Estudiants secessionistes, novells en la lluita de carrer, són els peons de l'onada violenta que arrasa els carrers catalanes
En una inefable declaració institucional, amb nocturnitat i traïdoria, Quim Torra va responsabilitzar a grups de «infiltrats» de l'onada violenta que arrasa Barcelona i altres ciutats catalanes en les manifestacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Però des de l'esquerra radical catalana, sempre docta en la lluita de carrer, l'exdiputada del la CUP Mireia Boya esmenava al president de la Generalitat: «Sabeu perfectament que aquests joves en els carrers no són grups violents, són els vostres fills, néts, nebots, que han perdut la por ».
Però abans d'intentar fer llum sobre aquests vàndals cal tenir en compte qui organitza les marxes. Els promotors són els CDR, que viralizan les seves convocatòries a través de les xarxes socials, amb adeptes, sobretot, però no només, de l'esquerra independentista. I després hi ha Tsunami Democràtic, aquest moviment nascut a la llum de la sentència del «Procés» per donar-li un to més «contundent» a unes reivindicacions secessionistes, que han passat de presumir de no llençar «ni un paper a terra» a llançar-se a la guerrilla urbana. El Tsunami té l'aval de JPC, ERC, Òmnium i l'ANC, i el Ministeri de l'Interior ja investiga qui està darrere d'aquest moviment que promou la «desobediència civil» i va incitar dilluns a assetjar l'aeroport. En els últims dies ha perdut protagonisme en favor dels CDR.
Els CDR convoquen i la multitud respon al carrer. Però, qui són llavors aquests individus interpel·lats pels CDR que han portat a Catalunya al seu major crisi de seguretat en anys? La resposta és complexa i els investigadors treballen en això, però les fonts de Mossos consultades per ABC tenen diverses coses clares sobre aquests «peons» de la violència urbana. D'una banda, hi ha grups «organitzats i professionals» amb experiència en la lluita de carrer que comanden les accions, i que han radicalitzat els seus mètodes. D'altra banda, que una gran massa de joves independentistes de classe mitjana que cansats de la «revolució dels somriures» dels seus pares que no tenen objeccions a apedregar policies i cremar contenidors per combatre la suposada «opressió de l'Estat espanyol».
«Peons» de la violència urbana
La conjunció d'ambdues realitats, segons expliquen a aquest diari fonts policials, és la que està posant en escac aquests dies la seguretat a Catalunya. La direcció la porten professionals de la guerrilla urbana que, a més, s'han intensificat la seva violència. Les seves accions són ara més virulentes. Dimarts van tirar còctels molotov molt sofisticats; cremar una dotzena de cotxes; van llançar pirotècnia a un helicòpter policial i àcid als agents, i van posar en escac una gasolinera.
Però quatre dies de greus incidents deixen clar també que el caos de carrer té altres protagonistes. Són milers d'estudiants catalanistes, molts adolescents i sense experiència en la lluita de carrer, que acudeixen a les convocatòries no només per exercir el dret a la protesta sinó preparats per sembrar el caos. Són milers, vint anys de classe mitjana que van créixer amb el «Procés» i amb els seus pares convencent-los que Espanya és una dictadura; que entonen el «visca Catalunya» i que, a més de la «estelada», si «kit» per a les «manis» no deixen enrere caputxes i bufandes per quan arribi el moment d'actuar.
De l'esbarjo a les barricades
Juguen a les barricades, no deixen anar els seus mòbils, apedreguen a les furgonetes i fotografien les seves gestes per compartir-les per «Whastapp». «Tenen una immaduresa democràtica tremenda, és preocupant», explicava a ABC la fiscal Cristina Dexeus, presidenta de l'Associació de Fiscals. «Poden instaurar la violència com a forma ordinària de manifestació quan hi ha alguna cosa que no els agrada», afegia Dexeus. Segons van explicar a aquest diari fonts policials, almenys tres dels quatre detinguts que van ingressar a la presó pels disturbis de dilluns -dos nois i una noia- són estudiants de graus universitaris. Ara s'han llicenciat en violència de carrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario