La Policia Nacional a la porta de la incineradora de Sant Adrià (Barcelona). JOAN SÁNCHEZ
El jutge troba un desviament de tres milions per al 'Procés' en els papers que anaven a cremar els Mossos. Els diners procedeix suposadament dels diners del FLA que va lliurar l'Estat a la Generalitat per afrontar deutes i impagaments.
El jutjat de Juan Antonio Ramírez Suñer, el d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga delictes relacionats amb el referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya, ha destapat apunts comptables que sumen una mica més de tres milions d'euros procedents de l'Estat i desviats al procés separatista. El descobriment l'han propiciat els papers interceptat el 26 d'octubre per la Policia Nacional. (30 caixes plenes de documents en un furgó) que volien cremar efectius dels Mossos d'Esquadra a una incineradora a Sant Adrià de Besòs (Barcelona), en ple fragor separatista, segons fonts de la investigació.
Tothom ho sospitava però fins ara romania en les conjectures. Ara ja es pot dir. Des de la Conselleria d'Economia de la Generalitat s'estaven desviant grans sumes de diners del FLA remesos des de l'Estat Espanyol, destinats al pagament finalista a proveïdors, sanitat, farmàcia etc. cap als terminals propagandístics del "Procés" separatista. Des del Ex-Vicepresident Oriol Junqueras, el seu segon Juvé fins Òmnium Cultural i l'ANC mes els Mossos d'Esquadra, tots estarien sota la lupa de la justícia.
El furgó es dirigia el passat 26 d'octubre a l'esmentada planta quan va ser interceptat per agents de la Policia Nacional, que van decomissar les caixes després d'un tens diàleg amb els Mossos que viatjaven en el furgó que les transportaven. Els Mossos van exigir als agents de la Policia Nacional, que van rebre una xivatada previ sobre aquesta missió, una ordre judicial que, amb el furgó detingut, va arribar en qüestió d'hores a Barcelona procedent de Madrid i signada per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, qui porta ara la causa contra l'excap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, i una de les seves subordinades.
Les primeres indagacions apunten que aquests més de tres milions procedeixen del Fons de liquidació Autonòmica (FLA) que va habilitar el Govern central per a totes les comunitats arran de la crisi i per afrontar deutes i impagaments de la Generalitat. Aquests diners és diferent del que suposadament han rebut associacions independentistes com Òmnium Cultural en subvencions del Govern de l'expresident Carles Puigdemont i que en aquest moment està investigant, en suport de la Guàrdia Civil de Catalunya, la Unitat Central Operativa, la UCO. És uns diners de les arques de l'Estat desviat a una fi il·lícit, assenyalen fonts de les indagacions.
Quan el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va decidir intervenir els comptes de la Generalitat a mitjans del setembre passat (de les que llavors responia l'exvicepresident avui pres a Estremera Oriol Junqueras), va anunciar, alhora, que el seu departament vigilaria especialment el destí de les lliuraments de diners de l'Estat a la Generalitat. Segons els esmentats mitjans, els papers trobats tanquen el cercle d'un desquadrament que també puja a tres milions i que havia estat observat per Hisenda a l'analitzar els comptes de la Generalitat, un cop intervingudes. I apunten que aquests diners va ser desviat a l'Procés.
Aquests tres milions són diferents dels diners en subvencions que suposadament han rebut associacions independentistes com Òmnium Cultural
El jutge substitut de Ramírez Suñer, qui s'acaba de reincorporar al jutjat després d'una baixa mèdica, va cridar fa un mes a l'Advocacia de l'Estat per oferir-intervenir en el procés en qualitat de possible perjudicada, i davant la sospita que els diners és del fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), de l'Administració General de l'Estat, i en aquest cas no específicament de la Generalitat, el que pot constituir un altre delicte de malversació de cabals públics.
L'Advocacia de l'Estat s'ha personat ja al jutjat 13 i la intenció és demanar al jutge Ramírez Suñer que s'inhibeixi d'aquest aspecte en favor del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa matriu dels gairebé 40 processos judicials que hi ha oberts en aquest moment en jutjats i tribunals de Catalunya i Madrid. Pretén que sigui Llarena, el jutge que té a la presó a Junqueras i als Jordis, el que assumeixi aquesta nova malversació, que és un dels tres greus delictes, al costat de rebel·lió i sedició, que ja indaga aquest magistrat del Suprem. El delicte de malversació porta aparellades penes de fins a vuit anys de presó.
La UCO, que rastreja per la seva banda presumptes desviaments de diners públics de la Generalitat amb fins independentistes, ha trobat fins ara pagaments en publicitat prosecesionista del Govern de Puigdemont i subvencions milionàries durant anys a associacions amb fins separatistes. La investigació de la UCO, molt complexa, ja està donant fruits, segons fonts jurídiques. L'Associació Òmnium Cultural, presidida per Jordi Cuixart, pres a Soto del Real al costat de Jordi Sánchez (expresident de l'ANC), és suposadament la més beneficiada. També investiga la UCO si empresaris nodrits d'adjudicacions de la Generalitat han pagat a canvi de sufragar actes il·legals. Alguns té ja en el seu lupa.
Els embargaments del Tribunal de Comptes
També la Fiscalia del Tribunal de Comptes obrirà una investigació sobre aquests desviaments de diners públics una vegada que se substanciï la causa penal. El Tribunal de Comptes, quan descobreix un ús il·legal dels diners públics, obre un expedient que pot concloure en una exigència de la devolució dels diners sota pena d'embargar als responsables seves propietats, fins aconseguir la total restitució dels diners. La casa de l'expresident Artur Mas al carrer Tuset de Barcelona està ara embargada per afrontar els gairebé 5,3 milions que va malversar la Generalitat durant el seu mandat amb destinació al referèndum il·legal del 9 de novembre de 2014. Mas, i els altres set alts càrrecs del seu Govern investigats pel Tribunal de Comptes per aquest assumpte, només ha aconseguit reunir 2,9 milions, pagats per l'ANC. La casa se li ha embargat pels diners que falta.
La Guàrdia Civil investiga les rutes de de diner negre per finançar els colpistes
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, al costat dels líders de ANC, Agustí Alcoberro, i Òmnium, Marcel Mauri.
La Guàrdia Civil està investigant per un altre costat i no creu que els diners de les campanyes de captació de fons realitzades, principalment, per ANC i Òmnium Cultural, doni per pagar els viatges dels familiars a visitar els empresonats, estades com la de Carles Puigdemont a Brussel·les, el pagament de les despeses jurídiques de tots els imputats per l'1-O, les fiances de Forcadell i els seus companys, etc. La Guàrdia Civil investiga aquestes quantitats -justificades teòricament com suposades donacions- amb la sospita que es pot estar introduint diner negre dins d'aquests circuits. Diners, possiblement, desviat a comptes corrents durant els anys previs al cop separatista amb la previsió, ja en aquests períodes, que hagués de ser utilitzat per a diverses despeses lligats al procés de ruptura amb Espanya.
Les campanyes de col·lecta en favor dels presos i fugats han aixecat les alertes dels cossos policials. I és que, segons la versió de les associacions colpistes, els seus fons procedeixen d'actes voluntaris com la compravenda de samarretes, l'organització d'esdeveniments, o les aportacions i donacions privades. Però, fins i tot amb tot això, resulta complicat ajuntar -com asseguren fonts pròximes a aquestes associacions- quatre milions d'euros. I, a més, fins i tot amb quatre milions d'euros, resulta novament difícil assumir totes aquestes despeses.
Cal tenir en compte que d'aquests fons va sortir ja el pagament al Tribunal de Comptes de bona part dels diners que va haver d'abonar Artur Mas en concepte de fiança derivada de l'organització del referèndum il·legal del 9-N. El Tribunal de Comptes va exigir a Mas 5,2 milions d'euros i, segons les informacions publicades en el seu moment, l'expresident va reclamar ajuda d'aquestes col·lectes per poder abonar 2,8 milions.
Diners procedent de paradisos fiscals
A partir d'aquí -i sempre tenint com a base aquestes aportacions i donacions teòricament altruistas-, els separatistes haurien aconseguit pagar l'eterna estada de Puigdemont a Brussel·les -hotel inicial, apartament posterior, dinars de cada dia, desplaçaments, viatges dels seus familiars per veure-li per Cap d'Any, etc.-; les despeses provocades per la resta de consellers que van fugir inicialment amb ell a Bèlgica; els desemborsaments jurídics dels dos Jordis; l'ajuda a Junqueras; els desplaçaments dels familiars dels empresonats; les fiances de tots els imputats per colpisme -com Carme Forcadell- perquè poguessin sortir de la presó preventiva; més el manteniment de tot el calendari de mobilitzacions que han seguit realitzant a Catalunya, precisament, per poder recollir diners i mantenir viu l'esperit colpista. Tot una ostentació de gestió i despesa difícilment justificable ara que, a més, els enviaments de subvencions oficials de la Generalitat es troben sota control del Govern central pel fet que segueix vigent l'aplicació del 155 de la Constitució.
Per tot això, la Guàrdia Civil ha decidit comprovar altres vies de possible arribada de fons, tal com ha reclamat judicialment Vox. Cal recordar que les forces policials ja van obrir fa mesos una investigació per comprovar la possible existència de rutes de diners procedents de comptes en paradisos fiscals i utilitzades per les organitzacions separatistes. En concret, a Suïssa i Luxemburg. I, cal recordar també, que, de fet, ja s'ha localitzat una seu d'elles en el paradís de Luxemburg. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) té una seu inscrita al paradís fiscal de Luxemburg. Va ser constituïda com a tal en aquest país el 15 de juliol de 2014 i figura com a entitat sense ànim de lucre, condició que li permet rebre donacions directament des d'aquest paradís fiscal amb una major dificultat per al seguiment i control per part de les autoritats
No hay comentarios:
Publicar un comentario