jueves, 28 de febrero de 2019

La milonga mensual de Tezanos

Resultado de imagen de tezanos cis

Segons Tezanos el PSOE guanyaria les eleccions per golejada segons la nova entrega del CIS que presideix Tezanos: els socialistes es disparen fins al 33,3% -Guanya 3,4 punts en un mes- mentre que el PP estaria en segona posició ia una distància sideral: es queda en el 16,7%, el que no obstant això suposa millorar 2,8 punts respecte al lliurament de gener.

Hi ha una altra dada que encara resulta més sorprenent si ho comparem amb tota les últimes enquestes publicades: Vox no només no puja sinó que baixa, perdent sis dècimes en l'últim mes. Veient l'encert dels seus pronòstics en les recents eleccions andaluses, la seva possibilitat d'encert pot estar entre el 0 i el -10%

Com triguin molt a celebrar-se les eleccions segons el CIS de Telix Tezanos, no només obtindria majoria absoluta sinó que obtindrà més vots que el total de votants sense que ni tan sols els socialistes vagin a votar. Un miracle obtingut gràcies a la gestió de Pedro Sánchez que no ha tingut més remei que donar per finalitzat el seu mandat i convocar eleccions per la falta de suport dels socis als seus pressupostos.

La progressió del PSOE és meteòrica des que Tezanos està al capdavant del CIS, una institució que ara ja només serveix per a tota mena de bromes i chigotas dels ciutadans i els mitjans de comunicació. Ni els propis afiliats en estat de borratxera se les creuen.

Les enquestes del CIS no serien alguna cosa mes que una broma de mal gust, si no fos que ens costen als espanyols més de tres milions mensuals. ¿No caldria eliminar aquesta despesa innecessària?

Radiografía electoral del CIS de febrero de 2019 / Europa PRESS

miércoles, 27 de febrero de 2019

Viure (molt bé) a costa del "Procés"

Quim Torra, durant una reunió del Govern català / EFE

Torra vol apujar-se el sou a 153.000 euros anuals

El president de la Generalitat, alt càrrec autonòmic més ben pagat d'Espanya, i els seus consellers veuran millorats els seus emoluments si s'aproven els comptes al Parlament. Aquesta és la proposta de retribucions per als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per a 2019 si són aprovats els pressupostos.


Quim Torra passarà a cobrar 152.861,54 euros bruts el 2019, repartits en 14 pagues, si s'aproven els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. El salari anual del president del govern català va ser de 149.497,46 euros el 2018, dels quals va percebre la part proporcional al haver assumit el seu càrrec el 17 de maig. La qual cosa significa que els seus emoluments augmentarien en 3.364 euros.

Torra ja era en l'actualitat el president autonòmic més ben pagat d'Espanya, per dedicar la major part del seu temps a deixar anar proclames contra Espanya pels pobles de l'interior sobre un procés que mai veurà la llum, a fer-li la cobra al Rei en les seves visites a Catalunya, a viatjar a Brussel·les a veure Puigdemont o visitar uns presos que ara ja confessen que la independència va ser un simulacre polític o una broma de mal gust. No per això el està disposat a repetir-ho, la cosa és molt rendible.

En poc més d'un any els seus emoluments de 2018 ja són molt superiors als 139.500 que es va assignar el seu antecessor, Carles Puigdemont, el 2017.

A molta distància d'ells es van situar en 2018 el president de la Comunitat de Madrid, amb 103.090 euros; el lehendakari basc, amb 99.479 euros; el president de la Generalitat valenciana, amb 78.536 euros; el president de la Xunta de Galícia, amb 79.518 euros; o la presidenta de la Junta d'Andalusia, amb uns emoluments de 65.091 euros, segons la web Sous Públics. El sou del president del Govern espanyol va ser de 80.953 euros el 2018: gairebé la meitat que el de Torra.

115.000 euros per als consellers

Els comptes de la Generalitat per 2019 també preveuen un sou anual de 115.234,92 euros per als seus consellers; i de 114.868,24 per als secretaris generals de la presidència, del Govern, per als directors de gabinet jurídic, per als de l'Institut d'Estudis del Autogovern, i per al president de la Comissió Jurídica Assessora. Els secretaris generals de percebre 89.234,44 euros, i els directors generals, 85.531,66 euros.

L'any passat, el sou d'un conseller va ser de 110.759 euros anuals, el dels secretaris generals, de 85.769, i els dels directors generals, de 82.209 euros. Tots ells també van percebre, per tant, quantitats superiors a les del president del Govern espanyol. El Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Espanya està fixat en 900 euros mensuals.

Amb la milonga del Procés hi ha uns quants que viuen molt bé. I ja fa vuit anys.

martes, 26 de febrero de 2019

El Govern es queda sense llicència urbanística per exhumar a Franco

Tomba de Franco al Valle de los Caídos. Borja Jiménez / EFE

Un jutjat paralitza l'autorització de l'Escorial per exhumar a Franco

El Jutjat del Contenciós-Administratiu 3 de Madrid ha suspès de forma provisional l'informe de l'Ajuntament de San Lorenzo de l'Escorial que concedia la llicència urbanística per dur a terme l'exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco.

La invalidació de l'informe del consistori no modifica de moment la tramitació, que es troba en un altre estadi, concretament al Tribunal Suprem, que ha de pronunciar-se sobre l'assumpte. És, però, un altre obstacle per al Govern i una nova petita victòria de la família del difunt.

El text de la querella impugna l'informe del consistori amb data 26 de novembre de 2019 pel qual es declarava "admissibles les actuacions urbanístiques consistents en aixecat del paviment de marbre, retirada de la llosa de pedra que cobreix la sepultura de Francisco Franco" i seva "trasllat a un altre lloc".

Així, el demandant argumenta que l'acord del Consell de Ministres del 15 de febrer de 2019 implica la "imminència de l'esmentada exhumació" amb les obres i subratlla que en el "cas d'actuacions no s'aprecia especial urgència" per exhumar a Franco que porta a la Vall dels Caiguts 44 anys.

Posteriorment apunten assenyalen que el "realment important" de la demanda és que "a falta d'expedient administratiu", que no disposen d'això, dubten que les obres siguin "conformes a la legalitat vigents" i si es poden efectuar "amb seguretat per a les persones ".

"És decisiu recordar que es tracta de remoure unes lloses de marbre que, al seu torn tapen una llosa de granit de, pel que sembla, 2.000 quilos de pes", adverteixen alhora que albiren un "risc evident".

"Falta una rigorosa anàlisi de seguretat"

Per finalitzar, indiquen en un dictamen pericial de dos arquitectes que la documentació aportada li "cal un rigorós anàlisi de la seguretat, estabilitat i instal·lacions subterrànies que pot existir sota la sepultura de Franco".

"Una decisió del Consell de Ministres, per legítima i d'acord amb la legalitat que sigui, el que aquí no es qüestiona, no pot executar-se sense les garanties tècniques i mecàniques que puguin posar en perill la vida o la integritat física dels tècnics o operaris ", postil·la alhora que apunten a l'article 1r de la Constitució sobre la vida humana.

Contra la interlocutòria no cap recurs i és ferma encara que l'Ajuntament de Sant Llorenç té tres dies perquè "al·legui el que al seu dret procedeixi".

La Guàrdia Civil vincula Torra amb el cop d'Estat

Quim Torra en su comparecencia del 12 de Febrero (Foto: EFE)
Quim Torra en la seva compareixença del 12 de Febrer (Foto: EFE

Destaca en un informe el paper de l'actual president de la Generalitat en la difusió dels plans colpistes.

L'anàlisi de la documentació intervinguda per la Guàrdia Civil al exmagistrat Santi Vidal, un dels arquitectes jurídics de la independència de Catalunya, incideix en el paper de Quim Torra en la difusió dels plans colpistes. L'informe de l'Institut Armat entregat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, ​​que investiga els detalls del cop arran d'unes conferències de Vidal, destaca la presentació en 2016 d'un llibre de Torra, "Els últims cent metres", a la que Torra va assegurar que les conselleries de la Generalitat estaven preparant estructures d'Estat "sota la taula".

Segons el document sumarial, Torra, que havia estat president d'Òmnium i director del Museu separatista del Born en el mandat nacionalista a l'ajuntament de Barcelona, ​​advocava en la presentació d'aquell llibre per a crear una "tempesta política perfecta" a força de mobilitzacions ciutadanes . La Guàrdia Civil fa un vídeo de Youtube de la presentació del llibre de Torra el 29 d'abril de 2016 a la localitat tarragonina de Valls.

En la seva intervenció, Torra assegurava que les conselleries de la Generalitat ultimaven les estructures d'Estat i que era necessària una gran mobilització "amb una desobediència cívica i pacífica". I afegia: "Primer protestes, després no cooperes i finalment, si cal, en tercer lloc substitueixes". Un "escenari gandhià", deia. A més, Torra es vantava que ja s'havia desobeït al Tribunal Constitucional en ocasió del referèndum del 9 de novembre de al 2014.

La república, explicava Torra, era inevitable al punt que va preveure que Ada Colau s'uniria a la causa. També apuntava la necessitat que en el referèndum unilateral es superés el cinquanta per cent dels vots a favor per aconseguir el reconeixement internacional. Torra era optimista. Creia que el termini de 18 mesos marcat per Carles Puigdemont per aconseguir la república sobrava un trimestre.

La Guàrdia Civil va trobar un altre document entre els papers de l'exjutge Vidal titulat "La rebel·lió tranquil·la: l'estratègia de la no col·laboració" que apostava per la "insurrecció popular", si bé destacava el risc d ' "un accident" que resultaria "fatal" per la causa. En altres papers es documenta que segons Vidal, la Generalitat treballa en la construcció de fins a 19 estructures d'Estat per aconseguir la independència. Pel que fa a la malversació, l'informe assegura que "s'ha pogut determinar que la despesa compromesa i / o pagat per la Generalitat per a la preparació del referèndum va ascendir a més de 3,2 milions d'euros, com a mínim".

Torra també assenyalava que l'independentisme no podia donar "cap pas enrere" i advocava per "forçar" un referèndum unilateral, ja que estava convençut que "Espanya no ho concedirà mai", tret que l'hi exigissin les cancelleries europees un cop Catalunya s'erigís en una "qüestió ineludible" a escala internacional

Un altre escenari contemplat en aquest document era una "insurrecció popular", en què la societat civil boicotejava les institucions de l'Estat mitjançant la "desobediència civil", encara que aquesta via també es rebutjava ja que comportava el risc que el Govern perdés el control i es desencadenés la violència.

La documentació intervinguda a Santiago Vidal deixa constància també que segons l'exjutge, un 25% dels jutges i el personal judicial abandonaria Catalunya en cas d'independència.

lunes, 25 de febrero de 2019

Els laboristes donaran suport que es convoqui un nou referèndum de l' 'brexit'

Jeremy Corbyn abandona la seva residència. / EFE / ANDY RAIN

Corbyn comunica als seus diputats la seva intenció que es produeixi una nova votació

El Partit Laborista britànic va recolzar que se celebri un segon referèndum sobre el 'Brexit', segons ha anunciat aquest dilluns la seva formació, segons informa l'agència Reuters.

El líder laborista, Jeremy Corbyn, va comunicar en breu als seus diputats a la cambra dels comuns. El moviment es produeix a dos dies del debat i votació que se celebrarà dimecres que ve a Westminster sobre els passos a seguir.

"Estem compromesos per col·locar i donar suport a una esmena a fabor d'un vot públic per evitar una nociu brexit 'tory'", ha afirmat Corbyn en una trobada amb els seus diputats.

Els diputats britànics preparen el contraatac al pla del 'brexit' de Theresa May, en forma d'esmenes. El Partit Laborista ha entreobert la porta a un possible segon referèndum i un grup de parlamentaris de tots els partits tracta de forçar un retard en la sortida de la Unió Europea fins a finals d'any, per tal d'evitar una ruptura sense acord.

La ministra de Treball i Pensions, Amber Rudd, ha demanat que es deixi a tots els diputats conservadors llibertat de vot sobre els plans per a l'ampliació de l'Article 50, quan es presentin les esmenes dimarts que ve. Mai no estaria disposada a cedir a aquesta pressió, però en aquest cas, d'acord amb 'The Times', dotzenes de membres del Govern amenacen de presentar la seva renúncia la setmana que ve.

Divisió laborista

L'esmena presentada pel Partit Laborista permet, en un llenguatge que els crítics van qualificar de massa "gandul", que els seus diputats puguin votar totes les opcions sobre el 'brexit'. La preferent per Jeremy Corbyn és que el Regne Unit romangui en la unió duanera, però es demana als diputats que "considerin" l'opció d'un segon referèndum, tot i que el partit no s'ha compromès a recolzar-ho, en cas que es votés si s'ha de convocar o no.

Corbyn és molt reticent a aquesta consulta, a la qual, però, pas a pas, sembla lliscar el laborisme. Com la resta del país, el partit de l'oposició està profundament dividit. La cita a les urnes podria enfrontar-amb el seu electorat del nord i el centre d'Anglaterra, que va recolzar la sortida en el referèndum del 2016. La passada setmana només 71 dels 256 diputats laboristes van signar una carta adreçada a Corbyn demanant-li que donés suport un nou vot .

Ajornament fins a final d'any

L'altra de les esmenes més significatives fins ara ha estat presentada per un grup de diputats, reconeguts i amb pes, de tots els partits, donant fins al 26 de febrer a la primera ministra perquè el seu pla sigui aprovat. Si May torna a fracassar, la Cambra dels Comuns forçaria una extensió de nou mesos de l'Article 50, el que perllongaria la sortida a final d'any.

La proposta sembla tenir cert suport fins i tot dins del Govern. L'amenaça que impliquen aquestes esmenes podria paradoxalment jugar a favor de May i convèncer els 'brexiteers' de la necessitat de donar suport al seu pla, per por que alguna d'elles acabi aturant el 'brexit'.

El Govern ha anunciat que té previst destinar 5.000 funcionaris a un centre d'emergència i control, en cas que hi hagi una sortida sense acord. En aquesta circumstància també, la Unió Europea va confirmar que s'establirà una frontera física, el que s'ha anomenat una "frontera dura 'a la illa d'Irlanda.

Entre tant el bilionari i inventor britànic, James Dyson, una de les veus més rellevants en favor de 'brexit', famós per les seves aspiradores i assecadors de cabell, ha anunciat el trasllat de les casernes generals de la seva companyia a Singapur.

Una activista anti-brexit exhibeix una bandera europea al costat d'un partidari d'abandonar la UE a Londres.

Maduro està sentenciat i només és qüestió de temps que pagui pels seus crims

Venezuela
Durant la seva aparició en en la "marxa per la defensa de la revolució", Nicolás Maduro es va posar a ballar salsa amb la seva dona Cilia Flors davant de tot el públic.

El que està fent Maduro amb l'ajuda humanitària és un crim execrable del qual caldrà demanar-li estrictes comptes.

El president legítim de Veneçuela, Juan Guaidó, segueix tractant de fer arribar l'ajuda al seu poble des del costat colombià amb la col·laboració del Govern de Bogotà i el suport de la majoria de les democràcies iberoamericanes, que estan tractant que el criminal Maduro perdi tota esperança de mantenir-se al poder.

Els amics de Veneçuela volen que l'ajuda arribi als més necessitats per mitjà de "camions veneçolans, conduïts per veneçolans i acompanyats per veneçolans", com ha assenyalat el representant de la Comissió de Seguiment Miguel Pizarro a resposta a les absurdes acusacions de injerencismo proferides pel chavisme. Però Maduro i la seva banda de narcogenerales estan obstinats a evitar com sigui l'arribada d'una ajuda que posaria encara més en evidència la catàstrofe humanitària provocada pel socialisme chavista.

El tirà que ha acabat d'enfonsar a Veneçuela en la misèria ha sobrepassat tots els límits amb la seva decisió d'impedir que l'ajuda humanitària internacional arribi al seu país. Els camions amb els aliments de primera necessitat i les medicines que els veneçolans necessiten per sobreviure han estat retinguts en quatre punts fronterers per l'Exèrcit i els gangs de matons al servei del chavisme, que no han dubtat a obrir foc contra gent absolutament desesperada.


El que està fent Maduro amb l'ajuda humanitària és un crim execrable del qual caldrà demanar-li estrictes comptes. El seu progressiu aïllament internacional quedarà novament de manifest aquest dilluns a la reunió que celebrarà del Grup de Lima, de la qual prendran part Guaidó i el vicepresident dels EUA, Mike Pence, entre altres personalitats. D'aquí hauria de sorgir una crida formal a la comunitat internacional perquè emprengui una intervenció que permeti als veneçolans accedir a l'ajuda humanitària i acceleri el final de l'aberrant règim bolivarià, que a Espanya segueix comptant amb l'ominós suport de l'esquerra més indecent.

El ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, Josep Borrell, ha advertit aquest diumenge que Espanya no donaria suport a una intervenció militar estrangera a Veneçuela i condemnaria aquesta acció. No oblidem mai, que Pau Iglesias i Iñigo Errejón entre d'altres, van fer possible el seu projecte polític podemita, gràcies als diners tacat de sang que van rebre de la dictadura veneçolana, aquesta a la qual donaven suport en públic fins fa molt poc temps, que prenguin nota tots aquests escassos passerells que encara els donen suport.

Veneçuela és un país ric en recursos naturals que té grans possibilitats de ressorgir de les seves cendres, per a això, només cal, apartar del poder al seu tirà, aquell que es manté gràcies al suport de 22.000 cubans enviats pel règim comunista de l'illa , i per una cúpula militar que s'alimenta del narcotràfic. Aquest cap de setmana hem vist als chavistes cremar camions d'ajuda humanitària que arribaven a Veneçuela davant la desesperació del poble veneçolà. Homes, dones i nens assassinats a sang freda per sortir als carrers a protestar contra Maduro.

En l'actualitat, hi ha una clara unanimitat, hi ha un gran clam en la societat veneçolana demanant menjar, medicaments i llibertat, per molt que Maduro incrementi la repressió en els passos fronterers, impedeixi l'entrada de l'ajuda, i fins incendiï els camions, el dictador està sentenciat, i és només qüestió de temps la seva caiguda, i per descomptat, que sigui jutjat per un tribunal penal internacional per tot el mal que ha infringit al seu poble.

domingo, 24 de febrero de 2019

Santiago Abascal torna a donar carbasses a La Sexta

Jordi Évole i Santiago Abascal. (El Confidencial).

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha tornat a dir no a Jordi Évole: després de conèixer-se que el periodista hauria intentat de nou entrevistar el polític a Salvados, Abascal ha tancat el tema a Twitter.

"Que no insisteixi. No donaré aquesta entrevista. No em deixa la meva mare. Li cau fatal Évole des que va entrevistar l'etarra Otegi. I hi ha coses en les que sempre cal fer cas a una mare", diu.

Des Vox ens han traslladat que una de les estratègies de comunicació del partit passa "per la de no concedir entrevistes per televisió que no siguin en directe". D'aquesta manera, el partit d'Abascal pretén evitar que els programes de televisió editen les declaracions de les seves figures més destacades.

Expliquen que després dels constants insults cap a la formació i les males pràctiques utilitzades per colar-se sense acreditació en la campanya electoral d'Andalusia, "ens fa molt difícil poder col·laborar amb el programa". Finalment, el partit aclareix que, "de moment, rebutgem l'entrevista d'Évole amb Abascal o amb qualsevol altre dirigent del partit".

Una relació de desencontres

"No tenen vergonya. Nosaltres distingim entre la crítica periodística i els mamporreros del poder", va declarar Abascal en xarxes socials després de la seva primera negativa a participar en el programa de Jordi Évole. "Quina truqui a Otegi!", Va sentenciar el líder de Vox. Una tensa relació que va obligar el presentador de 'Salvados' a fer-se "passar per un altre mitjà" per poder mostrar en un reportatge "el que pensen" els dirigents de Vox: "No ens han deixat un altre remei". I és que el periodista català no és dels que es dóna per vençut tan fàcilment.


Jordi Évole no pensa llençar la tovallola amb Santiago Abascal. Des de la seva irrupció del passat mes d'octubre a Vistalegre, l'equip de 'Salvados' ha intentat per activa i per passiva tancar una entrevista amb el líder de Vox. Una trobada que, de moment, se li resisteix al periodista de La Sexta.

sábado, 23 de febrero de 2019

Roures impedeix la difusió a Espanya del concert per Veneçuela


https://twitter.com/i/status/1099164422797492224

Mediapro ha impedit la difusió a Espanya del concert Veneçuela Aid Live, que pretén recaptar 10 milions de dòlars com a punt de partida per arribar als 100 milions per a ajuda humanitària. Es calcula que van acudir al concert mes de 200.000 persones, al costat dels presidents de Xile, Colòmbia i Paraguai. El president veneçolà Guaidó va estar allà tot i la prohibició de Maduro per sortir del país.

Malgrat tractar-se d'un concert gratuït i en un recinte obert, la productora de Jaume Roures va aconseguir un acord amb els organitzadors per produir el senyal i vendre-la al estranger. A Espanya ha venut el senyal en exclusiva a TVE. No obstant això, la cadena pública gairebé no ha fet connexions puntuals des de la seva Canal 24 hores i s'ha limitat a emetre les imatges en directe a la seva pàgina web.

Els principals mitjans on line d'Espanya estaven oferint en directe el senyal que oferien els organitzadors, l'objectiu era aconseguir la major difusió possible per maximitzar les donacions. Però des Mediapro s'han prohibit aquestes emissions, evitant que a Espanya es pogués seguir l'esdeveniment.

El concert, en el qual participen cantants com Alejandro Sanz, El Puma, Miguel Bosé, Carlos Baute o Paulina Rubio, tenia el propòsit de "unir al món per donar suport a Veneçuela".

No mes de dos mil Persones en el concert chavista a l'altra banda del pont

Seguidores del Gobierno venezolano en el concierto celebrado Ureña.

La revenja s'ha convertit en un camp desolat per Nicolás Maduro. El oficialisme no ha pogut demostrar suport en el concert que havia convocat al pont internacional de les tienditas, a l'Estat Táchira, en l'occident veneçolà. A la televisora ​​governamental VTV prometien la visita de més de 150 artistes, però amb prou feines havien confirmat uns 40 fins divendres. Va ser una improvisada tàctica del Govern per frenar un imminent ingrés de l'ajuda humanitària afavorida per Juan Guaidó, però també un intent d'evidenciar una mica de suport de la població. Jorge Rodríguez, ministre de Comunicació, va anunciar el recital com un acte "immens", encara que unes 2.000 persones es van congregar a la frontera veneçolana o menys del 2% dels que van assistir al realitzat a Colòmbia.

viernes, 22 de febrero de 2019

Soros de nou a Espanya per marcar l'agenda de Pedro Sánchez abans de les eleccions generals

Soros i Sánchez.

George Soros es troba a Espanya per marcar-li la agenda política a Sánchez i 'passar per l'adreçador' a Rivera perquè s'allunyi del PP i pacti amb el PSOE

George Soros es troba a Espanya per controlar l'agenda política de Pedro Sánchez abans de les eleccions generals. Aquesta visita de l'especulador multimilionari d'origen hongarès es vincula a l'interès de les oligarquies mundialistes per revertir el favoritisme de la dreta de cara als comicis del 28-A. A ningú escapa que els poders globalistes internacionals tenen por de perdre el control sobre el Govern espanyol després de la previsible arribada de Pablo Casado al poder amb el suport de Vox.

Fonts ben informades apunten que tant l'exhumació de Franco com l'augment de la tensió als carrers de Catalunya podria ser degut a l'estratègia maniobrera dels lobbies mundialistes. Fins i tot apunten a una allau de pasteres procedents del Marroc en les pròximes setmanes i a les pressions que ja està rebent Albert Rivera perquè no doni suport a un govern de dreta. "Soros ha vingut a Espanya, entre altres assumptes, per 'passar per l'adreçador' a Albert Rivera i exigir-li un allunyament de la dreta. No està disposat a permetre-li a Rivera que es desmarqui del pla per a Espanya concebut pels mundialistes ", apunta una d'aquestes fonts.

Encara que aquest extrem no ha pogut ser confirmat per AD, Soros i Rivera podrien haver mantingut una trobada, la nit de dimecres, al xalet de Somosierra d'un poderós empresari.

Els experts coincideixen en assenyalar que els poders globalistes a l'ombra no estan disposats a perdre el control sobre el Govern d'Espanya, per la qual cosa no descarten una espiral de tensió social encoratjada pels separatistes i l'extrema esquerra, que s'enfonsa en totes les enquestes.

No són noves les ingerències de la màfia globalista en la creació d'un clima emocional que serveixi als seus interessos. Els seus membres són els mateixos que van estar darrere dels atemptats de l'11-M de 2004, per desallotjar al PP del Govern i provocar la victòria electoral de Zapatero. També han estat els promotors de la invasió massiva d'immigrants des del nord d'Àfrica i de la implantació de normes afavoridores de l'enginyeria social.

Soros ja va visitar a Sánchez a Moncloa

La majoria dels espanyols no sap -es va voler mantenir en secret que tot just arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez va rebre una visita extraordinària. Era George Soros, que manté una guerra global i sense quarter contra les nacions europees. Paga a centenars d'ONG, partits esquerrans, bandes antifeixistes, diaris digitals i pàgines i blocs a tot el món per les seves campanyes. Té molta nòmina a Espanya i avui sembla sentir predilecció pel nostre govern. A qui odia Soros és a Viktor Orban, el líder hongarès que governa amb immens suport popular. No com Sánchez. El seu parlament va aprovar lleis per les quals qui intenta il·legal i violentament entrar a Hongria és expulsat immediatament després de ser processat per la qual cosa mai pot aspirar a regularitzar la seva situació en aquell país. Hongria és una nació que resisteix a Soros i té fronteres que tots respecten. Nosaltres per contra ens havíem convertit ja amb Sánchez en la seva joguina favorit. Ara tem perdre-i caldrà estar atents als pròxims esdeveniments.

Jordi Sànchez, el candidat

Las primeras declaraciones en el juicio del procés de Jordi Sànchez

No ha pogut triar pitjor dia Jordi Sánchez per afirmar davant del Tribunal Suprem que no hi va haver violència en l'assalt a Conselleria d'Economia del 20 de setembre de 2017. I és que mentre l'expresident de l'ANC mentia des de la banqueta, a Catalunya es tornava a constatar que el separatisme no només és violent, en contra de tot el que proclama, sinó que no pot ser altra cosa que violent, tal com ho va ser en aquella nefasta jornada.

Els que segueixin el judici contra els polítics catalans presos han hagut de sorprendre en sentir a Jordi Sànchez quan explicava davant el tribunal que tant el conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, com el cap màxim dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero , van recórrer als seus serveis el 20 de setembre de 2017 per controlar la torba que es manifestava davant la Conselleria d'Economia i que col·lapsava el centre de Barcelona.

Ahir Sànchez deposava com un campió de la no violència mentre a Catalunya es duia a terme una vaga general amb barricades i pneumàtics cremant en autopistes i autovies, assalts d'estacions de trens i enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra a càrrec de piquets dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

En la seva qualitat de president de l'ANC, havia convocat la protesta i era qui tenia més possibilitats de reconduir la situació, que s'havia convertit en alguna cosa perillós amb agents de la Guàrdia Civil i funcionaris de justícia envoltats per desenes de milers de manifestants.

Aquesta imatge, la del dirigent d'una organització civil posant-se al capdavant d'una crisi tan important com aquella, és el retrat fidel de fins on havia arribat la degradació política a Catalunya i com estava el país en aquelles dates.

Jordi Sánchez té un llarg recorregut en el camp de la subversió. Sota la direcció de Sànchez, El 12 de novembre de 1985 el secretari general d'Herri Batasuna, Txomin Ziluaga va participar en un acte de La Crida a les Cotxeres de Sants, «en solidaritat amb Euskadi i per la negociació política amb l'Estat espanyol que planteja Herri Batasuna per aconseguir una treva en la lluita armada ». Sánchez ha afirmat en aquest acte que «el d'Euskadi és un problema polític».

Sanchez, un vell expert en manifestacions --portaveu de la Crida a la solidaritat durant deu anys--, va arribar a convertir-se en un element clau del disseny del camí cap a la República, va ser interlocutor preferent de la Presidència quan va organitzar mítings amb Herri Batasuna i va participar en els sanedrines que convocava Carles Puigdemont per monitoritzar el Procés.

Va ser candidat de consens a la investidura com a president de la Generalitat i ahir va emular a l'Junqueras de la setmana anterior i va donar un míting al Tribunal Suprem en qualitat de nou de candidat. Però, candidat a què? El forma part, com Torra i Puigdemont, d'aquesta visió allunyada de la realitat, la que els fa dir una i altra vegada coses com Som República, d'aquest col·lectiu d'irreductibles que viuen en un altre món, en un que només ells veuen. Estan il·luminats.

jueves, 21 de febrero de 2019

Isabel Celaá menteix i s'inventa una estadística per negar l'adoctrinament


Video thumbnail

https://ak.uecdn.es/html5/html5lib/v2.73.3_ue_1/modules/KalturaSupport/thumbnail.php/p/108/uiconf_id/14969378/entry_id/0_flbic1ky/height/407?

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, va esgrimir ahir al Congrés unes dades per minimitzar les dimensions de la manipulació ideològica de manuals escolars que les editorials es van afanyar a desmentir. La portaveu del Govern va dir textualment en el Ple del Congrés: «Dels 60.000 llibres de text que hi ha a Espanya, tot just un 0,2% té un adoctrinament reconegut. Així ho ha afirmat el gremi d'editors ».

«Ens sorprèn que ens esmenti a nosaltres com a font per a al·ludir a aquestes dades», va expressar a EL MÓN José Moyano, president de l'Associació Nacional d'Editors de Llibres de Text (Anele). Ha assegurat que ni Anele, que representa gairebé la totalitat de les empreses que editen els manuals, ni la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, que engloba tot el sector, han realitzat estudi o informe sobre adoctrinament.

Celaá responia al diputat de Ciutadans Toni Cantó, que va acusar l'Executiu de permetre l'adoctrinament i d'assumir que en diverses autonomies no es pugui estudiar en la llengua materna dels alumnes. Va dir que Pedro Sánchez «ha renunciat» a millorar l'educació al «cedir als seus socis independentistes» allà on governa el PSOE o per haver «renunciat a exercir les seves competències».

A les editorials creuen que potser Celaá «hagi pogut confondre i s'hagi barrejat dades de llibres editats amb les denúncies» presentades per associacions com Societat Civil Catalana o fins i tot amb l'informe de l'Alta Inspecció de l'Estat que tant el PP com el PSOE van ocultar. Aquest estudi, que la portaveu del Govern primer va negar tenir i després va dir que no tenia «rigor científic» quan va ser revelat per EL MÓN, es va fer amb una mostra de 125 llibres (precisament un 0,2%), encara que no en tots es va apreciar l'existència de continguts adoctrinadors.

«És impossible que el que diu la ministra surti dels nostres informes. Fem estudis sobre comerç interior i exterior, índexs de lectura o llibres registrats, però mai vam informar dels continguts dels llibres perquè no és la nostra competència », va expressar.

miércoles, 20 de febrero de 2019

21 F - Vaga a la catalana


Resultado de imagen de carles sastre
Carles Sastre | Youtube

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han suspès les seves agendes oficials per a aquest dijous 21 de febrer. Se sumen així a la vaga general convocada per un sindicat minúscul, la Intersindical Confederació Sindical Catalana. Tal sindicat és el xiringuito independentista finançat amb recursos públics perquè l'assassí de l'empresari José María Bultó i fundador de l'organització terrorista Terra Lliure Carles Sastre s'enganxi la vida pare. Durant el seu temps com a militant d'EPOCA, Sastre va ser condemnat per haver-li posat una bomba sota l'aixella a Bultó després d'irrompre a casa seva mentre menjava amb la família, adossar una bomba al pit sota advertència que la faria explotar si no li pagava 500 milions de pessetes.

Aquest subjecte és una celebritat entre els colpistes i la figura imprescindible per donar una pàtina laboral a les vagues separatistes. El sindicat d'aquest assassí i exterrorista ( "gran reserva de l'independentisme", segons TV3) va registrar la convocatòria de vaga general amb l'excusa de demanar la derogació de la reforma laboral del PP i la pujada del salari mínim als 1.200 euros. La típica astúcia nacionalista, perquè tothom sap, fins al conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, que la vaga és pels "presos polítics" i els "exiliats". O sigui, una vaga il·legal amb suport oficial que el catalanisme li endossa a la població catalana perquè es creu que tothom és gilipolles menys ells.

Es preveu l'assistència de molts nens i nenes de la CUP amb les seves samarretes però ni un sol proletari dels de les grans plantes fabrils del Baix Llobregat. Molt i molta pixatinters de la Generalitat, però ningú de la Seat, ni de la Nissan, ni de FCC, ni de res llunyanament relacionat tan sols amb l'altra Catalunya, la qual ha de guanyar la vida oferint els seus productes i serveis en els mercats globals; la qual treballa de veritat i no viu del conte identitari. I a ningú més. Vaga a la catalana d'un assassí

Entre les entitats, associacions i partits que donen suport a la vaga general estan l'ANC, Òmnium Cultural, Unió de Pagesos, la Plataforma 3-O, els CDR, Arran, Demòcrates, el PDECat, Junts per Catalunya, ERC, la CGT, l'AMI , la Crida Nacional per la República, la Forja, Suma't, Poble Lliure o Endavant-OSAN.

El separatisme català demostrarà una vegada mes qui mana a Catalunya, tota vegada que els seus governants s'han adherit a la vaga convocada per un condemnat per assassinat que va fundar un grup terrorista. I les bones persones dels Comitès de Defensa de la República (CDR) boicotejaran els transports públics mentre els professors per la república tancaran els col·legis. Tot cívic i sempre pacífic. Via catalana.

Jo no he estat .

Resultado de imagen de juicio 1 octubre

El judici als colpistes de l'1-O segueix la seva marxa ia mesura que cada un dels imputats van declarant vam descobrir que el que va passar va ser per generació espontània sense que cap dels membres de la trama tingués cap participació .... Dolors Asenjo ¿ la recorden? ... Ella és la directora que es va negar a lliurar les claus del seu institut per a allò que pel que sembla no va existir, ens envia la seva crònica diària ....

Dolors Bassa diu que amb el referèndum no es pretenia la independència ...
.
Sort que encara existeix l'hemeroteca, encara sort que encara tenim memòria i recordem tot el que deien i del que van fer.

Els sona el del mandat popular? Recorden a Tardà dient al Congrés «nosoltres Marxem» i a Rufián assegurant que després del referèndum no tornaria a les Corts espanyoles perquè Catalunya seria independent? ¿Es recorden de com ens deien condescendents que ens deixarien conservar la nacionalitat espanyola sense tirar-nos, però que els nostres impostos hauríem de pagárselos a la nova República i no a Espanya o que fóssim preparant les maletes?

Doncs ara resulta que tot era mentida i no se'n recorden de res, no van fer res, no van veure, no van sentir, no van moure un dit. Les urnes i les paperetes van aparèixer per art de màgia, els col·legis es van obrir sols, la declaració d'independència era una innocentada ... En fi, «La República no existeix, idiota», mai millor dit.

Que diu Josep Rull que el TS vulnera el dret fonamental a expressar-se en la llengua materna perquè no hi ha traducció simultània, i això ho diu qui prohibeix l'ús en l'ensenyament i en l'administració de la llengua materna majoritària dels catalans. Després de sentir l'al·legat de Rull en defensa del dret a expressar-se en la llengua materna, estic convençuda que la Generalitat va dotar els centres escolars de traducció simultània per no vulnerar els drets humans d'alumnes i professors.

Rull, d'altra banda, ha assegurat que no sap d'on van sortir ni les urnes les paperetes per celebrar el referèndum. Quan Madrigal li ha preguntat per les paperetes del referèndum impreses "a França", Rull ha contestat que "desconec on es van imprimir ni tampoc qui les va encarregar".

L'exconseller, per altres, és un ardent partidari de la teoria del 'miracle' de l'1-O. Les urnes i les paperetes van aparèixer en els locals electorals per generació espontània entre la ciutadania catalana. Això i que ni un euro dels diners públics es va destinar a l'organització i celebració del referèndum. El Govern no va tenir res a veure en el referèndum, però, alhora, no va fer sinó complir un "mandat ciutadà".

Però quina cara més dura tenen!

El llibre de Pere Plagi

La imagen puede contener: avión

El conya armat i els mitjans de comunicació pel llançament calculat del llibre autobiogràfic d'autobombo titulat "Manual de Resistència" signat per Pedro Sánchez ii escrit per Irene Lozano, ens mostra la seva visió de l'Espanya que vol Sánchez que mes aviat sembla dissenyada a gust dels seus pitjors enemics

El llibre, escrit en primera persona, desgrana les seves reflexions i decisions per aconseguir situar el PSOE de nou com una força decisiva, empàtica amb la ciutadania i amb possibilitats de recuperar les regnes del poder.

Segurament en una de les poques pàgines escrites per ell relata que la seva primera decisió executiva com a president del Govern va ser canviar el matalàs del dormitori de la Moncloa. Per descomptat, d'acord amb Begoña, sempre present en totes les grans decisions d'Estat que Sánchez ha adoptat al llarg d'aquests intensos vuit mesos.

Sánchez presenta el seu programa amb total sinceritat perquè ningú es porti a engany i voti el PSOE creient que és un partit sensat o amb cert sentit nacional.pretende renovar el seu pacte amb separatistes, proetarres i bolivarians. El millor de cada casa, instal·lat novament a "la casa comuna de l'esquerra", aquell vell eslògan amb què González va tractar -amb tot èxit- de reduir els comunistes levantiscos a un paper testimonial. Pedro Sánchez no menteix als espanyols.

Sánchez trenca amb les normes de discreció quan es tracta de referir-se a la Corona al revelar el contingut de les trobades que va mantenir amb Felipe VI abans de la seva investidura fallida, i arriba a afirmar: «Ens vam reconèixer mútuament com les persones que anàvem a treure al país del risc de bloqueig ».

En aquestes pàgines, revela les seves converses amb el Monarca. Explica com Felipe VI li va explicar la «notícia» que Pau Iglesias anava a «proposar formar Govern». «Per estrany que sembli», diu Sánchez al llibre, «va ser el Rei qui em va desgranar la proposta d'Esglésies, que volia formar un Govern de coalició amb mi».

«La meva història és, en realitat, la del triomf de la democràcia dins del PSOE», diu Sánchez. En la seva opinió, el partit estava «anquilosat» i «desorientat». Va ser així com va veure que «per canviar Espanya» havia de «canviar el partit»

Gràcies al seu ús absolutament nou de l'autobombo i la mentida, en un món sense memòria Pedro Sánchez seria el candidat perfecte; en el nostre, on cada vegada hi ha més gent capaç de recordar i de fer-nos recordar als altres -gràcies a les xarxes socials ia altres eines de comunicació, l'hemeroteca ja no és només patrimoni dels periodistes-, només és un personatge cada dia més grotesc i que abans o després es caurà amb tot l'equip ... i no tindrà matalàs que esmorteeixi el patacada.

martes, 19 de febrero de 2019

Podem dinamita el consens abans de les conclusions del Pacte de Toledo


El partit de Pablo Iglesias exigeix ​​vots particulars a la taula i el PP rebutja un acord abans de les eleccions

Podem ha decidit donar un cop sobre la taula en les negociacions del Pacte de Toledo. Tan sols una setmana després de l'anunci d'eleccions anticipades, el partit de Pablo Iglesias s'ha desmarcat de l'acord sobre les pensions, que s'esperava es pogués assolir amb la unanimitat de totes les formacions polítiques.

Podem ha exigit que cada punt del Pacte de Toledo es votés de manera particular. És a dir, que a cada assumpte els partits polítics poguessin tenir la llibertat de desmarcar d'un acord marc que tenia l'ambició de ser transversal per millorar la situació de les pensions. La diputada d'Units Podem, Aina Vidal, manté que l'esborrany no estava tancat i que el seu partit va assumir que, de votar-se abans d'hora, l'única opció era demanar un vot particular.

El PP, per la seva banda, ha anunciat que evita recolzar un pacte abans de les eleccions generals. El portaveu popular al Pacte de Toledo, Gerardo Camps, ha assenyalat en declaracions als mitjans que l'acord "no està prou madur el contingut" i que, atès que s'han convocat eleccions i es van a dissoldre les cambres, haurien de deixar-la acord a la propera Legislatura per una qüestió de "respecte democràtic".


"Que l'últim dia i a última hora es tanqui un acord", ha dit Camps, "és com dir que l'hi deixem acordat -als components de la Comissió la nova legislatura- quan els correspondria a ells prendre una decisió". En aquest sentit, ha assegurat que "gran part de la feina està fet", que haurà de reprendre quan es pugui arribar a un acord i que el PP "estarà en els mateixos termes que ara".

En el mateix sentit, el portaveu de Ciutadans, Sergio del Camp, ha considerat que la convocatòria d'eleccions "ha precipitat ara tot" i, per tant, no creu que pot tancar-se un "Pacte de Toledo en fals". "Estem d'acord que és molt important enviar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania abans de les eleccions", tot i que des de Ciutadans "no serem un impediment per arribar a un acord".

Per a la portaveu socialista Mercè Perea, ha considerat pel contrari que les recomanacions estan molt madures i que, de fet, estan pactades des de desembre, pel que ha demanat a la resta dels grups "voluntat política" per donar seguretat als ciutadans i generar confiança en el sistema, sobretot, entre els joves. Ha ressaltat la importància que va tenir quan es va pactar la recomanació segona, vinculant la pujada de les pensions a l'IPC i garantint així la recuperació del poder adquisitiu perdut des de 2010.

Per al diputat d'PDeCAT, Carles Campuzano, el partit d'Esglésies "no ha tingut una actitud propositiva, ha marcat el seu perfil polític a detriment de l'acord". Campuzano ha afegit que aquest fracàs és una "oportunitat perduda, a la qual no ha ajudat l'interès partidista de Sánchez" de convocar eleccions a l'abril i no a la tardor.

Una entrevista aclaridora

Pedro Sánchez, presidente del Gobierno, entrevistado en TVE.
Pedro Sánchez, president del Govern, entrevistat a TVE.

Una excel·lent entrevista a Pere Sánchez que no ha deixat preguntes al tinter de Xavi Ayén a TVE ha estat el tret de sortida del que sembla ser el seu primer acte preelectoral. El 28 d'abril vam votar una política d'aliances dins o fora de la Constitució. Tota la resta és secundari. Caldrà establir una premissa fonamental: no hi ha més PSOE que el de Pedro Sánchez i el que la seva presidència suposa en termes de Nació. Aquest és l'eix central de l'equació electoral. El 28 d'abril vam votar una política d'aliances dins o fora de la Constitució. Tota la resta és secundari.

El polític que ha governat amb tots els adversaris de la Constitució va invocar contra la dreta el vot de la por, el mateix que li va servir a Rajoy per alçar-se en 2016 com el fre a l'amenaça de Podem. Per extravagant que sembli, després d'haver assaltat el poder recolzat en el nacionalisme colpista i el bolivarisme irredempt, Pedro Sánchez s'ha presentat com el líder de centre amb el seu projecte per reeditar el seu recent fracàs en aquests set mesos.

Amb qui espera governar Pedro Sánchez? La pregunta no té resposta. El president del Govern no la va contestar tampoc aquest dilluns a la nit, en una entrevista amb TVE, la primera després del seu anunci d'eleccions generals. "L'important en aquesta campanya electoral no és que diguem amb qui vas a pactar o amb qui no vas a pactar. Em sembla que l'important és demostrar i traslladar als espanyols quin projecte de país tenim", esperant comptar amb els mateixos suports colpistes i populistes, però amb la diferència de tenir a Vox davant.

A la pregunta de si no es tanca a pactar amb l'independentisme de la mateixa manera que va rebre el seu suport a la moció de censura, el cap de l'Executiu ha assenyalat que tampoc es tanca a parlar amb Ciutadans, Podem o el PP "en múltiples qüestions" perquè el que necessita el país és "unir-se al voltant dels grans projectes". Precisament avui Cs li ha tancat la porta a qualsevol negociació.

Sánchez també ha evitat entrar a valorar si seria possible indultar els dirigents responsables del 'Procés' en cas de ser condemnats, perquè en aquest cas, com en qualsevol altre, perquè hi hagi un indult, ha d'haver prèviament una condemna, per la qual de pronunciar ara sobre això vulneraria el dret dels processats a la presumpció d'innocència.

Ahir es van clarificar i molt, les claus de les o votar Sánchez amb tota la rècula inconstitucional o votar el bloc de partits decidits (ara si, Vox està estrenyent) a regenerar Espanya i fer complir la llei.

lunes, 18 de febrero de 2019

Torra es queda sense escorta per a la seva conferència a Brussel·les


Interior prohibeix als Mossos acompanyar Torra a Brussel·les

El Ministeri de l'Interior ha denegat el permís perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, pugui anar acompanyat d'una escorta dels Mossos a Brussel·les. El conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, tampoc ha obtingut permís per viatjar amb escorta, segons fonts de la Generalitat-

Torra està a Brussel·les per participar aquesta tarda en una conferència amb l'ex Puigdemont envoltada de polèmica perquè el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha vetat l'eurocambra com a escenari de l'acte. Finalment, la conferència es farà a l'hotel Steigenberger de la capital belga.

Sobre aquesta polèmica el conseller d'Interior va assegurar que des que Grande-Marlaska és ministre sempre han anat Mossos com escortes del president de la Generalitat, els consellers o el president del Parlament fora del territori català prèvia autorització de l'Estat. Ha remarcat que hi havia "normalitat absoluta" fins dijous passat quan no els van autoritzar la sortida d'escortes al costat de Quim Torra sota l'argument que hi ha un canvi de criteri burocràtic per sol·licitar el permís, i que abans era tècnic entre policies.

El ministeri que asseguren que han denegat el permís perquè un escorta, amb placa i pistola, acompanyi una autoritat seguint una instrucció de 2012. En concret, remarquen que les autoritats només van amb seguretat quan la destinació presenta riscos, i no és el cas de Brussel·les, on fins els ministres van sense escorta, segons fonts d'Interior. A més, afegeixen que el Govern "mai ha demanat aquest permís" fins la setmana passada per acompanyar Torra.

domingo, 17 de febrero de 2019

González Pons retingut a Veneçuela quan anava a ser rebut per Guaidó


El vicepresident primer del Grup PPE i portaveu de la delegació espanyola del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, encapçalava la delegació que ha viatjat aquest diumenge a Veneçuela on pensava reunir-se amb el president Guialó. La invitació havia estat realitzada pel president de la Comissió Permanent de Política Exterior, Sobirania i Integració de l'Assemblea Nacional de la República Bolivariana de Veneçuela, Francisco Sucre, en nom del propi Guaidó.

El govern de Nicolás Maduro ha impedit l'ingrés a Veneçuela d'una comissió formada per cinc eurodiputats, quatre d'ells espanyols, que havia viatjat al país sud-americà convidats de forma oficial pel Parlament. "Ens han retingut els passaports, no ens han comunicat la raó de l'expulsió ni tenim cap document que ho justifiqui", ha denunciat Esteban González Pons, vicepresident primer del Grup Parlamentari Popular Europeu (PPE) i portaveu del PP. La resta de la comissió està formada pels europarlamentaris espanyols Gabriel Mato, José Ignacio Salafranca i Juan Salafranca, a més de la l'holandesa Esther de Lange.

Video insertado

A l'agenda d'aquesta delegació del PPE figuraven reunions amb familiars de presos polítics, com Lilian Tintori, i trobades amb diferents sectors de la societat veneçolana, com María Corina Machado.

"Érem la primera delegació internacional convidada pel president interí Juan Guaidó", es va queixar González Pons. En cercles diplomàtics es donava per fet que la delegació espanyola seria expulsada sense major mirament pel govern bolivarià. El Parlament Europeu va votar majoritàriament per reconèixer a Guaidó com a president interí de Veneçuela.

"Quan en un país un dictador tanca les finestres i apaga els llums és que passarà de les paraules als fets. Visca Veneçuela lliure!", Va destacar González Pons, que va confirmar a EL MÓN via telefònica que retornaven a Europa al mateix vol d'Iberia en el qual havien arribat. Al costat d'ells es trobava l'ambaixador espanyol a Caracas, Jesús Silva.

L'expulsió dels sis eurodiputats dificulta encara més si cap les gestions del Grup de Contacte creat per la Unió Europea, que ja va participar la setmana passada en una reunió amb diversos països de la regió a Montevideo. Una comissió europea del Grup de Contacte també té previst volar a Caracas en les pròximes hores per prosseguir les reunions.


Atención,nos han quitado los pasaportes y nos expulsan de Venezuela.Nos están tratando mal y la única explicación que dan es que Maduro no nos quiere aquí.

9.838 personas están hablando de esto

sábado, 16 de febrero de 2019

Urkullu i el PNB, enfonsats en comprovar l'immens error de la seva traïció a Rajoy


Hi ha vegades que les operacions polítiques que tenen els seus riscos. El PNB ho acaba de comprovar de primera mà. Al País Basc, molts dels seus dirigents, l'empresariat i una important part dels seus votants no va entendre fa vuit mesos la raó de la traïció del lehendakari Íñigo Urkullu a Mariano Rajoy per fer pujar a Pedro Sánchez a la Presidència amb una amalgama de partits que vaticinaven de tot per a la legislatura, menys estabilitat.

Més encara, quan el PNB acabava de subscriure amb el PP un avantatjós acord pressupostari que garantia a Rajoy acabar el seu mandat el 2019 i als nacionalistes bascos obtenir un xec multimilionari per al Concert i un bon grapat d'inversions estratègiques per al Govern Basc.

La voladura dels PGE de la ministra María Jesús Montero suposa la paralització immediata del calendari de transferències pendents -entre elles la gestió de les presons acordades entre Madrid i Vitòria. Tot això, després de l'enfonsament de Sánchez a mans de l'independentisme català, acaba de saltar pels aires. I ha deixat a Urkullu i el president del PNB, Andoni Ortuzar, amb una sensació que oscil·la entre la depressió i el ridícul.

El PNB fa comptes del fracàs de donar suport a Sánchez. El calendari de transferències queda paralitzat i el Govern Basc veu esfumar 500 milions d'euros signats amb el PP. Una operació mal calculada que se salda en fracàs. I, a més, el PNB veu esfumar el xec de 470 milions d'euros acordats i signats amb Mariano Rajoy, 240 d'ells per al estratègic Tren d'Alta Velocitat.

Per si fos poc, en aquestes últimes hores, els dirigents del PNB es mostren indignats pel menyspreu a què els està sotmetent Sánchez. Els va prometre consultar un possible avançament de les eleccions i la seva data. Però el telèfon a Ajuria Enea no sona.

El final de Pere el breu


Finalment Pedro Sánchez va revelar ahir que el 28 d'abril se celebraran eleccions generals. El rebuig als Pressupostos al Congrés va precipitar els esdeveniments. Sánchez havia decidit al desembre no presentar-los, però va canviar d'idea després del fiasco de les eleccions andaluses i va decidir jugar-se-. Aquesta decisió situa Espanya en una circumstància excepcional, ja que en el lapsus d'un sol mes tindran lloc també els comicis locals, autonòmics i europeus. Pretenia romandre a La Moncloa fins a març de 2020 i fa tot just una setmana sostenia amb altivesa que si algú volia eleccions imminents d'esperar sentado.Gobernar amb 84 escons i xantatge per l'independentisme i el populisme d'extrema esquerra ha estat una temeritat pròpia d'un president irresponsable que només concep el poder des d'una perspectiva purament egocèntrica.

La pressió de milions d'espanyols ha obligat a Sánchez a rectificar. Objectivament, Sánchez no ha manejat els temps reals del poder, s'ha enquistat seva gestió amb una cadena interminable de contradiccions, incoherències i rectificacions, i sempre s'ha revelat com un president no fiable. Els seus propis socis l'han forçat a això i ara tota la seva incapacitat ha quedat al descobert. Per més que ara Sánchez pretengui presentar-se com un capdavanter de la moderació entre els extrems situats a la seva dreta i esquerra, la veritat és que confon aquesta virtut amb la solitud i el victimisme.

Ha estat ostatge del nacionalisme més ranci. Ha estat còmplice d'autèntics feixistes que volien trencar Espanya. Ha tensionat a la societat espanyola i ha recuperat el franquisme com a coartada per als seus propis interessos. Ha posat en peu de guerra al sector automobilístic i ha establert les bases perquè Espanya incompleixi els seus objectius de dèficit, augmenti el seu endeutament i sigui amenaçada per un cop de sabre fiscal com mai abans en democràcia. Ha estat demagògic fins a l'extrem amb la immigració il·legal, i en l'àmbit laboral ha frenat l'escalada d'ocupació en la qual, per fi, havia entrat Espanya. El seu sectarisme en l'àmbit educatiu, cultural o científic ha estat proverbial, i sectors tan rellevants com la Justícia han patit un descrèdit brutal. Sánchez podrà fer la propaganda que vulgui, però els espanyols ja el coneixen prou perquè s'ha convertit en un risc per a la nostra democràcia. Ni tan sols els consensos assolits en la Transició han estat mínimament respectats.

Espanya entra en una nova fase d'incertesa electoral de la qual pràcticament no ha pogut escapar des 2016, amb el perill que sempre arrosseguen la inestabilitat política, el risc d'una nova paràlisi institucional i els dubtes en l'àmbit econòmic. No obstant això, és la millor notícia que podien rebre els espanyols. Quan es dissolgui formalment el Parlament, el proper 5 de març, Sánchez no hi haurà arribat si més no a estar un any a La Moncloa, però en aquests pocs mesos deixa rere seu una gestió demolidora. Els espanyols han d'aprendre de tanta fal·làcia del PSOE i de la manca de principis i valors de Sánchez.