Veneçuela - La «mare de totes les marxes»,

Més d'un milió de veneçolans van sortir al carrer exigint la volta a la democràcia. L'espectacular desplegament de forces de seguretat, els obstacles per a la mobilitat i la contramarxa chavista impulsada pel propi Govern no van impedir que una multitud s'apoderés ahir dels carrers de Caracas per reclamar el restabliment de l'ordre constitucional a Veneçuela i la celebració d'eleccions generals .

L'anomenada «mare de totes les marxes», convocada per la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) després de setmanes de protestes contra el règim presidit per Nicolás Maduro, va partir des de 26 punts diferents de la capital i va discórrer, en riuades de persones vestides majoritàriament de blanc, cap a la cèntrica seu de la Defensoria del Poble. Es calcula que hi va haver tants o més participants que en la «presa de Caracas» del passat 1 de setembre, quan un milió de manifestants van reclamar un referèndum revocatori per apartar Maduro del poder, que no es va arribar a celebrar.

La capital veneçolana va despertar ahir assetjada per les forces de l'ordre, amb els accessos per carretera bloquejades i els vehicles blindats dels agents antiavalots apostats en les principals avingudes. Una vintena d'estacions de metro van romandre clausurades per afegir problemes a la mobilitat dels manifestants.

La «megamarcha» opositora, organitzada sota la consigna de «No + Dictadura», es va desenvolupar enmig d'un ambient de tensió des que a les sis del matí van començar a avançar els primers participants.

Tres morts i desenes de ferits, saldo de la violència contra els manifestants

Enfront de la també anomenada «gran marxa contra el cop», en al·lusió a l'apropiació pel Suprem de competències de l'Assemblea Nacional a finals de març, des del Govern es va promoure a última hora una contramanifestació chavista, batejada com «Marea vermella» . Milers de persones amb samarretes vermelles van desfilar per mostrar lleialtat al règim vigent des de la plaça de Veneçuela fins al Palau de Miraflores, seu de la Presidència, a només cinc illes del punt d'arribada de la marxa opositora. Bona part dels integrants de la «Marea Roja» eren funcionaris als quals es va passar llista, obligats a acudir sota amenaça de perdre el seu lloc de treball. Per traslladar-los fins als llocs de concentració es van emprar autobusos oficials. Amb tot, l'afluència a aquesta contramarxa va ser inferior a l'aconseguida per la convocatòria opositora i no va arribar a cobrir dues illes de les sis de l'avinguda Bolívar.

Gasos lacrimògens

Com en dies anteriors, les forces bolivarianes es van emprar a fons amb els contraris a Maduro. A la zona del Paradís, la Guàrdia Nacional va dissoldre una de les marxes amb l'ocupació de gasos lacrimògens.

Figures destacades de l'oposició, com el president de l'Assemblea Nacional, Julio Borges, o Henrique Capriles, governador de l'estat Miranda inhabilitat per 14 anys, es van veure afectats per aquesta eina dissuasòria, així com Lilian Tintori i Antonieta Mendoza, respectivament esposa i mare de Leopoldo López, el líder opositor empresonat. La dirigent María Corina Machado va ser impactada amb una bomba lacrimògena a l'esquena.

L'assetjament als antichavistes va tenir conseqüències més tràgiques, però, a la plaça L'Estrella, a San Bernardino, on Carlos José Moreno Barón, d'entre 17 i 19 anys, va morir d'un tret de bala al cap. Segons mitjans locals, un grup d'homes amb moto van irrompre acovardint als opositors i un d'ells hauria obert foc, aconseguint a aquest jove. Va ser traslladat a un hospital, però no va sobreviure. Ahir a la nit es va apuntar en diferents mitjans la mort d'una jove de 23 anys a Táchira, també per tret de bala al cap. A més, va haver-hi una tercera víctima. Un efectiu de la Guàrdia Nacional Bolivariana va morir i un altre ha resultat ferit en el marc de les protestes de dimecres passat convocades per l'oposició per exigir un avançament electoral que acabi amb el Govern de Nicolás Maduro.

Trucades a la llibertat

La vespra, Julio Borges va llegir un comunicat de l'Assemblea Nacional dirigit a la Força Armada en què demanava el cessament dels «abusos», el «fustigació» i la «repressió» i poder marxar en pau. Ahir la pròpia fiscal general, Luis Ortega, va assegurar en una altra nota pública que els responsables dels organismes de seguretat de l'Estat «han de garantir el dret a manifestar-se de manera pacífica, sota un estricte afecció als drets humans». En aquest sentit, ha afegit que els mecanismes de negociació «s'han d'esgotar abans de l'ús de la força pública». Ortega és la mateixa que, després que el Suprem arrabassés competències al Parlament, ha advertit que aquesta apropiació suposava una «ruptura de l'ordre constitucional».

Així mateix, la Conferència Episcopal Veneçolana va reclamar al Govern «respectar en les seves actuacions la dignitat de les persones i el dret a la lliure expressió de la protesta».

Encara Caracas va concentrar la major de les protestes d'ahir, aquesta no va ser l'única. També hi va haver manifestacions de l'oposició en altres ciutats veneçolanes, com Sant Cristòfol, estat Táchira, i Mèrida, on les autoritats van dispersar amb gas lacrimogen la protesta.

També a l'estranger. A Madrid, diversos centenars de veneçolans es van concentrar a les 18:00 hores a l'emblemàtica Puerta del Sol en suport dels participants en les marxes al seu país i de la «família, germans, amics, que estan a Veneçuela sobrevivint». Un altre centenar es va concentrar abans davant de l'Ambaixada.