Pujol Corporació: 40 - La fortuna oculta

Pujol Corporation: 40 - La fortuna oculta

A poc a poc la justícia va recopilant dades sobre la fortuna de la família de Jordi Pujolsu dona Marta Ferrusola, sis dels seus set fills i les esposes de dos d'ells que segons el jutge de l'Audiència Nacional han estat col·laborant activament durant anys en el treball de situar l'enorme fortuna llaurada a força de comissions a CiU del que una part anava a la família a canvi de la concessió de contractes amb la Generalitat. Fins ara es pot dir que l'enorme fortuna que podria estimar-se entre 2.000 i 3.000 milions d'euros ha estat viatjant d'un país a un altre per tal d'eludir a la justícia espanyola que li està trepitjant els talons.

L'Esfera dels Llibres edita 'Pujol & Puig', un llibre escrit pel periodista Antonio Fernández que desgrana els secrets de la fecunda trajectòria empresarial del clan familiar dels Pujol

Cent empreses arreu del món

La família Pujol ha tingut interessos en un centenar d'empreses al llarg de tres dècades, encara que els membres més actius, empresarialment parlant, van ser la matriarca, Marta Ferrusola, i tres dels fills: Jordi, Josep i Oleguer Pujol Ferrusola. El clan va començar a travar forts llaços amb l'Administració catalana en els anys 80. En aquesta dècada, Marta Ferrusola i Jordi Pujol Ferrusola van començar una fecunda trajectòria empresarial. Així es recull en el llibre Pujol & Puig que edita l'Esfera dels Llibres i que surt ara a la venda.

L'obra -escrita pel periodista Antonio Fernández-relata que a la primavera de 2012, el Govern central sospitava ja del salt cap a postures independentistes d'Artur Mas i va posar a sis unitats de diferents cossos a investigar a la família de Jordi Pujol i l'entorn nacionalista català. Explica amb detall també com algú "va assaltar l'oficina dels dos socis (Jordi Pujol i Jordi Puig) en 2002. Els assaltants van intentar fer-los xantatge, però després de l'aparició del llavors Cesid, l'escàndol es va neutralitzar. Una dècada més tard, arran de la seva deriva cap a postures independentistes, es va desencadenar una implacable caça.

També es desvetllen els negocis conjunts de Jordi Pujol Ferrusola i de Jordi Puig Godes, tot i que el fill de l'expresident català va assegurar al Parlament català que mai van tenir tractes comercials excepte en una ocasió. El llibre, però, recull inversions milionàries dels dos conjuntament en una llarga llista d'empreses des de mitjans dels 90 fins ben entrat el segle XXI.

Detalla, així mateix, que el 1996 creen la societat Ibadesa Cat, en la qual era soci Ignacio López del Hierro, marit de María Dolores de Cospedal. Dos anys després, el madrileny venia les seves accions, però en la companyia quedava José Ferrer, nebot seu. A través d'aquesta empresa van realitzar negocis a Ghana, Djibuti, Iemen, Senegal, Marroc, Uganda, Angola, Egipte, Turquia, Jordània, Rússia, El Salvador, República Dominicana, Mèxic, Panamà i Nicaragua. A Uganda van arribar a construir un hospital militar, a Guinea finançar vaixells de pesca i al Senegal van invertir centenars de milers d'euros en una fàbrica de tonyina. Al Marroc, van fer negocis amb el príncep Txokotoua, un aristòcrata georgià resident a Mallorca i amic del rei Joan Carles.

Testaferros en paradisos fiscals

A Mèxic, Jordi Pujol Ferrusola va iniciar el seu camí l'any 1996, quan va agafar com a testaferro a José d'Alba, un membre de la gent guapa mexicana i ben connectat amb l'alta societat. Ell va ser qui li va fer de pantalla a la societat Ipromar Ocean per, des d'aquesta, estendre els seus tentacles al continent americà, on el 2010 va arribar a obrir un hotel de luxe. A més, tenia forts interessos en la companyia Tabacs Nicarao i una important participació en la companyia Deschiss, la principal distribuïdora mexicana de cafè als Estats Units, en què van arribar a invertir 1,5 milions de dòlars per controlar el 4% del capital. A Mèxic també va prendre com a referència al potentat Raymundo Gómez Flores, una de les majors fortunes d'aquell país i home que va fer fortuna a l'ombra del PRI.

No van ser els únics testaferros. A l'altre costat de l'Atlàntic, Jordi Pujol Ferrusola va signar l'any 2000 un contracte de fidúcia amb Fermín Serrano. A Andorra, comptava amb Francesc Robert (amb ell va intentar construir a Gran Bretanya la major pista d'esquí coberta d'Europa), amb Toni Zorzano i amb Enric Dolça. A Londres, amb Herbert Rainford Towning. A Àsia, amb Zeid Mango ...

El Govern a l'ombra

Durant anys, els dos socis barcelonins van utilitzar els serveis de José Manuel Fernández Norniella per demanar favors al Govern de José María Aznar. Fernández Norniella, sense ell saber-ho, era un dels noms que Jordi Pujol Ferrusola remenava per promoure a president de Fecsa i fins i tot va insistir en posar-lo en contacte amb Artur Mas. L'operació no va prosperar perquè el PP no la va recolzar en aquells moments. Amb Felip Puig, l'ascendència era similar.

El fill gran de Pujol, a més, era pràcticament el cap del Govern català a l'ombra. Des del seu despatx del carrer Ganduxer, manejava els fils del poder i fins i tot tenia una total ascendència sobre Artur Mas en el temps en què aquest era conseller en cap (conseller en cap) i sobre Felip Puig, de qui era company de col·legi i que ocupava el càrrec de conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Tanta era la seva ascendència, que Jordi Pujol Ferrusola va ser l'encarregat de buscar el nou delegat de la Generalitat a Madrid quan Josep Gomis va deixar el càrrec el 2002.

La família Pujol va decidir donar suport a Artur Mas com a successor en el Govern del patriarca del clan, esperant que es cremés en la travessia del desert

A la fi dels 90, conscients que Jordi Pujol podia perdre les eleccions davant de Pasqual Maragall, la família va decidir proposar a Josep Pujol Ferrusola com el membre del clan que representés els interessos de la família en el terreny polític, però davant la negativa de aquest, es va decidir preparar Oriol Pujol, la carrera es va truncar després d'esclatar l'anomenat cas ITV. En aquesta època, la família (que anys enrere ja havia conspirat per arraconar Miquel Roca i Junyent) va decidir recolzar a Artur Mas com el successor del patriarca del clan, esperant que es cremés durant la travessia del desert. La intenció era tenir preparat a Oriol Pujol per prendre el relleu pel que fa caigués el Govern Tripartit. Però Artur Mas, amb la inestimable ajuda de David Madí, va resistir aquesta travessia i no va tirar la tovallola.

El llibre revela també el primer informe sobre els Pujol on es detallaven moviments de comptes a Andorra, l'any 1997, realitzat per un detectiu privat. Aquest informe mai va ser completat.

Curiositats i anècdotes inèdites

Pujol & Puig fa també un retrat dels diferents clans que flanquegen i blinden des de fa dècades a la família Pujol i com, en una perfecta simbiosi, tots ells s'han aprofitat del poder per viure dels diners públics. A més, tots els fills de l'expresident català (sense oblidar a la seva esposa), en major o menor mesura, s'han beneficiat de diners públics.

Entre altres curiositats, l'obra destaca com ja als anys 80 un jove Pere Esteve feia negocis amb el fill gran de Pujol i amb un altre personatge que fet i fet seria molt important: Carles Torrent, futur tresorer de Convergència. Torrent i Esteve, a més de ser socis de Jordi Pujol Ferrusola, també van crear un entramat d'empreses amb la família política del fill de Pujol. Anys després, serien els que van dissenyar i van executar l'enginyeria financera que permetria que arribessin fons milionaris a Convergència des del Palau de la Música. Una altra curiositat va ser la creació de l'empresa Hidroplant per part de Marta Ferrusola i dues sòcies en 1979. Dos anys més tard, feia fallida. Anys després, la família va invertir en l'empresa Jepó, a la qual li van canviar el nom i van tornar a posar-li Hidroplant.

Una empresa de Marta Ferrusola i la seva família va ser comprada pels Prenafeta. Per intentar salvar-la, li van injectar més de 400 milions de pessetes

Una altra empresa de Marta Ferrusola i la seva família va ser comprada pels Prenafeta. Per intentar salvar-la, li van injectar més de 400 milions de pessetes, un enorme capital en aquells anys (finals dels 80). Aproximadament uns 400 milions van ser, precisament, els milions que va rebre el grup Tipel, també dels Prenafeta, de fons públics que després no va retornar. Del que no hi ha dubte és que els amics de la família creixien en els negocis i la política. Alguns d'ells van ser col·locats en llocs clau. Una de les operacions clau va ser exposar a un home de confiança a la presidència de La Seda, Rafael Español, que després donaria recer en aquesta companyia a Jordi Pujol Ferrusola, Artur Mas o Jordi Vilajoana, actual secretari general de Presidència de la Generalitat. A més d'ocupar càrrec en una de les empreses del grup (és a dir, cobrar per ser membre del consell d'administració), Jordi Pujol Ferrusola i Jordi Puig van facturar quantitats milionàries a la companyia química. El negoci, doncs, era rodó.

Pujol & Puig recull, així mateix, testimonis directes de gent que ha estat molt propera a Jordi Pujol, des de polítics fins escortes, que desgranen anècdotes inèdites que van viure de primera mà, com quan els policies que vigilaven la seva casa particular van ser rellevats per falta de consideració cap al president o quan Pujol va prendre un subfusell al seu escorta.

Pujol Jr va dissenyar un pla per blanquejar les seves comissions Pujol Jr. va transferir la fortuna de les mossegades des d'Andorra a una fundació panamenya

La Fundació Kopeland

La UDEF ha descobert que el fill de l'expresident de la Generalitat va crear el 2011 la Fundació Kopeland a Panamà per traslladar als seus comptes els diners que ocultava al Principat

Els investigadors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional han descobert que Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, va crear una fundació a Panamà per ocultar en aquest país gran part de els fons que va acumular durant anys en bancs d'Andorra gràcies al presumpte cobrament de comissions il·legals.

Segons ha pogut saber El Confidencial, aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l'anàlisi de la comissió rogatòria remesa pel Principat a l'autoritats espanyoles en el marc del procediment que manté obert contra Pujol Jr. el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional des de 2012, del qual és titular el magistrat José de la Mata. El fill de l'expresident es troba imputat en aquests moments per blanqueig de capitals i delicte fiscal, els mateixos delictes dels quals s'acusa també a la seva exdona Mercè Gironés per la seva presumpta implicació en la trama corrupta.

La fundació identificada pels agents va ser donada d'alta en el Registre Mercantil de Panamà el 25 de febrer de 2011 amb el nom d'Kopeland i un patrimoni social de 10.000 dòlars. La documentació oficial de la signatura, a la qual ha tingut accés aquest diari, revela que va ser legalment constituïda per un empleat del despatx d'advocats panameny Alemany, Be, Galindo & Lee i que dos presumptes testaferros, els ciutadans Mayla Castrellón de Bocanegra i Luis Morales, van prestar la seva identitat per actuar com avaladors en l'acte de creació de la signatura, un formalisme exigit per la legislació local.

El nom de Pujol Jr. no apareix oficialment lligat a la fundació perquè la normativa del país centreamericà permet que aquest tipus d'entitats puguin ser creades directament per companyies estrangeres sense revelar la identitat dels seus autèntics administradors, una llacuna que és massivament aprofitada per l'ocultació de béns i el blanqueig de capitals.

Segons el Registre panameny, la Fundació Kopeland és propietat teòricament d'una firma amb domicili a Belize, un territori encara més opac. En concret, el suposat amo de la fundació és la societat mercantil Global Services Advisory Limited, però aquest nom només és una peça més en l'estratègia d'evasió que hauria dissenyat Pujol Jr. per amagar la seva fortuna. La realitat és que Global Services Advisory Limited té la seva seu al número 60 de l'avinguda Market Square de la capital de Belize, exactament la mateixa direcció de la filial que el despatx Alemany, Be, Galindo & Lee té en aquest altre gran paradís del blanqueig.

Amb tot, els investigadors de la UDEF responsables de les indagacions sobre Pujol Jr. han aconseguit arribar fins a la seva fundació. La pista l'ha proporcionat la comissió rogatòria enviada per Andorra amb informació dels dipòsits i moviments que el primogènit del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) tenia en aquest territori.

La troballa d'Kopeland suposa un important avanç en la investigació i demostra que Pujol Jr. ha estat maniobrant per evitar l'acció de la Justícia

Aquest diari ja va avançar el 3 d'agost citant fonts bancàries implicades en la causa que Jordi Pujol Ferrusola havia tret d'Andorra més de cinc milions d'euros des del 2012, coincidint amb l'inici de la investigació contra ell i la seva exdona a l'Audiència Nacional. Els diners va ser transferit a l'Argentina, Mèxic, Regne Unit i, sobretot, Panamà. En aquest últim país, segons ha quedat ara acreditat, la destinació dels fons haurien estat comptes a nom de la Fundació Kopeland. Pujol Jr. només va haver de pagar 310 $ en taxes per donar d'alta la seva tapadora al país centreamericà.

La troballa d'Kopeland suposa un important avanç en la investigació i demostra que Pujol Jr. ha estat maniobrant per intentar evitar l'acció de la Justícia, però no serà suficient per trobar el patrimoni que va acumular amb el presumpte cobrament de comissions il·legals. Des que es va obrir el procediment, Pujol Jr. ha tingut temps per moure els diners a un altre lloc. De fet, Kopeland ja no existeix. Va ser oficialment extingida el 8 d'agost de 2014. Un altre empleat del bufet Alemany, Be, Galindo & Lee, Arturo Gerbaud de la Guàrdia, es va encarregar de realitzar el tràmit.