La guerra Díaz - Sánchez, per la secretaria del PSOE

Des del Comitè Federal del passat 1 d'octubre, després del qual Pedro Sánchez va haver d'abandonar la Secretaria General del PSOE i la Gestora va decidir desbloquejar la investidura de Mariano Rajoy amb la seva abstenció, la bancada del Grup Socialista és una olla a pressió a punt de explotar.

La mort de Carme Chacón i les declaracions Felipe Gonzalez sobre la necessitat de rebaixar les hostilitats entre Pedro Sánchez i Susana Díaz per a les primàries del PSOE, només ha estat la treva de Setmana Santa ia partir de demà i les sis setmanes que falten es va a convertir en una guerra sense quarter on les travetes i desqualificacions entre companys de partit van estar a l'ordre del dia. Companys que no se saluden, comentaris ofensius als passadissos, maledicències compartides amb els periodistes, rumors d'índole personal sobre els adversaris interns ... La guerra Díaz-Sánchez converteix el Grup Socialista en un polvorí i presenta símptomes de gravetat cada vegada més preocupants .

Desconfiança

La gestora està molt preocupada pels enfrontaments personals i rancors en la seva bancada al Congrés L'últim escàndol conegut ha estat el protagonitzat pel número dos del grup, Miguel Ángel Heredia, home de confiança de la presidenta andalusa, Susana Díaz, la veritat és que els conflictes es multipliquen, atès que la proximitat de les primàries està fent cada vegada més profunda la bretxa interna i convertint als seus bàndols en irreconciliables. Les paraules d'Heredia, en una xerrada amb simpatitzants de les Joventuts Socialistes de Màlaga, en què titllava a Margarita Robles, número dos de la llista del PSOE que Pedro Sánchez va encapçalar a Madrid, de «hijaputa» i denunciava que critiqués la Gestora sense estar afiliada al partit, no han fet més que enverinar la crisi. Sanchistas i susanistas es culpen mútuament de filtrar quants successos puguin perjudicar el contrari i deteriorar la imatge del col·lectiu.

Aquest és el clima en què viu el Grup parlamentari socialista al Congrés i que, a mesura que s'acosten les primàries del 21 de maig i s'aproxima previsiblement la fi de la interinitat la bancada està totalment dividida en dos.La situació és tan insostenible, assegura un diputat del grup, que «entre nosaltres hi ha molts que no es parlen, no se saluden, no es donen el bon dia i, molt menys, treballen en equip». Aquest panorama, que segons aquesta font «pastura» com pot el portaveu, Antonio Hernando, està afectant també a la tasca parlamentària, que va arrencar amb optimisme després d'anotar-PSOE la pujada per part del Govern del Salari Mínim en un 8 per cent. La sensació és d'absoluta desconfiança, fins a l'extrem que «ja ningú s'atreveix a dir res en xerrades informals perquè hi ha la certesa que algú ho passarà a algun mitjà per fer mal al rival».

Crispació

Tant la gestora que presideix Javier Fernández com el sector que lidera Susana Díaz són conscients que aquesta atmosfera de crispació no serà fàcil combatre-la, tot i que la presidenta andalusa aconseguís vèncer a les primàries. Els escons no pertanyen al grup parlamentari pel que, en cas de triomf de Díaz, els 15 diputats que van trencar la disciplina de vot, entre ells, els set del PSC, continuaran tenint veu pròpia a la bancada del PSOE. En sentit contrari, el mateix passaria amb la resta de parlamentaris, si és Sánchez què recupera el poder a Ferraz.

Per descomptat, les sancions que es van imposar als parlamentaris díscols que només van acceptar l'abstenció «per imperatiu», res han ajudat a cohesionar el grup, més enllà del desemborsament econòmic de 600 euros per incomplir el mandat de la gestora. Internament, un dels més discutits és el portaveu, Antonio Hernando, a qui en una i altra riba es fan retrets de «entreguisme» al bàndol contrari. Cal recordar, però, que Hernando compta actualment amb el suport de Javier Fernández, que reconeix el «gran esforç» fet pel portaveu, que va haver de defensar una abstenció de la qual havia abominat com a home de confiança de Sánchez.

Després del ple d'investidura, la direcció del grup va optar per ajustos en l'organigrama, amb canvis molt discutits en les portaveus que, al que es veu, no han aconseguit apaivagar les aigües. Els atacs verbals entre diputats no cessen, com el que van mantenir fa uns dies a les xarxes socials la diputada sanchista Zaida Pedrera amb la seva veïna d'escó Guadalupe Martín, a compte d'uns formularis d'afiliació de l'època de Sánchez sense les oportunes garanties. En un encreuament de missatges entre les dues es van superar els límits del respecte recíproc evidenciant el que és ja un secret a veus i sufoca en els escons del PSOE.

Tres noms generen també un cert malestar intern, és veritat que cadascú per diferents motius. El primer és el de César Luena, el parlamentari de Logronyo que va ser número dos de Sánchez a Ferraz, que ha fet pública la seva determinació de donar suport a Patxi López, la tercera via per dirigir el PSOE. Entre els afins a l'exsecretari general no ha caigut gens bé que qui assegurés, fins i tot en les hores posteriors a la sortida de Sánchez, que «jo donaré suport a Pere sempre», hagi optat per canviar el signe del seu vot, en la línia de baronesses com Idoia Mendía (País Basc), Francina Armengol (Balears) i Sara Hernández (Comunitat de Madrid), aquesta última recentment allistada, per estupor dels seus companys al PSM, a la candidatura de Susana Díaz. Entre els fidels a l'exlíder, com la seva coordinadora de campanya Adriana Lastra o la pròpia Zaida Pedrera, el retret polític a qui va ser secretari d'Organització és un clam.

Protagonisme mediàtic

Dos diputats que són mirats amb recel per part dels seus adversaris en el grup parlamentari són Soraya Rodríguez, portaveu en l'últim mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, i Eduardo Madina, enemic de Sánchez i avui proper a la baronessa andalusa, a més de responsable de la ponència política. La decisió de la gestora d'atorgar-a tots dos un més que evident protagonisme mediàtic ha despertat sospites en alguns companys, segons apunten en el grup. Els dos van viure una etapa de irrellevància política, decretada per Sánchez, que res té a veure amb la seva presència actual a televisions i ràdios, cosa que ha aixecat polseguera entre altres parlamentaris que, segons denuncien, han viscut el procés justament contrari, «de la brillantor a la postergació, sobretot si ets hostil a Susana Díaz ». Un altre dels elements que han tensat les relacions internes ha estat la decisió de la direcció provisional socialista de mantenir certa ambigüitat respecte a la derogació o no de la reforma laboral del PP. Encara que en un primer moment la intenció va ser recolzar que decaigués un dels eixos de la gestió de Rajoy davant de la recessió, el document econòmic que ha dirigit el professor José Carlos Díez, del cercle més proper a Díaz, planteja una desqualificació general de l' legislació laboral, mes en cap cas esmenta la seva derogació.

En l'àmbit dels desencontres es troben també els primers acords d'Antonio Hernando amb el seu homònim, el portaveu popular Rafael Hernando, relatiu al suport socialista al sostre de despesa, fortament contestat pels diputats sanchistas.

Enconament personal

Tant la Gestora com la líder andalusa són conscients del enconament de les relacions personals en el seu grup. Per això, Díaz atorga molta importància al tancament de les ferides amb el PSC, alineat tradicionalment al costat de Sánchez. L'últim viatge de la candidata a les primàries a Catalunya per testar els seus fins ara escassos avals en l'equip de Miquel Iceta busca, indirectament, assossegar les aigües en el Carrera de San Jerónimo on els socialistes catalans Meritxell Batet, Mercè Perea, José Zaragoza, Lidia Guinart, Manuel Cruz, Joan Ruiz i Marc Lamúa lideren el bàndol més bel·ligerant a Javier Fernández i Susana Díaz.