De "Pajines i Aidos"

Trenta exministres de Zapatero han signat un manifest contra la "repugnant afirmació", del vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado que va afirmar quan li van preguntar sobre l'escassetat de dones en el govern de la Comunida de Madrid. "Per posar 'pajines' o 'Aidos' en un govern, prefereixo no fer-ho", va contestar, "prefereix a persones amb el mèrit i la capacitat adequades per al càrrec que ocuparan", referint-se a la moda socialista de les "llistes cremallera "on preval el sexe dels candidats davant de la seva capacitat d'aquests. Els trenta signants no han aconseguit tan sols per això, la paritat: són 13 dones i 17 homes.

En els casos d'Aído i Pajín, el fet és que quan van ser nomenades es va ressaltar que la seva experiència era escassa. A més de la seva pertinença a famílies amb bones baldes. El mateix Zapatero, en presentar a Aído, no va destacar la seva preparació ni els seus mèrits com a directora de l'Agència Andalusa de Desenvolupament del Flamenc. Va presumir que anava a ser "la ministra més jove que ha tingut Espanya". Qualsevol hagués dit, després de sentir al president, que l'havia nomenat per ser jove i dona.

És possible que Aguado s'hagi quedat curt en posar en dubte la preparació i capacitació de només dos membres d'aquells governs. Ara mateix dins del govern de Sánchez estem suportant a personatges com Carmen Calvo o Dolors Delgado o les ministres d'hisenda o la del dièsel, enmig d'una llista d'homes que de ben segur són tan incompetents com elles.

Després de la polèmica suscitada, els periodistes han preguntat a Aguado per aquesta qüestió i per si es penedeix o vol matisar les seves paraules. El vicepresident de la Comunitat de Madrid insisteix en la seva idea i la justifica: "Hi ha un Govern unit, preparat, els mecanismes d'elecció s'han basat en el mèrit i en la capacitat".

Res d'això importa, en realitat. El manifest no pretén tant defensar el prestigi d'Aído i Pajín com redoblar els atacs a Ciutadans en aquests fronts que els socialistes, des d'aquella era còsmica, pugnen per monopolitzar i convertir a la línia divisòria que separa el Bé del Mal. Aído i Leire Pajín van quedar en l'imaginari públic com les més visibles representants dels efectes perversos del propagandisme de quota: el que va abraçar Zapatero des del minut un, quan va presumir, i amb ell tants altres, de formar el primer Govern paritari de la història.