La sentència del cas Palau converteix en una realitat el 3% i també el 4%. L'Audiència de Barcelona ha ordenat el decomís de 6.676.105 euros a CDC i ha condemnat al seu extresorer, Daniel Osàcar, a quatre anys i cinc mesos de presó pel cobrament de comissions il·lícites procedents de Ferrovial, que a canvi rebia obra pública. Fèlix Millet ha rebut una pena de nou anys i vuit mesos de presó; Jordi Montull, a set anys i sis mesos de presó; i Gemma Montull, a quatre anys i sis mesos.
El cas del Palau de la Música es va conèixer el 23 de juliol de 2009, quan la Fiscalia Anticorrupció va registrar la institució. La causa va ser una querella presentada per un presumpte delicte fiscal, a causa de l'abundància de bitllets de 500 euros detectats en el si de l'entitat; moneda que estava sotmesa a control per ser el vehicle ideal per al blanqueig de capitals. La sorpresa no es va fer esperar: en les agendes dels responsables es van trobar anotacions, mails i faxos que podien correspondre al pagament de comissions a canvi de la concessió d'obra pública. El beneficiari, Convergència Democràtica de Catalunya; el pagador, Ferrovial; l'intermediari, al Palau.
L'Audiència de Barcelona ha xifrat en la seva decisió en 23 milions d'euros el desfalc perpetrat al Palau de la Música per Millet i els Montull. Una bona part va ser destinat a despeses personals dels prohoms de la institució, com viatges de vacances a destinacions exòtiques, obres en les seves cases particulars o sufragar els casaments de les filles de Millet. Els magistrats asseguren que, a dia d'avui, encara no se sap a on van anar a parar 6.026.866 euros, sortits dels comptes bancaris de l'entitat.
El sumari va revelar fets tan singulars com el pagament de la campanya per l'alcaldia de l'Ametlla del Vallès al candidat de CDC, Esteve Escuer, o que Àngel Colom anés a Millet perquè li pagués els deutes de la formació que va crear i va fracassar, el Partit per la Independència, cosa que el prebost del Palau va fer sense que s'expliqui públicament per què. La qüestió és que ningú, ni treballadors ni patrons, van alertar mai sobre la forma de manejar al Palau, perquè eren temps en què Millet era un prohom de la ciutat. "La gent es pegava per sopar amb ell", va dir un testimoni durant el judici. Ara és un empestat social. I el cas Palau, al qual es van unir en poc temps el 3%, ha passat comptes als líders convergents del moment. El fiscal de l'assumpte, Emilio Sánchez Ulled, va assegurar en el seu informe final que "el Palau era la canonada dels diners al partit".
El 2,5% era per al partit, i el 1,5% restant per a Millet i Montul, que al seu torn l'hi repartien següent el porcenaje de 80% per al primer i 20% per al segon. Millet i Montull van pactar aquest sistema amb l'antic tresorer de la formació política, Carles Torrent, ja mort, acord que va continuar amb Osàcar. Ara bé. Els jutges no descarten que hagi participat en l'entramat més persones del partit, que no han estat identificades o els possibles delictes han prescrit.
D'aquesta manera, CDC va obtenir entre 1999 i 2009 la quantitat de 6.676.105 euros com a mínim, que és el que ara el tribunal ordena comissar.
Un aspecte destacable és que la Secció Desena de l'Audiència de Barcelona no ha seguit al peu de la lletra el pacte al qual van arribar Gemma Montull i la Fiscalia Anticorrupció, que va rebaixar la seva petició fins als dos anys, que hauria impedit el seu ingrés a la presó. Ara no. A més, el tribunal imposa quantioses sancions econòmiques als acusats. A Fèlix Millet es condemna també a una multa de 4.120.540; Jordi Montull, 2.998.2834; Gemma Montull, 2.663.995; i Daniel Osàcar, 3.796.555 euros.
Tot i que els hereus de l'antiga CDC intenten esmorteir el cop de la sentència al·legant que són fets del passat, a Carlos Puigdemont se li complica cada vegada més la seva estratègia de ser elegit president a través d'una investidura telemàtica. Fins al president del PDeCAT, Artur Mas, va presentar la seva renúncia el dimarts perquè la seva figura serveixi de tallafocs entre el passat i un present marcat per la incertesa.
"El personatge central d'aquesta història, després de Jordi Pujol, és Artur Mas". "Primer a Convergència es cobrava el 3% a través del Palau, però després es cobrava el 4% i, quan això va passar, el conseller en cap era Artur Mas". Qui ha fet aquestes afirmacions amb tanta seguretat que no veu necessari aportar matisos és Joan Llinares, el funcionari d'alt rang, membre del cos nacional de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local que va ser designat pel Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per dirigir el Palau després de l'espoli perpetrat per Fèlix Millet. Llinares assegura que va comprovar tots els documents, però que li queda una incògnita: "Apareixerà en la sentència que van sortir nou milions d'euros que no es va poder justificar on havien anat a parar. Només Millet pot aclarir el seu destí ".
No hay comentarios:
Publicar un comentario