Eren pocs i va parir la burra. A Catalunya ha aparegut un partit més d'esquerres, el lidera Ada Colau, amb la intenció de donar-li un sentit més transversal i unir totes les fuezas d'esquerra catalanes. Així ho ha anunciat l'alcaldessa de Barcelona i líder de BComú, Ada Colau, que ha comparegut en roda de premsa al costat del cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, al diputat i membre de la Mesa del Congrés, Marcelo Expósito, ja la dirigent de l'executiva de BComú, Susana Segòvia.
Barcelona A Comú, que lidera Ada Colau, impulsa un debat intern "transversal" i obert als ciutadans per crear un "nou espai polític" a Catalunya, que uneixi a les esquerres més enllà de les sigles i del "partidisme" per representar el "canvi" iniciat en les municipals i consolidat el 20D i que girarà al voltant de la defensa dels drets socials, contra la corrupció i per l'exercici del dret a decidir.
La reacció de Podem amb qui ha estat coalitzat fins ara, en inferioritat de condicions i amb una direcció col·legiada després de la dimissió de la secretària general a Catalunya, Gemma Urbasart, i el seu equip, no s'ha fet esperar. En els propers dies s'iniciarà un procés d'avaluació i debat que haurà de culminar en l'elecció d'un secretari general i una consell ciutadà (executiva). Només una vegada constituïda la seva pròpia estructura, "es debatrà la política d'aliances i es valoraran els diferents escenaris, decidint conjuntament quin full de ruta assumeix com a organització".
Si l'aposta de l'alcaldessa de Barcelona es manté en els termes expressats, l'organització catalana de Podem haurà de triar entre seguir sent una força sobirana en el panorama polític català o difuminar la seva identitat dins el nou partit. El número dos d'Podem, Íñigo Errejón, advoca per buscar un acord perquè Podem formi part del nou partit, pel que reclama temps. L'estructura de Podem a Catalunya no tindrà constituïts els seus propis òrgans abans de març, i qualsevol acord cal "cuinar lentament". Amb tot, la premissa passa perquè el nou partit d'esquerra, que segons reconeix Errejón respon a una "demanda popular de construcció d'una opció catalana", es fome "amb Podem".
Davant d'aquesta situació i davant les possibles negociacions de Pablo Iglesias amb el PSOE de Pedro Sánchez, per al govern d'Espanya aquest fet complica encara si cap els números per tirar endavant el projecte ja que als 69 diputats que Iglesias diu tenir sota el seu control, haurien sostreure probablement a molts dels 12 diputats de la coalició catalana, mes dels 9 valencians de Compromís, que s'ha presentat amb les sigles de Podem, que no pensen renunciar al "Dret a decidir".
Si l'aposta de l'alcaldessa de Barcelona es manté en els termes expressats, Podem haurà de triar entre seguir sent una força sobirana a Catalunya o difuminar-se en una altra marca. El número dos d'Podem, Íñigo Errejón, advoca per buscar un acord perquè Podem formi part del nou partit, pel que reclama temps. L'estructura de Podem a Catalunya no tindrà constituïts els seus propis òrgans abans de març, i qualsevol acord cal "cuinar lentament". Amb tot, la premissa passa perquè el nou partit d'esquerra, que segons reconeix Errejón respon a una "demanda popular de construcció d'una opció catalana", es fome "amb Podem".
"La seva intenció és quedar-se amb els quadres d'ICV i amb la força de Podem al cinturó metropolità"
Des de la direcció col·legiada del partit a Catalunya destaquen la seva "generositat a l'hora de construir en comú els diferents projectes en què ens hem embarcat", i reclamen que aquesta ha de ser valorada per evitar una mena d'OPA hostil. Un escenari al qual també s'enfrontarien ICV i EUiA, ambdues organitzacions amb una àmplia organització territorial i una llarga trajectòria política a l'esquena. "S'hauran d'anar produint passos perquè es conformi aquesta opció que tots desitgem", vaticinava Errejón.
L'esquerra tradicional, arraconada
Recolzant-se en l'exemple de Barcelona en comú, fonts de la direcció col·legiada de Podem no amaguen la seva por que la intenció de crear el nou partit sigui "controlar la marca i controlar la confluència". Els òrgans de decisió del partit de l'alcaldessa, expliquen, estan formats pel "pinyol", el seu nucli dur, tot i que la coalició va ser impulsada per diferents forces d'esquerra, entre elles Podem.
El suport de Colau ha estat fins ara la clau de l'èxit polític de les aliances a Catalunya. La seva formació no es va integrar en la coalició amb la qual Podem concórrer a les eleccions del 27-S, Catalunya Si Que És Pot, i els resultats van ser un fracàs en ser relegada a la quarta posició amb només 11 actes, les mateixes que el PP. Per al 20-D, en canvi, l'equip de l'alcaldessa va prendre les regnes i va situar la coalició com a primera força a Catalunya. Tant Podem com ICV i EUiA són conscients de la necessitat del suport de Barcelona en comú, encara que s'han tornat ostatges d'aquest fins al punt de perillar el seu futur com a organitzacions polítiques.
La iniciativa arracona les forces d'esquerres amb implantació a Catalunya i fins i tot ha generat econtronazos entre elles. Aquestes s'han deixat veure ja en el si de Catalunya Sí que és Pot, on Podem ha llançat un ultimàtum a ICV i EUiA per aconseguir més "visibilitat mediàtica" mitjançant una reorganització dels temps d'intervenció amb l'actual portaveu de la coalició Joan Coscubiela (Iniciativa). En cas contrari es posaria en risc la continuïtat d'una coalició que des Podem ja donaven com liquidada ai es repetien els comicis catalans. L'esquerra catalana està en plena ebullició, tant en l'organitzatiu (noves estructures que busquen enterrar les velles) com en el discursiu (creant un nou relat que busca integrar les velles reivindicacions de classe amb les nacionals).
No hay comentarios:
Publicar un comentario