Arran, la "Kale borroka" catalana

Arran reivindica l'atac al bus turístic i el mostra en un vídeo

L'organització juvenil de l'esquerra independentista Arran, afí a la CUP, ha reivindicat en un comunicat l'atac per part de quatre encaputxats a l'autobús turístic que va tenir lloc dijous a Barcelona Aquest fet no havia estat fet públic per l'Ajuntament de Barcelona fins avui . Poc després, l'alcaldessa Ada Colau ha afirmat en un tuit que l'ajuntament denunciarà els fets, tot i que el grup municipal Demòcrata ja havia criticat amb duresa que el consistori hagués ocultat l'incident.

En un missatge de Twitter, l'activista Colau ha assegurat que ha demanat un informe del que ha passat i ha afegit que "protestar pel turisme no pot passar mai per intimidar persones ni danyar equipaments". Hores abans, la regidora Sònia Recasens havia exigit a Colau condemnar "enèrgicament" els fets i depurar responsabilitats per silenciar-los, així com traspassar les seves competències en seguretat a un regidor que es "dediqui de manera exclusiva". També l'acusa de confondre "activisme amb actes vandàlics" i d'alimentar la turismofòbia.

Les crítiques arriben després que el regidor de Turisme, Agustí Colom, es limités a comentar el dissabte -després transcendir la notícia- que es tractava "de fets aïllats", com els registrats en almenys tres hotels el maig passat. Avui diumenge, el conseller d'Empresa, Santi Vila, ha qualificat el succés d ' "intolerable" i ha tuitejat que la Generalitat estudiarà emprendre accions legals contra els seus autors.

Els atacants van escriure una pintada a la part davantera d'un Bus Turístic, al costat del Camp Nou, i li van punxar una roda, com es veu en el segon 20 del vídeo que ha penjat avui diumenge a la xarxa l'organització. En la gravació denuncien la massificació en diverses zones de la ciutat.

"No és turismofòbia, és autodefensa contra el 'barriocidio'!", Ha proclamat Arran en un dels seus missatges a Twitter, en què ha tret pit per l'atac a l'autobús turístic. En el comunicat d'avui relaten que amb ella acció van actuar "en legítima defensa contra un model que ens vol esclaves i converteix el país en un parc d'atraccions que únicament beneficia la burgesia i al capital".

Segons el col·lectiu, "el turisme massiu mata els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria a la classe treballadora", de manera que l'organització lluita "contra un model turístic depredador" i "assassí" que "genera llocs de treball precaris i temporals, que gentrifica les ciutats i només genera beneficis per a uns pocs ".

L'acció s'emmarca en un "gran cicle de mobilitzacions als Països Catalans contra el turisme massiu". La relacionen amb una altra es que duc a terme a Palma i l'ocupació d'un pis turístic a València fa unes setmanes.

Les joventuts de la CUP, formació que sustenta el Govern de convergents i republicans a la Generalitat, han reivindicat l'atac terrorista contra un grup de turistes que recorria la Ciutat Comtal a bord d'un autobús turístic de l'empresa municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB ). Va ocórrer el passat dijous, a les dotze del migdia, als voltants de l'estadi del FC Barcelona. Diversos encaputxats van assaltar l'autobús, van amenaçar al conductor i els passatgers amb un ganivet i van desallotjar el vehicle. Després van punxar les rodes i van pintar en el vehicle eslògans contra el turisme. Els passatgers van creure estar davant d'un atemptat islamista, donades les caputxes i el ganivet, però en realitat es va tractar d'una "acció d'autodefensa" d'Arran -la facció juvenil del partit parlamentari i amb representació municipal-, segons l'argot emprada per a la reivindicació de l'autoria a Twitter.

Així és que, en ple procés separatista, a dos mesos del referèndum de l'1-O, una ordre de la CUP s'exercita en la pràctica del terrorisme de carrer amb l'assalt, desallotjament i immobilització d'un autobús turístic a plena llum del dia i al costat del Camp Nou. Quatre dies després, tant la Generalitat com l'Ajuntament seguien sense denunciar l'atac perquè estan a l'espera d'uns indeterminats informes sobre els fets, que en tot cas consideren un acte de "vandalisme".

Concentració fracassada davant la Guàrdia Civil

La reivindicació de l'atemptat per part de la CUP és el pròleg de la manifestació convocada per a aquest dilluns contra la Guàrdia Civil davant de la caserna de l'Institut Armat a la capital catalana. Els antisistema, aclamats pel conseller de Presidència i portaveu del Govern regional, Jordi Turull, protesten per les diligències judicials sobre el referèndum i la implicació en elles d'alts càrrecs de la Generalitat. Aquesta denúncia a la Guàrdia Civil i la CUP assenyala l'objectiu.

El que no comptaven és que amb l'aparició d'una altra manifestació a favor de la Guàrdia Civil. Van arribar un centenar de "cupaires" davant un altre grup mes nombrós a favor de la guàrdia civil convocada a través de les xarxes socials, ha volgut donar suport al cos i han exhibit banderes espanyoles

Un cordó policial format pels Mossos s'ha encarregat de dividir els dos grups que s'han concentrat davant la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona en contra ia favor de l'actuació del cos policial pels interrogatoris a alts càrrecs per el referèndum. La policia de la Generalitat ha col·locat els seus vehicles a les portes de la caserna.

Els dos grups -cadascun format per un centenar de persones- han intercanviat consignes durant la concentració: "Aquests són els amics de Pujol" i "separatistes, terroristes" deien uns, "fora les forces d'ocupació" i "vosaltres, feixistes, sou els terroristes ", contestaven els altres.

El bàndol de la CUP ha comptat amb la presència de les diputades Anna Gabriel, Eulàlia Reguant i els diputats Benet Salellas i Carles Riera, que ha denunciat "la normalitat amb què actua la Guàrdia Civil a la repressió de la lluita democràtica". Finalment al cap d'una hora els "cupaires" a veure en inferioritat han abandonat la concentració amb la cua entre les cames.

Està per veure el que passa, tenint en compte els canvis en la cúpula dels Mossos i que a la concentració li ha posat esca el portaveu de Puigdemont. La CUP està disposada a servir de tascó del cop d'Estat als carrers, a implantar la dictadura de la kale borroka mentre els seus diputats i els de Junts pel Sí registren al Parlament unes lleis que farien les delícies del seu conmilitón ideològic Nicolás Maduro, el grotesc tirà que està devastant i banyant en sang Veneçuela.

L'atac terrorista a l'autobús turístic mostra fins on estan disposats a arribar els separatistes en el seu afany de celebrar el referèndum colpista de l'1-O. La manca d'una condemna ferma per part de la Generalitat evidència que es va tractar també o sobretot d'un advertiment a la població local. Els encaputxats de la CUP tenen barra lliure. Altrament, la Generalitat de Puigdemont i Junqueras ja hauria anunciat que renuncia a la violència i convocat eleccions autonòmiques.

http://static23.mediaplay.tv/vid/20743/5ae2cf1579616842970e6ce3e25eee97.m4v#1 "

La farsa "prostituyent" de Maduro i el rebuig del sistema

Urnes mig buides en la votació de la Constituent de Maduro: sense controls i amb violència

blob: http: //www.infobae.com/320858f5-16f1-425e-a8c8-9ea995216ebd

Tot just sortia el sol aquest diumenge 30 i Nicolás Maduro havia arribat el primer per sorpresa per exercir el seu "vot" en el seu centre electoral a la zona de Catia, a l'oest de la ciutat de Caracas, va treure el seu "carnet de la pàtria" assegurant que es tractava del "primer vot per la pau". La votació del president es va convertir en un sarcasme només possible en revolució. Nicolás Maduro va anar a votar de matinada. La premsa va ser citada al migdia, però el primer mandatari es va avançar a les sis del matí.

El sistema informàtic inventat per a aquesta ocasió, va decidir que Nicolás Maduro "no existia" o tenia el carnet anul·lat. ¿Fallada del sistema o premonició sobre el que pròximament passarà? El capitost va fer cara de circumstàncies i va ficar el vot a l'urna, tot i no ser reconegut pel sistema.

"El primer vot per la pau. El primer vot per la independència", va dir Maduro després d'emetre el seu vot. "Estoicament aguantem la campanya mundial, estoicament vam aguantar la violència terrorista i criminal, i aquí estem, un país en pau exercint el seu dret al vot".

Ni festa democràtica ni pau. Els comicis per elegir de manera "fraudulenta" una Assemblea Nacional Constituent amb plens poders, a la mida de Nicolás Maduro, van confirmar la solitud de l'oficialisme: urnes mig buides en bona part del territori i només punts electorals concorreguts on el chavisme es va preparar per a això . Hores després que els centres obrissin les portes, el Consell Nacional Electoral (CNE) veneçolà va decidir estendre per almenys una hora el termini de votació.

Aquest ha estat el primer incident d'un dia amb la gent al carrer no per votar sinó per repudiar a un dictador que vol perpetuar-se a tota costa en el poder. El parany sempre surt, com diu la dita popular i en intentar votar no va ser reconeguda la seva identitat, evidenciant encara més els dubtes de legalitat del procés.

Al començament de juliol, el president veneçolà va ordenar a tots els funcionaris que acudissin als col·legis electorals i va recalcar als responsables de les entitats públiques la importància que "revisin" el nombre de treballadors que hi ha. "Si tenim 15.000 treballadors, han de votar els 15.000 treballadors, sense cap excusa, empresa per empresa, ministeri per ministeri, governació per governació, alcaldia per alcaldia. Anem tots".

I avui mateix, després de votar, Maduro ha llançat una nova amenaça mentre registrava el seu propi carnet de la pàtria en directe a través del canal estatal VTV: "Vaig a procedir, com han de procedir tots els carnetizados després de votar o abans de votar ( ..) Anem a fer la revisió del meu carnet de la pàtria perquè quedi registrat que jo vaig venir a votar i el meu carnet de la pàtria va quedar marcat per tota la vida que vaig votar el dia històric de la Constituent del 30 de juliol ".

Els resultats sadrán publicats durant aquest matí però ja es pot assegurar que siguin quines siguin, han estat manipulats prèviament. Espanya, Estats Units i les principals nacions del continent americà i europees ja s'han afanyat a negar la legalitat d'aquest procés abans fins i tot de publicar-se els resultats.

Desafio català - Treva de vacances

A falta de 62 dies per a l'1 d'octubre, data fixada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per a la celebració del referèndum d'autodeterminació, Govern Congrés i Tribunals s'han pres dues setmanes de vacances amb l'ull posat al que succeeix a Catalunya.

L'escalada sobiranista del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels partits que l'acompanyen -PDeCAT, ERC i la CUP- obliga les institucions de l'Estat a establir una guàrdia estival especial davant previsibles esdeveniments. Mariano Rajoy i els seus ministres no sortiran d'Espanya per vacances i estaran disponibles per a celebrar una reunió extraordinària del Govern en qüestió d'hores. Cap ministre sortirà d'Espanya per vacances La resposta a qualsevol decisió independentista es donarà en 48 hores per si el govern català fes algun nou moviment que obligués a prendre alguna decisió urgent.

Puigdemont, Junqueras i els diputats de Junts pel Sí i la CUP sembla que també van a prendre vacaiones durant aquesta primera quinzena, un cop aprovada la reforma de reglament del Parlament que els habilitaria per obtenir sense oposició i cap garantia democràtica, la desconnexió de Cayaluña han aprovat mitjançant aquest sistema la primera llei per aconseguir de desconnexió: la Hisenda catalana. El divendres han signat la llei del referèndum, que es registrarà dilluns.

D'acord amb la modificació realitzada l'article 135.2 del reglament, un sol grup parlamentari té ara la facultat de sol·licitar la tramitació d'una proposició de llei per la via de la lectura única. Fins aquest moment calia que la proposició de llei estigués signada per tots els grups parlamentaris perquè pogués arbitrar el procediment de lectura única, que es caracteritza per una notable reducció dels tràmits ja que se suprimeix el debat en comissió i l'elaboració d'una ponència. La celeritat que pot imprimir-se, així, a les proposicions aprovades mitjançant lectura única és extraordinària.

La ràpida presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional contra el canvi de regles en l'elaboració i aprovació de lleis suspendrà el reglament nacionalista, però no sembla que la maniobra del Govern hagi impressionat molt als partits separatistes. Tampoc ha tingut el més lleu efecte el dur comunicat de Foment del Treball, la patronal catalana, contra el "cop d'Estat jurídic" implícit en lleis com les descrites.

Ana Gabriel estava el divendres exultant. S'ha complert el somni de qualsevol grup antisistema, implantar l'anarquisme en les institucions polítiques. La CUP amb la col·laboració de Puigdemont i Junqueras ha obtingut una gran victòria en aprovar la reforma del reglament per poder aprovar la llei del referèndum. Ara qui ara mana a Catalunya és el estamismo pur i dur de la CUP amb només deu diputats en un clar retorciment de la llei. La resta fins a 155 diputats no caldrà que acudeixin, amb que passin a cobrar a final de mes ja han complert.

Ocells disparant a les escopetes

Les investigacions d'agents de la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial sobre l'organització del referèndum de l'1-O així com les relatives al cobrament sistematitzat en Convergència de comissions a canvi d'adjudicacions, han estat convertides pel Govern de Junts pel Sí i els seus aliats de la CUP a "atacs contra la dignitat de Catalunya" i en preparatius del "estat d'excepció" amb el qual, segons la versió nacionalista, el Govern pretén frenar el referèndum.

Per aquest dilluns està prevista la compareixença del segon de Junqueras Lluís Salvadó davant la Caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia per la del Tribunal Constitucional de l'1-O i la presumpta compra de material per a la seva celebració. És previsible que també desfilin La CUP ja està fent una crida als seus afiliats per muntar disturbis davant la caserna com ja havien fet a Manresa anteriorment.

Tenint en compte la violència dels seus components, està clar que busquen l'excusa de qualsevol incident per desprestigiar el cos. La Guàrdia Civil ha demanat la col·laboració dels Mossos d'Esquadra en previsió d'incidents.

És previsible que desfilin pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i per desobediència al Tribunal Constitucional per aquesta mateixa causa, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a cada un dels membres de la Mesa. Carmen Forcadell s'enfrontaria, per tant, a un tercer problema penal si, després de la suspensió del nou reglament dilluns que ve, opta per tramitar en lectura única qualsevol iniciativa relacionada amb el procés sobiranista.

La segona querella es va interposar el 23 de febrer passat i es va dirigir no només contra la presidenta del Parlament sinó a més contra els membres de la Taula Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Garrufet. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va incloure també en aquest procés penal a Joan Josep Nuet. A tots ells se'ls investiga per desobediència i prevaricació en haver admès a tràmit una proposta de resolució en què s'instava el Govern a convocar el referèndum independentista.

En aquest cas, la querella del fiscal va respondre també a una deducció de testimoni acordada pel Tribunal Constitucional per unanimitat el 13 de desembre de 2016. "Si es fa servir el reglament impugnat deduirem testimoni", asseguren fonts del TC, que consideren que les respostes al desafiament secessionista han de ser "proporcionades però ferms".

Porto la meva vida en dues maletes

Milers de veneçolans migraven dimarts a través de la frontera terrestre cap a Colòmbia, enmig de la precària situació econòmica del país petrolier i l'agudització de la crisi política per les violentes protestes contra una Assemblea Constituent impulsada pel Govern, ressenya Reuters. / La Patilla

Uns 25.000 veneçolans creuen diàriament la frontera per anar a Colòmbia, segons xifres oficials, però uns 3.000 no han tornat en els últims dies. Una serpentejant i multitudinària fila de persones esperava per transitar el pas a San Antonio, en l'occident del país, que opositors sostenen que ha augmentat en els últims dies davant el temor a un anunciat canvi a la Constitució promogut pel president socialista Nicolás Maduro.

"Em sento summament trist i és increïble que porto tota la meva vida només en dues maletes", va dir a Reuters, amb la veu entretallada, Neida Contreras, qui creuava juntament amb el seu marit i dos fills el pont que divideix els països veïns. "Ho faig pels meus fills, perquè els meus fills no tenen futur a Veneçuela, no tenen res a Veneçuela", ha afegit mentre carregava bosses i maletes amb intenció d'arribar finalment a Panamà.

Davant la dificultat d'accedir a passatges aeris, molts veneçolans opten per sortir per via terrestre a través de Colòmbia per finalment assentar-se en altres països com Equador, Panamà i Xile. "Qui es va a voler anar de la seva terra on va néixer? Però si aquí no es pot, cal buscar nous horitzons ", va admetre Eva Uribarri, professional bilingüe i graduada de postgrau amb intencions de radicar a Bogotà.

La forta escassetat d'aliments i una galopant inflació ha impulsat a milers de veneçolans a abandonar el país en els últims anys.

Mentre l'oposició acusa Maduro de convertir a Veneçuela en una dictadura i destruir la seva economia, el mandatari sosté que els seus adversaris són "terroristes" que busquen enderrocar-lo, amb el suport dels Estats Units.

La vida pare dels fills de Maduro

Yoswal Gavidia Flors i Walter Gavidia Flors, fillastres del president veneçolà, Nicolás Maduro, van romandre allotjats durant 18 dies a l'hotel Ritz de Madrid, un establiment de cinc estrelles catalogat com un dels més luxosos de la capital d'Espanya. Segons ha pogut confirmar la RAÓ, els dos germans -fills d'un anterior matrimoni de l'actual primera dama veneçolana, Cilia Flores- es van allotjar al costat de diversos membres de la seva família en una suite entre els dies 4 i 22 de juliol, i van comptar durant tot aquest temps amb la protecció d'un nombrós equip de seguretat. El seu elevat tren de vida fa sospitar als serveis d'intel·ligència dels EUA que tenen vincles amb el narcotràfic.

Segons s'adona 'La Razón' aquest divendres 28 de juliol de 2017, es van allotjar al costat de membres de la seva família i guardaespatlles, en l'establiment de cinc estrelles entre els dies 4 i 22 de juliol, en una suite, faltaria menys, gastant-la ni més ni menys de gairebé 23.000 euros. Cal tenir en compte que en aquestes dates l'estada en tal lloc, sense esmorzar, ja costa diàriament 517 euros.

I és que l'esbojarrada parelleta de joves, -hijastros per tant del president veneçolà i fruit de l'anterior matrimoni de la dama amb ulleres-, es va gastar el sou de mil veneçolans en tot just 18 dies, durant la seva estada a l'hotel Ritz de Madrid.

La xifra no es queda aquí. Per als seus trasllats van llogar una furgoneta amb xofer per 1.200 euros diaris. El compte suma així altres 21.600. En total, deixant altres capritxos a part, es van polir per la cara 44.000 euros de l'ala.

Per fer-se una idea de l'vergonyós dispendi, només cal recordar que el sou mínim al seu país d'origen se situa en els 250.531.000 bolívars mensuals, és a dir, 21,87 euros al canvi. Tampoc van faltar durant la seva estada a la capital d'Espanya visites als millors restaurants, i com no, compres a les botigues de luxe més cotitzades del madrileny carrer Serrano.

NARCOTRÀFIC I RENTAT DE DINERS

Walter Gavidia Flors

Gavidia Flors va estar a Miami l'any passat. Se'n va anar a París el 12 de juny de l'2016 a un vol de la línia aèria Air France, AFA-385, i des de la capital francesa va viatjar a l'estat de la Florida, abandonant el territori nord-americà el 9 d'octubre del 2016.

L'informe no especifica què estava fent el fill de la primera dama de Veneçuela, Cilia Flors als Estats Units. El que sí que assenyala és que no és la primera vegada que aquest home visita al país. De fet, apareix destacat un viatge fet per Gavidia Flors el 30 d'abril de 2015 al vol xàrter N990CH que va sortir de Maiquetía a l'aeroport de Miami a les 05:20 de la tarda i va tornar a Caracas el 4 de maig de 2015, en el mateix avió.

Walter Gavidia Flors i el seu germà Yoswal, es passen pel forro la crisi que assola a Veneçuela. Amb el seu tren de vida, descarrilaria a la primera parada qualsevol veneçolà que es mor de fam al país on la seva mare, Cilia Flores, li dóna ordres al seu sàtrapa marit.

El ritme de vida de tots dos germans, que viatgen gairebé sempre en avions privats per a més conya, ja ha posat la mosca després de l'orella als serveis d'intel·ligència dels EUA, que es fan olor que s'ensuma que darrere de tot hi ha els seus més que possibles vincles amb el narcotràfic i el rentat de diners.

Yoswal i Cilia Flors

Pessics de monja a sediciosos de segon nivell

El director general de comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, al sortir després de declarar aquest matí davant la Guàrdia Civil a la Comandància de Travessera de Gràcia

Aquesta setmana la Guàrdia Civil de Barcelona està citant a càrrecs en de segon nivell del Govern de la Generalitat i s'està produint un degoteig de compareixences que de moment han acabat amb la imputació de dos alts càrrecs de la Generalitat.

La investigació de la Guàrdia Civil pels preparatius del referèndum de l'1-O ha fet un salt qualitatiu. Per ara, a cap alt càrrec se li havia comunicat de forma directa que estava sent investigat per, entre altres delictes, sedició. El Govern ha reaccionat a la tarda anunciant que denunciarà davant els jutjats el que consideren una persecució.

Joaquim Nin, secretari general de Presidència de la Generalitat i el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, han estat imputats pel delicte de sedició pels preparatius de l'eventual referèndum l'1 d'octubre a Catalunya.

Ahir Nin havia començat a declarar com a testimoni, però davant els indicis que algunes de les seves respostes podrien incriminar-, la Guàrdia Civil li ha anunciat que passava a tenir la condició de investigat, atribuint-li, entre d'altres delictes, el de sedició. L'alt càrrec va necessitar llavors l'assistència d'un advocat. Fonts oficials han assegurat que s'investiguen diversos delictes, un d'ells el de sedició, i que quan finalitzin les indagacions es concretaran els que al seu entendre s'han comès.

El delicte de sedició, penat amb fins a 15 anys, castiga als que "s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat [...] el legítim exercici de seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials ".

Al secretari general de la Presidència se li ha preguntat per la pàgina d'internet del Pacte Nacional del Referèndum. I és que va ser el seu departament el que es va encarregar inicialment de crear la web, tot i que, després, es va traslladar la seva gestió a aquest ens. El 28 de juny, els agents ja van prendre declaració com a testimonis pel mateix assumpte a diversos empleats públics. Per demà previstes hi ha noves citacions

Tothom es aquesta preguntat com és possible és a cada acte de desobediència és contestat madiante una citació de des de la Guàrdia Civil on iniciarien un interrogatori immediat sense que hagi d'existir denúncia i si la declaració conté indicis de delicte és tornat a citar ja acompanyat per el seu advocat sent acceptades pel jutge '

L'institut armat, és el nou objectiu de les crítiques del Govern i del moviment independentista, informa al magistrat de tots els seus avanços. Fonts del Govern de la Generalitat parlen d'atropellament als drets i d'una investigació viciada i tendenciosa per part de la Guàrdia Civil. A tala efecte Jordi Turull ha anunciat presentació de denúncia al Tribunal Constitucional contra la Guàrdia Civil, per estar actuant per iniciativa pròpia i al marge de la tutela judicial. Però això no és tècnicament cert, apunten els experts consultats.

La Guàrdia Civil va pactar amb el jutge les línies d'investigació dels preparatius de l'1-O

Pel que sembla des de Moncloa s'ha decidit respondre amb immediatesa a cada acte de desobediència, aquestes citacions vindrien produïdes per l'existència d'un acord entre la Guàrdia Civil amb el cas que dirigeix ​​el jutge instructor número 13 de Barcelona "al voltant del que es coneix com procés de preparació del referèndum de l'1 d'octubre.

La Guàrdia Civil continua amb les seves línies obertes d'investigació sobre els prolegòmens i els preparatius d'una consulta que ha estat declarada il·legal i procedirà a nous interrogatoris de persones vinculades a l'organització del referèndum en els pròxims dies.

En aquest moment la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil ha proposat, i està executant, el pla que ha definit i que ha cregut adequat i idoni per investigar els indicis de criminalitat.

Però també és veritat que aquesta i altres línies de recerca també en marxa s'han comunicat al jutge i estan "avalades per la seva senyoria", segons han assegurat fonts de l'institut armat.

A més, els agents que participen en la presa de declaracions dels testimonis o imputats en la causa comuniquen de forma gairebé automàtica el resultat de les diligències i del conjunt de les indagacions al jutge d'Instrucció número 13 de Barcelona.

En resum, el magistrat ha nomenat i delegat a la Policia Judicial l'execució de l'estratègia d'investigació d'un dels diversos apèndixs de les diligències judicials que conformen el cas 1-O. Quan aquesta fase embrionària estigui completada, el jutge analitzarà les dades obtingudes i procedirà en conseqüència, després del preceptiu anàlisi del ministeri fiscal.

La Guàrdia Civil manté serena, gairebé impertèrrita davant l'allau de crítiques des del sector independentista. Una censura pública que no accepten, perquè diuen actuar amb la mateixa naturalitat i celeritat que vénen fent-ho segons marca el protocol i la normativa processal vigent en tots els casos en què trabajan.el cap de desarticular el procés secessionista.

En aquest sentit, un portaveu policial ha assenyalat que en el cas del director de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, i del secretari general de Presidència, Joaquim Nin, el canvi de condició de testimoni a imputat per la policia "s'ha fet a el transcurs de les seves declaracions, per salvaguardar el seu dret de defensa i perquè, en conseqüència, poguessin ser assistits pels seus lletrats ".

Joan Ignasi Elena, a su salida de la comandancia de la Guardia Civil donde fue interrogado ayer / EFE

L'estrany any sabàtic de Puigdemont

Per què Puigdemont va marxar de Catalunya el desembre de 1992?

Una interessant hipòtesi d'en Carles Enric López que algú hauria d'aclarir

El setembre del 2016 Carles Enric López -el periodista que va descobrir les falses llicenciatures de Puigdemont- publicar un sorprenent article a Crònica Global, L'any sabàtic de Puigdemont, que és molt oportú en aquesta època de records olímpics. Perquè resulta que precisament el 1992 Puigdemont es va prendre un estrany "any sabàtic", en el que va marxar d'Espanya per treballar des de l'estranger. Llegiu l'article de Carles Enric López i tregui les seves conclusions.

"Quan vam llegir les primeres biografies del president Carles Puigdemont, el gener del 2016, alguns sospitem del seu currículum. Recordin que vam descobrir en aquelles dates la falsedat de la seva llicenciatura en Filologia o fins i tot en Comunicació.

Si algú era capaç de mentir sobre els seus estudis, què podia fer amb dades més difícilment contrastables? Per exemple, la seva experiència professional. A mi de totes les dades d'aquelles primeres biografies, inclosa l'onírica de Saül Gordillo -que va ser el seu soci empresarial, el seu amic i ara està ben col·locat com director de Catalunya Ràdio- tècnicament relativa a la primera dama, em va sorprendre l'any sabàtic de 1993. Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional. He bussejat durant sis mesos en les hemeroteques per aconseguir entendre aquesta dada. (...)

el dia 18 de desembre de 1992, el seu nom deixa de figurar en els crèdits del diari [El Punt]. Comença el seu any sabàtic? Segons algunes dades acumulats, ni es tractaria d'un any, ni ser del tot sabàtic. (...)

L'any sabàtic és un encàrrec periodístic d'uns mesos per sis països d'Europa: Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca.

Els mesos finals de 1992 eren una època convulsa a Catalunya. Després dels Jocs Olímpics de Barcelona va arribar la crisi econòmica. A la Girona de Puigdemont, a més, seguia retrunyint l'operació Garzón contra l'independentisme violent, entre juny i desembre de l'any 1992. Va ser una onada de detencions per desarticular Terra Lliure. Entre d'altres va ser detingut Eduard López, un periodista d'El Punt posteriorment absolt. Segons fonts citades en aquella època, un infiltrat, Josep Maria Aloi, havia desencadenat els esdeveniments. Va ser el principi del final de l'organització terrorista.

La tensió era màxima en els cenacles de la ciutat. Les desconfiances augmentaven. Els dubtes sobre qui era el delator van ser molt grans fins a l'aparició del personatge Aloi, mesos més tard. Hi havia dubtes, comentaris, incerteses. (...) Qui no va tenir elecció va ser detingut. Qui va poder allunyar-se es va allunyar. Ningú marca els temps dels anys sabàtics. Ni les casualitats. Encara any sabàtic, com diu el seu nom, és un període de descans. Vincular-lo a una feina, com queda de manifest en les hemeroteques, simplement podria semblar una excusa per no explicar les raons de fons. (...)

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina. Lícit sense cap dubte, però estrany (...) Ja vam escriure que Puigdemont ni és filòleg, ni és llicenciat en Comunicació o Ciències de la Informació. Ara, és obvi, podem afirmar que tampoc va tenir un any sabàtic com ell assenyala. Alguna pregunta més? ".

Sí, una pregunta sobre el president fanàtic que potser haurien de fer-se els catalans de seny: ¿Quina classe de fanàtic ens governa?

Dolça Catalunya ...

L'any sabàtic de Puigdemont

per Carles Enric López

@carlesenric

2016.09.18

Quan vam llegir les primeres biografies del president Carles Puigdemont, el gener del 2016, alguns sospitem del seu currículum. Recordin que vam descobrir en aquelles dates la falsedat de la seva llicenciatura en Filologia o fins i tot en Comunicació. Puigdemont era simplement batxiller, alguna cosa per cert molt digne. Tot i alguna pregunta parlamentària, el tema es va difuminar.

Si algú era capaç de mentir sobre els seus estudis, què podia fer amb dades més difícilment contrastables? Per exemple, la seva experiència professional. A mi de totes les dades d'aquelles primeres biografies, inclosa l'onírica de Saül Gordillo --que va ser el seu soci empresarial, el seu amic i ara està ben col·locat com director de Catalunya Ràdio-- tècnicament relativa a la primera dama, em va sorprendre l'any sabàtic de 1993. Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional.

Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional

He bussejat durant sis mesos en les hemeroteques per aconseguir entendre aquesta dada. La carrera de Puigdemont a El Punt no està allunyada de la seva biografia oficial. A finals dels 80 apareix com a redactor. Des de 1988 exerceix com a cap d'àrea. I en els anys 1991 i 1992 es converteix en un dels dos o tres redactors en cap, segons de quin període es tracti. Per cert, el president català és l'únic d'aquells no ascendit a subdirector o director del diari anys després.

Al gra. Retinguin una dada: el dia 18 de desembre de 1992, el seu nom deixa de figurar en els crèdits del diari. Comença el seu any sabàtic?

Segons algunes dades acumulats, ni es tractaria d'un any, ni ser del tot sabàtic. En un peu de pàgina del 12 de setembre del 1993 a la revista Presència, del mateix grup editorial, donen la pista: "Les tres sèries de reportatges han estat elaborades pel periodista Carles Puigdemont, autor dels textos i de la majoria de les fotografies. Va néixer a Amer (La Selva) el 29 de desembre de 1962, i s'ha format al diari el Punt, mitjà en el qual ha desenvolupat diverses funcions fins a ser nomenat redactor en cap l'any 1990. Des de principi de gener fins principi de agost ha recorregut els països i ciutats que figuren en aquestes tres sèries, fent coincidir el planning amb alguns esdeveniments puntuals de cada país per elaborar, també, altres reportatges. l'àmbit de les tres sèries abasta només països membres de la Comunitat Europea, l'embrió més avançat del que un dia pot convertir-se en una unió d'estats europeus ".

En aquest període, entre febrer i agost de 1993, l'ara cap de l'Executiu català escriu a El Punt 7 reportatges sobre temes europeus d'actualitat. En principi, des de Londres, París, Copenhaguen, Amsterdam, Brussel·les, Milà i, finalment, de nou París. Simultàniament publica una sèrie d'uns 30 reportatges a Presència, entre abril de 1993 i febrer de 1994. L'any va haver de ser curt perquè el setembre del 1993 tornen a aparèixer les seves cròniques a El Punt. Ja no com a redactor en cap sinó com a col·laborador des de la Costa Brava. Temes locals de Lloret de Mar, Tossa de Mar i Blanes.

En un període breu, el 1994, apareix citat de nou com un dels redactors en cap. En uns mesos el seu nom desapareix de nou de la manxeta del rotatiu. Llavors Puigdemont aconsegueix una columna d'opinió en faldó inferior dret fins a finals dels anys 90, denominada El Vesper. Allà dispara setmanalment contra tot allò, al seu parer, políticament incorrecte. PP i PSOE, principalment.

L'any sabàtic és un encàrrec periodístic d'uns mesos per sis països d'Europa: Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca.

Els mesos finals de 1992 eren una època convulsa a Catalunya. Després dels Jocs Olímpics de Barcelona va arribar la crisi econòmica. A la Girona de Puigdemont, a més, seguia retrunyint l'operació Garzón contra l'independentisme violent, entre juny i desembre de l'any 1992. Va ser una onada de detencions per desarticular Terra Lliure. Entre d'altres va ser detingut Eduard López, un periodista d'El Punt posteriorment absolt. Segons fonts citades en aquella època, un infiltrat, Josep Maria Aloi, havia desencadenat els esdeveniments. Va ser el principi del final de l'organització terrorista.

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina

La tensió era màxima en els cenacles de la ciutat. Les desconfiances augmentaven. Els dubtes sobre qui era el delator van ser molt grans fins a l'aparició del personatge Aloi, mesos més tard. Hi havia dubtes, comentaris, incerteses. Allunyar-se del soroll suposava augmentar determinat volum. Qui s'allunya? Per què s'allunya ?, seguien interrogant en l'entorn d'aquells esdeveniments. El 1995, el judici va liquidar de forma definitiva el tema. Les pressions del Grup Català al Congrés sobre un Govern necessitat van adobar com un bàlsam la situació. El fiscal sol·licito al tribunal (cita literal) "aplicar l'article del Codi Penal que permet condemnar en grau mínim i que, posteriorment, la pròpia Sala sol·liciti per a ells l'indult". Tot va tornar a la tranquil·litat. L'independentisme va virar, definitivament, cap a la no violència.

Qui va poder estar va estar. Qui no va tenir elecció va ser detingut. Qui va poder allunyar-se es va allunyar. Ningú marca els temps dels anys sabàtics. Ni les casualitats. Encara any sabàtic, com diu el seu nom, és un període de descans. Vincular-lo a una feina, com queda de manifest en les hemeroteques, simplement podria semblar una excusa per no explicar les raons de fons. Estranya, per això, un ús tan poc didàctic en un currículum ple ja d'altres dades manifestament incerts. Això sí, alguns tenen màgia per escriure i crear personatges. Si dotar al passat de dues llicenciatures augmenta el prestigi social, afegir un any sabàtic de joventut ja és la cirera en una construcció personal idíl·lica. Qui resisteix un personatge així? Qui ha modulat aquest personatge?

Suposem que el soci Saül Gordillo assegut al seu càrrec públic no té temps per llegir hemeroteques. Encara que curiosament sí que ho va tenir per encatifar al personatge Puigdemont amb dades com menys incontrastables des de la seva columna a El Periódico. Va oblidar, però, que els mitjans escriuen la història dia a dia. I aquestes història es conserven. Un no pot viure del passat, però sí ha de conèixer.

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina. Lícit sense cap dubte, però estrany, en algú que fa uns dies es va encoratjar davant del moribund Francesc Homs. L'honor, com és ben sabut, no es construeix només de mites. Es crea amb actes, accions, experiència i saviesa. Els currículums simplement són història viscuda, història real. Al ja sabut, noves dades. Ja vam escriure que Puigdemont ni és filòleg, ni és llicenciat en Comunicació o Ciències de la Informació. Ara, és obvi, podem afirmar que tampoc va tenir un any sabàtic com ell assenyala. Alguna pregunta més?

Rajoy surt indemne de l'assetjament judicial del PSOE

L'ansietat el PSOE per vincular Mariano Rajoy amb el cas Gürtel i la deficient documentació i preparació d'una filera d'advocats que no els importava el resultat d'aquesta compareixença i donen vergonya per la seva falta d'habilitat, que ha aconseguit destrossar una compareixença que podria haver tingut un altre resultat. Fins i tot un d'ells, Miguel Durán ha comentat el traç gruixut emprat pels advocats de l'acusació En realitat, el menys important d'aquest dimecres és el que ha dit Mariano Rajoy, que igual podria haver-ho declarat des del seu despatx. El que s'ha estat buscant és humiliar.

Rajoy amb tranquil·litat, s'ha atrevit fins i tot amb la seva famosa segones intencions en dos moments: quan Mariano Benítez de Lugo que actuava d'acusador pel PSOE li ha retret que s'anava per les branques i contestava "a la gallega", ha fet broma "la meva contestació és gallega, no la podria fer Rioja "; i quan el mateix lletrat s'ha referit diverses qüestions que desconeixia, dubtava: "no sé si s'ha equivocat de testimoni". Ha posat en evidència a Benitez de Lugo pare del candidat podemita a Castella la Manxa i ha tret de polleguera a l'advocat que ja no ha donat peu amb bola. Cristina Pardo la de la Sisena hagués tret més partit d'aquest assumpte.

Res més acabar la compareixença i sense cap anàlisi sobre els fets, ja estaven Pedro Sánchez i Pablo Iglesias amb dues rodes de premsa sense preguntes. El reelegit secretari general del PSOE ha volgut anar de sobradete i intentar portar l'aigua al seu molí del sectarisme fent veure que la declaració del president del Govern espanyol suposava una màcula per a la imatge de la democràcia espanyola. Ha demanat sense venir al cas la dimissió de Rajoy, dins el seu duel particular, sobre qui és més d'esquerra i ... per destruir-se mútuament ...

S'ha obtingut la foto: el president assegut davant els jutges i "atribolat" per advocats i fiscals. És clar que, en tot el que està passant, alguna culpa té aquest Govern. El camí fàcil és el que han pres, com al seu dia van asseure a la banqueta a la Infanta Cristina. Si fessin examen de consciència, identificarien ràpidament els seus pecats a l'hora de defensar l'essència d'una societat lliure basada en un Estat de Dret. Com tantes altres vegades, en el pecat hi ha la penitència.

Punt de no retorn del desafiament secessionista

El degoteig de les contínues dimissions o destitucions dins el si del Govern de Catalunya que comporta la substitució dels elements més dialogants de l'executiu català pels elements cada vegada mes radicals que ja han assumit la secessió com a objectiu únic no és un bon auguri perquè pugui arribar-se a algun tipus de solució nrgociada.

El secretari general del Departament de Cultura, Xavier Gibert, ha dimitit aquest dimarts, quinze dies després d'assumir el càrrec. Gibert, alt càrrec de la Generalitat des del primer govern d'Artur Mas (2010), va assumir la secretaria de Cultura de l'11 de juliol, una setmana després que Lluís Puig fos nomenat conseller.

Gibert es suma a la llista de càrrecs que han abandonat l'executiu català aquest mes de juliol. Entre consellers i alts càrrecs, la crisi de Govern s'ha saldat amb deu sortides: els consellers Jordi Baiget, Neus Munté, Jordi Jané, Mertixell Ruiz; el secretari de Govern, Joan Vidal de Ciurana; el director dels Mossos, Albert Batlle; el director del servei d'emergències, Frederic Aran; la secretària general d'Educació, María Jesús Mier; i el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet; i ara el número dos de Cultura, Xavier Gibert. Els més exposats haurien pres mesures contra una intervenció judicial sobre els seus patrimonis posant-los a nom de familiars o testaferros.

Avui s'han plantejat dues exabruptes més, la decisió de recórrer davant els tribunals Constitucional i Suprem l'obligació de justificar les despeses per part dels interventors és un nou desafiament d'aquest govern kamikaze liderat per un màrtir que ja anuncia que tenen ja les urnes en el seu poder.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont amb data de caducitat, diu no estar disposat a acatar una possible inhabilitació del Tribunal Constitucional (TC). Per la seva banda, el conseller de Presidència i portaveu, Jordi Turull, ha comunicat la presentació d'una bateria de recursos davant del Tribunal de Comptes per evitar un hipotètic embargament dels béns d'Artur Mas si es resol que va malversar fons públics en l'organització del 9-N.

El vicepresident Junqueras, es posa al cap de la rebel·lió el que és una novetat de qui fins ara havia decidit no signar un paper i deixar rastre punible i es fa responsable considera que tant el TC com el Tribunal Suprem (TS) (que ni es molesten a respectar) són instàncies vàlides per pledejar amb el Govern per la fiscalització de les despeses autonòmics al Ministeri d'Hisenda. Ha negat el llistat d'interventors de la Generalitat que el Govern requereix per fiscalitzar l'execució del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i evitar que el referèndum es costegi a força de fons públics, com el del 9-N de 2014.

Decideix en una ostentació d'arrogància, que en lloc dels interventors, seran els propis consellers els qui s'encarregaran de certificar les peticions d'informació del Govern, que abasten més de cent ens autonòmics. o sigui serien els consellers kamikazes, mes els recentment nomenats els que estarien disposats a immolar-se. Això és un despropòsit, cada persona ha d'assumir la seva pròpia responsabilitat. Els interventors no poden ser substituïts auque sigui per polítics amb criteris de botiguer la signatura del qual no concedeix cap garantia de legalitat i encara que sigui molt dur dir-ho si els interventors no volen assumir la seva responsabilitat, no farien cap falta i ser reemplaçats per funcionaris dependents del Govern Central .

Quan el Parlament ja té previst aprovar la llei de desconnexió, el Govern ha de canviar la seva estratègia de deixar en mans dels jutges, els que van a encallar a força de recursos i contrarecursos impossibles de tramitar a tan sols nou setmanes de la celebració del referèndum d' autodeterminació. S'ha de passar actuar amb urgència i de manera contundent contra cada acte de desobediència, imposant la llei sense embuts mitjançant de les eines que disposa el Govern de la nació, sigui a través de l'article 155 de la Constitució o les lleis que de cada un els ministeris que ni tan sols necessitarien l'aprovació del Congrés.

CatLeaks: la Generalitat de Mas - Comissions en contractes per valor de 500 milions

El digital 'El Espanyol' afirma que "la Generalitat de Catalunya, amb Artur Mas com a president, va crear una xarxa per arreglar contractes públics de manera sistemàtica i lliurar així fins a 500 milions d'euros en cinc anys (2011-2015)".

"Part d'aquests contractes, segons les proves a què ha pogut accedir L'Espanyol, van ser manipulats després de la intercessió directa d'alts càrrecs i membres de l'executiu català, amb l'exconseller de Justícia Germà Gordó com a corretja de transmissió i amb el tresorer de Convergència Andreu Viloca al capdavant. Molts d'aquests contractes van ser repartits a empreses afins que van finançar després a Convergència amb fortes quantitats de diners ", afegeixen.

En aquest sentit informen que "la documentació que avui presenta L'Espanyol suposa la primera entrega d'una investigació periodística desenvolupada des de novembre de 2015, i posa al descobert la major filtració de documents d'una Administració autonòmica".

El digital afirma que "ha pogut accedir a documentació confidencial del Govern d'Artur Mas, a tots els expedients de les obres públiques licitades des de 2011, als informes de valoració que mai es van incloure en aquests expedients ja comunicacions internes de tots els funcionaris, alts càrrecs i responsables polítics que van participar en la presa de decisions ".

"En total, gairebé 2.000 gigues d'informació que suposen més de 113.400 imatges, 36.500 arxius de text, 23.520 arxius pdf i 364.980 correus electrònics que confirmen el saqueig sistemàtic de les arques catalanes en favor d'uns pocs", subratllen.

"La conclusió de l'anàlisi de tota aquesta documentació és clara: després de la seva arribada a la presidència el 2011, Artur Mas i els seus alts càrrecs van crear un sistema opac capaç de burlar tots els controls de l'Administració. I amb això, van lliurar a dit obres milionàries en un moment delicat. Mentre l'Administració fregava la fallida, els seus gestors engreixaven tant les arques del partit com les d'alguns col·laboradors ", afegeixen.

"A més, es van utilitzar les empreses públiques de la Generalitat com una oficina de col·locació per militants de Convergència, i quan va esclatar l'escàndol del 3%, alts càrrecs de la Generalitat van intentar fer callar les crítiques ocultant informes interns", conclouen.

La Generalitat de Catalunya, amb Artur Mas com a president, va crear una xarxa per arreglar contractes públics de manera sistemàtica i lliurar així fins a 500 milions d'euros en cinc anys (2011-2015). Part d'aquests contractes, segons les proves a què ha pogut accedir L'ESPANYOL, van ser manipulats després de la intercessió directa d'alts càrrecs i membres de l'executiu català, amb l'exconseller de Justícia Germà Gordó com a corretja de transmissió i amb el tresorer de Convergència Andreu Viloca al capdavant. Molts d'aquests contractes van ser repartits a empreses afins que van finançar després a Convergència amb fortes quantitats de diners.

Esquema de les vinculacions entre membres del Govern i les empreses concessionàries.

La conclusió de l'anàlisi de tota aquesta documentació és clara: després de la seva arribada a la presidència el 2011, Artur Mas i els seus alts càrrecs van crear un sistema opac capaç de burlar tots els controls de l'Administració. I amb això, van lliurar a dit obres milionàries en un moment delicat. Mentre l'Administració fregava la fallida, els seus gestors engreixaven tant les arques del partit com les d'alguns col·laboradors.

A més, es van utilitzar les empreses públiques de la Generalitat com una oficina de col·locació per militants de Convergència, i quan va esclatar l'escàndol del 3%, alts càrrecs de la Generalitat van intentar fer callar les crítiques ocultant informes interns que ara revela L'ESPANYOL.

El silenci de Mas

Era dijous 30 de juny de 2011 quan Artur Mas va rebre el correu del seu amic i col·laborador Blai Serena. "Estimat President: Ara que ha començat un procés de concursos a GISA [l'empresa pública que reparteix els contractes d'obra a Catalunya], vull explicar-te quina ha estat la realitat del període 2004/2010, és a dir, qui ha gaudit de les preferències del tripartit ".

Cinc mesos abans, Mas havia arribat a la Presidència de la Generalitat després d'anys d'un govern de coalició format per PSOE, Esquerra Republicana i Iniciativa, que per al nou president i els seus pecava de ser poc nacionalista. "Penso que hem de tenir memòria. Tu decidiràs quanta vols tenir", li recorda al nou president el seu col·laborador, abans d'enumerar les empreses que, al seu parer, han obtingut sense merèixer concursos públics a Catalunya.

"Ayesa, amb seu a Sevilla, va aterrar a casa nostra el 2004 i ha crescut com un bolet. El seu principal actiu ha estat el PSOE, fins al punt d'impedir el pas a enginyeries catalanes a l'hora de participar en concursos internacionals. Per exemple , un pacte Chaves-Montilla va impedir que cap enginyeria catalana pogués presentar-se al projecte del metro de Panamà ", apunta Serena.

Artur Mas no va moure un dit. Mai va denunciar el cas a la Fiscalia ni va obrir una investigació interna després de la seva arribada a la Presidència per garantir que empreses com Ineco, Grecat o Euroconsult van obtenir els seus contractes de manera legítima. Ni tan sols quan un dels seus alts càrrecs reconeix al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell -en un escrit sense segell oficial i remès al compte de la seva secretària- que el sector està acostumat a la "política de repartiment de treball efectuada fins ara per l'Administració catalana ". És a dir, que no sempre era la millor oferta la que guanyava el contracte, sinó que els fons es repartien a discreció en una pràctica coneguda i perllongada al llarg dels anys a costa dels diners del contribuent.

DOCUMENT Nº 1. Extracte de la comunicació interna que el president de GISA envia al conseller d'Economia i que prova el sistema de repartiment de contractes.

Conclave secret d'empreses catalanes

L'Executiu de Mas va evitar qualsevol indagació sobre els anys del tripartit. I per garantir el catalanisme de GISA -la agència encarregada de repartir el mannà públic de les adjudicacions-, el Govern va nomenar com a president a l'enginyer de camins Joan Lluís Quer, home de confiança de Mas. A la setmana d'accedir al càrrec, Quer va organitzar una reunió amb el "nucli dur del sector" a la qual només podien acudir empresaris catalans.

Va ser un sopar secreta, tal com demostra la documentació aquí recollida. Es va organitzar des d'un correu extern a la xarxa de la Generalitat i estava vetada a empreses no catalanes. "No voldria cap merder al respecte i la mínima publicitat a ser possible", explicava el màxim responsable de la contractació d'obra pública a Catalunya. I els seus desitjos es van complir, a jutjar pel llistat dels convocats.

DOCUMENT Nº2. Llistat dels assistents a la reunió confidencial organitzada per Joan Lluís Quer, que apareix en un correu electrònic en poder de L'ESPANYOL.

Va ser Joan Lluís Quer qui va decidir el 2011 aprovar la creació de la OTA, o el que és el mateix, l'engranatge sobre el qual pivota el sistema de manipulació de contractes a l'Administració catalana. Sobre el paper, l'Oficina Tècnica de Adjudicacions era un mecanisme pensat per revisar les valoracions dels tècnics i evitar que aquests fossin comprats per les constructores. Amb l'argument de donar garanties a la contractació, en realitat es va crear un sistema per modificar qualsevol licitació a l'antull dels líders de Convergència.

Tal com acredita la documentació en poder de L'ESPANYOL, des d'aquesta oficina es van canviar puntuacions per beneficiar constructores que estaven en realitat fins a 40 llocs per sota, facilitant així guanyar un contracte. Per davant d'elles hi havia competidors l'oferta era més avantatjosa per a la Generalitat, tal com demostrarà L'ESPANYOL en els propers dies. Es va descartar llavors a 39 empreses més barates per a la butxaca del contribuent.

La manipulació política d'aquestes licitacions ser reconeguda fins i tot pel màxim responsable de l'Oficina Tècnica d'Adjudicacions, Jaume Cortasa. En una declaració jurada l'original es reprodueix sota aquestes línies, Cortasa admet amb la seva signatura que el director general d'Infraestructures, Josep Antoni Rosell, li demanava "variar la puntuació tècnica de les licitacions de manera que la millor valoració fos la d'un determinat licitador ". És a dir: se li sol·licitava manipular els resultats del concurs perquè guanyés l'empresa triada per l'alt càrrec d'Artur Mas.

DOCUMENT Nº 3. Acta de la reunió de la direcció de Infraestructures en què Jaume Cortasa reconeix els tripijocs.

Una empresa per a tots els tripijocs

Tècnics falsejant puntuacions, reunions secretes amb empreses afins, polítics intermediant per a empreses privades ... Però l'arribada d'Artur Mas a la Presidència va tenir a més un altre resultat: la concentració de poder en les figures de Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell al capdavant de les licitacions públiques.

Al maig de 2012, l'empresa pública Gerència d'Infraestructures (GISA) es va fusionar amb altres dues entitats públiques, anomenades Regs de Catalunya i Regs del Sistema Segarra-Garrigues. Va néixer així Infraestructures, el gegant de la licitació pública a Catalunya. I amb aquesta operació, tots els contractes que abans eren revisats per un altre equips de funcionaris, van començar a visar també amb el sistema que facilitava els tripijocs controlat des de la OTA.

Qui va idear aquesta mesura? Qui va centralitzar les licitacions en un sol sistema? Gordó i l'equip d'Artur Mas en una estratègia meditada. El 9 de març de 2011, el secretari del Govern va rebre un correu des de GISA. En ell, el màxim responsable li empresa pública li recorda que "un dels punts forts" de GISA "és que la Generalitat disposa d'una bona màquina de licitació, auditada i controlada per tots els organismes existents". "Crec que això ha de ser motiu per concentrar en la mesura que ho creguis oportú aquestes tasques, com m'has manifestat sempre", afegeix. I així es va fer.

A partir de 2012, la Generalitat va multiplicar de forma exponencial la quantitat de diners que passava per les licitacions de GISA. I després, de Infraestructures. El 2011, amb Espanya en plena crisi, l'organisme va atorgar 31 milions d'euros en obres principals. El 2012 la quantia va saltar a 98. Van ser 157 milions d'euros el 2014 i 176 el 2015.

El volum de les licitacions es va multiplicar per cinc des que la Generalitat va fusionar les seves empreses públiques. L'any d'aquesta fusió (2012) va ser també l'any en què la fundació de Convergència va rebre més fons de donants vinculats a la construcció: 1,2 milions d'euros segons els seus propis comptes.

No obstant això, el paper de Gordó no era només el d'assenyalar a determinats empresaris perquè fossin rebuts o organitzar la nova estructura societària de l'empresa pública. Mentre va ser l'home fort del govern català, va rebre cada mes un rànquing amb les empreses que més diners i contractes s'havien portat de l'Administració catalana. Es tracta d'un full d'Excel que era actualitzada cada trenta dies i que es subministrava també a tots els membres del consell de GISA.

Aquest llistat no informava dels criteris d'eficiència en l'execució de les obres; es limitava a ordenar les empreses en funció del percentatge del pastís que s'havien repartit. Les primeres companyies d'aquest rànquing eren habitualment Emte o Copisa, dues firmes investigades des de 2015 en la trama del 3%.

Contractes amb l'Administració a punt de fer fallida

Des de l'arribada de Convergència al poder el desembre de 2011 va ser Gordó qui va encoratjar als directius de GISA perquè licitessin obra pública, malgrat l'absència manifesta de fons i el risc evident per a les arques de la Generalitat i, per tant, de l'Estat . "Aquest any no traurem res de nou. No cal que et digui com estan les coses", escrivia el president de l'empresa pública el 15 de març de 2011 després de rebre una altra petició del conseller Puig per rebre a una empresa d'enginyeria.

Aquest mateix dia Gordó va rebre un llistat complet de les obres "adjudicades i no iniciades" per GISA. És a dir, les obres compromeses però paralitzades per falta de fons. "Ja veus que el tema és preocupant. Així que abans de pensar a treure coses noves, hauríem de veure si donem sortida primer a aquestes", li expliquen des de la cúpula de l'empresa pública.

Malgrat això, Gordó i Quer van apostar per donar un nou impuls a les contractacions, un pla extraordinari d'equipaments públics de la importància van convèncer al conseller d'Economia. Així, només un mes després que Quer anunciés l'absència de contractes per a 2011, Gordó rep el primer avís des GISA per canviar de criteri; arrenquen de nou les licitacions: "Bona tarda Germà. Et adjunt la primera relació d'actuacions que estaríem en condició de licitar al juliol". "Ok. Anem a poc a poc per no generar turbulències. Economia ho està digerint bé", contesta Gordó, preocupat per les reticències del seu company Andreu Mas-Colell.

El 7 d'octubre, 24 hores després i el mateix dia que Viloca es reuneix de nou amb Sergio Lerma, s'envia un correu en què Gordó assegura que el president ha donat el vistiplau per a licitar 500 milions d'euros. El 22 de desembre de 2011, una filial del Grup Soler anomenada Electròniques Soler ingressa un xec a Catdem, la fundació de Convergència, per valor de 50.000 euros. Dos mesos després, el 14 de febrer de 2012, GISA adjudica el contracte a les dues empreses (Oproler i el Grup Soler), que van concórrer juntes.

Aquesta línia temporal de pressions, visites i adjudicacions es repeteix almenys en sis casos investigats ja per la Justícia. En un altre dels contractes investigats, concedit a Tec-4, la licitació s'anuncia dues setmanes després dels correus de Gordó. En aquest cas, la Guàrdia Civil constata una nova reunió entre el tresorer de Convergència i el director general de GISA, aquest cop el 12 de març del 2012.

En l'obra concedida a Teyco, una altra de les constructores investigades, la licitació del contracte analitzat per la Justícia arrenca el 3 de novembre de 2011. Un dia abans s'anuncia oficialment una altra licitació investigada, aquest cop per a l'empresa Copisa. En aquest cas, i segons les dades que maneja la Justícia, els empresaris van abonar en dues tandes altres 50.000 euros al partit d'Artur Mas i Carles Puigdemont.