Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.

Puigdemont, Rahola, Cuevillas: Paella estiuenca a Waterloo

Carles Puigdemont, acompanyat de Pilar Rahola, Jordi Puigneró, Jami Matamala, Jaume Alonso-Cuevillas i Lluís Puig, entre d'altres, si quedada estiuenca a Waterloo / Instagram

L'expresident rep als seus incondicionals per menjar paella en el que ja s'ha convertit en una tradició des que va fugir a Bèlgica

Ja és tradició. Des que va fugir a Bèlgica, Carles Puigdemont convoca els seus incondicionals a una reunió estiuenca a Waterloo. No podia faltar l'escriptora i tertuliana Pilar Rahola qui, de nou, ha divulgat la foto de grup, com ja va fer anys enrere amb la famosa paella de Cadaqués que res va agradar l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. "Complicitat, amistat, lluita, llibertat i Catalunya" és el text que acompanya la foto.

Foto que Pilar Rahola ha penjat al seu Instagram en què apareixen Carles Puigdemont, Jami Matamala, Jaume Alonso-Cuevillas, Valtònyc, Jordi Puigneró i Lluís Puig / Instagram

Han acudit a aquesta quedada independentista el conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró; l'empresari Xevi Matamala, principal mecenes de l'escapada de Puigdemont a Bèlgica; el raper exiliat Valtònyc, el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas i l'exconseller de Cultura, recol·locat com a alt càrrec de la diplomàcia cultura del Govern tot i que també roman fugat, Lluís Puig.

Els convidats a la paella estiuenca de Carles Puigdemont a Waterloo / Instagram

O es fa fora Puigdemont del Parlament o Torrent a la presó

El passat juliol el Parlament de Catalunya va suspendre les seves activitats abans d'hora a causa de la suspensió dels sis diputats empresonats i desplaçats a l'estranger per la causa del Procés i l'1-O determinada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Es tractava del fugat Carles Puigdemont i els empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull. Quan es reobri al Parlament previst per al 2 d'octubre, deu estar resolta aquesta qüestió.

Hi havia la possibilitat de substituir aquests diputats pels següents de les seves llistes respectives i seguir funcionant, però aquest ha estat el motiu del gran enfrontament entre ERC o Puigdemont, amb PDECAT o La Crida que tenia en projecte. Les diferències entre JxCAT i ERC, junts al Govern de Torra, són moltes. I algunes semblen que, a mitjà termini, insalvables. Els de Puigdemont aposten per desobeir mentre que els republicans no volen més problemes amb la justícia. Però si no substitueixen els parlamentaris imputats van els partits sobiranistes, estaran en minoria davant els constitucionalistes, cosa que no estan disposats a tolerar.

La resolució del Tribunal Suprem de suspendre als diputats processats és la gota que fa vessar el got de les diferències i pot trencar-ho tot. JxCAT, com la CUP, no està disposat a suspendre els processats i, acollint-se al reglament del Parlament, vol obligar ERC a haver de posicionar-se públicament sobre la suspensió en una votació al ple.

Roger Torrent (c), durant la reunió de la junta de portaveus. (EFE)

Si la taula del Parlament amb Roger Torrent al capdavant segueix ignorant la resolució de Llarena i aproven un vot delegat o una altra història, tenen la seguretat que seguiran el mateix camí de Carme Forcadell i altres membres de l'anterior taula del Parlament ara encausats.

Puigdemont ha pronunciat aquest dimecres la conferència inaugural a la universitat de Hasselt davant d'uns 300 alumnes, en un acte al qual ha acudit l'exconseller Lluís Puig, també desplaçat a Bèlgica, i posteriorment ha comparegut davant els mitjans de comunicació. JxCAT no aguanta més. Puigdemont recalca que "no hi ha cap sentència" que els obligui a deixar el seu escó.

El partit de Carles Puigdemont ha donat un ultimàtum a ERC: els ha donat de temps fins aquesta nit per arribar a un acord que permeti portar a votació del ple del Parlament la resposta de la cambra catalana a la suspensió dels diputats presos i fugits. Si avui no hi ha acord, el grup parlamentari que lidera el Govern, ha de proposar al president Quim Torra que dissolgui el Parlament i convoqui eleccions de forma imminent.

Mentrestant, Oriol Junqueras segueix imposant un nou marc polític des de la presó: que la independència va per molt llarg, que es manca de majoria social i que per això cal ampliar la base de suport popular sobiranista i que la unilateralitat va ser un error.

Servei català de recol·locació

El Govern recol·loca tots els càrrecs cessats pel 155

El Govern ha trobat feina per exconsellers i alts càrrecs que van ser cessats per l'Executiu espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució, o bé, van abandonar les seves responsabilitats i estan fugats a l'estranger com a conseqüència de la causa judicial oberta pel procés independentista.

L'exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, va ser la primera que l'executiu de Torra va recuperar per al nou organigrama del Govern com a delegada de la Generalitat davant la Unió Europea. El conseller d'Exteriors, Ernest Maragall va argumentar el nomenament d'Serret per residir "ara mateix a Brussel·les". "Hi ha una primera raó de proximitat", va al·legar Maragall, alhora que afegia que "té una evident disponibilitat per desenvolupar aquest càrrec".

Posteriorment, el Govern va repescar l'exconseller de Justícia, Carles Mundó i al extitular de Presidència, Francesc Homs (2011-2015), com a nous membres de la Comissió Jurídica Assessora. La portaveu de l'Executiu català, Elsa Artadi, va justificar el nomenament de tots dos per ser "advocats en exercici" i per "la seva ampli coneixement de l'administració pública i les institucions del país".

Els últims excàrrecs afectats pel procés que tornen a la Generalitat són l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, com a director del Programa per al desenvolupament de projectes cultural d'àmbit internacional; i l'exmembre de la Mesa del Parlament, Ramona Barrufet, que exercirà de assessora del conseller de Territori, Damià Calvet.

Lluís Puig tindrà com a objectiu "fer valer la cultura catalana en l'àmbit internacional i atraure l'interès del món"; mentre que Ramona Barrufet s'encarregarà d'assessorar el conseller de Territori en les zones de Lleida, Pirineus i Aran, així com de donar suport al desenvolupament de polítiques en aquests territoris.

A més d'aquests excàrrecs que s'integraran en l'organigrama de la Generalitat, també ho farà l'agent dels Mossos d'Esquadra, Lluís Escolà, que va exercir de guardaespatlles de Carles Puigdemont a Bèlgica. El Departament d'Interior va nomenar Escolà assessor en matèria de sistemes de seguretat corporatius, i en matèria de prospectiva i explotació d'informació per a la presa de decisions.

Pressió de Puigdemont al PDECat perquè Marta Pascal abandoni la direcció

El fantasma de l'escissió plana sobre l'assemblea del partit, que va començar ahir

Elsa Artadi, consellera de Presidència i portaveu del Govern, i Marta Pascal

Un cop posat en marxa el seu propi projecte polític d'unificació de l'independentisme en una única plataforma a través de la Crida Nacional per la República, Carles Puigdemont està disposat a portar la iniciativa fins a les últimes conseqüències. I on primer vol posar-ho en pràctica és dins de casa, és a dir, en el seu propi partit, en el marc de l'assemblea nacional -l'equivalent al congrés- que el PDECat porta a terme a Barcelona des d'avui fins diumenge. La idea és dinamitar l'actual direcció de la formació, perquè segons fonts del seu entorn és reticent a tota confluència, i garantir la plena integració de la marca substituta de CDC al nou moviment. Quim Torra no va a assistir.

Per si algú dubtava que el projecte polític de l'expresident de la Generalitat és, primer de tot, una opa en tota regla a l'PDECat o un torpede a la seva línia de flotació, ell mateix s'ha encarregat de fer arribar en els últims dies, a qui ha volgut escoltar-lo, el missatge que la Marta Pascal, l'actual coordinadora general, no pot continuar al capdavant de la direcció. Fins a l'extrem que, en una reunió el dimecres a Hamburg amb un grup d'alcaldes, els va comunicar que si ella es mantenia a la cúpula, ell abandonaria el partit, el que en la pràctica suposaria una escissió en tota regla. En aquesta trobada, a més de figures emergents com la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, es trobaven també, entre altres, l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, cara visible del sector crític que està disposat a presentar batalla a l'actual equip de direcció, i el de Gironella, David Font, coordinador precisament de l'assemblea nacional.

En el conclave s'han inscrit prop de 2.000 militants, i la clau està en saber qui té el control i, per tant, la majoria, si la cúpula que lidera Pascal o el sector crític que està clarament alineat amb el projecte i les tesis de Puigdemont. De moment, la coordinadora general manté la seva intenció de presentar candidatura per la qual passarà a ser la secretaria general, al capdavant d'un equip que desitja que sigui ampli i transversal, i no pensa retirar-se. La pressió perquè cedeixi el pas és molta, però, tot i això, ha fet arribar als seus cercles més pròxims que no figura en els seus plans la possibilitat de fer un pas enrere i que, en tot cas, no l'hi posarà fàcil als que volen descabalgarla. La seva idea és que hi hagi una única candidatura, que representi totes les sensibilitats del PDECat i la composició està encara negociant, i la seva voluntat és "intentar-ho fins al final".

El sector crític, per la seva banda, està a l'expectativa de si Pascal s'aparta i, en cas que no ho faci, la intenció seria presentar una candidatura alternativa per disputar-li el lideratge. El problema és que dins d'aquest sector crític no acaba d'existir acord sobre el camí que seguir i, en conseqüència, la possibilitat d'una alternativa no és per ara en absoluta segura i està en l'aire, tot i ser l'opció que té el suport de l'expresident de la Generalitat, que indirectament també participarà en l'assemblea nacional amb el vot delegat -al costat del de Josep Maria Matamala- a Albert Batet, portaveu de JxCat al Parlament. Caldrà veure quins moviments d'última hora es produeixen, però tot indica que la incògnita no s'aclarirà fins a l'últim moment, fins que diumenge al migdia expiri el termini de presentació de candidatures, just abans que siguin sotmeses a votació de la militància .

Entre els moviments que aquests últims dies s'estan produint destaquen les visites als exconsellers del PDECat presos, més assequibles i freqüents des que han estat traslladats al centre penitenciari de Lledoners. Especialment significatiu en aquest sentit va ser el pronunciament inequívoc de Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, i també Lluís Puig des de Brussel·les, a favor de la plena integració del partit en el projecte de la Crida Nacional per la República, que marca clarament la línia de seguir, però, a diferència d'Puigdemont, entre els exconsellers no hi ha unanimitat sobre la conveniència o no de dinamitar sense concessions la direcció de l'actual coordinadora general. El partit, sigui com sigui, ha de pronunciar-se obertament sobre la incorporació a la nova plataforma de l'expresident de la Generalitat -que compta amb més de 27.000 adheridos-, perquè com a mínim una agrupació, la del Baix Llobregat, ha formulat una esmena en aquesta línia i haurà de votar-se.

Plantejada en aquests termes, l'assemblea nacional del cap de setmana serà més que una trobada per actualitzar la posició ideològica i l'estructura del PDECat, com havia quedat finalment plantejada. Està en joc, de fet, el futur de la formació i del nou projecte polític de Puigdemont, i el temor d'alguns dels que ja van viure l'agitat congrés de refundació del 2016 és que, com llavors, es repeteixi l'error de tancar-lo en fals.

Mentrestant, Esquerra Republicana es mira l'espectacle amb certa distància, amb les enquestes favorables i amb una sensació que no hi ha res a fer, que només uns nous comicis --amb altres majories, amb altres interlocutores-- podran aconseguir un avanç, l' marge que els republicans segueixin denunciant la situació dels polítics presos, entre ells el seu màxim líder, Oriol Junqueras, i adversari ja sense cap matís, de Carles Puigdemont.

O paguen o els embarguen

El jutge instructor de la causa sobre l'Procés, Pablo Llarena, ha donat un termini de dos dies a 14 membres del Govern cessat processats per malversació, entre ells Carles Puigdemont, perquè paguin la fiança solidària de 2,1 milions en concepte de responsabilitat civil que els va imposar quan els procesó.de forma solidària i abans de dilluns conjurin la fiança de responsabilitat civil que ell mateix va determinar.

Són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Antonio Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Món, Dolors Bassa, Santiago Vila i Meritxell Serret.

En una providència, el jutge del Tribunal Suprem reclama 2.135.948 euros als processats amb l'advertiment que, en cas que no compleixin en el termini concedit, "es procedirà a l'embargament dels béns d'aquests processats per cobrir les quantitats reclamades" .

La quantitat s'ha calculat sumant a 1,6 milions d'euros, que el magistrat assenyala que va ser el muntant que va haver de emprar-se per sufragar el referèndum de l'1-O segons les investigacions practicades, el terç d'aquesta quantia que ha d'afegir d'acord a la llei.

Rebuig del Govern al nomenament de consellers fugats i presos i baixada de pantalons de Quim Torra

Els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull

El president de la Generalitat, Quim Torra, havia anunciat divendres passat que demanarien al TSJC que adoptés «mesures cautelaríssimes urgents» perquè el Govern publiqués al DOGC el nomenament dels consellers, davant l'oposició de l'executiu, que es nega a fer-ho perquè dos d'ells estan en presó preventiva pel procés unilateral a la independència -Josep Rull i Jordi Turull- i dos fugats d'Espanya -Toni Comín i Lluís Puig.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha declarat incompetent per decidir sobre les mesures cautelars reclamades per la Generalitat contra la decisió del Govern de no publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el decret de nomenament dels nous consellers del Govern, entre els que hi ha quatre dirigents independentistes fugats i presos.

Segons ha informat el TSJC, la sala contenciosa de l'alt tribunal català ha acordat avui que no té competència per decidir sobre el recurs ni sobre la petició de les mesures cautelars plantejades per la Generalitat per forçar al Govern la publicació urgent del nomenament dels consellers, bloquejat des de fa dies.

El Govern no publicarà el nomenament dels consellers fugats i presos

El Govern no publicarà el nomenament dels consellers cessats en no veure viabilitat jurídica. Un informe encarregat pels serveis jurídics de l'Estat determina que la decisió del president no s'ajusta a la legalitat.

El Govern ha ratificat aquest dimarts a la Generalitat que no publicarà el decret de nomenament dels consellers proposats per Quim Torra ja que l'informe encarregat als serveis jurídics de l'Estat determina que la decisió del president no s'ajusta a la legalitat.

Així ho ha traslladat el secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, el secretari del Govern, Víctor Cullel, en una carta en què defensa el "control de legalitat" que segueix tenint el Govern sobre els actes de la Generalitat a conseqüència del 155.

L'Executiu subratlla que no es pot autoritzar la publicació de la proposta ja que no té viabilitat jurídica i explica que l'Advocacia de l'Estat, en un informe amb data d'ahir, "avala, concreta i desenvolupa" les raons del Govern per no publicar el decret .

"Atenent a paràmetres exclusivament jurídics, no podran desenvolupar les seves funcions institucionals com a consellers d'acord amb les previsions i exigències que per a aquesta comesa recull la normativa vigent", argumenta l'Executiu central. La missiva explica que l'autorització arribarà si "el contingut de l'acte s'ajusta a la legalitat".

D'aquesta manera, el Govern de Rajoy dóna el seu cop de porta definitiu al nomenament de Turull, Rull, Comín i Puig com a consellers. Un veto que bloqueja la voluntat de restitució que sempre ha abanderat Quim Torra. Amb tot, cal recordar que el mateix president de la Generalitat va advertir aquesta setmana que si la Moncloa seguia bloquejant el nomenament dels consellers es plantejava adoptar "mesures legals", sense descartar una querella per "prevaricació" contra Rajoy.

Baixada immediata de pantalons de Torra

No ha trigat ni deu minuts El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit respectar el marc constitucional i proposar un Govern sense consellers que estiguin a la presó o fora de Catalunya, tal com exigia la Moncloa. De fet, el Govern espanyol havia assegurat aquesta mateixa tarda que la restitució dels exconsellers no és "viable jurídicament".

D'aquesta manera, Torra ha incorporat Elsa Artadi, Damià Calvet, Àngels Chacón, Laura Borràs i Alba Vergès, en substitució de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Antoni Comín.

Quim Torra ajorna el seu desafiament

Torra s'enfronta al seu gran prova de desobediència

El president de la Generalitat, Quim Torra, al sortir de la presó d'Estremera / EUROPA PRESS

Avui dimecres estava prevista la jura dels membres del govern de Joaquim Torra amb els seus dos consellers fugats i dos a la presó. L'Estat ha deixat en suspens el decret de nomenament dels membres del nou Govern, el que implica de facto la prolongació de l'article 155. Aquests dies previs havia estat escalfant l'ambient i estaven les seves declaracions per fer-ho tot i el 155 i els advertiments tant del jutge Llarena com de Rajoy.

Tant la CUP com les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium exigeixen desacatament i amaguen amb un nou "atur de país". És la mateixa postura que han demostrat en les últimes hores els comitès de defensa de la república (CDR), grups dedicats a fomentar l'activisme social en forma de "aturades de país", talls de carretera i assenyalaments en forma de distribució de llaços grocs , sent aquesta última activitat menys inofensiva del que al·leguen els seus impulsors. Així s'ha demostrat aquest cap de setmana a les costes catalans, on la instal·lació de creus ha provocat baralles entre ciutadans.

El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, visiblement molest ha recomanat als periodistes que han assistit a la roda de premsa al Parlament que posin "el focus" al Govern espanyol. Així ho ha manifestat després que dos periodistes li hagin demanat sobre si mantindran el nomenament de Jordi Turull i Josep Rull com consellers encara que segueixi la situació de bloqueig.

Pujol ha dit que "a mi m'agrada respondre totes les preguntes", però ha afegit que "el focus jo ho posaria en aquells que no volen permetre que el president Torra pugui treballar amb l'equip que ha decidit fer".

Ha estat la gran prova de foc independentista de Quim Torra i l'ha perdut: la investidura de consellers empresonats i fugats prevista per avui. L'Estat ha deixat en suspens el decret de nomenament dels membres del nou Govern, el que implica de facto la prolongació de l'article 155. La disjuntiva era clara: o acata la prohibició i posposa la presa de possessió dels exconsellers amb càrregues judicials - Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín- o desobeeix. El primer implicava un govern autonòmic. El segon, la ruptura. De moment, l'acte de presa de possessió es manté, tot i que no se sap si es va a presentar un govern sense problemes judicials que pogués iniciar el seu camí

Pel que sembla al flamant President amb comandament a distància li ha entrat la por a repercussions judicials i ha decidit ajornar l'acte, al·legant haver demanat un informe a la Comissió Jurídica Assessora per "trobar la via de publicació del decret de nomenaments en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya "davant el bloqueig del govern espanyol a la publicació del decret de nomenament dels consellers de la Generalitat.

Torra ha estat estirant el desafiament a l'Estat en l'esperança que el PP no aconseguís aprovar els Pressupostos de l'Estat i que pogués desencadenar-se una crisi institucional que els permetés seguir fent xantatge al Govern d'Espanya i seguir donant passos cap al projecte d'independència. Comptava amb les paraules d'estímul del PNB i el que ha passat és que finalment han acabat donant suport al pressupost.

Seguirà el 155 i els consellers presos no sortiran al DOGC

Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats.

El Govern ha advertit per carta al Govern que va a retardar la publicació del nomenament dels consellers Afirma que analitzarà primer "la viabilitat" de la publicació. Tot això després de sengles converses telefòniques amb Pedro Sánchez i Albert Rivera.La carta deia que "es va a procedir a analitzar la viabilitat" del decret en el qual es nomenen consellers a Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig . Cal recordar que, segons l'aprovat pel Senat, el 155 no decaurà fins que el nou Govern regional no prengui possessió d'acord amb la llei.

Per a les formacions constitucionalistes, la decisió de Torra evidència que la seva intenció és tensar encara més la vida política. "Ha desaprofitat una oportunitat de demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i la majoria de la societat catalana", ha subratllat el Govern en el seu comunicat de dissabte.

La missiva, enviada amb data del 19 de maig pel Ministeri de la presidència i per a les Administracions Territorials a Víctor Cullell i Comellas, secretari del Govern de la Generalitat, respon a la publicació del nou Govern de Quim Torra ia la necessitat que el Govern publiqui els nomenaments al DOGC perquè puguin ser efectius.

Carta del Govern on avisa que retarda la publicació del nomenament dels 'consellers'VER PDF

En el document es justifica aquesta decisió d ' "analitzar la viabilitat" de la publicació "atenent a les circumstàncies que concorren en les persones esmentades ia les competències a elles atribuïdes". El text insisteix que "la publicació del citat acord requereix l'autorització per part del Govern de la Nació, sense la qual l'acte o disposició no tindria validesa i efectes".

En canvi, no es considera problemàtic el primer dels decrets en què es creen, s'anomenen i determinen l'àmbit de competència en els canvis en l'Administració de la Generalitat, és a dir, les noves conselleries.

Eduard Pujol acusa PP, PSOE i C 's de "ultres" per mantenir el155

Eduard Pujol, portaveu de JXCat.

El portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Eduard Pujol, ha criticat aquest diumenge que el Govern hagi decidit mantenir l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i ho ha atribuït a una pugna entre PP, C'sy PSOE "per veure qui és més ultra ".

En declaracions als mitjans, el portaveu adjunt d'aquesta formació liderada pel colpista Puigdemont fins a la seva fugida de la Justícia, s'ha assegurat que "és un mal dia per a aquells que haurien avalar la democràcia a l'Estat", ja que considera que aquests partits s'han sumat a la línia del Govern en lloc d'apostar pel diàleg.

Una configuració que inclouria els exconsellers destituïts a l'empara de l'article 155 Jordi Turull i Josep Rull (tots dos a la presó provisional), i Lluís Puig, a l'espera de la resolució dels tribunals belgues sobre la seva possible extradició. Per Pujol, són "actors vàlids", i en un to desafiant retreu a l'Executiu: "Si Torra decideix restituir als consellers i ells accepten, ¿on és el problema?", S'ha preguntat el diputat de JxCat.

Pujol ja va exigir aquesta setmana al Govern saber "dia i hora" del final del 155 i d'aquesta manera: "Senyors del Govern espanyol, quin dia aixecaran el 155? Senyors Rajoy, Rivera i Sánchez, si van ser valents per imposar una norma injusta, siguin valents ara i compleixin la paraula ", va reclamar a la segona sessió del debat d'investidura.

El mes passat va posar en dubte que el Govern de Mariano Rajoy aixequés l'article que ha permès una intervenció moderada en l'administració autonòmica catalana si es formava un nou 'Govern'.

De Brussel·les a Berlin, passant per Exremera

Turull, Rull, Comin i Puig, a la llista dels nous consellers del Govern

Torra ha desafiat una altra vegada a l'Estat i ha nomenat consellers a presos i fugats mes tot el nucli dur de Junts x Cat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat a conèixer aquest dissabte a primera hora de la tarda la composició del nou executiu autonòmic. Tot i les advertències del Govern, Torra ha decidit restituir als presos Josep Rull i Jordi Turull en els departaments de Territori i Presidència. Lluís Puig, fugat a Bèlgica, reprendrà Cultura i Toni Comín, en idèntica situació, Salut. Aquestes conselleries comptaran amb "comissionats" o majordoms com el per fer front a les tasques de gestió.

ERC s'ha negat a seguir l'estratègia del grup parlamentari d'Puigdemont, un nou desafiament a l'Estat. Comín, que pertanyia a la quota del partit de Junqueras, però sense militar, ja està fora de l'òrbita republicana. El nou home fort del partit, Pere Aragonès, ocuparà la vicepresidència i la conselleria d'Economia. Elsa Artadi serà consellera de Presidència i portaveu del govern. El conseller d'Exteriors serà Ernest Maragall, amb carnet d'ERC des de l'1 de maig.

Els Mossos, en mans d'un dur

A Interior, Torra ha col·locat l'exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Miquel Buch (Junts per Catalunya), un dels nacionalistes de perfil més dur, sector supremacista. El republicà Josep Bargalló, que ja va ser conseller del Tripartit, es farà càrrec de la conselleria d'Ensenyament. En el repartiment, ERC també es queda amb Justícia (Ester Capella), Treball (Chakir El Homrani) i Agricultura (Teresa Jordà)

El govern de Torra tindrà un nou departament de "Polítiques Digitals i Administració Pública", del qual s'ocuparà Jordi Puigneró, de la confiança de Puigdemont i fins ara secretari de Telecomunicacions de la Generalitat. Es considera que Puigneró va tenir un paper clau per facilitar la celebració del referèndum il·legal de l'1-O i per dificultar la instrucció judicial pel cop d'Estat.

D'aquesta manera, Torra torna a actuar al marge de les "orientacions" de Moncloa.Primer va prohibir la presència de qualsevol representant de l'Estat en la seva presa de possessió, en la qual es va abstenir d'esmentar si més no la Constitució i l'Estatut.Ara amb un executiu que és un desafiament a l'Estat i que podria aparellar que Rull i Turull jurin els seus càrrecs a la presó i Comín i Puig, a Brussel·les.

El Boe català, el "Diari Oficial de la Generalitat", encara en mans de Moncloa, no publicarà el decret de Torra fins dilluns, dia en què Torra té previst visitar els presos, una gira en la qual podria aprofitar per celebrar les "jures" dels esmentats Rull i Turull, que finalment han fet cas omís de la recomanació dels seus advocats. Torra ha començat forçant la màquina i no sembla que tingui la intenció de posar fre a l'estratègia de confrontació amb l'Estat, sinó tot el contrari.

Comunicat del Govern

En el dia d'ahir, el Sr. Torra va voler escenificar una voluntat de diàleg que ha durat menys de 24 hores, ja que la seva proposta de nous consellers és una provocació perquè diversos d'ells es troben fugits de la justícia o en situació de presó provisional.

El Govern d'Espanya, a través del seu Secretariat, que és l'únic òrgan competent per autoritzar la publicació del decret de nomenament proposat, analitzarà la viabilitat del nou Govern anunciat, donades les circumstàncies personals d'alguns dels designats.

El president de la Generalitat ha desaprofitat avui una oportunitat de demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i amb la majoria de la societat catalana.

Tant el Govern de la Nació, com les forces polítiques constitucionalistes, hem vingut exigint al Sr. Torra que posi fi a aquesta confrontació política que només genera desassossec social i un important perjudici al conjunt de la societat catalana.

La voluntat de diàleg de Torra ha durat menys de 24 hores ¿I amb aquest colpista al comandament els de Moncloa, el Congrés i el Senat volen treure el 155? Que ningú digui que no ho sabia.

Puigdemont: "No claudicaré, no renunciaré"

Cartell de suport a Carles Puigdemont a l'entrada de la presó de Neumünster

El líder de Junts per Catalunya (JxCat), Carles Puigdemont, ha llançat aquest dissabte un advertiment a través de Twitter que fa al seu futur polític: "No claudicaré, no renunciaré, no em retiraré davant l'actuació il·legítima dels que han perdut en les urnes ni davant l'arbitrarietat ".

En el primer tuit difós des que va cedir el control dels seus perfils a les xarxes socials en trobar reclòs al centre penitenciari de Neumünster, Puigdemont ha donat a entendre que no forma part dels seus plans fer un pas enrere en la primera línia de la política 

.Carles Puigdemont  

🎗‏Cuenta verificada @KRLS 8 hHace 8 horas

Que tothom ho tingui clar: no claudicaré, no renunciaré, no em retiraré davant l'actuació il·legítima dels qui han perdut a les urnes ni davant de l'arbitrarietat dels qui estan disposats a pagar el preu d'abandonar l'estat de dret i la justícia per "la unitat de la pàtria".

@KRLS
28 mar.
Más
A partir d'avui, i fins que el legítim President de la Generalitat de Catalunya, #CarlesPuigdemont, no surti en llibertat, tots els seus perfils a les xarxes socials seran gestionats pel seu equip.

#FreePuigdemont 🎗
#FreeCatalanPoliticalPrisoners 🎗

Administrar

Me gusta

  · Responder · 2 h · Editado

Aquest missatge ha estat enviat per "el seu equip" que opera des de lloc desconegut seguint les seves instruccions, ja que Puigdemont no pot fer-ho des de la presó, en tenir restringit l'accés a Internet.Per i donar missatges als seus partidaris i seguir amb la seva ficció El cas és que mentre Puigdemont segueixi bloquejant, al Parlament no sembla disposat a nomenar un altre candidat.

Puigdemont també recorre a la col·lecta de fons per internet per pagar la seva defensa

Carles Puigdemont. / EFE

En vista de l'èxit econòmic de l'exconsellera Clara Ponsatí a Escòcia, Carles Puigdemont s'ha sumat a la col·lecta de fons a internet per pagar les factures del seu equip d'advocats defensors, i les despeses de seguretat i logística. L'ANC va animar aquest dijous als ciutadans a que facin la seva contribució perquè «defensar la república és defensar als presos polítics».

L'expresident de la Generalitat, pres a Alemanya, i els exconsellers Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, fugits a Bèlgica, han obert un web per rebre les aportacions dels simpatitzants amb la causa independentista.

L'equip de Puigdemont ha demanat des del compte de Twitter de l'exgovernant ajuda per finançar «les necessitats» de l'equip jurídic, del de seguretat i la logística dels fugits «davant la repressió exercida per l'Estat espanyol».

A la web, que recorda que compleix els requisits de la llei de protecció de dades, apareix un formulari perquè el donant escrigui les seves dades i la quantitat que aporta, així com una casella per rebre informació sobre les despeses que s'han cobert amb el seu diners. La pàgina, però, no té comptador dels fons recaptats, aplicació que sí que té la de la exconseller Ponsatí, que fins migdia de dijous portava recaptats 245.000 euros.

El penalista Schomburg

És la primera vegada que Puigdemont recorre a la solidaritat dels seus seguidors per finançar les seves activitats. Es donava per fet que les sufragaven empresaris afins, sobretot el seu amic Josep Maria Matamala, fidel acompanyant de l'expresident des que va fugir el 29 d'octubre i signant del contracte de lloguer per 4.400 euros al mes de la residència de Waterloo. Aquesta és l'única suma que ha transcendit dels costos de la fugida.

Es desconeix a quant pugen les factures del bufet del seu advocat Jaume Alonso-Cuevillas, i els seus equips jurídics a Brussel·les i ara a Alemanya, que estarà encapçalat per Wolfgang Schomburg, 1 penalista alemany, exjutge del Tribunal Suprem i amb experiència en tribunals internacionals. La seguretat corre per compte d'agents dels Mossos d'Esquadra en els seus dies lliures als quals, en teoria, només hauria de pagar la seva manutenció.

Des de l'entorn de Puigdemont asseguren que fins ara mai no han recorregut a les caixes de solidaritat de l'ANC o d'Òmnium, de les que va sortir els diners per pagar les fiances dels exconsellers o de l'expresidenta del Parlament català, ni de l'Associació Catalana pels Drets Civils, bolcada en les famílies d'exalts càrrecs a la presó o fugits a l'estranger.

El fiscal demana invalidar els passaports de Puigdemont i de la resta de fugits.

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de la conferència de premsa oferta a Ginebra.

El fiscal Javier Zaragoza ha demanat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que invalidi els passaports de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, dels quatre exconsellers que van fugir amb ell i de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Es tracta d'impedir que utilitzin els seus desplaçaments entre països per seguir amb la internacionalització del 'Procés'

El fiscal, davant la impossibilitat de procedir a la retenció material dels passaports, considera "absolutament imprescindible" que el jutge limiti la validesa dels mateixos per impedir que utilitzin els seus desplaçaments entre països per continuar portant a terme activitats encaminades a la justificació internacional de "els delictes de rebel·lió i sedició" en què han participat.

En un escrit presentat avui, el fiscal del Suprem argumenta que, malgrat la seva situació de crida i cerca i de no haver-se posat a disposició del jutge, alguns dels investigats viatgen "sense cap restricció" en no haver-se adoptat cap mesura cautelar que limiti seus moviments.

Recorda en aquest sentit, que Puigdemont ja ha viatjat a Dinamarca i Suïssa i prepara un altre viatge a Hèlsinki, que Clara Ponsati ha viatjat a Escòcia (també ho ha fet a Àustria) i que la Meritxell Serret ho ha fet a Suïssa.

El fiscal exposa que la legislació permet retenir o retirar passaports en casos en què, com l'actual, hi ha ordre de presó per als cinc antics integrants del Govern i de detenció contra l'exparlamentària de la CUP. La llei també permet "limitar la validesa del passaport a determinats països o territoris"

En el cas dels sis fugits, atès que els fugits no van a lliurar físicament els seus passaports, considera imprescindible limitar la validesa dels mateixos perquè no puguin seguir viatjant per, al seu parer, projectar i justificar a l'exterior el procés sobiranista i la declaració unilateral d'independència. Per això, reclama al jutge que ordeni a les autoritats administratives competents que anul·lin la vigència i validesa d'aquests documents "temporalment" mentre es mantingui la situació actual.

Dels investigats al Suprem pel procés sobiranista, romanen fora d'Espanya Carles Puigdemont, Antoni Comin, Meritxell Serret, Lluís Puig (Bèlgica), Clara Ponsati (Escòcia) i Anna Gabriel (Suïssa).