El saqueig català

El cost de les ambaixades i de la resta de l'acció exterior de la Generalitat

L'obertura de "ambaixades" de la Generalitat a l'exterior suscita una forta polèmica cada vegada que s'anuncia una nova o es coneixen les despeses anuals de les ja existents. En aquest article posem ordre a l'acció exterior de la Generalitat i expliquem en què consisteix i el seu cost aproximat.

1- AMBAIXADES

La principal missió de les ambaixades és la "difusió sense intermediaris del procés sobiranista català als governs estrangers". No ho diem nosaltres, ho diu la mateixa Generalitat. A això cal afegir-li altres funcions com internacionalització de l'economia, projecció de la llengua catalana o la promoció del turisme.

Catalunya compta amb 7 ambaixades. A la de Brussel·les (Bèlgica), Nova York (Estats Units), Paris (França), Berlín (Alemanya) i Londres (Regne Unit) se'ls han unit aquest 2015 les d'Àustria i Itàlia.

La Generalitat té previst inaugurar 50 més en els propers mesos i anys. Aquestes representacions a l'exterior costen uns 4 milions d'euros anuals, que arribarien a superar els 40 si la Generalitat segueix amb els seus plans.

La seu més luxosa, la de París compta amb 578 metres quadrats i al capdavant hi ha una persona sense experiència diplomàtica. La delegació alemanya l'encapçala Mar Ortega el nomenament va ser molt polèmic perquè no sabia parlar alemany.

2- RESTA D'ACCIÓ EXTERIOR OFICIAL

L'acció exterior de la Generalitat, no consta només de les 7 ambaixades conegudes. A més cal sumar

· 34 oficines d'ACC1Ó per promoure la internacionalització de les empreses catalanes.

· 4 delegats de l'Institut Ramon Llull per projectar la llengua i la cultura catalanes a l'exterior.

· 4 representants en el terreny de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per implementar els projectes de cooperació al desenvolupament.

· 10 Centres de promoció turística a l'exterior per atreure turistes estrangers a Catalunya.

· 5 oficines de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) per promoure la producció cultural catalana a l'estranger.

Aquesta infraestructura costaria una mica més de 15 milions d'euros. En els pressupostos d'aquest any el cost total de l'acció exterior és de 19'7 milions d'euros, comptant les ambaixades i aquestes oficines descrites en aquest apartat. El cost de l'ambaixada belga, d'aproximadament 1 milió d'euros figura en una partida a part.

3- CASALS CATALANS I ESTUDI DEL CATALÀ EN UNIVERSITATS

Cal no oblidar altres organismes menys oficials però que depenen de la Generalitat gairebé íntegrament. Els 130 casals catalans arreu del món reben ajudes de la Generalitat com expliquem en aquest article.

També cal tenir en compte que s'ensenya el català a 165 universitats. L'Institut Ramon Llull finança part d'aquests estudis. El 31 de juliol es van anunciar subvencions per valor de gairebé 1 milió d'euros a diferents universitats que van servir a més per col·locar a unes 20 persones.

Què passaria amb el deute si Catalunya s'independitza?

Un dels temes més recurrents en una hipotètica independència de Catalunya és el del deute Els independentistes creuen que Espanya haurà de negociar. Res més lluny de la realitat. Si es posessin xulos serien ells els màxims perjudicats. Vegem-ho.

Què deute té l'Estat i quin deute té Catalunya com a comunitat autònoma?

El deute públic espanyol és de 1.053.000 milions d'euros, el que representa gairebé el 98% del PIB espanyol. Entre 750.000 i 800.000 correspondrien al govern central. La resta es repartiria entre comunitats autònomes i ajuntaments. En el cas de Catalunya el deute supera els 60.000 milions.

La inviabilitat de Catalunya en cas d'un repartiment acceptat per l'Estat

En un exercici de política ficció podem establir que l'Estat accepta la independència de Catalunya i se sent a negociar el repartiment de deute. No hi ha cap dubte que l'actual deute de la Generalitat seguiria sent deute de Catalunya. El problema vindria a determinar quin percentatge del deute de l'Estat correspon a Catalunya. Un criteri seria el de població i l'altre el de percentatge del PIB. El més lògic és aquest últim.

Catalunya representa un 19% del PIB espanyol. Si el deute de l'Estat és d'uns 800.000 milions d'euros a Catalunya els correspondrien uns 150.000. Sumat, és clar als 60.000 milions que deu el govern autonòmic. A això caldria sumar el deute dels ajuntaments amb el que Catalunya començaria el seu camí independent amb més d'un 100% de percentatge de deute sobre el PIB i amb poca capacitat per fer front a aquest deute. Els venciments de deute haurien de ser finançats amb deute nou i és aquí on ve el problema. Qui prestaria a Catalunya? A quin percentatge d'interès?

Les conseqüències d'un impagament dels compromisos catalans amb els seus creditors

Els independentistes amenacen de no pagar a l'Estat els més de 30.000 milions de deute català que aquest posseeix després d'haver finançat a Catalunya amb el Fons de Liquiditat Autonòmica. En el supòsit remot d'una DUI, això no seria una mesura de pressió factible per a Espanya.

En primer lloc perquè l'Estat té els mecanismes suficients per evitar que Catalunya exerceixi potestats pròpies d'un Estat.

En segon lloc perquè Catalunya necessita d'aquest finançament a cost 0 per seguir endavant. Es calcula que gràcies al FLA Catalunya ha estalviat uns 8.000 milions d'euros en interès, cosa que financerament és clau.

I en tercer lloc perquè un incompliment dels compromisos de pagament posaria a Catalunya en el punt de mira dels mercats, la qual s'assimilaria a un país poc seriós i implicaria que l'interès del finançament es dispararia a límits insospitats.

Conclusió

En el millor dels casos- poc probable perquè res fer pensar que Espanya acceptarà la independència de Catalunya- la Generalitat tindria greus problemes per finançar-se i per afrontar el deute.

En el segon dels casos, el preferit pels independentistes, la situació seria un caos. La unilateralitat i l'incompliment de la llei i de la seguretat jurídica, perjudiquen molt en els mercats internacionals i Catalunya no tindria reconeixement suficient per accedir als mercats internacionals de deute a un interès no inferior al 15 o 20%.

Els comptes de l'ANC (I) El negoci de l'independentisme multat per no declarar IVA

Fa uns dies vam publicar una entrada en la qual explicàvem que alcaldes i regidors d'ajuntaments que havien decidit pagar els impostos de l'ens municipal a l'Agència Tributària Catalana no feien el mateix amb els seus personals.

Passa el mateix amb l'ANC. Amb un marcat caràcter de confrontació de paraula, no actuen de la mateixa manera quan han de passar als fets. En concret han abonat 172.000 a l'Agència Tributària en concepte d'IVA no declarat més una multa de 43.000 euros, reconeixent d'aquesta manera la comissió d'irregularitats. Aquests fets els explica el diari ABC, que al seu dia ja havia advertit de l'obertura d'una investigació per part de l'Agència Tributària.

A què correspon l'impagament de l'IVA?

Segons les actes d'Hisenda l'IVA no abonat correspon a la venda de «merchandising», concretament samarretes i tiquets d'autocars utilitzats per l'ANC en els seus actes. Aquest any les persones que utilitzin autocars per anar a la Via Catalana pagaran entre 8 i 10 euros. Una quantitat per la qual fins ara l'ANC no havia abonat l'IVA fins posar-se al dia amb aquesta regularització que explicàvem. Els clubs i associacions sense ànim de lucre vinculats a l'Assemblea van al·legar que la venda d'alguns productes estava exempta del pagament d'impostos, però Hisenda va dictaminar que sí que era necessari abonar l'IVA.

Com es finança l'ANC?

En l'article 32 dels seus estatuts, l'ANC parla del seu règim de finançament. Aquest es comprèn de quotes dels seus membres, aportacions voluntàries, subvencions particulars o si correspon, de naturalesa pública; donacions i herències; rendes de la seva patrimoni i rendes d'activitats econòmiques aprovades pels secretariats nacionals (sic), territorials o sectorials.

El 2013, va rebre 657.000 de quotes de socis. Els seus majors ingressos provenieron de donacions de particulars, que alcalzaron un total de 1'7 milions d'euros. Finalment, la venda de marxandatge li va proporcionar 1'1 milions d'euros.

Entre les aportacions "voluntàries" es troba la polèmica aportació que es va demanar als comerciants en 2014, que podien superar els 100 euros a canvi de posar un cartell a l'establiment com a col·laborador de l'ANC. Segons explicava Libertad Digital la campanya va ser bastant agressiva.

Rep diners públics?

La ANC ha repetit per activa i per passiva que no rep subvencions públiques. Sí que és veritat que l'estructura principal de l'entitat no ha rebut ajudes directes de la Generalitat. Però malgrat que ells han negat rebre ajuts públics sí que contemplen aquesta possibilitat en els seus estatuts.

D'altra banda l'ANC forma part de la Plataforma El Clauer, que aglutina un total de 13 entitats a favor de la independència de Catalunya. Aquesta Plataforma està encapçalada per Òmnium Cultural (de fet està registrada a la seva seu) que sí va rebre 1'4 milions d'euros entre 2011 i 2013. La Plataforma pro-seleccions esportives catalans, que també rep nombroses subvencions, també forma part de El clauer . Un altre exemple, CIEMEN, que en menys de 15 anys ha rebut 1'5 milions d'euros en ajudes, com la de 65.000 euros per fer cursos de kurd.

Tot aquest entramat permet donar major cobertura i difusió a les accions de l'Assemblea Nacional Catalana.

A això cal afegir que l'ANC té multitud de delegacions territorials, pràcticament a cada un dels pobles i ciutats de Catalunya.

En aquests municipis estan inscrits com a entitat al Registre d'Entitats del Municipi i és molt difícil fer un control de les possibles ajudes que reben ni de la seva comptabilitat interna. Els ajuntaments no solen publicar la relació de subvencions concedides encara que ens comprometem a fer en les pròximes setmanes un estudi sobre el tema. Podem avançar que el 2014 a Palafrugell es subvenció amb 300 euros activitats de l'ANC.

Les subvencions indirectes. Ajuntaments pagant estelades i la festa corresponent per la seva col·locació

Els ajuntaments han tingut un paper clau en l'expansió de l'ANC. Sota la seva empara han pogut promocionar tots els seus actes i en alguns casos aquests s'han celebrat de forma institucional. Fa uns dies exposàvem l'exemple d'un Ajuntament que promocionava en el seu programa de festa major actes de l'ANC.

A partir de l'any 2013 es van començar a aprovar mocions en els plens en què es demanava que els ajuntaments col·loquessin una estelada en una zona destacada de la població, pagant l'Ajuntament. La majoria s'han anat col·locant en les rotondes de l'entrada dels municipis.

Aquestes mocions, promogudes per l'ANC, van ser aprovades per CiU, ERC i la CUP. El PP va votar en contra mentre que al PSC hi va haver disparitat d'opinió. Aquesta disparitat d'opinió va permetre que en més d'una ocasió s'aconseguissin aprovar aquestes mocions gràcies als socialistes.

La col·locació d'aquestes estelades portar amb si la seva corresponent festa pagada pels ajuntaments. Premià de Dalt, Sant Feliu de Guíxols, Sallent, Sant Salvador de Guardiola, Vic, Alella, Sant Cugat i un llarg etcètera, van celebrar un acte institucional per col·locar aquesta bandera. En alguns casos com a Tordera, es va acompanyar amb la celebració de la Fira independentista "Estelania". El PP del municipi va xifrar en 2500 euros el cost total de la jornada.

http://elsaqueocatalan.com/articulos-de-analisis-y-opinion