A punt de complir-se deu dies des que el vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms realitzés els rescats, cap país ha requerit a la Comissió Europea perquè intervingui a la recerca d'una solució. No ho han fet França ni Alemanya, als que l'ONG ha demanat formalment que s'activin les negociacions per a facilitar el desembarcament dels migrants; ni tampoc Espanya, que ha rebutjat públicament intervenir. "No tenim per què fer-ho", ha tancat el dimecres la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo.
Com era d'esperar, els progres més reconeguts han sortit en defensa d'Open Arms demanant als països europeus que acullin als immigrants. Tant Itàlia com Grècia han estat suportant les allaus d'immigrants desitjosos a entrar dins el paradís europeu procedents de les guerres de Síria, Iemen, Afganistan, l'Iraq o Líbia davant la indiferència dels països del nord i Europa que no han ajudat a resoldre el problema , encara que ara mateix ja Suècia, Noruega o Dinamarca comencen a prendre mesures contra aquestes migrciones incontrolades.
Des 2017, Espanya va ser escalant per transformar-se en un gran receptor de la migració irregular provinent d'Àfrica. D'acord al registre públic de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), dependent de les Nacions Unides, per via marítima, utilitzant la ruta oest de la Mediterrània, des del 1 de gener fins al 31 de desembre de 2017, haurien ingressat al país 21.663 migrants, superant el volum de l'any anterior, per al qual, l'OIM va comptabilitzar 8.162 persones. Ara mateix la majoria procedeix de l'Àfrica subsahariana i especialment del Marroc o Algèria.
La Josephine, fresca com un enciam costat d'un altre immigrants tan inflats com ella en companyia de Richard Gere.que va acudir a la crida de solidaritat i propaganda.
En aquest marc, el bombament incessant de multituds de migrants africans a Espanya, serveix com a arma demogràfica-cultural per preservar el poder i el acréixer el domini financierista-economicista de l'Elit Mundial, per la qual cosa, l'erupció migratòria africana vigent no té com a causa principal l'afany de lucre dels contrabandistes, ni les problematitzacions de les polítiques socioeconòmiques dels països d'Àfrica.
Segons es comenta aquests anomenats escenaris de solidaritat són fabricacions que tendeixen a justificar moralment i mobilitzar empíricament als milers i milers d'activistes i organitzacions concebuts, directament i indirectament, com es va dir, per la mateixa Elit Mundial, perquè l'onada migratòria massiva faci sentir els seus efectes en les comunitats nacionals com la d'Espanya.
Aquest dijous, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va realitzar un gest més simbòlic que pràctic. L'italià va demanar al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que actuï davant aquesta "greu" situació. L'Executiu de la UE prepara una resposta, però insisteix que no pot coordinar una solució sense que l'hi requereixi un Estat membre.
La mediació de la Comissió és, actualment, l'única fórmula que està permetent l'arribada a Europa dels vaixells de rescat de les ONG, als quals se'ls impedeix entrar en ports de Malta i Itàlia. Els dos països exigeixen a la resta de socis europeus que acullin els nàufrags com a condició per desembarcar. Aquesta anormalitat, iniciada amb l'Aquarius al juny de l'any passat, s'ha convertit en habitual que les negociacions es dilaten dies i fins i tot setmanes.
Vaixells taxi per a Europa
En això estan els vaixells taxi com Open Arms que recullen a les barquetes a poques milles de les costes de Líbia amb que camina nou dies donant voltes esperant desembarcar en algun port italià o de Malta els 121 mes els 39 immigrants recollits ahir. La missió suprema d'aquesta ONG catalana no consisteix a rescatar gent del naufragi i de la mort per moral humana, per més que així ho diguin la seva direcció i la narrativa dels grans mitjans de comunicació de masses, la seva meta central és traslladar ininterrompudament els fluxos migratoris a Espanya, utilitzant els recursos de la propaganda que culpa a Espanya ia la resta d'Europa pels suposats crims comesos contra Àfrica i prometent a les societats que, adoptant el bonisme com a raó de ser, seran redimides. Open Arms, es autovictimiza en dir que és blanc injust de la irritació xenofóbica perquè vol ampliar la norma inmigracionista del globalisme en detriment dels interessos del Bé Comú d'Espanya.
Mantenir un vaixell a la Mediterrània com Open Arms té un pressupost de 6 a 8 milions d'euros a l'any i hi ha diversos de les mateixes característiques de diferents nacionalitats com el Acuarius esperant davant les costes de Líbia per realitzar el tram intermedi que des del cor de Àfrica acaba engrossint les xarxes de delinqüència o la prostitució tota vegada que els estats tan acollidors els importa un rave la integració d'aquests desgraciats.
Tots ens estem preguntant com a hores d'ara del segle XXI ocorren fets més propis dels segle XVIII quan el tràfic d'esclaus des d'Àfrica cap a Amèrica del Nord o el Brasil estava en tot el seu esplendor.
No ha canviat res, llevat que el passatge a la neo esclavitud es el paguen els mateixos afectats i els receptors disfressats de solidaris aprofiten uns per tenir a la seva disposició mà d'obra barata o vots amb què obtenir vots de gent subvencionada que segurament podrà votar a qui li paga una subvenció i que mai podrà ser contractada per les vies normals privats sent condemnats a la prostitució o la delinqüència mentre els negrers d'alla i els d'aquí s'acarnissen com porcs.
Oscar Camps capità de Open Arms
No hay comentarios:
Publicar un comentario