Els embolics interns de Podem

Podem acaba de fer dos anys. En Podem sempre hi ha hagut una confluència de molt diverses opinions. Però aquesta polifonia està assolint límits insospitats en diversos àmbits. Des del punt de vista intern, torna a aflorar la baralla entre la direcció, més moderada en el seu discurs amb el pas del temps, i el corrent de crítics, amb una perspectiva anticapitalista inamovible. Els uns i els altres van signar una mena d'acord tàcit abans de les eleccions generals. Ara ha arribat el moment d'expressar de nou les discrepàncies. Unes discrepàncies que tenen a veure amb el funcionament del partit i amb la política de pactes que ha de posar en marxa en el complex escenari resultant del 20-D. Podem es va presentar a la societat fa dos anys amb una compareixença al madrileny Teatre del Barri.

Aquest aniversari del partit de Pablo Iglesias està marcat per les discrepàncies tant fora com dins del Congrés dels Diputats. D'una banda, el sector crític amb la direcció que lideren l'eurodiputat Miguel Urbán i la secretària general a Andalusia, Teresa Rodríguez, ha expressat un cop més les seves crítiques al funcionament del partit i ha insistit en la seva negativa a que hi hagi acord de governabilitat amb el PSOE. D'altra banda, està augmentant la tensió entre els diputats de Podem i els seus socis territorials a compte de la composició dels grups parlamentaris.

Des del punt de vista intern, torna a aflorar la baralla entre la direcció, més moderada en el seu discurs amb el pas del temps, i el corrent de crítics, amb una perspectiva anticapitalista inamovible. Els missatges d'uns i altres sonen diferents o fins i tot semblen oposats en alguns aspectes, com si el partit morat fos una simfonia de veus discordants

ABSÈNCIES I PRESÈNCIES SIMPTOMÀTIQUES

Des del punt de vista intern, torna a aflorar la baralla entre la direcció, més moderada en el seu discurs amb el pas del temps, i el corrent de crítics, amb una perspectiva anticapitalista inamovible. Els uns i els altres van signar una mena d'acord tàcit abans de les eleccions generals. Ara ha arribat el moment d'expressar de nou les discrepàncies. Unes discrepàncies que tenen a veure amb el funcionament del partit i amb la política de pactes que ha de posar en marxa en el complex escenari resultant del 20-D.

Podem es va presentar a la societat fa dos anys amb una compareixença al madrileny Teatre del Barri. Diumenge passat es va celebrar al mateix lloc un acte organitzat per la Fundació dels Comuns i la revista Viento Sur. No va acudir Pablo Iglesias ni altres membres rellevants del Consell de Direcció de Podem. Sí van intervenir, en canvi, els esmentats Miguel Urbán i Teresa Rodríguez, a més d'altres figures simbòliques com Juan Carlos Monedero i alguns aliats com el sindicalista Diego Cañamero. Presències i absències més que simptomàtiques.

EL PSOE I LA DIRECCIÓ, EN LA DIANA

Els intervinents en l'acte del Teatre el Barri insistir en no recolzar un acord amb el PSOE per a la governabilitat d'Espanya. Ans al contrari, la majoria d'ells va abocar duríssimes crítiques contra el partit que lidera Pere Sánchez, tal com han recollit diversos mitjans. Aquesta postura ja va ser expressada pel corrent Anticapitalistes en els seus últims comunicats i xoca frontalment amb el possibilisme que sol mostrar el número dos del partit, Íñigo Errejón, que aquests dies insisteix a "estendre la mà" als socialistes.

A més d'acudir a aquest aniversari, els esmentats Urbán i Rodríguez acaben de publicar un article en el qual fan balanç d'aquests primers quatre mesos d'existència de Podem. En aquest text assenyalen, entre altres coses, el seu desig de canvi en la manera de gestionar el partit. "Ja és un consens en el si de l'organització que les dues velocitats inconnexes en què hem transitat fins ara: direcció centralitzada i construcció quotidiana per baix, assoleixin una síntesi superador", sostenen. Aquesta menció a la "direcció centralitzada" suposa una crítica encoberta al Consell Ciutadà que lidera i maneja Pablo Iglesias.

A més, els dos caps visibles del sector anticapitalista asseguren que "per a nosaltres, la finalitat d'Podem com a instrument tenia (i té) un objectiu evident: acabar políticament amb el règim del 78 i obrir un temps nou que, sota el protagonisme de les classes populars, permetés el desenvolupament de processos constituents ". En els últims mesos, sobretot en campanya, Iglesias i Errejón han eludit expressament referir-se als "processos constituents", ja que han moderat el seu discurs per reclamar ara "reformes de la Constitució".

PROBLEMES A GALÍCIA I MÀLAGA

A sobre, en aquests últims dies precisament a Galícia ha nascut un altre problema a compte de les aliances electorals. El secretari general de Podem a Galícia, Breogán Riobóo, està insistint en la necessitat d'allunyar d'aquesta confluència de sigles pel caràcter nacionalista dels seus aliats. El mateix Pablo Iglesias va desautoritzar al seu coreligionari gallec la passada setmana al donar per feta la continuïtat de l'acord "per guanyar les pròximes eleccions a Galícia". Però Riobóo no ha canviat d'opinió i continua plantejant aquesta opció.

Finalment, a Andalusia ha sorgit un altre problema intestí de Podem, encara que cert que té menor envergadura que els descrits. I és que divendres passat el secretari general de Podem Màlaga, José Antonio Vargas, i cinc càrrecs del partit van presentar les seves dimissions i van criticar públicament "la dretanització" del partit. Un altre disgust per a la direcció de Podem en el seu segon aniversari.

L'EMBOLIC DE LES CONFLUÈNCIES

A la ja coneguda baralla entre els sectors del partit cal sumar aquests dies el monumental embolic que té Podem amb alguns dels seus socis territorials. Les aliances entre el partit morat i Barcelona en comú (Catalunya), Compromís (València) i les Marees (Galícia) van funcionar d'allò més bé a les eleccions generals, amb uns resultats que van superar les pessimistes previsions de les enquestes. No obstant això, les conegudes dificultats perquè aquests aliats tinguin grups propis al Parlament estan generant importants dificultats. Pablo Iglesias va prometre a aquestes formacions la possibilitat de formació de grups propis al Congrés, cosa que no és possible segons el Reglament del Congrés.

Fins i tot, en el si d'aquests aliats electorals de Podem es comença a pensar en no reeditar els acords en el cas que se celebrin altres eleccions generals. La tensió s'ha intensificat especialment en el cas valencià. El cap de llista de la candidatura de la coalició Compromís-Podem-És el Moment, Joan Baldoví, ha arribat a amenaçar de que alguns dels seus nou diputats marxessin amb Esquerra Unida per crear un grup propi, cosa que ha impedit Podem.

En aquest context, la líder de Compromís, Mónica Oltra, va sorprendre a propis i estranys en publicar aquest dilluns un article a El País en què demanava al PSOE que cedís diputats al Congrés. Una postura no recolzada per la direcció de Podem i que, per això, mostra les diferents opinions entre la formació i els seus aliats.

Aquest dimarts Podem presentarà en públic la seva proposta de grups consensuada amb els seus tres socis territorials. Una proposta que, dit sigui de passada, difícilment prosperarà, ja que l'última paraula la té la Mesa del Congrés, en la qual hi ha majoria del PP i Ciutadans, que ja han dit que no permetran A hores d'ara es coneix que tant Catalunya com Galícia entrarien en un sol grup "confederat". No així Compromís-Podem qui ha decidit inscriure un grup propi a l'espera que sigui acceptat per la Mesa del Congrés. Si això no es produeix, com és de preveure, passarien al grup mixt.