S'ha acabat el secret bancari d'Andorra

Bitllets de 500 euros. Lee Jae-Won / Reuters

Hisenda podrà investigar des d'aquest dilluns i sense ordre judicial els comptes d'espanyols a Andorra. Després d'una moratòria, el principat aixeca el 2018 el seu secret bancari a tots els països de la UE.

Des de l'entrada de 2018 i com a resultat d'un acord signat al febrer de 2016, Andorra haurà de compartir les seves dades bancàries per qüestions fiscals amb tots els països de la Unió Europea. Per a això, el principat se suma al protocol internacional Common Reporting Standart (CRS), el sistema d'intercanvi d'informació fiscal pel qual les diferents nacions cooperants comparteixen les seves dades bancàries, com el saldo i el titular dels seus comptes, sense necessitat de manaments judicials.

Així, Hisenda podrà accedir des d'aquest dilluns i de forma automàtica als saldos dels comptes andorranes, al titular i al beneficiari final últim o accionista de control, en el cas que el dipòsit estigui a nom d'una empresa. No obstant això, la mesura té un però: el fisc només pot consultar aquestes dades per a les empreses o els particulars domiciliats a Espanya. Si els defraudadors han obert les seves societats pantalla en altres territoris no cooperants o simplement en altres països de la Unió Europea, la seva existència quedarà de nou fora del radar de la Hisenda espanyola.

Feta la llei, feta la trampa

Va ser al febrer de 2016 quan Andorra va signar amb la Unió Europea l'acord de transparència fiscal que acabava amb el seu secret bancari. No obstant això la mesura va arribar amb una moratòria de més d'un any: fins a l'entrada de 2018. El principat va signar aquesta mesura per sortir de la llista grisa de països no cooperants contra el frau fiscal, en què compartia espai amb altres territoris opacs com Suïssa, Liechtenstein, Armènia, Aruba o Belize.

Fins a aquest moment i segons el tractat signat amb la UE el 2004, Andorra tenia la capacitat de mantenir en secret els titulars dels seus comptes, i era l'Administració del principat la qual es quedava amb el 25% dels ingressos procedents de les retencions fiscals i traslladava el 75% restant a l'estat membre de la UE en què el beneficiari efectiu tingués la seva residència. Però sense aportar més dades sobre el titular d'aquests rendiments.

L'exemple del futbol

Malgrat que el conveni signat per Andorra és un pas endavant en qüestió de transparència i se suma al tractat bilateral signat amb Espanya en matèria de doble imposició, experts fiscals el consideren insuficient. Més encara quan les operatives clàssiques de blanqueig es basen en crear estructures jurídiques en països opacs com Uruguai i Panamà per obrir després amb elles comptes en paradisos fiscals com fins ara Andorra.

Per posar diversos exemples, en el cas del jugador de futbol Cristiano Ronaldo, les seves empreses estaven obertes a Illes Verges però amb comptes a Suïssa. Lionel Messi utilitzava societats a Belize amb comptes també a Suïssa. I l'entrenador del Manchester José Mouriño feia servir una fundació a Nova Zelanda per canalitzar part dels seus ingressos, també amb comptes a Suïssa. El país helvètic té signat un acord amb la UE similar al d'Andorra. Però malgrat això i en aquests casos, cap dels comptes bancaris vinculats pels tres esportistes podrien ser consultades pel fisc espanyol en ser propietat d'entitats jurídiques obertes a l'estranger.