La batalla per evitar fuga d'informació sensible cap a la Generalitat ha començat. La Seguretat Social ha reforçat els controls per evitar que tingui accés a la llista de pensionistes i cotitzants. El Govern Espanyol ja ha posat en vigor l'anunci de Rajoy davant l'anunci de desconnexió de Catalunya, com l'anomenen els partits independentistes, i ha començat pel sistema públic de protecció social, La Seguretat Social està denegant l'accés per part de cap funcionari de Catalunya a determinades àrees restringides d'informació.
En particular, en tot el relacionat amb el nom, cognoms i dades annexos dels 1,67 milions de pensions que s'abonen a Catalunya. Igualment, s'ha donat la vigilància per detectar en temps real qualsevol retard en l'ingrés de les cotitzacions a la Seguretat Social que estan obligades a realitzar periòdicament les entitats públiques: la Generalitat, les diputacions provincials o els ajuntaments.
Com se sap, una de les primeres mesures que s'ha plantejat el bloc secessionista en el marc del desplegament legislatiu passa per crear un embrió de Seguretat Social catalana. I el que pretén el Govern de la nació és, precisament, impedir que les cotitzacions dels empleats públics s'utilitzin amb aquest objectiu. O, fins i tot, per finançar l'aparell administratiu que exigeix el procés sobiranista.
Segons fonts de tota solvència, s'han creat eines informàtiques "per impedir el bolcat de dades" mitjançant sistemes de rastreig que prohibeixin l'accés a la informació sensible. En línia amb els instruments amb què compta l'Agència Tributària per evitar que un funcionari tingui accés a informació que està fora de les seves competències. "S'han extremat les mesures", reconeixen aquestes fonts, que recorden que s'han habilitat eines perquè saltin de forma automàtica sistemes d'alerta en cas que un funcionari pretengui accedir a una àrea no autoritzada.
Cal tenir en compte que el sistema de Seguretat Social funciona amb criteri de caixa única, és una administració integrada, el que explica que tots els funcionaris del departament, tant els de l'INSS com els de la Tresoreria General, siguin empleats estatals, i no autonòmics. Malgrat això, s'ha decidit intensificar els controls. Es dóna la circumstància, segons fonts internes de la pròpia Seguretat Social, que els funcionaris catalans estan considerats entre els més eficients del sistema. Barcelona, en concret, és considerada la província més innovadora.
Catalunya és, amb diferència, la regió més rellevant d'Espanya en termes de Seguretat Social. La despesa en pensions contributives va pujar a 2.014-20.848.000 d'euros, dels quals 14.834.000 es destinen a abonar pensions de jubilació. Això representa ni més ni menys que el 18,6% del total. A això cal afegir la despesa derivada de l'existència d'57.883 pensions no contributives que finança l'Estat a través d'impostos, ja que els seus beneficiaris no han pogut cotitzar per molt diferents causes. Les comunitats autònomes amb una major proporció de pensions complementades amb mínims són aquelles amb una incidència important de règims especials que cotitzen per bases mínimes, mentre que País Basc, Madrid, Catalunya i Astúries es troben en el cas contrari.
Un sistema solidari
La solidaritat del sistema no acaba aquí. Segons dades de la Seguretat Social, 293.762 pensions catalanes perceben alguna quantitat a través dels anomenats complements de mínims, que són aquells recursos que abona l'Estat quan una pensió no arriba al mínim que anualment decideix el Consell de Ministres. La pensió mitjana que es paga a Catalunya -el passat 1 de desembre- és de 925 euros, el que representa el 103% de la mitjana. Ara bé, amb importants diferències provincials. Mentre que a Barcelona se situa en 958 euros de mitjana, a Lleida tot just arriba als 777 euros. Lògicament, la distància té a veure amb les diferents bases reguladores que s'utilitzen per calcular la quantia de les pensions.
Una hipotètica Seguretat Social catalana, en tot cas, naixeria amb un important forat. En concret, segons xifres oficials, la diferència entre el que ingressa la comunitat autònoma per cotitzacions socials i el que perceben els seus beneficiaris en pensions va arribar durant el primer semestre de 2015 els 3.034.000 d'euros.
Això vol dir que, d'haver-se mantingut aquesta diferència en la segona part de l'any, el dèficit d'un hipotètic 'sistema de pensions català' superaria lleugerament els 6.000 milions d'euros a l'any.
La diferència és conseqüència que fins el passat 30 de juny les obligacions reconegudes en pensions, el que ha de pagar la Seguretat Social en prestacions econòmiques, va arribar als 8.803.000 d'euros. Per contra, els ingressos per cotitzacions socials (sense incloure altres fonts i ingressos) amb prou feines van arribar als 5.769.000 fins al passat 30 de juny.
Davant d'una hipotètica independència de Catalunya, en tot cas, la nova legislació no afectaria als beneficiaris actuals, segons la Generalitat. El conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas Collell, ha repetit en moltes ocasions que els catalans que han cotitzat "tenen dret" a cobrar les pensions, ja que han cotitzat per això i es tracta d'un "contracte individual" entre ells i Espanya. Per tant, es podria reclamar davant els tribunals internacionals en cas que la ruptura no fos pactada.
Segons els economistes proindependencia, durant el període 1995-2011, Catalunya ha tingut 12 anys en els quals el saldo del sistema de pensions ha estat positiu, i només cinc anys de saldo negatiu, amb un saldo acumulat positiu en els 17 anys de 3.200 euros per habitant. En el mateix període, Espanya ha tingut 10 anys amb saldo negatiu i un total acumulat negatiu en els 17 anys de 1.735 euros per habitant. Aquestes dades no són compartits des del Govern de la nació.
El Confidencial
No hay comentarios:
Publicar un comentario