La investidura (o no) de Puigdemont

Carles Puigdemont (d) dóna la mà Roger Torrent. (Observin la desaparició de la bandera estelada i la reaparició de la senyera a sobre de la taula)

Cinc o sis dies d'infart, diria un cronista esportiu. Els que falten per a la sessió d'investidura del candidat Puigdemont, un fugat de la Justícia que viu tancat dins la pura reiteració delictiva. S'acosta una col·lisió entre dos furs. El dret de participació política d'un ciutadà judicialment encausat però sense sentència ferma, d'una banda. De l'altra, el dret i el deure judicial d'aplicar la llei a un presumpte delinqüent.

Em costa a hores d'ara creure que a ERC i el PDeCAT vulguin alimentar el narcisisme de Puigdemont fins al punt de tornar a ficar a Catalunya en el forat de la incertesa i la ingovernabilitat dos partits viuen esclaus del seu programa que sigui Puigdemont seu candidat ia cada dia que passa això es converteix en una entelèquia que pot portar-los a tots dos al desastre final.

A l'espera que la Mesa del Parlament, en la reunió d'avui amb els portaveus, avanç data i procediment a seguir en la sessió (dimarts o dimecres), el candidat va parlar: "Millor de manera presencial". Reflecteix el parer de la Mesa, tal com li ho va explicar ahir a Brussel·les el seu president, Roger Torrent. Reconeix la majoria independentista la legitimitat del candidat i el seu dret a reclamar la confiança dels diputats. Així ho faran saber fins que les circumstàncies conspiren contra el desitjable: "Un debat que pugui celebrar-se amb la major normalitat que sigui possible", en paraules de Torrent.

"La nostra obligació és intentar la investidura fins a l'últim moment", deia ahir l'expresident. Val. La del jutge és ordenar la seva immediata detenció quant posi els peus a Espanya. La veritat és que cada dia que passa s'adverteix que Catalunya no vol tornar a ballar i la perpetuació del 155 fins ara no aplicat per Rajoy.

¿Seguir-li el joc a Carles Puigdemont o quedar com traïdors? Aquesta és la gran cruïlla en què es troben els republicans a pocs dies que se celebri el debat parlamentari d'investidura del futur president de la Generalitat. El president de la Taula, Roger Torrent, no vol acabar empaperat com Carme Forcadell ia més pertany a un partit en sorda disputa amb el de Puigdemont per l'hegemonia en el fracturat bloc independentista. Un radical disposat que Catalunya torni a ballar? Ni parlar.

ERC confia que sigui Rajoy qui li tregui del mig a Puigdemont

Hi ha molts senyals sobre la resistència dels membres de la Mesa a improvisar un procediment diferent del de la presència física a la sessió d'investidura. Saben que forçar l'aplicació del reglament per facilitar una investidura telemàtica o per persona interposada suposa no fer cas al dictamen dels lletrats, ocasionar la intervenció paralitzant del Tribunal Constitucional, generar l'obertura de noves causes judicials i, en qualsevol cas, perllongar la vigència de l'article 155.

Alguns analistes denuncien l'aposta nacionalista per avançar en la construcció de la república independent, però em costa creure que en l'ERC de Junqueras i el PDeCAT de Marta Pascal vulguin alimentar el narcisisme de Puigdemont fins al punt de tornar a ficar a Catalunya en el forat negre de la incertesa i la ingovernabilitat.

Ben al contrari, tenen pressa per recuperar el poder, tornar a la política de les coses, treure de sobre el 155 i evitar de totes totes la repetició d'eleccions. Així que s'abstindran de portar la contrària als lletrats del Parlament i de prendre iniciatives que de nou obliguin a l'Estat a defensar-se, a risc cert d'acabar a la cronificació el conflicte ... Els republicans reviuen la cruïlla de la DUI: o secunden la deriva radical del convergent o passen per traïdors rebutjant una presidència telemàtica. Torrent pertany a un partit en disputa amb el de Puigdemont per l'hegemonia en el fracturat bloc independentista

Els republicans esperen que es pugui governar uns anys mentre es recompon el teixit i la base social sobiranista, colpejada per l'aplicació del 155 i el resultat no del tot favorable de les últimes eleccions. Governaran, i estan satisfets, però no dominaran, que era la seva pretensió última i futura.

Si Puigdemont torna de Brussel·les, com ara calibra, el seu futur queda en mans de la justícia. Però si torna a demanar el vot delegat, és la Mesa la que haurà de prendre la decisió de si l'accepta, contravenint així l'informe dels lletrats del Parlament que, al seu dia, ERC es va comprometre a respectar. Per això, la millor sortida per als republicans és encomanar-se al Govern de Mariano Rajoy, que ja ha avançat que impugnarà la investidura. PSC i Ciutadans també avisen que recorreran al Tribunal Constitucional. Sembla paradoxal, però ERC ho fia tot al fet que Mariano Rajoy i el seu partit de govern torni a ensenyar-li a Puigdemont el camí de llei i l'ordre.