Un Rato cobdiciós

Fins que el diari el Mundo ha publicat les investigacions de la UCO sobre la persona de Rodrigo Rato, jo mantenia l'esperança que qui ha estat una de les persones mes importants de la política d'aquest país i responsable del ressorgir econòmic a finals del passat segle, resultés finalment innocent de les acusacions de corrupció en el cas Bankia, podrien ser un de tants muntatges polítics.

El reportatge del diari ha fet caure la bena dels ulls a molts espanyols que crèiem que l'anterior vicepresident i director de l'FMI no era el que cada ha estat mes evident. Resulta que Rodrigo Rato que ja era ric de família no tenia cap necessitat de transgredir la llei, però és un cobdiciós compulsiu i això li ha perdut.

Ja el 1998 quan era ministre d'Economia ordenava des del seu despatx del Ministeri a les empreses en què participava l'Estat, que contractessin a les societats d'ell i la seva família. D'aquesta manera va aconseguir un benefici personal de mes de cent milions d'Euros que ara es descobreix que tampoc han estat declarades a Hisenda.

«L'any 1998, Cor Comunicació va aconseguir els primers contractes amb algunes de les empreses que havien estat sotmeses a processos de privatització, com ara Telefónica, Endesa o Repsol i en anys posteriors amb Aldeasa, Argentaria / BBVA, Logista i Retevisión, així com Paradores (...). La facturació amb aquestes entitats ha estat el principal negoci de Cor Comunicació, arribant a suposar el 98% de la seva facturació total ». Aquesta és la conclusió de la UCO: «Es dedueix que Cor Comunicació va ser una empresa creada expressament per a la percepció d'abonaments procedents de les empreses privatitzades».

Els 30 milions que van facturar les empreses de la família Rato durant el Govern d'Aznar no van arribar per tasca comercial dels seus gestors, sinó perquè el llavors poderós vicepresident, Rodrigo Rato, va estar actiu a favor seu, segons l'esgarrifós informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. La xifra total va créixer fins 82 milions de 1998 a 2013, incloent la seva etapa a Washington com a director gerent de l'FMI.

Es tracta d'un informe en el qual indiquen al jutge instructor del cas Rato, Antonio Serrano-Arnal, que, a més dels delictes fiscals que detalla l'Agència Tributària, Rato ha perpetrat blanqueig de capitals possiblement amb ingressos procedents d'empreses privatitzades aprofitant la seva influència en el càrrec. La UCO considera indubtable «la capacitat d'influència de l'investigat sobre les diferents empreses analitzades, més enllà de la mera potencialitat».

La companyia familiar va ingressar així 30 milions d'euros

El que va ser president de Azucarera Ebre el 1999, Vicente del Carrer, ha declarat a la Guàrdia Civil que va ser el mateix Rato des del Ministeri el que li va dir que calia contractar Cor Comunicació, societat de la família Rato llavors. «Preguntat si coneix Cor Comunicació, [De la Calle] manifesta que sí, que li va cridar el ministre Rato i li va dir que per al tema de comunicació de Azucarera s'anava a nomenar una empresa des del Ministeri», s'afirma en el resum de seva declaració com a testimoni. «Ell arran d'aquesta crida, a través del seu director financer, li va dir que havia de venir una empresa de comunicació i que calia pagar-».

La UCO dóna valor al seu testimoni, perquè De la Calle era llavors de la màxima confiança de Rato. L'havia nomenat conseller en una altra empresa de la família, Viatges Ibermar, i li havia imposat com a president d'Azucarera Ebre, malgrat que l'Estat tenia una participació teòricament minoritària. El mateix De la Calle va testificar que era Rato qui li havia designat president tant a ell com al seu successor, José Manuel Fernández Norniella.

Cor Comunicació va aconseguir en aquesta empresa alimentària fins i tot una comissió del 3% en una operació immobiliària que no formava part teòricament de la seva especialitat, centrada en gestionar espais de ràdio per a publicitat. Va cobrar per mitjançar en uns immobles a Saragossa comprats per Azucarera a Vallehermoso una comissió de 104.578 euros, segons la UCO. En l'informe s'assegura que els mateixos directius de les dues empreses reconeixen que «no era necessària» la participació de Cor Comunicació en la transacció. Cor va transferir després els diners a empreses directes dels Rato.

Azucarera va pagar a Cor Comunicació perquè li va cridar el ministre

El cas d'Azucarera s'uneix a altres exdirectius d'empreses participades per l'Estat en l'època que apunten a la influència de l'exministre a l'hora que contractessin a empreses de la seva família. Asseguren que Cor Comunicació no els venia de manera ordinària, sinó sempre a través dels seus presidents, que havien estat nomenats al seu torn per Rato. L'exconseller delegat de Logista, filial de Tabacalera, Juan Rizo, va declarar a la UCO que «Cor Comunicació arriba per Pablo Isla", que era el president de Logista i la seva matriu Altadis (antiga Tabacalera) llavors i és l'actual president d'Inditex . Ris va assegurar que Illa li va demanar que atengués a aquesta societat, fundada pels Rato el 1997, en ple procés privatitzador de l'Estat.

No només Cor, sinó totes les societats de la família facturaven en el grup Altadis, al qual pertanyia Logista. «Inicien la seva facturació quan Rodrigo Rato ostenta un alt càrrec en el Govern i deixen de facturar quan Pablo Isla abandona la companyia». Sota el seu mandat, les empreses de Rato van facturar 4.180.000 amb Altadis / Logista, segons la UCO.

Aquesta unitat dóna importància a la figura d'Illa i li va prendre declaració en la seva condició d'expresident de l'empresa privatitzada i exdirector general de Patrimoni amb Rodrigo Rato, ja que era qui formalment representava al Ministeri en empreses participades per l'Estat.

L'ex gestor de Logista diu que Pablo Isla li va demanar que atengués a Cor

El responsable de màrqueting de l'empresa pública Paradors, Javier Blanco, va testificar a la UCO que ell sol seleccionar els proveïdors en el camp publicitari, però «en el cas de Cor Comunicació no va fer l'elecció, sinó que des de la direcció general o la presidència se li va indicar que convidés a aquest proveïdor ». Finalment «la presidència va optar per elegir Cor perquè, tot i que creativament no eren gens bons, tenien bones relacions amb els mitjans. De fet, portaven la campanya d'Endesa ». La presidenta de Paradors era Ana Isabel Mariño, nomenada per Rato, segons recalca l'informe. Cor ingressar entre 2001 i 2004, amb Mariño al capdavant, 2,1 milions.

Segons la UCO, en Aldeasa, la directora de Màrqueting, Maria Àngels Carsi, «manifesta que a ella la van obligar a facturar amb Cor Comunicació, fet que té denunciat». Testificar que l'empresa era «un compromís del president d'Aldeasa i que havia de contractar amb ells». El president llavors era José Fernández Olano. En el seu mandat, les empreses de Rato van facturar a Aldeasa 1,3 milions.

La UCO recorda que, com a president de Bankia, Rato està acusat de corrupció i d'haver incorregut en «abús de poder» aprofitant-se de contractes publicitaris del banc. Per tant, assenyala que va poder actuar com a «comissionista» prèviament també quan era ministre. El poder de Rato per designar presidents d'empreses privatitzades era determinant, segons la UCO. Posa d'exemple el testimoni del president de la SEPI en l'època, Pedro Ferreras.

Aquest va relatar que el ministre d'Indústria llavors, Josep Piqué, volia al capdavant d'Endesa un professional sense perfil polític, però que «el Govern imposa» a Rodolfo Martín-Villa. El grup Rato va facturar des de llavors i al llarg de presidents successius un total de 61,9 milions Endesa. «Aquesta unitat no aconsegueix comprendre com es va arribar a contractar Cor en virtut de la seva experiència i com va ser possible facturar unes quantitats de diners tan allunyades de les que finalment es transferien a les cadenes radiofòniques», afegeix l'informe.

Una neboda de Rato contractava a Aldeasa

En una empresa privatitzada va arribar a haver representants de la família Rato a banda i banda de la contractació. Segons l'informe de la UCO, va ser Aurora Rato, neboda del llavors vicepresident del Govern, la qual va cridar des del seu càrrec en Aldeasa a Cor Comunicació per contractar els seus serveis. Ella havia estat ascendida a cap de l'àrea de Màrqueting en aquesta empresa de botigues d'aeroports amb 27 anys i, dos anys després, va ser promoguda a subdirectora de l'àrea sense passar, segons Aldeasa, «per cap procés de selecció».

La directora de Màrqueting d'Aldeasa, María Ángeles Carsi, va testificar a la UCO que la neboda de Rato «no tenia competències suficients per exercir aquest càrrec i que aquesta deficiència era coneguda per la direcció, sent per això que la cap directa d'Aurora demanar a Maria Àngels que la formés ». Segons el seu testimoni, ni tan sols després del període de formació va aconseguir reunir les competències necessàries, però era «una protegida».

Finalment, Aurora Rato va deixar la companyia al desembre de 2004 en coincidència temporal amb la caiguda del president, José Fernández Olano. Aquest havia estat nomenat per Rato per al càrrec, però després d'arribar el Govern del PSOE, va ser destituït en aquestes dates. En tot cas, la intervenció d'Aurora Rato no va ser decisiva perquè Aldeasa contractés a Cor Comunicació, perquè, segons el testimoni de Carsi, era una decisió de la presidència de l'empresa privatitzada. En sortir Olano, Cor va deixar de facturar.

El comportament de Rato només pot qualifiqui d'infame. Perquè si ja és greu que un càrrec públic caigui en pràctiques il·lícites i reprovables, és encara mes punyent en qui va exercir responsabilitats tan elevades a nivell mundial. Tot això conforma el retrat d'un home que no coneix l'ètica i que ha preferit soscavar el seu prestigi encara a risc de magullar la tasca econòmica del seu partit que el va catapultar a l'escalafó de la política nacional i internacional. Serà difícil caure més baix que Rodrigo Rato.