Lluis Llach - De l'estaca a l'estacada

Lluís Llach amenaça amb castigar els funcionaris que no acatin la "legalitat catalana". Acusa sectors dels Mossos d'ésser contraris al procés i afirma que la llei de transitorietat serà obligatòria per a empleats públics.

En la meva joventut musical vaig arribar a coincidir amb Lluís Llach en alguns escenaris i la meva experiència que estava davant d'algú que tenia molts principis, però contradictoris. Ha declarat als quatre vents que ha patit durant anys la ferotge dictadura de Franco. Llavors (decada dels 60) puc assegurar que no estava patint molt. Com cantautor ja havia creat l'Estaca que va ser presa com l'himne republicà independentista.

Ara com a diputat de Junts pel Sí, l'empresari i cantautor Lluís Llach no té miraments que fa a la proclamació d'independència i el paper dels empleats públics. Les lleis de transitorietat jurídiques i de desconnexió que prepara el parlament català seran d'obligat compliment i afectaran a tots els funcionaris, siguin de la Generalitat, l'Estat o els ajuntaments. Aquestes normes "obligaran a tots els funcionaris que treballen i viuen a Catalunya i el que no les compleixi serà sancionat", va declarar en una conferència organitzada per Òmnium Cultural el passat mes de març.

Però el temps passa, i el cantautor que ja mai va poder compondre res que estigués a l'altura de la música que va crear quan tenia vint anys va decidir també que allò de tirar de l'estaca era, efectivament, molt cansat, i que el seu era formar part d'ella. Va entrar en la llistes de la podrida estaca nacionalista i va ser el principal portaveu i defensor de tots els excessos de l'Oasis. Aquell que fos símbol de llibertat va començar a assenyalar als mitjans desafectes al règim. I ara el diputat ha amenaçat amb la seva estaca als funcionaris que compleixin la llei i no prevariquen per acompanyar al secessionisme en el seu deliri.

El seu pare, Josep Maria Llach i Llach, va militar al Requeté català, va lluitar com a voluntari en el bàndol franquista i va ser alcalde de Verges, a l'Empordà, entre 1950 i 1963, així com cap local del Moviment. El mateix Llach va estar afiliat als Creuats de Crist Rei a Figueres. I ell mateix ha afirmat: "Sí, jo vaig ser el que es podria dir un nen feixista".

Si al cap ia la fi, el franquisme i l'independentisme català vénen a ser el mateix.