creditors.

I el seu informe no pot ser més explícit al respecte: "Tota l'evidència que presentem en aquest informe mostra que Grècia no només no té la capacitat de pagar aquest deute, sinó que tampoc ha de pagar-la" perquè, segons al·lega aquesta comissió, vulnera els " drets humans fonamentals de la població grega "i, per tant," vam arribar a la conclusió que Grècia no hauria de pagar aquest deute perquè és il·legal, il·legítima i odiós ". En concret, aquests experts afirmen que Grècia no ha de pagar el deute contret des de 2010 2015.

Després de mig any de tenses negociacions, el termini perquè Grècia i els seus creditors arribin a un acord està a punt d'esgotar. Els ministres d'Economia i Finances de l'Eurozona es reuneixen avui a Luxemburg per intentar desbloquejar la negociació amb Grècia.

'Això només ho salva un miracle' És l'opinió del primer ministre letó. El seu homòleg francès, Michel Sapin, ha dit: "Diàleg, discussió i confrontació si cal, però cal avançar" Aquesta frase ha estat escrita cop i un altre des de fa sis mesos, però per desgràcia segueix valent. El temps s'acaba però el procés segueix encallat i la retòrica dels últims dies fa poc probable qualsevol tipus d'avanç significatiu en les pròximes hores.

La reunió d'aquest dijous pot donar-li una pilota d'oxigen a l'Executiu de Syriza, ja que estan en joc fons de rescat equivalents a 7.200 milions d'euros. Sense aquesta aportació, és difícil que Grècia compleixi amb els seus creditors, als quals ha de fer importants ingressos entre fins a 19.000 milions en els mesos de juny i juliol. Varoufakis ja va reconèixer ahir la possibilitat de salida.de Grècia en els propers dies.

Cal recordar que Espanya va invertir en bons grecs per un import de 26.000 milions d'euros que en el moment que es confirmi la fallida del seu sistema poden donar-se per perduts. Anem a tocar a 800 € per espanyol. Tot apunta que estem davant l'última oportunitat perquè Grècia una proposta seriosa que potser es va a formalitzi la propera setmana a la reunió de l'Eurogrup i potser aquesta decisió sigui també el desencadenant de la sortida de Grècia de la Unió Europea.

Convergència i Unió, en el seu camí cap al divorci

Es veia venir fa molt de temps, la Convergència Democràtica de Catalunya d'Artur Mas i Unió Democràtica de Catalunya de Duran i Lleida, després de caminar junts més de trenta anys estan en procés de divorci. Com les parelles modernes pretenen fer-ho civilitzadament encara intenten amagar tota mena de traïcions sofertes per un i altre bàndol. Però es tracta d'una ruptura, molt a l'estil de CiU, plena d'ambigüitats: el partit democristià proclama que no trenca la federació de CiU, i no ha volgut pronunciar-se sobre el 27S.

Avui UDC ha donat resposta a l'ultimàtum de CDC sobre el "full de ruta" independentista en funció de l'ajustada votació sobre si seguir el full de ruta independentista de Mas per un estret marge que fa preveure una propera ruptura dins del propi UDC. Aquesta decisió ha deixat sol a Mas al Govern autonòmic. Precisa que garantirà l'estabilitat parlamentària fins a les eleccions. I, llança la pilota a la teulada de CDC en proclamar que no està trencant CiU. Però ja no poden dissimular per més temps.

La decisió implica la sortida de l'Executiu dels membres d'UDC o sigui del propi conseller d'Interior, Ramon Espadaler, de la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega -que abandona la política de primera línia, segons s'ha sabut també aquesta tarda- , i del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí. No ha volgut donar detalls Espadaler sobre el que passarà en nivells inferiors de les conselleries, com en el cas dels secretaris.

Espadaler s'ha encarregat de precisar que Mas "no perdrà una votació" al Parlament autonòmic per culpa d'UDC, i que garantirà l '"estabilitat" de l'executiu autonòmic fins a les pròximes eleccions, siguin aquestes el 27 de setembre o més endavant, així com que UDC tampoc trencarà governs municipals.

La pèrdua de protagonisme d'UDC a la campanya de les municipals ha estat el preludi d'aquesta separació "Si CDC segueix amb el seu full de ruta, que es presenti en coalició amb ERC a les eleccions de setembre", sostenen des de les files democristianes. A més, amb la decisió d'abraçar l'independentisme, Convergència "haurà perdut la centralitat que li havia permès governar Catalunya durant dècades i és Unió la que haurà de recollir el testimoni de seguir defensant aquesta centralitat",

Només calia observar la discreta retirada del líder democristià, Josep Antoni Duran i Lleida, la seva situació al Congrés a Madrid queda totalment afeblida i no es descarta que puguin tenir diferents respostes davant les votacions que es produeixin a partir d'ara. Duran vol mantenir en els propers mesos un perfil polític baix. Més aviat, sota mínims. Diu un dels seus companys: El mutis de Duran "és una de les seves típiques jugades, perquè en aquests moments no li interessa enfrontar-se a Convergència. Però ja veuran el que vindrà en un futur pròxim ". L'avís no és intranscendent: en dos mesos, l'equilibri perfecte del nacionalisme català passarà a ser història

L'àvia despistada i els seus companys de Consistori

La nova alcaldessa de Madrid no fa més que intentar apagar focs des que comencés la seva legislatura. Aquesta àvia que millor estaria cuinant en alguna ONG, diu que vol ajudar els pobres i desnonats i que ni tan sols coneix la situació real de la misèria a la ciutat ni els mitjans que pugui disposar vol seguir endavant amb els seus companys de Podem, sembla que s'ha equivocat de lloc programa i companys.

La regidora madrilenya ha tornat a incendiar avui a xarxes socials i oposició, en plantejar una de les mesures que estudia implantar en els seus primers dies de mandat. Es tracta, ha dit, de la creació de "cooperatives de mares", que s'encarregaran de la neteja en col·legis i instituts madrilenys. Ella al perir no compta amb els efectes laborals de la mesura que pot provocar multitud d'acomiadaments en les empreses que ja realitzen aquest treball. Vol donar de menjar als nens que passen gana i no sabia que la seva antecessora ja tenia un servei de repartiment de menjar gratuït a les famílies necessitades. Sembla un extraterrestre acabat d'arribar a Nova York. Ara es desdiu també del seu propòsit de crear una banca pública i de no pagar el deute, pel que sembla no ha llegit el programa del partit que representa.

Només han passat 72 hores. Una dimissió. Una polèmica. Una 'marxa enrere' ... suma i segueix ... La recentment investida alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha tingut un atropellat inici de legislatura. Més segurament del que hauria pogut intuir en els escassos mesos transcorreguts des que la exjueza meditar la seva decisió de fer un pas endavant i presentar-candidata de la plataforma 'Ara Madrid'. I ara no para de aparèixer els twits incitant a l'odi, violència, publicats pels seus companys de candidatura, que ara estan intentant esborrar a corre-cuita el seu passat.

Després de les convulses 48 hores fins a la dimissió de Guillermo Zapata, un altre nou front plana sobre l'equip municipal: Rita Maestre, portaveu de l'ajuntament, està a l'espera de judici després de ser imputada per un delicte contra els sentiments religiosos. Maestre hauria envaït el 2011 la capella de la Universitat Complutense al campus de Somosaguas en una acció en defensa del laïcisme en les institucions. Al costat de nombroses persones, moltes d'elles dones, van ocupar la sala, es van despullar de cintura cap amunt i van proferir crits com "anem a cremar la Conferència Episcopal" o "menys rosaris i més boles xineses". Tot i la petició d'un any de presó i d'inhabilitació especial per al sufragi actiu, una suposada sentència condemnatòria no la inhabilitaria per a càrrec públic.

Ara Madrid, encara que caldria dir Podem, es vantava que no portarien en les seves llistes electorals a cap imputat «o públicament investigat», encara que, això sí, segons la pròpia declaració d'aquest partit, signada per Pablo Iglesias com a secretari general, es refereixen exclusivament als condemnats / imputats / investigats per corrupció, delictes econòmics, assetjament sexual, violència de gènere, pederàstia i maltractament infantil. No es fa cap menció als delictes contra els drets i llibertats fonamentals, un dels quals és el que s'imputa a Maestre, això no els preocupa.

El programador informàtic Pablo Soto s'ha convertit en un dels regidors més polèmics de l'arrencada de la legislatura a Madrid. Elegit per la llista de Ara Madrid que va encapçalar Manuela Carmena, els seus incendiaris twits en què parlava de "torturar i matar Gallardón" li han col·locat en el punt de mira, però la nova alcaldessa el disculpa apuntant que "en el moment en què va escriure aquests missatges estava vinculat a uns processos d'indignació ".

Soto va fer el salt als mitjans de comunicació el 2008, quan va ser demandat per Sony, Warner, Universal i Emi per haver creat programes d'intercanvi d'arxius P2P que servien perquè els usuaris compartissin pel·lícules, discos ... Aquest llarg procés judicial contra la pirateria va acabar resolent-amb l'absolució del informático.Foofind, el cercador subvencionat amb 1,6 milions d'euros pel ministeri d'Indústria, no es troba operatiu en l'actualitat. Una cosa semblant ha passat amb la seva web Torrents.com, que va presentar a finals de 2013 però avui tampoc està funcionant.

Què tal li ha anat com a empresari a aquest activista anticapitalista? Fixem-nos en el cas de la societat M Punt 2 Punt Technologies SA: segons reflecteixen els comptes presentats per al 2012 i recollides per Axesor, aquesta companyia va tenir unes pèrdues de 396,259 euros en l'exercici. Malgrat això, la retribució salarial de Soto va ascendir a 74.400 euros. Un any després, en 2013, la societat va tornar a tancar l'any amb números vermells: les pèrdues van arribar a 227.641 euros.

La carrera de Soto en el sector privat no s'esmenta ni de puntetes en la pàgina de la candidat a les primàries d'Ara Madrid. L'informàtic es presenta a la mateixa com un "desenvolupador de programari" atret "pel moviment de la cultura lliure" i la "defensa del procomú". En aquest sentit, es retrata a si mateix com "activista a internet" i explica que ha participat "en multitud de projectes socials i culturals".

La regidora que va a substituir al dimitit Zapata a Cultura i Esport Es tracta Alba López Mendiola, d '"A per ells". Els repugnants comentaris abocats a les xarxes socials per l'actual regidor de Cultura li han posat en el disparador. I és que l'esbirro de la flamant alcalde de Madrid, Manuela Carmena, no ha tingut inconvenients a humiliar als jueus, les víctimes del terrorisme o Marta del Castillo.

López Mendiola no té problemes a deixar clara la seva visió política, una simple ullada al seu compte de Twitter n'hi ha prou per saber de quin peu coixeja, tot i que ha esborrat el seu compte -Ai aquesta transparència! -, I la seva foto de portada està copada per banderes republicanes i la falç i el martell marxista.

La més que probable substituta de Zapata es defineix a si mateixa com "bollera, camionera, desviada, llenyataire, feminazi i aprenent de marxista-leninista". Ni tan sols es considera de Madrid, sinó de la 'Vila de Vallekas'. En el seu perfil a la web de Ara Madrid, López Mendiola explica que va començar a interessar-se per l'activisme "arran de les manifestacions laiques contra la imposició d'una religió a les aules i en les institucions".

En el seu mur de Facebook -ara, també tancat-, López Mendiola també ens va oferir algunes 'perles': "La espicha Botín, ingressen al president explotador de El Corte Inglés, i vam aprovar Víctor AR i servidora. Avui els planetes s'han alineat"; "Emilio Botín no hauria d'haver mort tranquilet al llit, sinó al carrer o penjat", o "Vagi dictadura la de Veneçuela, que mentre lliuren 600.000 habitatges, a l'estat espanyol hi ha acumulades 599.144 execucions hipotecàries només des de 2007".

A més, "Mendiola Driver" -com es fa dir a Facebook- va compartir una foto de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) per celebrar el 91 aniversari de la mort de Lenin: "El seu exemple i la seva obra són fonamentals per a qualsevol quadre revolucionari ". També va lloar a la dictadura castrista i va donar suport a Jesús García, regidor d'IU a Meco, que va ser detingut en una acció policial en un centre social del PCE a Alcalá de Henares.

Sembla ser que la llista de regidors de Ara Podem, que acompanyen Carmena, excepte molt poques excepcions, són tots del cercle més íntim de Pablo Iglesias, no tenen altres actius són els capitostos van formar part de les manifestacions del 15 M que van envair durant diverses setmanes la Puerta del Sol i van tenir en suspens la ciutat de Madrid. L'àvia Manuela ni tan sols ha arribat a conèixer-los. Ara, tant ella com Carmona, i per extensió tots els ciutadans madrilenys, els tocarà suportar les seves amenaces i excentricitats.

El saqueig d'Andalusia 145 - La imputació de Rodríguez Nevado

Aviat li ha arribat a Susana Díaz la prova de foc sobre la seva voluntat en la lluita contra la corrupció i ja es pot arribar a la conclusió que tot i haver signat amb Ciutadans un document on es compromet de deixar fora de les seves files a qualsevol que sigui imputat per corrupció.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha detingut a primera hora del matí a Gonzalo Rodriguez Nevado, que va prendre possessió el passat dissabte de l'alcaldia de Punta Umbría en el marc de l'última fase del cas Edu contra l'estafa a les ajudes públiques per a la formació de treballadors.

La UDEF acusa l'alcalde de Punta Umbría d'haver desviat per un altre fi les quantioses subvencions públiques per a l'organització d'accions formatives que ha rebut el grup hostaler El Paraiso de la Devesa que regenta en els últims anys. Des de 2010, les dues societats mercantils que controla haurien percebut més d'un milió d'euros d'aquesta línia de fons.

Fonts de la investigació revelen que la imputació de Rodríguez Nevado es recolza exactament en les irregularitats detectades en un expedient de concessió d'aquests fons que va ser aprovat per la Direcció Provincial d'Huelva del Servei Andalús d'Ocupació (SAE) al febrer de 2011. Només en aquesta convocatòria, El Paraiso de la Devesa SL , Un dels establiments que integren el grup de restaurants del regidor socialista, es va emportar una transferència directa de 202.820 euros. Es tracta d'un dels imports més alts que es van concedir a través d'aquest expedient, integrat per 129 beneficarios.

La germana com a pantalla

Els experts en delictes econòmics de la Policia han comprovat que la societat no reunia els requisits que establia la convocatòria per poder accedir a aquesta subvenció i que, a més, ni el SAE ni cap altra institució de la Junta van iniciar els tràmits per reclamar-li a Rodríguez Nevat la devolució d'aquests diners.

Sobre el paper, la societat està administrada per una germana del dirigent socialista. No obstant això, els investigadors de la UDEF haurien demostrat que Gonzalo Rodríguez Nevado és el veritable responsable del negoci, encara que no ocupi cap càrrec en la societat.

L'ombra de la corrupció portava anys gravitant sobre l'alcalde de Huelva però el seu arrest clava un cop dur al PSOE. No només perquè Rodríguez Nevat és un històric de la formació a la província després de governar de forma ininterrompuda a Punta Umbría des de 2007, sinó perquè sempre ha gaudit del suport dels dirigents autonòmics del partit.

Susana Díaz ja està rebaixant el llistó contra la corrupció que havia acceptat davant Ciutadans i no demana el cap de l'alcalde de Punta Umbría No obstant això, el PSOE no veu encara motiu per reclamar-li el càrrec i sosté que només ho farà si arriba la "imputació judicial ". En declaracions al Programa d'Ana Rosa de Telecinco, Díaz també ha assenyalat que el regidor socialista "només va rebre una citació el divendres, que no és una detenció" perquè fos a donar testimoni. No obstant això, fonts policials de la UDEF asseguren que Rodríguez Nevado ha acudit com a "detingut". Davant la policia, Rodríguez Nevado ha evitat donar explicacions i s'ha acollit al dret a no declarar.

El PSOE no veu encara motiu per reclamar-li el càrrec i sosté que només ho farà si arriba la "imputació judicial". Segons els socialistes andalusos, no s'instarà a l'alcalde de Punta Umbría a demanar la seva dimissió fins que sigui citada a declarar en qualitat d'imputat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Huelva, Javier Romero, qui s'encarrega de la investigació de la quarta fase de la 'Operació Edu' en aquesta província. Rodríguez Nevado ha estat detingut per la policia, que l'ha deixat en llibertat amb càrrecs en el matí d'aquest dilluns.

Un xenòfob, uns okupas i una exhibicionista, nous regidors de Madrid

Per molt d'encant que posi en el seu alcaldia i sense ni tan sols haver posat el peu a l'ajuntament, Manuela Carmena ja li està obligada a lluitar amb el primer greu problema relacionat amb un dels membres que l'acompanyen a la llista per Madrid, i es pressent que no serà l'últim. Es tracta de Guillermo Zapata i és precisament qui va destinat a ser el Regidor de Cultura de la capital que ha resultat ser un sicópata i un xenòfob pel que es dedueix en els seus tuits publicats fa quatre anys. No va ser l'últim cas en aquest sentit.

Aquest regidor va escriure al seu compte de Twitter: "Com ficaries a cinc milions de jueus en un 600? Al cendrer". Al juny de 2014, va escriure: "es confirma que ETA a més de criminal era idiota, amb la quantitat de simpatitzants i aliats que tenia no va ser capaç de prendre el poder". El 2011 va fer acudits amb les víctimes del terrorisme: "Han hagut de tancar el cementiri de les nenes de Alcàsser perquè no vagi Irene Villa a per recanvis". El regidor de Ara Podem demanar disculpes i va dir que no era antisemita. Es va justificar per l'humor negre que sol utilitzar en les seves comunicacions.

Mans Netes presentarà demà dilluns al fiscal de Madrid els tuits xenòfobs del regidor d'Culturadel Ajuntament de Madrid, Guillermo Zapata, en considerar que es tracta d'un delicte de xenofòbia i contra la dignitat de les persones, segons ha dit Miguel Bernad, secretari d'aquest grup . Mans Netes creu que l'edil ha comès delictes tipificats en l'art. 510. 1 i 2 i 607. 2 del Codi Penal, que parlen de provocació, discriminació, odi o violència contra grups o associacions per motius racistes antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences. Els seus tuits també estarien inclosos en els art. 510.1 i 510.2 del Codi Penal per difusió d'informacions injurioses sobre grups o associacions. Igualment ha comès delictes que es troben en els art. 208 i següents per injúries, entre d'altres. Així mateix hi hauria un delicte d'amenaces inclòs en l'article 170 del Codi Penal.

Aquesta denúncia es posa a més a l'empara del que estableix l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (0SCE) que determina que el delicte d'odi consta de dos elements: El primer per ser un acte penalment tipificat com a delicte en la legislació nacional . El segon perquè ha estat comès amb motivació prejudicis, és a dir, la víctima ha estat escollida per la seva pertinença real o percebuda a un grup que l'autor menysprea, rebutja o odia.

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va contestar en la roda de premsa de dissabte amb vaguetats sobre els primers tuits que es van conèixer de l'edil. . El seu soci en la corporació del PSOE, Antonio Miguel Carmona va dir la nit de dissabte que exigia una explicació immediata a la Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid, i "que aclareixi la veracitat i autor dels missatges referits". Fets que estan circulant profusament per la xarxa.

Un altre dels regidors de Ara Madrid, que aquest dissabte ha trepitjat l'Ajuntament de Madrid amb el suport del PSOE, advocava fa dos anys per "cremar bancs, pel bonic que fa el foc" o per "torturar i passar la guillotina a Gallardón en una plaça pública.

No tenen tampoc desperdici els missatges els va escriure Pablo Soto, el regidor en l'àrea de Participació Ciutadana i Transparència en la candidatura de Manuela Carmena, a la xarxa social Twitter a finals de 2013. "Jo no puc assegurar-vos que per torturar i matar Gallardón es vagi a canviar tota aquesta història, però per provar no perdem res ", deia al seu compte el polític de Podem. Soto va voler dedicar un altre missatge més l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón: "I per al meu proper truc, necessitaré una guillotina, una plaça pública ia Gallardón", va escriure.

 

La futura portaveu de consistori serà Rita Maestre, exnòvia d'Iñigo Errejón, no és altra que la que fa uns mesos va assaltar seminua la capella de la Universitat Complutense. Hi curiositat entre els periodistes per saber com va a realitzar les seves futures rodes de premsa.

Javier Barbero, el proper regidor de Seguretat i, per tant, màxim responsable de la Policia Municipal. recentment va ser desallotjat del famós Patio Maravillas el terror dels veïns de la zona per les contínues molèsties. Pretén reeducar els components de la guardiamunicipal de Madrid. 

Potser qui causa menys preocupació és la pròpia alcaldessa que s'ha trobat a un xenòfob, diversos okupes i una exhibicionista com a regidors del Consistori que ella presideix, assegura que ella no pertany a Podem però tal com es presenta el futur li tocarà responsabilitzar d'ells i de les seves decisions. Sembla que ni tan sols coneix i menys controla el que van a ser els seus regidors d'una llista imposada pel que sembla per Pablo Iglesias que no són precisament uns angelets, perfectament coneguts a la ciutat per les seves expressions extemporànies i comportaments almenys excèntrics, que han causat la alarma social a la població madrilenya i van a causar-tota mena de problemes. Ara molts dels votants a Carmena i els seus nois, ja diuen que no han votat per això resultats. Podien haver-ho pensat abans. Referent a això existeix la dita: "Qui amb nens se'n va a dormir, cagat s'aixeca."